Començant el cinquè

Avui feia un bon dia per començar el cinquè Harry Potter. Encara no he acabat el segon de memòries d'Idhun, però no em dóna per escriure, amb memòries d'Idhun.

Amb Harry Potter és diferent. N'he llegit un parell de capítols i ja tindria un munt de coses a comentar.

De moment ho deixo amb què em va pena el pobre Harry, sense que ningú li digui res. Suposo que hi ha alguna raó, però...

I la Petunia? Per què sap què són els Dementors? I qui li ha enviat el missatge? Què amaga?

Ai, que em sembla que acabaré deixant les memòries d'Idhun penjades, fins que no acabi el Harry Potter, que ha començat molt interessant...

Memòries d'Idhun - La Resistència

Aquests dies m'he estat llegint el primer llibre de memòries d'Idhun. No he fet cap comentari, perquè tampoc tenia res a comentar.

La història en sí em sembla interessant. De fet, ja tinc la segona part començada. La història gira entorn d'un planeta llunyà, ple de mags i éssers mitològics (almenys a la Terra), com unicorns, dracs, fades... que és atacat per uns homes-serp, que conquereixen el planeta ajudats per l'Ashran, el Nigromant. Però un conjunt de nois, que han aconseguit arribar a la Terra, formen la Resistència, per trobar l'últim drac i l'últim unicorn, que diu la profecia que seran els únics que podran salvar al planeta.

Ja ho he dit, la història en sí em sembla interessant, però em posa una mica dels nervis aquesta nena, la Victoria, que ara se'n va amb en Kirtash (que comença essent l'assassí i acaba... va, tampoc diré com acaba) i després amb en Jack (un altre membre de la Resistència). Per mi la història té massa protagonisme i em sobra. És clar que sense aquesta història la Resistència no podria tornar a Idhun i no hi hauria llibre, però a mi m'hi sobra una mica.

És difícil explicar una mica sense explicar com acaba el primer llibre de la trilogia. Però, en definitiva, és un llibre recomanable, si la història de la Victòria, en Kirtash i en Jack no posa gaire nerviós a un mateix...

El fi de l'Enigma del quatre

He de dir que no m'agrada parlar malament de llibres. Per això he deixat l'Enigma del quatre penjat, perquè no volia dir el que en penso. No m'ha agradat gens. Però gens, vol dir gens. La forma en què està escrit, el com explica la història, i la història en sí. Cap de les tres coses m'ha agradat. Malgrat tot, l'he acabat. Només volia posar un petit comentari de que l'havia acabat, i que la història en sí, més ben explicada, potser hagués tingut futur, però no com està explicada, almenys per mi.

Ara torno als meus clàssics, que sé que segur que m'agradaran. Algun conte de l'Asimov de tant en tant (el tinc bastant oblidat), el cinquè Harry Potter i un de nou, Memòries d'Idhun (que ja és més de l'estil que acostumo a llegir). Amb aquests sé que, segurament, encerti.

La maledicció d'Odi

Com ja deia ahir, el final d'aquesta trilogia m'ha decepcionat bastant. La guerra és curta, i les Odish es deixen véncer sense gairebé oposar resistència, així com també ho fa la dama de gel. Com pot ser que es deixi véncer tan ràpid, sense lluitar? I com pot ser que, després de tants anys regnant, sigui ella la que acabi exterminant a totes les Odish?

Potser no ho he acabat d'entendre. Potser el problema és que no he entès el final, el perquè la dama de gel dóna la victòria a les Omar. Però m'ha semblat un final una mica precipitat, i que tot s'havia d'acabar bé, i s'ha fet ràpid, perquè tot acabés bé.

Ja ho he dit, el primer em va agradar, el segon em va encantar, però aquest tercer... aquest tercer és bastant fluixet.