Matgala - llibres

The Boy in the Striped Pyjamas - 3

2012-02-12T18:10:00.000+01:00

Dijous torno a tenir examen d'aquest llibre. Així que he estat llegint una mica més. La veritat, a vegades em pregunto per què en aquest país hi ha tanta gent a qui no agrada llegir. Però quan em veig obligada a llegir una porqueria semblant a aquest llibre, m'adono que si només llegís aquests llibres (els que m'he de llegir per força) diria que no m'agrada llegir. I realment, el que no m'agrada és aquesta porqueria de llibres que fan llegir...

L'únic que té de bo aquest llibre és que és molt curt, i al fer 4 exàmens, doncs el tros que s'ha de llegir per cada examen és suficientment curt com perquè l'estona de llegir aquesta porqueria sigui prou curta... Tot i així, he de llegir-m'ho tot amb molta atenció i rellegir els resums que em faig el dia abans, o no recordaria res...

Aquest cop vaig començar posant "imbècil" als paràgrafs on en Bruno semblava retrassat mental. Al final era una manera de treure'm la desesperació que em provoca aquest llibre. Si compto els "imbècil", "idiota" i "retrassat mental" que hi ha en 5 capítols, no en tinc prou amb els dits de les mans, dels peus, i de les mans i els peus d'una segona persona!!! Quina pesadilla, mare meva!

Per sort, ja només em faltarà un examen, 5 capítols més, i prou llibre vomitiu. Bien!!!

Los gritos del pasado

2012-02-03T17:40:00.000+01:00

Crec que aquest segon llibre m'ha agradat més que "La princesa de hielo". Sí que és veritat que en algun moment se'm va fer una mica pesat i tenia ganes de que acabés ja, però en general m'ho he passat molt bé llegint-lo.

Aquest cop no vaig endevinar qui havia matat a les noies... de fet, tot el llibre he sospitat de qui no havia... Però bé, suposo que és bo... Com ja vaig fer amb el primer, he anat escrivint què em semblava al llarg del llibre...

1

Ja m'ho esperava, però no per això m'ha sorprès més. El primer tros de capítol del llibre ja et porta a un cadàver... I de seguida t'adones que n'hi ha més...

Avui he fet una bona llegida i... el meu principal sospitós és en Gabriel Hult. Tant voler-ho tenir tot controlat, i tant en contra de que la gent es porti "malament"... I, al cap i a la fi, de l'única víctima que en sé alguna cosa és de la primera: la que va tenir el fill tan jove, i era mare soltera... Qui millor que una persona que només vol que la gent que està al seu cantó faci "el que està bé" per "castigar-les"?

No crec que sigui tan fàcil, però de moment, tindria bastant clar que ell és l'assassí... Però tot just porto una vuitena part de llibre!

He de dir que no acostumo a llegir gaires llibres d'aquests, però... Ostres! Aquest llibre m'està agradant més que l'anterior. El tema de la família és genial. Vull dir, em sembla massa conegut el tema dels pares que apareixen per casa i s'estiren al sofà mentre els seus nens et destrossen la casa. I pares que no diuen res als seus nens, i pobre de tu que els diguis alguna cosa quan t'estan destrossant la casa, perquè "han de conèixer els límits per ells mateixos". És clar, és la teva casa, la que destrossen! Això per no parlar de la gent que apareix per casa i es queden... És que, encara que sigui un tòpic, existeixen de veritat, i se'ls veu per llocs!!! Veure'ls retratats en un llibre fa que t'adonis que almenys hi ha més gent així...

2

M'ha encantat l'escena on l'Erica li posa el plat amb menjar per barret a la dona del seu cosí. Quants hem volgut fer alguna cosa d'aquestes en una situació similar?

El que vaig pensar d'en Gabriel Hult no s'aguanta... L'altra noia que va morir era una bona noia. I de la d'ara no se'n sap res... Així que seguiré llegint, a veure què...

3

M'ho estic passant molt bé llegint el llibre, i em costa deixar-lo per anar a fer una altra cosa... Em té ben enganxada.

Però no tinc cap més teoria, a part de la d'en Gabriel Hult... I tampoc s'agafa massa per enlloc. És clar que això que ell i el seu germà poguessin curar a gent tampoc s'agafa massa per enlloc...

Pensava que havien matat a la Siv per alguna raó (com ara que havia tingut el fill, etc.) i que a la Mona l'havien matat perquè havia vist alguna cosa (com enterrava a la Siv o alguna cosa així). La meva següent teoria era que la Tanja era la filla de la Siv. Però tampoc està bé, perquè la filla de la Siv no es deia Tanja, i a més es va morir. I, d'altra banda, la noia que acaba de desaparèixer, la Jenny. No és possible que l'hagin agafat perquè ha vist alguna cosa (si és que l'ha agafat la mateixa persona), perquè quan va desaparèixer la Tanja ja feia dies que l'havien trobat.

Així que no se m'acudeix res, a part de que algú vulgui copiar el que van fer fa 20 anys. Però... aquest algú que ho volia copiar, com podia saber on eren els cadàvers de les altres noies? En fi, que estic ben perduda. Però segueixo sospitant d'en Gabriel (bé, tampoc hi ha gaires personatges, i homes d'una certa edat, menys...)

4

Doncs al final la Tanja sí que era la filla de la Siv. Però la meva teoria anterior no s'aguanta, perquè la Siv i la Mona van coincidir vives mentre estaven segrestades. Així que no pot ser que la Mona veiés alguna cosa.

El que sí que crec és que la terra que han trobat és de la granja dels Hult. Però avui només tinc interrogants:

- Per què la Solveig fa xantatge a la seva cunyada? Què sap d'ella? No pot ser res relacionat amb el cas, perquè sinó ella no s'hagués posat com es va posar quan va saber que havien aparegut els cadàvers de la Siv i la Mona...
- Què sap en Johan que fa que pugui fer xantatge a la seva cosina per no dir res? Va veure a algú desenterrant cadàvers? En Gabriel? Algú altre?

5

Així que ha de ser un familiar d'en Johannes Hult. Mmm... Fa massa temps que dic que va ser en Gabriel. De fet, és l'únic home que podia haver matat a les 3 noies que de moment estan mortes. Però... No pot ser que sigui tan fàcil.

Així doncs, qui és l'assassí? Jo crec que no és en Johan. Les meves sospites serien: 1. Gabriel. 2. Jacob. 3. Robert. 4. Johan.

6

D'acord. Ja sé per què la Solveig xantatjava a la Laine. Ostres, no m'ho hagués imaginat mai.

Pel que fa a en Johan. No tinc cap raó que apunti cap a ell, però sospito d'en Kennedy. Ell ho faria tot perquè en Jacob no tingués problemes. I com que en Jacob té problemes perquè en Johan va explicar que havia vist a la Tanja... estic segur que li va demanar que digués que era mentida que havia vist a la Tanja. I, al dir-li que no, va perdre els nervis.

I pel que fa als assassinats, segueixo pensant que la persona que va matar les dones fa anys ha de ser la mateixa que ha matat ara a la Tanja. Sinó, com podria ser que sabés què els feien a les noies i ho tornés a fer? I, el que és més important, com podia saber on estaven enterrades les noies?

Si només miro al que va passar a l'any 69, tinc 3 candidats clars. Tots 3 tenen el mateix motiu: en Jacob (que és el seu fill o nét) està a l'hospital. Fa temps podien curar a gent, però ara no poden fer res per en Jacob. Així que intenten "practicar" amb les noies. Els trenquen óssos (el dolor que senten elles) i després intenten que es curin (les mans càlides que senten elles). Però no se'n surten. Així que... El problema és que, de les 3 persones que podien haver fet això, dues estan mortes. El que em porta, altre cop, a en Gabriel. Però l'ADN d'en Gabriel no coincideix amb el que han trobat a la Tanja, així que...

I, altre cop, tirant pals de cec... No podria ser que en Johannes trobés a la Siv malferida pel cop que es va donar amb la bici i la portés en cotxe a... el seu germà? El seu pare? Aleshores sí que algú l'hauria vist amb ella al cotxe, i ell sabria qui va matar a la Siv. Per això el van matar a ell. Mmm... Segueixo sense tenir-ho massa clar. Hauré de llegir una mica més. Tot i que em queden 50 pàgines... així que com a molt, una teoria més i la solució.

6

Tenia raó amb en Kennedy. Coi de nano! Però, com era molt normal, no tenia raó amb en Gabriel... pobre, era l'únic que no tenia cap culpa de res!

Al final sí que en Johannes era el que havia matat a la Siv i la Mona. I en Jacob (en Jacob!) a les altres dues. I l'Ephraim a en Johannes...

Los Dirdir

2012-01-27T18:00:00.001+01:00

Sembla que la sèrie de llibres de Tschai millora a mida que va avançant.

Si el primer no em va agradar i el segon em va encantar, aquest tercer és genial!

En aquest cas, l'Adam Reith i els seus amics han de lidiar amb els Dirdir. Els Dirdir són uns bèsties, tot s'ha de dir. I he de dir que en algun moment em va fer patir bastant (com ja em va passar amb el primer llibre). Però, al cap i a la fi, ja saps que hi ha un quart llibre, així que tot ha de sortir bé...

El llibre es divideix en dues grans parts: en la primera l'Adam i els seus se'n van a buscar sequins, i han d'aconseguir una manera de sobreviure i obtenir molts de diners per aconseguir el seu propòsit: poder comprar una nau espacial per tornar a la Terra.

En la segona part, amb molts de diners a la butxaca, viatgen a una ciutat Dirdir, on intenten construir una nau espacial.

La primera part és més d'aventures, i a la segona part jo hi hagués posat una mica més de tècnica, perquè no explica massa com es construeix la nau i de què està feta... però vaja, cap problema. A la segona part han de tractar amb un dolent molt dolent (però a la Terra hi ha gent així...)

Quan et vas acostant al final, sembla que tot hagi d'acabar en desastre (recorda: hi ha un quart llibre!) Però, de cop... final sorpresa! Vale, no és massa creïble, però... què passarà perquè calgui tot un altre llibre de Pnume? Mmmm... Properament a les vostres pantalles! (I a la meva!!!)

Nerilka's story

2012-01-19T20:00:00.000+01:00

El llibre de Moreta em va agradar molt. Només que, a poques pàgines del final, va deixar anar la bomba, i encara recordo com em va impactar el final de Moreta. El fet que, mig any després, encara em recordi de com em va impactar, suposo que és bastant significatiu.

La història era com totes les altres de Pern... fins que arribava el final. Després, sense saber com, apareixia una noia, la Nerilka, que no sabies ni d'on havia sortit i que es casava amb l'Alessan. Com podia ser que l'Alessan s'hagués casat tan de seguida amb una noia, quan la Moreta acabava de morir? I, d'altra banda, no havien mort totes les filles d'en Tolocamp?

Aquest llibre resol les dues preguntes que havien quedat, i va una mica més enllà.

El llibre és diferent dels altres llibres de Pern, pel fet que la protagonista no és la genet de cap drac. A banda, la Nerilka no té la força que tenia la Moreta o la Lessa. Ja diu ella que no li hagués agradat ser genet de drac. Però té determinació, i explica les coses a la seva manera.

Aquest, com la resta dels llibres de Pern, és un d'aquells llibres que és una petita joia. Crec que, després de llegir Moreta, és necessari llegir aquest per saber d'on ve i cap on va. I, d'altra banda, en cap lloc t'expliquen com és la vida fora dels weyrs, i aquí està molt ben explicat.

En resum: un gran llibre!

El catalejo lacado

2012-01-13T20:00:00.000+01:00

Buf... És una llàstima que la trilogia hagi acabat amb un llibre tan fluix...

Les llums del Nord em va encantar, i la daga no es quedava curta. Però aquest... aquest se m'ha fet pesadíssim.

Em va costar molt entrar a la història. I, un cop entrada, només m'interessava el tros de la Mary (vaja, el tros més curt...) La resta, fins que en Will i la Lyra entren al regne dels morts, podria tallar-se sense cap mena de problema.

I la senyora Coulter... A veure, com pot ser que la dolenta més dolenta de totes de cop s'adoni que vol ser bona i s'acabi tornant bona?

I la història d'amor final? Buf... Ganes de fer venir llagrimeta fàcil? No, a mi no, però ho semblava... La veritat és que no li veig el què. Es podria haver acabat amb una amistat entre els dos nens, i tot hagués quedat encara millor. Si us plau!

I que després de tants anys sigui tan fàcil véncer a en Metatron, que es deixi enganyar per la senyora Coulter? Va, home, va!

Una cosa és escriure fantasia i crear altres móns (cosa que aquí en Pullman fa molt bé amb els mulefa), però l'altra és que la història no s'agafi per enlloc. I això és el que m'ha semblat: un afegitó a la història, que no sabia com acabar, i que s'ho ha fet venir bé perquè tot acabi bé, com en una pel.lícula... de llagrimeta fàcil, és clar.

És una llàstima, perquè els dos primers llibres eren genials...

2011 en llibres

2012-01-01T00:00:00.000+01:00

Ja fa uns quants anys que porto el blog i que cada any faig un resum de l'any en lectures. Aquest any toca una taula (ja són uns quants anys!!!):

Any	Llibres	Pàgines/dia
2011	29	31-32
2010	38	40
2009	25	27-28
2008	26	26
2007	18	22-23

Aquest any han sigut 29 llibres (gairebé arribo als 30!!!), i 11601 pàgines, que fan una mitjana d'unes 31-32 pàgines. Està clar que no arriba a el que vaig fer l'any passat (difícil d'igualar), però sí que està una mica per sobre que els anys anteriors.

Els llibres que he llegit aquest any han estat:

Segunda fundación
La clau secreta de l'univers
Los Chasch
El juramento de Torak
El tesoro cósmico
Airman
Los jardines de la Luna
Foc
Festín de cuervos
Kôt
Los cazadores de mamuts
El retorn de les bruixes
Llums del Nord
Los límites de la fundación
El cazador de fantasmas
Her fearful symmetry
Las puertas de la casa de la muerte
A Mathematical Nature Walk
Moreta dama del dragón de Pern
Cuando el mundo gira enamorado
El nombre del viento
Los Wankh
La daga
La nit de l'oracle
Fundación y Tierra
La princesa de hielo
The man who loved only numbers
Heartstone
Cita con Rama

El millor llibre de l'any ha sigut, sense cap mena de dubte, "El nombre del viento". Però es mereixen un accèssit (i ben merescut): El que em quedava de la saga de la fundació (els 3 llibres que he llegit aquest any), en Hawking (tant La clau secreta de l'univers com el tesoro cósmico), Airman, Festín de cuervos, Los cazadores de mamuts (només he llegit un dels Hijos de la Tierra?), els llibres de les cròniques de la prehistòria (tant el Juramento de Torak com el cazador de fantasmas), Moreta, els Wankh, la trilogia de la matèria obscura i Cita con Rama (vaja, pràcticament tot el que he llegit!!! Això és que ha sigut un bon any!) El pitjor llibre de l'any se'l disputen "Kôt", "Her fearful symmetry", "La nit de l'oracle" i "Heartstone". No sabria amb quin quedar-me...

Aquest any he acabat de rellegir la Fundació, que ja havia començat l'any passat, però les lectures han sigut bastant variades, i no hi veig gaire cap "patró"... He rellegit poc (només els llibres de la fundació), he llegit poquet en anglès (4 llibres en anglès, 8 en català i 17 en castellà) i he repartit els formats dels llibres (10 de la biblioteca -en paper, és clar-, 5 amb l'ebook -només?- i 14 en paper meus).

Després de molts anys sense fer-ho, he tornat a llegir novel.la negra (La princesa de hielo), però han dominat, com sempre, la fantasia i la ciència ficció. He començat noves sagues: Tschai, Malaz, El retorn de les bruixes, La matèria obscura, El nombre del viento i la de la Princesa de hielo. També n'he acabat: la relectura de la Fundació i Les cròniques de la prehistòria.

El meu "problema", ja es veu, són les sagues. Aquest any n'he començat 6 i només n'he acabat 2. Ja es veu que això no és sostenible... Però és que en comences una i... són molts llibres. Pots decidir no començar-ne alguna, però a vegades compres un llibre i resulta que pertany a una saga. Aghhhhhhhhhhhh. A vegades et regalen un llibre i és el cinquè d'una saga. Aghhhhhhhhhhh. I a vegades simplement vols començar una saga i... apa, una altra!

En aquest moment, tinc unes quantes sagues "en procés". Les sagues en procés són aquelles que tinc començades, que tinc accés al següent llibre, i que en algun moment l'agafaré... Com a bon propòsit per l'any vinent (jajaja), vull reduir el nombre de sagues en procés. Com? Més endavant hi ha les sagues "en espera"...

Los hijos de la tierra (en falten 3, que espero llegir en els propers mesos)
Cronicas de Dragonlance (a extingir -o això em penso-, però li vull donar una oportunitat acabant la trilogia principal).
Tschai (ara que el segon m'ha encantat, acabaré de veure si l'Adam Reith pot tornar a la Terra)
Los jinetes de dragones de Pern (vaig aprofitar una comanda a l'amazon per comprar-ne uns quants, i estan a la llista de properes lectures).
La matèria obscura (ara mateix estic llegint el tercer, així que li queda poc de vida)
Rama (ja tinc ganes de llegir el segon!)
Erica Falck i Patrik Hedström (quan no sàpiga què agafar a la biblioteca, agafo el següent)

La següent classe de sagues són les sagues "en pausa". Hi ha dos tipus de sagues: en les primeres estic esperant que surti el següent o intentant aconseguir-ne algun altre. No sé per què, cada cop n'hi ha més, i aquí sí que no hi puc fer res :-( Les segones són les sagues que em fa molta mandra continuar, i que estan per aquí esperant a que les reprengui... o no.

Eragon (esperant que el quart arribi a la biblioteca i estigui lliure... ja no em ve d'aquí... de fet, ja gairebé ni recordo de què anava, i no tinc ganes de rellegir-me els tres primers... però sí que vull llegir-me el quart).
Canción de hielo y fuego (a mig llegir el cinquè -esperava acabar-lo abans d'acabar l'any, però va a ser que no, i mentrestant esperant el sisè, i al ritme d'en Martin m'hi puc florir-).
Cronicas de Malaz (esperant que tingui humor per llegir el tercer, que ja és a la biblioteca...)
Graceling (esperant que surti l'últim...)
El retorn de les bruixes (esperant el segon...)
Spin (ja tinc l'últim a la llista d'espera, només em cal llegir-lo... De fet, podria estar a la llista de sagues en procés, però de moment s'ha quedat aquí)
El nombre del viento (esperant que el segon estigui lliure a la biblioteca)

I finalment, les sagues "en espera". Són sagues de les que tinc tots els llibres (o una bona part) i que em vull llegir, o com a mínim provar de llegir. Però comptant la llista de sagues que hi ha a dalt, s'aniran esperant a que n'acabi unes quantes... Perquè si tinc tantes sagues a la vegada (com ve essent normal últimament), al final les sagues se'm fan eternes. I si en tinc poquetes, no trigaré anys a llegir-les...

És clar que no m'agrada llegir dos llibres seguits d'una mateixa saga, però hi ha altres coses a llegir, i si un parell de llibres no són prou "descans" per continuar amb un altre llibre de la mateixa saga, potser és que la saga no val la pena i cal posar-la en pausa...

De moment, les sagues en espera són les que hi ha aquí a sota. S'accepten consells sobre l'ordre d'inici...

Ciclo Pendragón (de fet, fa uns anys vaig llegir el primer, però fa tant de temps que ja ni recordo de què anava, així que començaré de nou...)
Dune
Lucky star
Trilogia dels elfs
El señor del tiempo
Sajones, vikingos y normandos
La rueda del tiempo
Espacio Revelación
King Raven
The hunger games

I, seguint en la mateixa línia de no tenir massa fronts oberts, un altre propòsit d'any nou: NO llegir tants llibres a la vegada! Aquest any, en un moment concret, estava llegint 8 llibres a la vegada! Bé, no tots a la vegada, però si paral.lelament... Miraré de no llegir-ne més de 3 a la vegada... Així, com amb les sagues, els llibres no se'm faran eterns, no tindré aquell neguit de tenir tantes històries al cap... i aniré més ràpid a llegir-los.

Com a "deures" per l'any vinent, em faig 5 propòsits:

Que el nombre de sagues acabades sigui més gran que el nombre de sagues començades (costarà, però s'intentarà!)
Que quan hagi acabat de llegir els llibres que tinc a mitges, només llegeixi a la vegada: una novel.la, un llibre de divulgació i un d'escacs.
Llegir 30 llibres (surt a un cada 12 dies, que no és pas tant!).
Aprofitant l'estrena del hòbbit, i que fa temps que em vull rellegir El senyor dels Anells, rellegir-ho tot.
Comprar menys llibres en paper que els que llegeixo (en paper i meus). Diria que aquest és el propòsit més difícil de tots!

Cita con Rama

2011-12-30T20:30:00.000+01:00

Feia temps que estava a la meva llista de llibres per llegir. I... m'alegro d'haver-lo fet passar per davant d'altres i haver-lo llegit ja!

Hi ha llibres que, quan els llegeixes, ja veus que tenen una qualitat. I aquest és un d'ells. Un gran llibre.

És un llibre antic, d'aquells que fa una mica de por llegir, perquè et penses que pot preveure coses que són totalment diferents, però cal dir que el futur que es veu, molts anys després de publicar-se, és bastant plausible. D'acord, a l'època que diu dubto que haguem colonitzat Mart, i ja per descomptat que no haurem colonitzat Mercuri ni cap satèl.lit de Júpiter, però fa gràcia llegir-ho.

Un dels moments estelars del llibre, almenys per mi, ha sigut quan el capità ha hagut de decidir entre deixar que el missil mercurià destrueixi Rama (podria haver-ho fet?) o destruir el missil i arriscar-se a que Rama conquereixi el Sistema Solar.

Pensava llegir només aquest primer, i esperar a que passés una mica de temps per llegir els altres 4. Però... després de la última frase del llibre, crec que no trigaré a llegir la segona part...

Heartstone

2011-12-22T21:36:00.000+01:00

Vaig comprar el llibre a Guildford. El venien a totes les biblioteques, i el publicitaven com un llibre en el que podies llegir com era el Guildford de feia anys... així que me'l vaig comprar.

Com que era un totxo de llibre (unes 600 pàgines, només, però tapa dura), el meu objectiu era acabar-lo abans que em vinguessin a veure els meus pares a finals d'octubre de l'any passat, i així que el portessin ells cap a casa... Pensava que en unes 3 setmanes el podria llegir...

Però quan van arribar els meus pares només portava unes 70 pàgines.

Al principi la història es desenvolupava a Londres, i encara anava llegint. La història no em feia ni fu ni fa, però feia gràcia llegir sobre la ciutat.

Quan vaig veure que no podria acabar-lo abans de finals d'octubre, el vaig anar deixant poc a poc... Entre que l'acció se n'anava de Londres (i ni tan sols van arribar a passar per Guildford!!!) i que vivia tot el dia en anglès, vaig decidir que esperaria a acabar-lo quan hagués tornat a casa.

Però el llibre és tan soporífer, que fins i tot a casa em costava llegir-lo! De fet, va acabar essent la meva manera d'agafar la son... Si un dia no tenia son, només havia de llegir un parell de pàgines d'aquest llibre, i em quedava fregida. Però, és clar, a 2 pàgines per dia, el llibre s'ha anat fent etern!

La història no té el més mínim interès. Representa que n'hauria de tenir, però és insulsa i dolenta.

I per la resta... buf... soporífer.

Però en un moment vaig decidir que el llibre no podria ser més fort que jo i que l'acabaria. I aquí està. Acabat.

El conservaré per si algun dia passo una temporada d'insomni...

The man who loved only numbers

2011-12-20T19:30:00.000+01:00

Vaig trobar-lo al museu de la ciència i em va semblar que podia estar molt bé. Així que a la mínima que vaig poder, em vaig posar a llegir-lo...

El primer capítol va ser genial. Explicava una mica la vida d'en Paul Erdos, i per això volia jo el llibre, no? El que passa és que, un cop llegit el primer capítol (no eren massa pàgines) em vaig preguntar: "I ara què explicarà?"

Doncs no massa.

La resta de llibre sembla una mica com per omplir. Amb un sol capítol no es fa un llibre. Així que l'autor es posa a explicar anècdotes. El problema és que, si estàs llegint un llibre de l'Erdos, t'imagines que la majoria d'anècdotes seran seves... doncs no!

És un repàs a la història dels matemàtics i les excentricitats i anècdotes. De tant en tant torna a l'Erdos, però a vegades llegeixes pàgines que podrien pertànyer a un altre llibre.

D'altra banda, a part del primer capítol, no hi ha res que segueixi un fil. Està tot molt posat com: "I ara explico aquesta anècdota, i després una altra que no té res a veure".

M'ha decebut bastant (per no dir molt).

Rama

2011-12-16T19:30:00.000+01:00

Feia temps que tenia pendent la sèrie de Rama. O, com a mínim, "Cita con Rama". La veritat és que Cita con Rama em fa il.lusió de llegir, però les altres em fan una mica de mandra... Així que començarem amb aquesta primera, i llavors ja veurem què faig amb els altres.

Tinc ganes de saber com resol la trobada amb els extraterrestres. Però m'interessa més la "ciència" que no pas les "persones". Així que potser les seqüeles no seran gaire interessants...

De moment, però, ja he començat el primer...

La princesa de gel

2011-12-15T20:00:00.000+01:00

La novel.la està bé... feia temps que no llegia novel.la negra, així que no tinc massa amb què comparar, però l'he trobat una mica... lenta. Però per la resta, està prou bé.

Per mi, una bona novel.la negra és aquella que et fa anar d'una banda a l'altra sense saber qui és el culpable. Aquesta novel.la és una mica diferent en aquest sentit, perquè tot és com molt lineal.

Com amb les novel.les negres m'agrada anar escrivint quin crec que és l'assassí cada cop que es gira la truita. En aquest cas, he anat escrivint més coses, perquè la idea de qui era l'assassí no ha variat massa. I el fet de que jo ja sabés qui era l'assassí abans que es mostrés al llibre fa que potser no sigui una novel.la massa bona...

Però bé, seguiré llegint els següents...

I ara aquí, les coses que he anat pensant mentre el llegia (conté moooooooooooolts espòilers!)

Impressions durant la lectura...

1

Ostres... Ni tan sols presenta els personatges... Apareix directament amb una dona morta, i els personatges ja apareixeran després.

La primera impressió és que l'ha matat un home, però en cap lloc hi ha cap pronom masculí, així que la persona que fa molts anys que no llegeix novel.la negra, però que n'havia llegit, pensa que potser l'hagi matat una dona... que digui que l'estima no vol dir que sigui realment un home...

2

Mmmm... Molts personatges pel mig.

Suposo que ja està fet expressament (i ja es vol que sigui així), però el cunyat cau malament... Els personatges són tots com raros i foscos... Què passa, que tothom té algun secret, alguna cosa fosca?

L'home de l'Alex de moment no em sembla sospitós (seria massa obvi). Però tant la germana (germana? Hi ha alguna cosa rara? Per com en parlaven, em dóna la impressió que hi ha alguna cosa que no quadra) com la sòcia de la galeria em semblen d'allò més sospitoses...

3

D'acord, l'assassí és un home. Almenys es tracta a ell mateix en gènere masculí.

L'Alex estava embarassada... i ja havia tingut algun fill. La seva germana petita no serà en realitat la seva filla? Hi havia alguna cosa rara, i tot podria ser...

4

Unes quantes pàgines llegides i no ha passat res d'especial...

Penso en l'Anders, però ja està clar que està posat allà perquè et pensis que és raro i que hi té alguna cosa a veure.

Però, sobretot, penso en el fill desaparegut Lorentz. Una teoria que em ve al cap és que ell és l'assassí, que ell és el que havia estat sempre amb l'Alex... i que ell és el pare de la seva filla Júlia, que ha crescut com la seva germana (segueixo amb la mateixa teoria).

5

Jo tampoc crec que fos l'Anders. Més aviat penso en la persona amb qui havien jugat de petits ell i l'Alex. Segueixo pensant que aquesta persona és el fill Lorentz...

Tot i que sembla bastant clar que els inicis dels capítols són de l'Anders. Això vol dir que, si ell no és l'assassí, s'obre tot un ventall de possibilitats, i ja no té per què ser un home...

De la mateixa manera que amb Canción de Hielo y Fuego, m'agrada veure els punts de vista dels diferents personatges, però el punt de vista de l'Anna, víctima de maltractaments, m'ha costat de llegir...

I, d'altra banda... coi! Per què si algú descobreix alguna cosa (com ara el que falta a l'habitació) no ho diu?

6

Sabent que la Júlia és l'hereva de la Lorentz, cada cop estic més convençuda que la Júlia és filla del fill de la Lorentz (vaja, que és la seva néta...) I suposo que l'Alex era la seva mare (o no...)

El llibre s'ha tornat com molt lent... només parla de l'Erica i en Patrik. I quan pel que sigui descobreixen alguna cosa... segueixen sense dir res!

7

També s'han carregat a l'Anders? Penso en algú que no volia que parlés. El seu tercer amic? Qui és? Segueixo pensant que és el fill Lorentz.

També m'ha sorprès lo d'en Dan. Més llenya al foc. No crec que sigui en Dan qui l'ha matat. Però potser, si ella volgués parlar... No, suposo que no.

8

He canviat d'idea. Ara penso que l'assassí de l'Alex és en Jan.

L'Alex va quedar-se embarassada amb 12 anys (buf!) i el pare era el fill Lorentz. La seva filla va ser la Julia. Temps més tard, en Jan, que ja havia matat els seus pares, va matar al seu germà i es va desfer del cos. Va matar a l'Alex i l'Anders perquè sabien alguna cosa...

9

Tenia raó sobre la procedència de la Julia (pare i mare). El que no sabia és que l'haguessin violat (a l'Alex). Però ara m'intriga més per què va desaparèixer en Nils (tot i que continuo pensant que la culpa és d'en Jan).

10

Així que l'Anders realment es va suicidar. Però ara... ara apareix la Vera, la mare de l'Anders, com a possible assassina de l'Alex. Tinc 2 teories:
- Va ser en Jan, perquè no volia que es sabés que la Julia era filla d'en Nils (i perdre l'herència).
- Va ser la Vera, perquè no es remogués el passat.

11

Jeje. Finalment va ser la Vera i jo ho vaig saber abans que en Patrik.

Quedava, però, el tema d'en Nils. Pensava que havia sigut en Jan sol, però ja veig que van ser els tres...

Tot i així, hi ha una cosa que m'ha quedat penjada: no em crec que en Lucas no anés a buscar l'Anna després de que ella el deixés...

Fundación y Tierra

2011-12-06T19:02:00.001+01:00

I amb aquest llibre arribo al final de la relectura de la Fundació. Hi tornaré. D'aquí a un temps, que espero que no sigui tant com aquesta vegada.

Fundació i Terra és un llibre que normalment no té massa bones crítiques, suposo que perquè el final, després de totes les aventures, és una mica brusc i en voldries més.

Però a mi m'agrada aquesta búsqueda de la Terra, com es van acostant, seguint pistes, i trobant diversos móns, cada cop més propers. Com et fa pensar en què passaria en un planeta humà en el que els humans han desaparegut. I en la tristesa de veure com la Terra és un lloc inhabitable.

I, en conjunt, una gran lectura, tant del llibre com de la sèrie en conjunt. Asimov, és clar! Com sempre!

The Boy in the Striped Pyjamas - 2

2011-11-26T20:01:00.001+01:00

Quina pesadilla!

La setmana que ve hi torna a haver examen. Així que he decidit llegir els cinc capítols que m'he de llegir per l'examen seguits. I només puc dir una cosa: quina pesadilla! Mare meva! Com pot ser tan horrible?

Ja no és només que el nen em caigui com una patada al cul (que també), que sembli que el nen és idota (de veritat pot viure sense saber que és a Polònia?) i coses per l'estil. És que el llibre, llegir-lo, tal com ho explica, és una pesadilla...

Per sort, ja només en queda la meitat...

Erica Falck i Patrik Hedström

2011-11-26T10:43:00.000+01:00

L'estiu passat em van regalar "Empremtes que mai s'esborren". Suposo que si volies regalar un llibre i no sabies quin, era un dels que et podies trobar fàcilment a les llibreries...

Quan el vaig veure, vaig decidir que tenia bona pinta. Tot i que feia molt que no llegia cap novel.la negra, en tenia un parell a la pila (a la pila dels llibres que volia llegir properament!) Tot i així, vaig decidir que el llegiria aviat...

... fins que un dia parlant amb algú, em va dir que estava llegint "aquella sèrie de llibres d'aquella escriptora sueca". Ups! Sèrie? No era un llibre sol? Per què a la contraportada del llibre no posa que és el cinquè d'una sèrie?

Així que vaig decidir que tenia tres opcions:

1. Llegir directament el cinquè.
2. Aconseguir-los per l'ebook i anar-los llegint tots.
3. Mirar si eren a la biblioteca.

L'opció 1 no m'agradava. Encara que diguin que són històries independents, hi ha una història "més enllà del llibre sol", i no tenia cap ganes de llegir-los desordenats.

I entre l'opció 2 i la 3, vaig decidir que miraria si els tenien a la biblioteca... i hi eren tots! Fins i tot "Empremtes..."

Normalment, de cada dos llibres que llegeixo, un surt de la biblioteca. No m'agrada perdre el contacte amb la biblioteca i sempre en tinc un llibre a casa. Si no fos per la bibliotecària, no hagués descobert Canción de Hielo y Fuego, entre d'altres. Anar a la biblioteca és una manera d'estar en contacte amb els llibres "actuals", però fugint una mica del contacte "actual" de només best-sellers que et sols trobar a les llibreries.

Però a la biblioteca no sempre hi ha alguna novetat, i llavors t'has de submergir entre els llibres que hi ha, a veure si hi ha alguna cosa que t'agrada... Tenir 4 llibres que vull llegir em deixa un coixí de llibres per anar demanant, sabent que els vull llegir.

Ahir a la biblioteca hi havia contes i no podia accedir a la banda "infantil" per treure "El llargavistes d'ambre". Així que vaig anar a la meva llista "pendent" i vaig trobar que el primer estava disponible.

Així que a començar una sèrie més. S'anirà intercalant entre les novetats que vagi trobant a la biblioteca...

Llibres dolents, males ratxes i segones oportunitats

2011-11-21T20:30:00.000+01:00

Aquest any he tingut una mala ratxa de llibres. A banda d'un parell que estic llegint (no, a Dance no...), han passat per les meves mans alguns llibres que, només de sentir-ne el nom, ja em ve urticària. Per exemple, Kôt, Her fearful symmetry o La nit de l'oracle (per posar un exemple de la biblioteca, un que m'he comprat jo i un regal).

Però aquest any també he llegit Chasch. En el moment en què el vaig llegir em va semblar horrible, però he llegit la segona part, i aquesta m'ha encantat! Segurament, si hagués llegit el llibre en un altre moment, m'hagués encantat.

Això m'ha portat a pensar en altres llibres que tinc per casa... Sempre que començo un llibre, l'acabo. Excepte algunes petites excepcions...

Cap als 12 anys tenia una espècie de trauma amb "La historia interminable". No sé quantes vegades el vaig començar. Però era impossible passar d'un cert punt. Simplement, no podia. Però un dia el vaig agafar... i es va convertir en un dels meus llibres preferits! No fa pas massa que el vaig rellegir.

Això de no poder-lo acabar m'ha passat amb poquets llibres... Diria que ara només em ve al cap Criptonomicón. Mmmm... Sé que el vaig començar, però que vaig ser incapaç d'acabar-lo. I només de veure'l ja em ve aquella urticària... Però, tot i així, sembla un llibre que qualsevol em recomanaria...

Resultat?

Ara he d'acabar un totxo que m'està costat horrors (no, no és Dance, que també m'està costant avançar i el pobre està abandonat!).

Després, he de donar una tercera oportunitat a en Terry Pratchett (tercera i última. Com no em convenci, ja no ho torno a provar, encara que a tothom li encanti!)

No sé si abans o després d'aquest, segona (i última) oportunitat a Dragonlance.

I per últim, una segona oportunitat a Criptonomicón.

I crec que ja no tinc més coses pendents...

A veure si descobreixo que he tingut algun altre "mal moment"...

La nit de l'oracle

2011-11-19T11:30:00.000+01:00

Si no és el pitjor llibre que he llegit en tota la meva vida, segur que està entre els top 10 de la meva vida (dels pitjors, s'entèn), i el pitjor dels últims anys.

Durant tot el llibre he tingut la sensació d'estar en una pel.lícula dolenta de diumenge a la tarda. Una d'aquelles pel.lícules que intenta fer servir trucs per enganxar-te, però que no ho aconsegueix. No en va, és un d'aquells llibres que jo anomeno "fets per ser best-sellers", que intenten (alguns, com aquest, estan molt lluny d'aconseguir-ho) deixar-te amb l'intriga, perquè no puguis deixar de llegir i l'acabis aviat.

Aquest llibre, però, només ha tingut un moment en què em va fer emocionar. La resta, em va deixar freda, freda. I l'emoció que em va provocar aquest llibre no crec que fos la buscada per l'autor... Cap a la meitat del llibre, resulta que l'autor es posa a llegir "La màquina del temps", perquè es planteja fer-ne una versió cinematogràfica (li paguen molta pasta...) i deixa anar perles com ara:

La vaig trobar totalment decebedora - una obra dolenta i mal escrita, on la crítica social es camuflava d'història d'aventures sense reeixir ni en una cosa ni en l'altra. Em semblava impossible que algú en volgués fer una adaptació fidel.

La màquina del temps no és el meu llibre preferit. Però no crec que es mereixi aquest tractament, i més d'un llibre que sí que és insuls, i a sobre, segons el meu parer, mal escrit. Molt mal escrit. Tot el que ell diu de la màquina del temps, és el que jo penso de la nit de l'oracle: intenta fer moltes coses, i no reeix en cap d'elles!

No només per determinades coses d'estil, com ara els peus de pàgina llarguíssims. De veritat cal posar un peu de pàgina que ocupa 3 pàgines? Sí, sí, no m'he equivocat i no són 3 línies (què més hagués volgut que alguna nota a peu de pàgina hagués durat només 3 línies!), he dit 3 pàgines!!! És tot plegat: la història (previsible fins la mèdul.la, i amb històries barrejades pel mig que ni comencen ni acaben), la manera d'explicar-ho... tot!

I, és clar, llegeixo aquest llibre perquè algú me'l va regalar fa uns anys. Aquest algú, en veure'm amb el "fabulós" llibre d'en Paul Auster, segons la seva opinió molt més bon autor que tot el que llegeixo normalment, em diu: "Ah, llegeixes Paul Auster?", amb una alegria i amb orgull de que jo almenys llegís alguna cosa de profit... "Sí, llegeixo Paul Auster, i és el pitjor que he llegit en anys!"

La daga

2011-11-13T20:20:00.000+01:00

Tal com em va passar amb la brúixola daurada, la daga també m'ha encantat. Encara que el final m'ha deixat una mica preocupada per la Lyra...

Si bé a la brúixola daurada només véiem una part de la història, aquí veiem la història entrellaçada en els 3 móns, i el conjunt de coincidències que fan que tot sigui com és.

La Lyra creix com a persona, i la senyora Coulter cada cop és més dolenta (i poderosa!)

Però tot plegat és un impàs abans de la batalla final. Així que, a esperar que arribi la batalla final, i després ja es podrà valorar tota la trilogia!

Los Wankh

2011-11-01T19:20:00.000+01:00

El primer llibre de Tschai se'm va fer etern i em va quedar un mal record. Però tenia ganes de seguir llegint, o almenys donar-li una segona oportunitat a la saga.

I no me'n penedeixo!

Al principi, el llibre se'm feia com estrany i pesat. Feia molt que havia llegit la primera part i només tenia una vaga idea de què anava. I no em recordava de qui eren la meitat dels personatges... Però a mida que el llibre avançava, cada cop m'agradava més i més, fins al punt d'enganxar-me de mala manera, i deixar-me amb ganes de llegir la següent part!

Si li he de trobar algun tipus d'error, aquest seria el títol. Sí, ja sé que hi ha 4 títols, un per cadascuna de les races. I (suposo) l'Adam Reith intentarà robar una nau espacial a cadascuna de les races. Però... un llibre que es diu Wankh i que els Wankh pràcticament no surtin fins que queda una sisena part de llibre, sembla de broma! Però només és una petita cosa, que queda perdonada en tota la saga...

Així que em reconcilio amb la saga, i amb ganes d'acabar-la aviat!

The Boy in the Striped Pyjamas - 1

2011-10-29T19:10:00.002+02:00

Cinc primers capítols llegits, a punt per l'examen de la setmana vinent.

Fins ara, només tinc un comentari: com pot un nen de 9 anys ser tan innocent?

D'acord, encara que els nens de 9 anys d'ara (i els de 6 o 7) siguin molt més vius que aquest, acceptaré que un nen de 9 anys pot ser així d'innocent, però... com pot ser que una nena (noia?) de 12 anys pugui ser tan innocent i tan crèdula?

Si us plau, una granja?

És que sembla inversemblant i tot...

En fi...

El nombre del viento

2011-10-26T16:04:00.000+02:00

Hi ha llibres que, fins i tot abans d'arribar a la quarta part del llibre, saps que t'agradaran fins al final. I que, mentre els estàs llegint ja estàs pensant en el dia que els rellegiràs. Llibres que són una petita joia, i que se'n troben molt pocs. Un cada molts llibres. Llibres que val la pena llegir. I rellegir.

El nombre del viento és un d'aquests llibres.

N'havia sentit coses molt bones, i finalment vaig demanar-lo a la biblioteca. Però segurament me l'acabi comprant en paper, perquè m'agrada tenir les petites joies que es troben de tant en tant.

Malgrat tot, cap a la meitat del llibre vaig estar a punt d'abandonar-lo... Quan en Kvothe entra a la universitat, tot es transforma en una espècie de Harry Potter: un nen ric i de bona família li fa la vida impossible, algun professor el vol fer fora, és millor que els altres i els seus companys (excepte un parell) li tenen ràbia i no volen saber res d'ell... En fi, que jo ja havia llegit Harry Potter i no volia tornar a llegir-lo!

Per sort, però, el llibre torna a parlar de música, i malgrat que en Harry Potter és bastant present, es pot anar llegint... fins que et torna a enganxar i t'oblides d'en Harry.

Passat l'escoll de la meitat de llibre, es torna a posar interessant i torna a ser com al principi. Són genials els interludis que hi ha, on en Kvothe parla amb el cronista i en Blast.

I, com és molt normal, ara a esperar que surti el segon...

The Boy in the Striped Pyjamas - 0

2011-10-19T21:22:00.000+02:00

Resulta que a anglès em fan llegir "The Boy in the Striped Pyjamas". La "idea" és que ens convencem que som capaços de llegir una novel.la en anglès (...)

Per començar, ja no és un llibre que em faci il.lusió llegir. No és la classe de llibres que llegeixo, però almenys, si fos un llibre ubicat en els camps de concentració amb una història factible, encara, però així...

Però això no és el que més em toca els nassos... Ens faran 4 exàmens del llibre. Com que el llibre té 20 capítols, a cada examen ens entraran 5 capítols (bonica forma de dividir un llibre...)

No, els exàmens no és el que em molesta (...) El llibre és molt petit. Fins i tot jo, que sóc lenta llegint, crec que trigaria un màxim de dues setmanes a llegir-lo...

Aleshores, quin és el problema?

Doncs que el primer examen, el dels 5 primers capítols, és d'aquí a un parell de setmanes. L'últim examen, el dels 5 últims, serà a finals de febrer... d'aquí a... 4 mesos!!!

Si em llegeixo ara el llibre, al febrer no recordaré de què anava ni de conya.

Si me'l llegeixo i cada cop que s'acosti l'examen em rellegeixo el tros que entra a examen, estaré rellegint un llibre que ja he decidit que no vull rellegir...

I si llegeixo ara 5 capítols, i 5 capítols més d'aquí a un mes... quina manera més dolenta de llegir un llibre.

Alguna idea més?

No podrien fer un examen al final de tot el llibre i ja està?

Cuando el mundo gira enamorado

2011-10-17T22:30:00.000+02:00

No puc dir que sigui un llibre dolent (...) però si que puc dir que no m'ha agradat.

Me'l va deixar una companya i no vaig saber dir que no, tot i que ja sabia que aquesta classe de llibres no m'agraden.

Sé que la gent que se'n va sortir dels camps de concentració segurament ho va fer perquè va tenir molta sort, però la forma que té l'autor d'explicar-ho (com en el cas en què el protagonista arriba a Auswitch, i malgrat que l'envien als forns, ell s'autoenvia cap a l'altra banda) m'ha semblat massa pel.liculero.

Això per no parlar del fet que l'autor sembla haver agafat "El hombre en busca de sentido" (llibre que no he llegit) i explicant-ho tot des d'allà, però sense haver conegut l'autor.

Crec que la vida de la gent que va viure als camps de concentració va ser molt dura, però no m'agrada llegir ficció sobre la realitat. I més, quan aquesta ficció està disfressada de biografia, que s'ha tret d'una biografia real de l'autor. Realment... crec que és un llibre prescindible del tot, però entenc que hi hagi gent a qui li pugui agradar...

Segurament "El hombre en busca de sentido" és un llibre molt més bo, molt més ben explicat, i molt més real. Però, segurament (i dic segurament, perquè no l'he llegit), si el llegís, em trobaria exactament el mateix que en aquest llibre (això sí: segur que molt més ben explicat). Però havent-ne llegit un, ja dubto que en llegeixi l'altre...

A Dance With Dragons, pla B

2011-09-30T08:08:00.002+02:00

El llibre (la part que m'he llegit) m'encanta. I a la que m'hi poso, no puc parar de llegir, però...

... però no sé què coi li passa al llibre, que vaig lentíssima llegint. Fa un mes que el tinc i... només he llegit 160 pàgines! O sigui, no res.

Entre que és massa pesat (de pes!) i no me l'enduc pels llocs, i que últimament als vespres tinc més ganes de dormir que de llegir, m'està durant massa...

Resultat? Avui havia de tornar "La sombra del viento" a la biblioteca... i encara no l'he ni començat!!! Vergonya m'hauria de fer!

Conclusió: començo La sombra del viento (i ja aniran... 5 lectures simultànies!) i em prenc A Dance amb més calma...

Tot i així, deixo amb un paràgraf. La Danny em començarà a caure bé? Per què m'agrada tant el llibre i estic trigant tant a llegir-lo?

Mother of dragons, Daenerys thought. Mother of monsters. What have I unleashed upon the world? A queen I am, but my throne is made of burned bones, and it rests on quicksand. Without dragons, how could she hope to hold Meereen, much less win back Westeros? I am the blood of the dragon, she thought. If they are monsters, so am I.

A Dance with Dragons - 1

2011-09-11T22:19:00.000+02:00

Reconec que m'ha costat bastant entrar en el llibre... Porto 10 dies amb ell i he llegit... què? 70 pàgines?

Al principi no entenia res i no sabia si era jo, l'anglès o en Martin... Vaig arribar a la conclusió que era una mica tot. Però sobretot en Martin amb els seus pròlegs i epílegs amb personatges estranys (o nous) en els que costa situar-se.

El fet que després seguís un capítol amb en Tyrion i un altre amb la Danny no va ajudar gaire a que em posés a llegir amb ganes...

Però els següents capítols (Jon i Bran) han fet que hagi entrat en el llibre de ple... És clar que ara torna en Tyrion i ja veurem!

Respecte a en Jon: jo sempre l'havia vist molt íntegre i em pensava que ho seguiria essent. Però que ja en aquest primer capítol hi hagi un tros de frase així:

if the letter had been sealed with a direwolf instead of a crowned stag, and signed by Jon Stark, Lord of Winterfell. It is too late for such misgivings. You made your choice.

Mmm... En Jon començarà a dubtar? Ja sé que va saltar-se el jurament amb la Ygritte, però... no m'agradaria que ho fes.

Per la banda d'en Bran, estic ben intrigada...

- Qui (o què) és en Coldhands? Per què els ajuda (si és que els ajuda)?
- En Benjen Stark és un dels morts? Per què hi ha tants homes de la guàrdia de nit morts més enllà del mur?

Properament...

2011-09-01T09:00:00.000+02:00

Fa sis mesos, vaig decidir que volia llegir els següents llibres:

Pels pèls, però he acabat llegint-los tots! L'experiència ha sigut bona: la majoria dels llibres de la llista han sigut bons i m'ha agradat llegir-los. I la pila de llibres per llegir ha disminuït una mica... o no, perquè diria que la velocitat de compra és més gran que la velocitat de lectura...

Per seguir amb la mateixa tònica, ara tinc pendents i vull llegir/rellegir en els propers sis mesos els següents llibres:

The man who loved only numbers
A Dance with Dragons
Fundación y Tierra
Las llanuras del tránsito
Espacio revelación
Wankh

Però a més hi ha un bonus... Com que m'agrada llegir, a vegades la gent em regala llibres. Però com que els llibres són llibres i tant li fa quin llibre es regala (no ho dic jo, eh!) puc acabar amb el best seller de moda o algun llibre dels que jo no llegiria mai per voluntat pròpia.

Fins ara, els llibres s'anaven quedant arraconats a darrere de la pila de llibres que vull llegir. Però un dia, fent recompte de llibres, em vaig adonar que tenia 18 llibres en aquella pila! És lectura per més de mig any! I el pitjor de tot és que va creixent!!! Així que vaig decidir que cada 6 mesos en llegiria un. Sí, ja ho sé, no se m'escapa que són 9 anys (en cas que no n'aparegui cap de nou), però el que vull és que, com a mínim, la pila no vagi augmentant... Que vaja, si algun dia aconsegueixo llegir tot el que vull llegir, em quedarien només els "lletjos"! I qui sap, potser algun m'agrada i tot!

I, com que em fa sempre molta mandra posar-me a llegir-ne un, serà el setè de la llista (o sigui, ja el tindré triat i només serà agafar-lo un dia). Si el llibre ja està triat prèviament i programat per llegir, serà més fàcil llegir-lo. El llibre escollit per llegir abans de l'1 de març és...

La nit de l'oracle

(de veritat que em fa mooooooooooooooolta mandra!)

Que com és que no havia vist que tenia 18 llibres a la pila "buf..."? Doncs perquè aquesta és la meva pila:

Els llibres de la pila "buf..." estan en una segona fila. I aquí, és clar, només hi ha llibres en paper. Els llibres que estan pendents al lector estan en un fitxer...

L'objectiu és que, amb el temps, la "pila" es converteixi en una "pileta", que acabi fent de "cua". El problema és que, amb la de sagues que hi ha, és tan fàcil afegir 7 o 8 llibres de cop... que llavors es triguen mesos a llegir!

Moreta dama del dragón de Pern

2011-08-31T19:54:00.000+02:00

D'una banda, volia llegir aquest llibre, perquè tots els llibres de Pern m'encanten.

Però de l'altra, sabia que un cop llegit aquest, no en tinc cap més per llegir. No sé com trobar els altres. I com que era l'últim, esperava per no acabar-los.

El llibre és com els altres, genial. Però és diferent a la seva manera.

Més que Moreta, es podria haver titulat alguna cosa de la plaga. M'encanta quan tenen arxius amb coses que es sabien anteriorment i que ara s'han perdut (com és el cas de les vacunes) i tota la part d'intentar trobar com curar la plaga és genial.

Però no es pot acabar aquest llibre sense que el final condicioni tot el que has llegit abans. Vas llegint, i penses: "No pot ser". Però sí, és.

Suposo que sense aquest final, en els altres llibres no s'hagués parlat de la Moreta. Però... ostres! Hagués agraït que el llibre acabés millor del que ha acabat.

Però, de totes formes, mirat amb la perspectiva de 10 minuts que fa que l'he acabat, tot queda tancat. Però... buf, quin malestar que deixa! (El final, la resta del llibre està molt bé!)

A Mathematical Nature Walk

2011-08-30T12:30:00.001+02:00

Fa molts mesos, a principi de gener, vaig llegir la introducció d'un llibre que em va semblar genial. Em vaig posar a llegir-lo ràpidament, esperant trobar-hi moltes coses interessants. O, com a mínim, tan interessants com la introducció.

El fet que un llibre de menys de 250 pàgines m'hagi "durat" 8 mesos, ja és un indicatiu que hi havia alguna cosa que no funcionava en el llibre... o, com a mínim, que a mi no em funcionava...

El llibre consta d'unes quantes preguntes, i l'autor n'intenta donar les respostes. El problema?

Doncs hi ha un primer problema, que moltes preguntes són "xorres", o repetides (realment és necessari posar una pregunta de saber quant de temps es necessitaria per omplir el Gran Canyó després de calcular quant de temps es trigaria a buidar el llac Ness?).

Segon problema: ja de bon principi, fa servir les unitats que li dóna la gana. Comença amb milles, cosa que em molesta bastant, però s'aguanta. Però llavors, a mig llibre (i enmig d'una mateixa pregunta!) posa resultats parcials en Km/h, per exemple, i de cop et posa un altre resultat en m/s, per acabar posant el resultat final en milles/h (!!!) Realment, aquestes coses em fan ballar el cap, i deixo el llibre fastiguejada.

I llavors venen les respostes... N'hi ha alguna (poquetes) que m'han deixat contenta. Però la resta...

Hi ha respostes a preguntes molt senzilles, que només necessiten un factor de conversió. Aquí res a dir de la resposta (però potser sí de la pregunta).

Hi ha respostes del tipus "suposem que la vaca és esfèrica i anem a calcular-ne el volum"...

I llavors hi ha respostes on comença a fer càlculs pel mig, que o estàs molt atent (i fas uns quants càlculs tu) o et perds. Però en aquests, la major part dels casos són de "vaques esfèriques".

En resum: jo no el recomanaria a ningú. Però sóc conscient que és possible que el problema sigui meu, i que no hagi acabat d'entendre el que m'està explicant, i que per això no el trobi útil. La idea és bona. La introducció és genial. Però llavors... per què no són les preguntes (i respostes) com les de la introducció?

Las puertas de la casa de la muerte

2011-08-20T13:06:00.002+02:00

Acabat!

Després d'un mes llegint el mateix llibre, la sensació que tinc és: "Per fi s'ha acabat!"

Llegir Erikson no és fàcil. Ja ho vaig dir en el primer llibre, i malgrat que aquest és molt millor, continua essent complicat. No és un llibre que puguis llegir mentre mires un partit de fútbol, per exemple, perquè no t'enteraràs de res (igual que amb la tele posada, o amb l'atenció a mitges). A part d'això, tot i llegir-lo amb atenció, l'Erikson es fa un fart de jugar amb tu, deixant coses mig explicades, perquè tu acabis de fer-te la història. O llegeixes amb atenció i tens memòria, o no t'enteres de res (o potser és que jo sóc tonta). Per no parlar de les converses on hi ha 3 persones (o fins i tot a vegades 2), i no queda clar qui diu què, amb el conseqüent augment de confusió.

Però, a part de tot això, la història és bona (és el que fa que me'l llegeixi, que sinó no ho faria pas!).

També s'agraeix el fet de que sigui realment una saga: els personatges continuen la seva història en llibres successius (els que aconsegueixen sobreviure, que això és pitjor que Canción de Hielo y Fuego!), però cada llibre és tancat, i els múltiples fils tenen un principi i (més o menys) un final. Almenys no et deixa amb la història pendent d'un fil al final del llibre, cosa que agraeixo enormement.

La història es desenvolupa en un continent diferent que el primer llibre, però al principi, el fet de que surtin alguns personatges que venen de l'altre continent, fa que de seguida t'enganxis al llibre. I com que hi ha acció durant tot el llibre, no es fa avorrit (encara que al final tinguis moltes ganes d'acabar-lo!)

Això sí: m'he quedat amb les ganes de saber com acabarà l'enfrontament entre les dues germanes...

A Dance with Dragons

2011-08-04T22:32:00.001+02:00

Ja el tinc aquí!!!

Ara, a llegir-lo aviat. Veurem si després de llegir els anteriors en castellà, si em costarà llegir aquest en anglès (per si és massa rebuscat, i també pels noms de llocs i persones...)

Abans de començar, a veure si em sap resoldre algunes preguntes...

Preguntes que espero que em respongui

On és en Rickon? Quins poders té? Quins poders té en Peludo? Per què no ha tornat a sortir més?
Què passa amb en Theon? Tornarà? Reclamarà el tron de les Illes?
La Brienne va morir? I si no ho va fer, trairà en Jaime?
Què fa en Bran a l'altra banda del mur?
L'Arya tornarà per venjar-se de la gent? Està cega de veritat?
L'Stannis declararà finalment la guerra als Lannister? O lluitarà al mur?
La Dany acabarà arribant? A on desembarcarà?
L'Asha acabarà tenint protagonisme?
Qui va matar en Balon Greyjoy? L'Euron hi va tenir res a veure?
La Cersei aconseguirà salvar-se? I la Margaery?
En Sam aconseguirà ser maestre?
Què ha passat amb l'Elí?
Qui assessorarà en Tommen? Seguirà essent tan petit i es deixarà dominar com fins ara?
Què passarà amb la Myrcella?
La Sansa acabarà essent la mestressa del Niu d'Aguiles?
Per què volia la Margaery el te de la lluna?

Preguntes que sé que no em respondrà (però que m'agradaria que ho fes!)

Qui és la mare (i/o el pare) d'en Jon? Per què tan de secretisme amb això?
Què se n'ha fet de la Nymmeria? Segueix viva en algun lloc? En algun moment es reunirà amb l'Arya?
Algun dels germans Stark (afegint-hi en Jon) sabrà que algun altre dels seus germans (exceptuant en Jon) està viu?

Her fearful symmetry

2011-07-16T10:22:00.001+02:00

Buf...

Tan bo que era "La mujer del viajero en el tiempo", però aquest llibre... buf!!!

Quan portava una tercera part del llibre tenia intenció de deixar-lo... i això que no sóc de deixar llibres a mitges...

El llibre està dividit en 3 parts. A la primera, la història d'en Martin i la Maritje m'hi sobra. Però encara...

A la segona part, va arribar un moment que no hi havia cap fil que m'agradés: en Martin estava com una xota i no m'interessava per res; en Robert seguint a les bessones d'amagat i mig boig també em posava dels nervis; i les bessones eren odioses. Mare meva, quina mania que feien agafar! Sobretot la Julia. Vinga a viure la vida, sense fer res de profit, només perquè "encara no ho han decidit". Buf...

Des d'allà, el llibre s'ha fet interminable. La història de l'Edie i l'Elspeth ja es preveia des del principi del llibre. La "idea" de la Valentina, també. I el que faria l'Elspeth amb la idea de la Valentina, també.

Tot plegat, un d'aquells llibres que són més un malson que un llibre.

El cazador de fantasmas

2011-07-04T22:58:00.002+02:00

Sisè... i últim.

Aquí s'acaben les aventures d'en Torak i la Renn en un món prehistòric i ple de màgia. Tot i que, per tal com acaba, hi podria haver hagut un setè llibre. D'acord, ja no queden devoradors d'ànimes, però hi podria haver molta més història.

El llibre no aporta res de nou en quant a nous llocs o noves costums d'altres pobles. És clar que després de veure el bosc, les illes, la muntanya, el bosc profund... ja queden poques coses per explicar!

La història, com en tots els llibres, té el mateix patró de sempre: en Torak està amenaçat, abandona la Renn perquè no vol posar-la en perill, ella corre a darrere seu, busquen algun devorador d'ànimes, l'acaben vencent, i tots feliços.

I això no vol dir que el llibre no sigui bo. Ho és. Però sovint (i sobretot me n'adono al llegir a la vegada Los hijos de la Tierra) és una història molt senzilla, que ja saps com acabarà, i ja saps quina estructura tindrà.

Però en resum, els sis llibres és una sèrie molt recomanable. Llàstima que ja s'hagi acabat!

Los límites de la fundación

2011-06-25T13:44:00.001+02:00

Asimov, com sempre, genial.

Rellegir la fundació està essent molt productiu, sobretot perquè no recordo gaire bé les coses, i en cert sentit, com que només en tinc una idea general, és com si la tornés a llegir per primer cop. Aquest cop no trigaré tant de temps a rellegir-la!

Com els altres, aquest també té trossos genials. La conversa entre l'alcaldesa Branno i en Gendival és immillorable. Així com la intel.ligència de l'alcaldesa per parar la trampa a en Compor. I, és clar, la intel.ligència d'en Trevize a l'hora d'escollir que tot quedi tal com està.

Es veu que aquest llibre és posterior, però tot i així, segueix tenint la gràcia de tots els llibres de la fundació.

Llums del nord

2011-06-10T22:44:00.002+02:00

Vaig agafar el llibre de la biblioteca un dia en què no hi havia cap "novetat" que em cridés l'atenció, i en el que no havia anat amb cap "recomanació" per buscar. Vaig estar mirant, i mirant, i em va semblar un llibre "conegut", d'aquells que ha llegit molta gent (si fins i tot n'han fet una pel.lícula, per alguna cosa serà... o potser és primer la pel.lícula i després el boom del llibre?). Va ser una mica de curiositat, però he de reconèixer que em feia mooooooooooooolta mandra llegir-lo. Pensava que no m'agradaria gens.

M'equivocava.

Porto una bona ratxa de llibres que m'estan agradant, i aquest no ha sigut una excepció. Ja des del principi que em va enganxar, i encantar!

D'acord, en alguns moments la Lyra em cansava una mica, i al final, quan en Roger es mor, m'he enfadat bastant...

Però, en general, un gran llibre. A veure quan agafo el següent...

El descobriment de les bruixes

2011-06-05T22:03:00.002+02:00

Sí i no.

El llibre comença amb ritme, enganxa de seguida, i té un no sé què que em crida l'atenció.

Fins que apareix en Matthew.

Aleshores el llibre es converteix en una còpia adulta de la saga de Crepúsculo. En Matthew és una barreja entre l'Edward Cullen amb el doble d'edat i en Carlisle Cullen. Si fins i tot es dedica al mateix!

La part "vampírica" em sembla tant un "faig això, que ja sé que ven", que em feia ràbia i tot.

Però llavors tornen les bruixes i la part "bruixa". A més, hi ha viatges en el temps... i això em pot! No hi ha llibre de viatges en el temps que no em captivi!

Llàstima que el llibre just acaba quan ja em pensava que coneixeria l'Anglaterra de fa uns quants segles...

Així que s'haurà d'esperar al segon (i tercer) llibres. Llibres que llegiré perquè tinc curiositat per saber com s'ho fa per lligar la història amb el viatge al passat... i perquè tinc ganes de saber com aconsegueix que acabi bé un llibre amb una persona "mortal" i una que pot viure molts segles... a poder ser, sense copiar el final de Crepuscle...

Veurem com és la continuació... quan surti.

I quan s'acaba un llibre, què?

2011-05-27T21:37:00.001+02:00

Els llibres (en paper) m'arriben de 3 fonts diferents: algun cop me'n deixen algun, en trec de la biblioteca o són llibres meus (ja sigui perquè els he comprat jo, ja sigui perquè me'ls han regalat).

En el cas d'un llibre "deixat", ja sigui a través d'algú proper o a través de la biblioteca, està clar què fer-ne un cop llegits: es retornen, i ja està.

Però, què passa amb els llibres que són meus?

Els llibres que són meus es poden dividir en 3 grans grups (tot i que els dos primers no tenen intersecció buida...)

Els llibres que m'han agradat tant que sé que algun dia rellegiré. Aquests llibres s'han de quedar a casa, perquè qualsevol dia els agafaré i els rellegiré, o els deixaré a algú proper (que sàpiga que me'l tornarà!!!), amb una bona recomanació.

Els llibres que no rellegiré, però que són importants. Aquí hi entrarien els llibres que són importants perquè signifiquen alguna cosa, per qui o quan me'ls van regalar o per quan me'ls vaig comprar. També hi entren aquells llibres que sé que no rellegiré, però crec que són importants de llegir algun cop a la vida, i que algun dia deixaré a gent propera.

Però hi ha un tercer grup de llibres. Els llibres que sé que no rellegiré, que sóc incapaç de deixar a algú amb una bona recomanació al darrere, i que no tenen un significat especial (d'acord, tots els llibres són especials, però no estan comprats en un lloc especial, ni em porten records). Què s'ha de fer amb aquests llibres?

Es poden guardar a l'estanteria. Sí.

Es poden guardar en caixes quan l'estanteria es fa petita perquè hi ha massa llibres i hi vull guardar els que vull rellegir. També.

Però no és molt trist per un pobre llibre que algú se l'hagi llegit, no li hagi agradat, i el que hagi fet hagi sigut acabar en una caixa tancat? Jo crec que els llibres són perquè la gent els llegeixi, així que fa uns dies em vaig donar d'alta al bookcrossing, i ja tinc planejat el primer llibre que alliberaré :-P

Els "meus" llibres, a part d'una etiqueta del bookcrossing, tindran el següent text:

Tot llibre necessita ser estimat i llegit moltes vegades.

Si m'has trobat, m'has llegit, i creus que em tornaràs a llegir algun dia, conserva'm amb tu. Però recomana'm als teus amics i deixa que ells també em llegeixin!

Si no t'interessa el que explico, o creus que no tornaràs a llegir-me més, regala'm a algú proper, o deixa'm en algun lloc perquè algú em pugui trobar.

I, en qualsevol cas, la primera persona que em va alliberar estarà contenta de saber que el llibre ha arribat a bones mans. Si li vols fer saber, només cal que et connectis a la web http://www.bookcrossing.com/, i diguis que has trobat el llibre (es pot fer anònimament) amb aquest codi:

A veure quants llibres que a mi no m'han agradat troben algú a qui agradin!

A tothom no li agraden els mateixos llibres, així que... tot és possible!

El descobriment de les bruixes (1)

2011-05-25T22:47:00.002+02:00

El llibre estava molt bé, era genial, interessant... Fins que en Matthew Clairmont ha començat a ser una còpia de l'Edward Cullen. Per favor!

Havia de conduir també un Jaguar? I assemblar-se tant de caràcter? També havia de ser "vegeterià"... Per favor! Que no hi ha més tipus de vampirs? On és la imaginació?

Si és que en comptes de dir-li Matthew li diu Edward, i a mi em cola...

Los cazadores de mamuts

2011-05-23T22:20:00.002+02:00

Ara ja feia un temps que m'havia llegit "El clan del oso cavernario" i "El valle de los caballos". Però, després d'haver-me llegit "Los cazadores de mamuts", la veritat és que dubto que m'agradessin més que aquest.

Potser és que n'havia sentit moltes coses: que si es feia pesat, que si no sé què...

A mi no se m'ha fet gens pesat, al contrari.

Pensava que el tema Ayla-Jondalar-Ranec se'm faria pesat, i malgrat crec que no feia falta (d'acord, per la història feia falta, potser, però hagués pogut passar perfectament sense!), tampoc ha sigut un monogràfic del tema.

El "pitjor" del llibre és aquella sensació de que la nostra societat (i sobretot la societat de l'Edat Mitjana o anterior) no ha pogut evolucionar des d'una societat on la dona era tan venerada, i tot donava voltes entorn de la dona. Si fins i tot la dona es podia "casar" amb dos homes diferents! Però al revés era quasi impossible!

Però, d'altra banda, m'han agradat molt les històries, com són els Mamutoi, com es comporten, les coses que fan, etc.

En algun moment he trobat molt "forçat" que precisament hagi anat a parar al campament on tenen un nen mig Neanderthal, i que en Mamut hagués viscut just en el mateix clan a on va anar a parar l'Ayla ja em sembla massa coincidència.

Però només són peròs petits. No es fa llarg. I et fa venir ganes de més.

Tot i així, em prendré un descanset...

Los cazadores de Mamuts - El paper de la dona?

2011-05-07T12:03:00.001+02:00

Porto una tercera part de "Los cazadores de Mamuts" llegida (més o menys).

Ja sé que és literatura, i que és molt difícil saber com era la societat en la que estan ambientats els llibres, però...

El primer llibre em va convèncer. D'acord, que adoptessin a l'Ayla era una mica surrealista, però els costums de la gent, i les diferències entre homes i dones em semblaven bastant creïbles, així com les diferents tradicions.

Del segon llibre em va cansar una mica la part d'en Thonolan i en Jondalar...

Però amb el tercer tinc una espècie de sensació de "això no m'ho crec de cap de les maneres".

No és només el fet de trobar a faltar que l'home exerceixi un domini sobre la dona (que també). Em dóna la impressió que en una societat com aquesta, la dona hauria d'estar dominada. Són un munt de detalls, les tradicions dels Mamutoi, com ara que la dona és la que aporta el valor a una família, que la dona és la que dóna valor als fills, i sobretot, que com més fills té una dona, més valor té.

Aquesta veneració de la dona com a "Mare", com a creadora, i com a membre més important dels campaments (d'acord, hi ha un jefe, però també hi ha la Dona-Que-Mana...) em sembla surrealista i fa que, tot i que el llibre m'agrada, em quedi amb un sentiment de "jo això no m'ho crec ni borratxa!".

D'altra banda (ja he dit que només he llegit una tercera part del llibre), em fa molta por que el llibre s'acabi convertint en una novel.la rosa amb el triangle Ayla-Jondalar-Ranec.

Abans no passi res més, l'Ayla sempre m'ha caigut bé. D'alguna manera és una lluitadora (i la protagonista...) Però... en Jondalar cada cop em fa més ràbia. És clar que no és res comparada amb la ràbia que em fa en Ranec. Així que si això es converteix en un triangle entre els tres, i m'he d'acabar llegint trossos on l'Ayla no es decideixi per un i per l'altre... buf... No sé si podré suportar les dues terceres parts de llibre que falten... I més, sabent ja el final (o sinó, d'on surten els altres llibres?)

Resum de Festín de cuervos

2011-05-06T22:01:00.003+02:00

Ja està, ja està. Ja no hi ha més posts de Festín de cuervos. Només un resum del que hi ha:

Festín de cuervos - Jon

2011-05-05T22:55:00.001+02:00

En principi en Jon no ha de sortir a Festín de Cuervos, però hi surt una mica de banda. En Jon, el meu personatge preferit junt amb l'Arya...

... que m'ha fet enfadar! Entenc la seva motivació en fer que l'Elí s'endugui el fill d'en Mance en comptes del seu propi fill fins a Antigua. Però és cruel. Molt cruel.

M'agradava més l'altre Jon. Ja sé que és la necessitat i així salva un nen de la boja de la Melissandre, però tot i així... no és just!

Festín de cuervos - Margaery

2011-05-04T08:57:00.001+02:00

Cada cop tinc més ganes que, en algun moment, hi hagi un capítol des del punt de vista de la Margaery. Em té molt intrigada...

D'acord, només en parla la Cersei, que seria la seva enemiga més gran, i és clar, costa de saber la veritat sobre la Margaery. En principi sembla bona gent, però vista des dels ulls de la Cersei...

I, és clar, es passa el dia divertint-se.

Però també algú la va assessorar molt bé perquè mai estés sola. Sola del tot. Perquè no li poguessin dir que havia fet res que no havia fet, o perquè no tingués temptacions de fer-ho.

Tot i així, m'encanta la seva intel.ligència i la forma de fer quedar fatal a la Cersei, i trobar-li totes les coses que diu i que no hauria de dir.

I la pregunta és: hi ha una altra dona al llibre que se'n va al llit amb el seu germà? Per què volia el té de la lluna?

Festín de Cuervos - Asha

2011-05-03T22:13:00.001+02:00

1

Una altra dona amb caràcter. Com no podia ser de cap més manera.

Després de la mort del seu pare, i després de pensar-se que en Theon és mort, l'Asha es vol convertir en la reina de les illes del ferro, passant per davant de tots els seus tiets...

Cosa bastant difícil, perquè mai una dona ha governat les illes...

2

Llàstima! Jo me l'hagués creguda i l'hagués fet reina. Llàstima que no li sortís bé... i que no hagi tornat a sortir! Podia donar molt de sí...

Festín de cuervos - Sansa

2011-05-02T23:24:00.001+02:00

1

D'acord, al principi la Sansa no m'agradava i cada cop em fa més pena.

Però hi ha una cosa que no li perdono: cada cop que pensa en els seus germans (i en que estan tots morts), pensa en tots menys en en Jon (d'acord, mai l'ha vist com un germà), i en l'Arya (coi, en l'Arya sí que hi hauria de pensar!!!)

És un misteri saber què passarà amb ella al "Nido de águilas", però... suposo que s'haurà d'anar esperant. I ja de pas, si no surt massa, millor. Ni ella, ni en Petyr, ni el seu cosinet, no m'agraden massa...

2

La Sansa sembla que segueix amb la mateixa cançó: s'entera que en Jon és viu i pensa en els seus germans morts, entre els que no hi figura l'Arya... Només per això ja es mereix que se l'odiï eternament!

Però sembla que en Petyr es preocupa per ella i la vol casar amb l'hereu d'en Robert (el seu cosinet), perquè així es quedin amb el Nido, i tot plegat... Buf... A veure si desapareixen aviat!

Festín de cuervos - Jaime

2011-05-01T21:03:00.001+02:00

1

Des de que ha tornat sense una mà, en Jaime sembla un altre. Cada dia m'agrada més, i no sé si és la influència de la Brienne, però m'ho passo molt bé quan el veig passant de la Cersei!

Això sí, de moment li falta una mica d'acció.

2

Bravo per en Jaime! És dur viure sense la mà quan ets un guerrer, però enfrontar-se a la seva germana és del millor que ha pogut fer. I ara que es comença a entrenar amb en Ilyn, jo crec que va pel bon camí! També posa ordre a Harrenhal... i defensa a la Brienne. A veure si al final el que sempre havia estat amb la "guapa" Cersei acabarà amb la més lletja de tots els set regnes. Seria un bon final!

3

Bravo també pel final d'en Jaime: la Cersei li demana que la vagi a ajudar... i passa d'ella! Ole!

Aquest Jaime m'agrada molt més, potser al final acabarà lluitant bé amb l'esquerra i tot. I acabarà posant pau i tot.

Festín de cuervos - els altres Lannister

2011-04-30T21:00:00.001+02:00

Kevan Lannister

Després de dir-li a la Cersei que només accepta ser la mà si ella torna a casa i es casa amb algú altre, aquest home cada cop em cau millor :-D Espero que surti cada vegada més, i que cada vegada se li vegi més el seu caràcter!

2

Bé, sembla que de sortir no massa, però... a veure si en el futur surt molt!

Tommen

El nen em cau bé. Molt millor que en Joffrey. Almenys no és un petit tirà.

Només que el pobre fa tot el que li diuen. I va de la Cersei a la Margaery com una pilota...

Myrcella

Una barreja d'intel.ligència i innocència. La nena cada cop és millor, i no sé qui preferiria en una suposada guerra, si a ella o a en Tommen!

És clar que... pobre nena! Com estarà ara sense l'orella i de la forma que li deu haver quedat la cara?

Kôt

2011-04-30T14:06:00.000+02:00

Macabre i previsible.

D'en Rafael Ábalos havia llegit 3 llibres: Poliedrum, Grimpow i Grimpow i la bruja de la estirpe. Així com els dos Grimpow em van deixar un bon sabor de boca, Poliedrum em va decebre profundament.

Kôt està dividit en 3 parts. Una primera, en la que uns nens comencen a resoldre uns enigmes. Aquesta part està prou bé... fins que entren en un joc d'internet, i llavors el llibre comença a semblar-se (massa) a Poliedrum. Normalment escollia el moment en què arribava la part dels nens per deixar de llegir, perquè... no m'agradava gens.

La segona part, la part gòtica, ja des de bon principi és molt macabra. I ja des de bon principi crea un mal rotllo que et treu les ganes de llegir-lo, però és que a mida que va avançant es va tornant cada cop més i més macabre.

La única part que es salva (i a sobre els capítols dedicats a aquesta part són els més curts) és la part dels detectius. Tot i així, a estones és també molt macabra...

I llavors el final... Tant previsible, sobretot per algú que ha llegit Grimpow... Ha vist un filó. I ja sap que aquesta història ven. Així que... deixa el llibre en una espècie de suspens, perquè la gent llegeixi el cinquè (perquè no deixa de ser una continuació de "Grimpow" i una còpia de Poliedrum).

O m'oblido de com és de dolent aquest llibre, o diria que no llegiré cap més Ábalos...

Festín de cuervos - Arya

2011-04-29T23:09:00.001+02:00

1

Torna el meu personatge femení preferit :-D

L'Arya ja és a l'altra banda del mar, i es pensa que tots els seus germans (menys en Jon) estan morts. De fet, només en Robb està mort, però tots pensen que tots els altres estan morts!

2

Però l'Arya cada cop em fa més pena. Com pot ser que la facin oblidar-se de tot el que és ella? Com pot ser que facin que tiri totes les seves coses? Com? L'Arya ha de tornar algun dia i carregar-se a tots els que no s'han mort pel camí!

3

Llàstima! Per què en Martin juga amb nosaltres? Primer, el dia que en Jon va estar tan a prop d'en Bran, que per poc es troben. I ara, que ja em pensava que en Sam també sabria que l'Arya està viva... resulta que se la troba... i ella segueix amb el que no és ningú! Aghhhhhhhhhhh!!!!!!!!!!!!

4

Mmm... No em crec que en Martin faci que l'Arya es torni cega. Que l'endemà es despertés cega, no vol dir que no s'hi hagi de tornar a veure mai més, no? Seria molt cruel!

És clar que pobre Arya, ja no la deixen ser qui és, i vés a saber què més li fan!

Festín de cuervos - Sam

2011-04-28T23:12:00.002+02:00

1

Un altre dels meus personatges entranyables/preferits és en Sam. Suposo que per la mateixa raó que la Brienne. L'únic problema que tenen els capítols dedicats a en Sam és que, si hi ha un capítol on ho veiem des de la seva banda, vol dir que en Jon no sortirà massa.

Ja només començar a en Sam l'envien a aprendre a ser maestre. Al mateix lloc on va començar el llibre d'una forma molt intrigant. Sabrem què va passar? En Sam aconseguirà ser maestre?

I en Jon? Quin és el seu pla?

2

Sembla que en Sam no té sort. El maestre Amon està moribund, el bard que anava amb ells els "abandona", l'Elí només fa que plorar... i el vaixell que els havia de portar a Antigua marxa sense ells.

Se'n sortirà?

3

Mmmm... El llibre acaba com comença, i en Sam m'està fent patir... En Pate que es troba al final del llibre és el mateix que va morir al pròleg? Què passarà amb l'Elí? Els maestres que ha trobat... són de fiar?

D'una banda, el fet que l'Elí s'hagi hagut d'endur el fill que no era seu és molt cruel, però ara sembla que ho ha suportat... amb l'ajuda d'en Sam.

Però la mort de l'Aemon és molt trista, i ara en Sam està sol, no és gaire benvingut a Antigua, i ha de fer moltes coses. Aconseguirà ser maestre? L'Elí al final anirà a casa seva? Què passarà amb el seu fill? I amb el fill d'en Mance? El maestre trobarà a la Dany?

Festín de cuervos - Brienne

2011-04-27T22:20:00.001+02:00

1

Des de que la Brienne va començar a tenir capítols propis, s'ha convertit en un dels meus personatges preferits. Podríem dir que és la bona, bona, i que a méa actua de bona fe.

En el seu primer capítol només ens desvela que busca a la Sansa. Poca cosa més. Però segur que aviat tot s'anima!

2

La Brienne ajuntada amb en Pod per anar a buscar la Sansa? Això pot ser divertit! Tot i que m'ha sorprès que en Pod la seguís, poden fer un bon duet.

Per la resta, sembla que la Brienne comença anar pel bon camí en la recerca de la Sansa... la trobarà?

3

M'estic començant a preguntar si la Brienne acabarà trobant a la Sansa... o a l'Arya! La veritat és que el que fa aquesta dona té mèrit! Tot i que dubto que tingui èxit...

4

Sembla que al final, ni la Sansa ni l'Arya... al final a qui troba la Brienne és a la Catelyn, a qui no fa cap gràcia que vagi amb una espasa que li han donat els Lannister i un paper oficial d'en Tommen...

La Brienne és valenta, i ha aconseguit sobreviure a moltes situacions. Però no és fàcil sobreviure a la Catelyn.

Gràcies a ella hem sabut què se n'ha fet d'uns quants personatges. Potser en Gendry acabarà tenint importància?

Però la Catelyn vol fer que pengin a la Brienne, i el llibre acaba amb la Brienne a punt de ser penjada, o essent penjada, no m'ha quedat massa clar. I la Brienne dient una paraula. Quina paraula?

Festín de cuervos - Cersei

2011-04-26T23:31:00.001+02:00

1

Sembla que els primers capítols de Festín de Cuervos estan dedicats a veure com la gent "troba" els morts que va deixar el llibre anterior.

En aquest cas, es troba en Tywin Lannister.

He de dir que la Cersei no és, ni de molt, el meu personatge preferit. Més aviat al contrari. Però cal dir que perdre un fill i un pare amb tan poc temps fa que la puguis mirar amb uns altres ulls.

Ara, el millor del capítol... una frase d'en Jaime, que cada dia m'agrada més!

Jaime la empujó para zafarse de ella y levantó el brazo para obligarla a ver el muñón. -¿Una Mano sin una mano? Parece un chiste malo, hermana. No me pidas que gobierne.

2

Sembla que a la Cersei li comença a sortir tot malament: cap dels seus parents vol governar, en Jaime passa d'ella... fins i tot arriba a fer una mica de pena i tot (però una mica només!)

Segons sembla, o haurà de deixar-se governar pels Tyrell, o li tocarà tornar-se a casar...

3

Pena?

Si home, i què més!

Hi ha molts capítols dedicats a la Cersei, i se'm comencen a fer pesats. No la suporto!!!

Però, a més... ostres! El millor dels seus capítols és quan en Jaime passa d'ella. Però... continua tan manipuladora com sempre. El seu últim pla fa molta por, i malgrat que no estigui del tot d'acord amb el que està fen en Jon al mur, el seu pla em sembla massa retorçat i tot: fer que un Kettleback se'n vagi al llit amb la Margaery (no serà tan tonta, espero!!!), i llavors així treure's de sobre a la Margaery, per així aconseguir que en Kettleback vagi al mur i es carregui en Jon. Tela amb el pla... Espero que no li surti bé la primera part (la Margaery em cau bé), i molt menys la segona!!!

4

Bien!!! Sembla que a la Cersei les coses li comencen a anar malament. La Margaery no és tan tonta com semblava (què costaria fer un capítol des del seu punt de vista?) i no se'n va al llit amb el Kettleback. Però la Cersei té pressa. Molta pressa. I acaba fent el que no ha de fer: enviant al Kettleback que l'acusi davant del septó suprem.

I el septó suprem, a qui no agrada la Cersei, fa un interrogatori en tota regla a en Kettleback i... ell confessa el pla de la Cersei, que se'n va anar al llit amb ella, i que a més ella va ordenar matar a l'antic septó suprem!

La Cersei acaba el llibre tancada, i pendent de judici. La Margaery també ho està, però diria que una se'n sortirà i l'altra no... i diria que la Cersei no.

Festín de cuervos: Dorne

2011-04-25T23:18:00.001+02:00

zzzz... Crec que això segueix en avorriment als Greyjoy. Una mica més d'acció, però hauria pogut donar molt més de sí...

Las Serpientes de Arena

Sembla que, com amb els llibres anteriors, aquest comença introduint un munt de personatges nous. Però, és clar, com que suposo que hi haurà una matança pel mig, ha d'anar introduint-ne de nous :-D

Les tres Serpientes de Arena grans m'han agradat molt, sobretot l'Obara. No recordava el duel del príncep de Dorne amb la montanya (i la mort del príncep), però les seves tres filles tenen totes molt de caràcter i poden donar molt de joc. Llàstima que en Doran m'agradi tan poc, i això només després d'un capítol...

2

I llàstima que, després d'un inici tan prometedor, no tornin a sortir en tot el llibre...

El príncep

En Doran cada cop és pitjor... tot i que la seva filla Arianne no és que millori massa... (això deuria ser cap al primer capítol en el que surten...)

En Doran, de cares a la galeria, és un home avorrit, insuls, que només vol conservar la pau. I, com que no té cap capítol des del seu punt de vista, ens enganya a tots: des de tots els seus criats, a la seva filla Arianne.

Per això, l'Arianne, que vol venjança, intenta "segrestar" a la Myrcella, per provocar la guerra amb els Lannister. Però algú se'n va de la llengua i...

... ella acaba empresonada, mentre que la Myrcella acaba amb un tall d'espasa a la cara, que la deixa sense una orella (!!!)

El que ella diu és que, com a Dorne no hi ha la llei sàlica, doncs la Myrcella és l'hereva dels 7 regnes.

Al final, però, resulta que el seu pare, el príncep Doran, no era el que semblava: havia promés de petita a l'Arianne amb en Viserys, de forma que junts acabessin conquerint el tron, i tinguessin venjança per tots els Martell morts a mans dels Lannister (bé, i també els Targaryen).

Després d'això, cal saber si l'Arianne continuarà amb el pla previst o mirarà noves formes de matar Lannisters (si és que en queda algun de viu!)

Festín de cuervos: els Greyjoy

2011-04-24T23:14:00.001+02:00

zzzz... La part més avorrida de Festín. La Cersei almenys em feia enfadar... Llàstima que no hagin deixat a l'Asha (amb post propi, tot i que no sé per què) fer d'Asha i carregar-se'ls a tots. Encara confio en què en un proper llibre l'Asha i en Theon es carreguin a tots els seus tiets (bé, potser puc deixar el boig de l'Aeron viu!) Jejeje.

Aeron

Els Greyjoy són tots si més no estranys. Però l'Aeron... l'Aeron, a part de ser estrany, està com una mica boig (o sense el com una mica). Un il.luminat, que després de la mort del seu germà, ha de decidir per quin rei lluita: un altre seu germà o la seva neboda. L'Asha, que també sembla que és un dels caràcters bons del llibre :-D Però, de moment, sembla que l'Aeron té altres idees...

2

Tot i que sembla que l'Aeron té idees pròpies... i més d'un germà que vol aspirar al tro...

Victarion

No volia que l'Euron fos rei, però en Victarion ho va fer el pitjor que ho va saber a l'assamblea per escollir rei, i és clar, ara és el capità del rei, que és el seu germà, que se'n va anar al llit amb la seva dona i va provocar que en Victarion l'hagués de matar...

Euron

L'Euron fa una mica de por per tot plegat. Ara vol conquerir tot el continent (vinga, un altre!). Però... l'Euron va matar a en Balon? Si en Balon li va prohibir tornar mentre ell visqués... com s'ho va fer per saber que moriria just el dia abans d'arribar? El va matar ell?

Seguirà guanyant-se amics a base de terres? O algú (en Victarion...) se'l carregarà abans d'hora?

Quan arribaran a Altojardín?

Festín de cuervos

2011-04-22T22:00:00.002+02:00

I, finalment, he acabat Festín de Cuervos.

Crec que no tornaré a llegir un llibre així a poc a poc... al final em feia un embolic...

El comentari sobre el llibre és que és Canción de hielo y fuego, però... m'ha decebut una mica. És clar, hi trobava a faltar en Jon i en Bran (i l'Arya gairebé no ha sortit!) I, a diferència dels altres llibres, m'ha semblat que no passava gairebé res en tot el llibre. Bé, sí que passava, però pràcticament només a l'últim capítol de cada personatge.

Per mi hi havia massa Cersei, i massa intrigues i "joc de trons", i poca acció.

Malgrat tot, he assaborit cada capítol dedicat a l'Arya i en Sam. M'he enfadat amb la Sansa per no recordar-se mai de l'Arya, i m'he alegrat de que en Jaime hagi passat gairebé tot el llibre de la Cersei. M'he avorrit molt amb els capítols de la gent de les illes del Hierro. I, sense que sortís, he fet les paus amb la Dany (tot i que quan torni potser tinc ganes de carregar-me-la altre cop!)

En resum: m'hi ha faltat molta acció, però estic desitjant que arribi el proper! A veure com serà A Dance with Dragons!

I, ja que ho anava escrivint (tot i que molt aviat ho vaig deixar perquè no passava res), els propers dies aniran apareixent els personatges...

Recomanació "automàtica" de llibres? Em sembla que no, gràcies!

2011-04-22T10:00:00.002+02:00

Fa un temps que estic donada d'alta a la Biblioeteca. La primera idea era que em recomanés llibres que em poguessin agradar...

Hi tinc 166 llibres entrats (per sort, vaig poder-los descarregar de la meva llibreria d'anobii...) Molts no estan puntuats (per què no conservava les estrelles d'anobii?), però crec que amb més de 150 llibres es pot fer una idea de què m'agrada llegir...

Resultat: si vaig a "demanar consell", normalment em surten títols de sagues que tinc començades i que no he acabat. Sí, és clar, si els primers m'han agradat, segur que els últims també, però... no crec que necessiti una aplicació que em digui que aquests llibres em poden agradar (!)

Segon resultat: La major part de les vegades que entro per puntuar un llibre que m'ha encantat, hi trobo com a comentari "Te dejará indiferente", "No lo vas a acabar", o alguna cosa per l'estil. Coi! Si l'he acabat i m'ha agradat!!! I per més que tots els llibres de l'Asimov tinguin una nota altíssima... sempre m'hi surt "Te dejará indiferente" o "No lo vas a acabar"... Genial...

A més, està obsessionat en què jo hauria de llegir llibres de l'Stephen King (ein? En vaig llegir un i no em va agradar... quin patir!), en Larry Niven (d'acord, potser això és una bona cosa, i tinc pendent llegir-ne algun!) i alguns que ja sé que no m'agradan, com "Cien años de soledad", "Rayuela" o "La metamorfosis", de Kafka... Crec que no fan gaire per mi...

Així que vaig provar "la competència", a veure què em recomanava... Vaig mirar quins havia llegit entre els més puntuats, i hi vaig afegir els que he llegit l'últim any. El resultat: 73 llibres. Les recomanacions? Crec que cadascuna em fa més gràcia que l'anterior, que ja és difícil!

Cien años de soledad (al final m'ho hauré de plantejar...no, no ho dic seriosament!!!)
Don Quijote de la Mancha (en sèrio????????????????????)
A sangre fría, d'en Truman Capote (en sèrio???????????????)
El médico (crec que no...)
Rimas y leyendas, d'en Bécquer (on he posat jo que m'agradi llegir poesia?)
La sombra del viento (crec que no...)
La metamorfosis (en sèrio? Aquí també?)
El fantasma de Canterville (de tota la llista, potser seria l'únic que em plantejaria llegir)
El perfume (no, gràcies)
El capitán Alatriste (no, gràcies)

Després de veure la llista, per poc caic de culs! Tots estan, com no, a la llista dels més votats (i per això me'ls recomana). Però, és clar, jo per llegir la llista dels més votats, ja vaig demà a la Rambla i em compro algun best-seller que no m'agradarà.

I ara en sèrio: 621 persones s'han llegit el Quijote i només 25 Tom Sawyer? Ho sento, però no m'ho crec!

I d'acord, algun dia rellegiré Tom Sawyer. Però no crec que llegeixi mai el Quijote...

Així que em sembla que abandonaré la recomanació de llibres... només serveix per riure!!!

Foc

2011-04-19T21:57:00.003+02:00

El millor del llibre: feia temps que un llibre no m'enganxava tant com aquest. No podia parar de llegir!

El pitjor: com sempre la traducció... Si no vols traduir cap nom de persona, i a la Fire li segueixes dient Fire, per què aleshores el llibre no es diu Fire i no pas Foc? Per què només es tradueixen alguns dels noms propis? I per què els noms de ciutats i llocs sí que es tradueixen?

A mi m'ha agradat molt més que Graceling. Tot i que no recordo gaire Graceling, recordo que després de llegir-lo em feia molta mandra llegir Foc... però ara em fa il.lusió llegir el següent llibre (quan surti, és clar!)

Potser és degut al fet que et fiques dins del que pensa la Fire, i veus la seva lluita interna, entre el que és i el que no vol ser, però m'ha agradat molt.

És un llibre senzill, ràpid de llegir, sense massa descripcions (gairebé tot és acció...), però que fa que et facis una idea de com és aquest món on hi viuen monstres que són capaços d'entrar a la ment de les persones i "controlar-los".

També explica una mica d'on ve el rei Leck, però aquesta part potser és la que m'ha semblat més fluixa de totes: està explicat molt per sobre... i acaba massa "fàcil". No m'agraden els finals fàcils!

Per llegir-lo ràpid i sense haver-s'hi d'esforçar massa.

Los jardines de la Luna

2011-04-13T22:19:00.003+02:00

Primera observació: l'Steven Erikson no em cau gens bé. No hauria d'haver llegit el pròleg on es fa autobombo i on, d'alguna manera, diu "tontos" (en el sentit de que no són prou intel.ligents) a la gent que no li agrada el seu "fabulós" llibre.

No, el llibre no m'ha semblat massa complicat. Tampoc m'ha semblat que hi hagués massa personatges. Però el que sí que m'ha semblat és molt mal escrit... i escrit com si fos més un guió d'una sèrie de televisió (que és el que era inicialment) que no pas un llibre.

Els capítols estan dividits en trossos més petits, però cada tros sembla com una escena d'una pel.lícula.

D'acord, la història està bé, però la manera d'explicar-la ha fet que acabi odiant el llibre. M'ha passat una mica com amb el Dragonlance. Sí, hi ha una bona història, però... no tinc massa ganes de llegir-ne cap altra part.

Més que complicada, la història m'ha semblat massa senzilla, per les no sé quantes pàgines que té. Amb tantes pàgines s'hauria pogut escriure alguna cosa molt millor... i de més bona manera.

Per tant... no, no m'ha agradat el llibre. Però no perquè fos incapaç de seguir-lo, sinó perquè simplement, no m'ha agradat com ho explica. Encara que l'Erikson em pugui dir que sóc tonta...

A Dance with Dragons

2011-03-07T17:02:00.000+01:00

Sembla que aquest estiu, finalment, sortirà "a Dance with Dragons". Jo encara estic a mig Festín de Cuervos, però avui un paràgraf m'ha cridat l'atenció (i més sabent com en Martin amaga coses enmig dels llibres...)

"Ser Criston Cole." Criston el Hacedor de Reyes había enfrentado a hermano contra hermana y dividido a la Guardia Real, provocando la espantosa guerra que los bardos denominaron la Danza de los Dragones.

Dos germans (Targaryen) que es barallen pel tro... i el mateix nom que el següent llibre.

Quins són els germans que es barallaran pel tro?

La Myrcella amb en Tommen?

La Daenerys amb... en Jon Nieve?

La Cersei amb en Jaime? (d'acord, aquest està agafat pels pèls)

Alguna altra parella de germans?

No hi haurà baralla de germans?

Airman

2011-03-01T21:15:00.002+01:00

Airman és una d'aquelles petites joies que es troben de tant en tant.

Està ambientada en unes illes que hi ha al sud d'Irlanda, a finals del segle XIX.

En Conor és un nen que neix a dintre d'un globus, quan algú dispara al globus en el que ha pujat la seva mare, a l'exposició universal de París.

L'obsessió del nen sempre ha sigut volar, i gràcies al seu enginy, salva a la princesa de les illes quan es queden atrapats en un incendi al castell.

Aleshores comença a rebre classes d'un francès que vol volar i... quan et penses que serà un llibre on en Conor i el francès començaran a inventar-se artilugis...

... llavors el llibre es torna una mica nyonyo. Però només 5-10 pàgines. Llavors hi ha un assassinat, i en Conor acaba en una presó, fent "treballs forçats", traient diamants d'una mina.

Però sobreviu. I, de mentres, inventa un pla per escapar d'un lloc on no ha escapat ningú. I, com és molt normal, escapa per l'aire, en un globus.

Finalment, construeix ell sol no un, sinó dos aparells per volar, que l'ajudaran a rescatar la seva família i (altre cop) a la princesa.

En resum: un llibre que fa que t'hi enganxis. I només li poso una petita pega: que no parla de gaires coses tècniques mentre intenta construir els aparells voladors!!! La resta, genial!

Properament...

2011-03-01T09:00:00.002+01:00

Sempre tinc llibres per llegir. I molts realment els vull llegir. Els agafo perquè en tinc moltes ganes... però sempre hi ha llibres que passen per davant.

Sembla que més de la meitat dels llibres que llegeixo són llibres que passen per davant d'altres, i llavors em sap greu deixar "abandonats" d'altres que haurien d'anar abans.

Per això tinc una llista, i ara poso públicament una llista de llibres. Faré un post cada sis mesos: 1 de març i 1 de setembre, amb els llibres que vull llegir fins a la propera llista. No massa, perquè hi puguin aparèixer llibres que passin per davant, però sí suficients com per anar buidant els llibres que vull llegir i que es van quedant a la pila.

La llista en principi tindrà 6 llibres, i els primers llibres que vull llegir/rellegir seran:

A mathematical nature walk
Los cazadores de mamuts
Moreta dama del dragón de Pern
Los límites de la fundación
FOC
Her Fearful Symmetry

El tesoro cósmico

2011-02-20T16:19:00.002+01:00

Després de llegir "La clau secreta de l'univers", tocava llegir la continuació, "El tesoro cósmico", i, és clar, comparar els dos llibres.

D'una banda, la història ha sigut una mica pitjor que la primera. La primera història era original, però aquesta ha sigut una mica forçada. Tot i així, és una història que es pot llegir.

Però per l'altra, en aquest segon llibre hi ha moltes més explicacions, i de coses més "complicades" que les del primer llibre.

En resum: un altre cop un llibre molt recomanable, però potser per nens una mica més grans... i amb una història no tan bona com el primer llibre!

El juramento de Torak

2011-02-06T17:32:00.001+01:00

Aquest ja és el penúltim llibre de les cròniques de la prehistòria. Té moltes coses bones... la llàstima és que sigui tan "comparable" a altres llibres. Tot i que, és clar, es pot comprar a llibres que m'agraden, així que tot seria bo.

Resumint, tota la saga (falta llegir l'últim, però no crec que canvii d'opinió) és molt recomanable per llegir, i sé que algun dia la rellegiré.

Les coses bones

En aquest llibre torna en Lobo, però més "adult". Els capítols (o trossos de capítols) on llegeixes el que pensa en Lobo són genials. Tot i així, quan en Lobo s'adona que en Torak no és realment un llop, fa patir.

És entretingut, i ensenya moltes coses, en aquest cas, la vida al bosc.

I, d'alguna manera, jo li posaria bona nota perquè... doncs perquè m'agrada. Però...

Harry Potter

És inevitable comparar una sèrie de 6 llibres on hi ha algun tipus de màgia amb en Harry Potter. Podríem dir que, com amb en Harry Potter, tots els llibres tenen la mateixa estructura: a en Torak li passa alguna cosa greu, descobreix que ho han fet els devoradors d'ànimes, els persegueix per tot el bosc, tota la gent dels nous clans que no coneix se li posen en contra, aconsegueix convèncer-los de que ell és innocent, es baralla amb la Renn i finalment té una victòria parcial amb els devoradors d'ànimes (aquí és bastant final, però encara li'n queda una per perseguir...)

Tot i així, encara que tots dos siguin llibres per nens, en el cas de les cròniques de la prehistòria diria que el llibre és més "infantil", i els dolents no arriben a ser tan dolents...

Los hijos de la Tierra

D'acord, no he llegit els llibres fins al final, però podríem dir que seria la comparativa "natural" per a les aventures d'en Torak.

Altre cop, la història d'en Torak no és tan dura (d'acord, la història de l'Ayla és molt dura), però és el llibre que m'ha recordat més.

Quan en Torak aconsegueix muntar a cavall "per primer cop a la història", és pràcticament igual que la forma en què la Ayla ho aconsegueix.

Per no parlar dels clans del bosc profund, que s'assemblen moltíssim al clan que adopta a l'Ayla.

Tot i així, en qualsevol cas, i sense haver llegit l'últim llibre, és una història molt recomanable.

Festín de cuervos - el principi

2011-01-25T21:40:00.002+01:00

Fa massa temps que vaig acabar de llegir l'anterior, i ja no recordava com m'agradava el llibre.

El tinc al lector. Amb la lletra més petita que em puc permetre llegir, ocupa 1946 pàgines (!!!) No volia començar-lo, perquè ja sabia que tantes pàgines em tornarien boja.

Vaig decidir que l'aniria llegint mica en mica, i que de mentres llegiria altres llibres. Si m'he de passar un mes llegint un sol llibre, me'n canso.

Però porto dos capítols i ja m'he enganxat.

Tot i així, si només llegís aquest llibre, ningú em trauria les 3-4 setmanes per acabar-lo.

Així que he decidit llegir un màxim d'un capítol diari i anar-lo alternant amb altres llibres. Així l'aniré "assaborint" mica en mica. I com que el següent vés a saber quan sortirà, em donarà temps de fer-me resums de les coses més importants. Al cap i a la fi, he començat a llegir aquest i no recordava res de l'anterior!!!

Té 50 capítols, i espero fer un post-resum per cada personatge (o família) important. Això vol dir... que d'aquí a un parell de mesos es començaran a publicar posts un darrere l'altre.

Però, de mentres, tinc una crònica de la prehistòria, la segona part de la clau secreta de l'univers, una recomanació i, si cal, el principi de Cazadores de Mamuts. Tinc feina, i diria que tots m'agradaran molt! :-D

Los Chasch

2011-01-23T22:26:00.002+01:00

Poc després de comprar-me el lector, l'Anna va publicar un post amb la recomanació d'una saga, que es trobava fàcilment pel reader. Així que jo... la vaig obtenir, i estava esperant a que la llegís.

El llibre m'ha deixat una sensació estranya.

D'una banda, és un llibre original, amb molta acció, i molt interessant pel que fa a les altres races, i a la vida en un altre planeta, on hi ha humans, però que viuen esclavitzats per altres races. Vist així, és un llibre molt recomanable.

Però, per l'altra banda, m'ha costat molt de llegir-lo. Però molt!!! Se'm feia tan pesat, que un llibre tan curt m'ha costat un parell de setmanes llegir-lo!!!

No sé si sóc jo, o si és l'època en què l'he llegit, però se m'ha fet pesadíssim.

Així que: tot plegat sembla molt recomanable, però a mi se m'ha fet pesat...

La clau secreta de l'univers

2011-01-10T22:28:00.002+01:00

En un món ple de sagues que sovint són inacabables, es troben a faltar a vegades petites joies com aquesta escrita per l'Stephen Hawking i la seva filla. L'únic problema que hi he trobat és una molt mala traducció.

En un món de lectors digitals, s'agraeix un tipus de llibre que fa il.lusió comprar, no simplement perquè sigui bo, sinó perquè coses com l'explicació de què són els forats negres m'han encantat. Sobretot amb les notes i els dibuixets de l'Eric, que al mig dels apunts s'hi posava coses com la llista de la compra. Vaja, com a la realitat de qualsevol científic!

I no només això. El llibre sap com posar explicacions enmig de la història que no cansen, però que van ensenyant.

La història és curteta, fàcil de llegir i bastant previsible, però no per això menys interessant. Al cap i a la fi, és una història per nens, que té una estructura d'història per nens... però diferent.

En definitiva, molt recomanable sobretot per nens, però... també per aquells que no som tant nens!

Segunda fundación

2011-01-07T19:59:00.002+01:00

Sempre havia dit que la Segona Fundació era el llibre de la Fundació que més m'agradava. Almenys de la trilogia clàssica.

I rellegir un llibre d'aquest estil sempre és un "problema": les espectatives són molt altes, i per tant, al final sempre t'acaba decebent.

En el meu cas, però, la Segona Fundació no m'ha decebut (com podria fer-ho?), però esperava que fos tan genial, que m'he quedat una mica com dient: "Com podia ser el meu llibre preferit?"

Crec que ara diria que el meu llibre preferit de la trilogia clàssica és Fundació i Imperi.

Tot i així, res no treu mèrit a tota la trilogia (i als altres llibres).

Ara en queden dos més per acabar la relectura! :-D

2010 en llibres

2011-01-01T00:00:00.041+01:00

Acaba un any més, i com cada any, faig un resum dels llibres que he llegit aquest any. Si bé els altres anys vaig tenir sort, i vaig acabar tots els llibres que llegia abans del 31, aquest any m'ha quedat a mitges un "totxo" de 600 pàgines, però com que només compto els llibres que he acabat, es quedarà per l'any que ve. Tot i així, el nombre de llibres acabats és bastant més gran que els anys anteriors. Si l'any 2009 vaig llegir 25 llibres i una mitjana de 27-28 pàgines per dia, l'any 2008 26 llibres i 26 pàgines al dia, i l'any 2007 18 llibres i 22-23 pàgines al dia, aquest any trenco totes les estadístiques.

Aquí ve la llista de llibres:

Luna llena
La llegenda de Sigurd i Gudrun
Trece runas
Tormenta de espadas (I)
Tormenta
Carpe Jugulum
Tormenta de espadas (II)
Justin Time i el projecte Montauk
El caballero
La máquina génesis
Poliedrum
El valle de los caballos
Graceling
e: the Story of a Number
Blind Lake
La creu del Nil
El vuelo del dragón
Muerte de la luz
El cinquè cristall
El ocho
Twilight
Máscaras de muerte
El fuego
Preludio a la fundación
El sol de medianoche
El caballero errante
Hacia la fundación
La espada leal
Luna nueva
La búsqueda del dragón
La fundació
Eclipse
El retorno de los dragones
Amanecer
Fundación e imperio
La proporción áurea
El dragón blanco
The Calendar

En total, han sigut 38 llibres, 14689 pàgines (segons l'anobii), que fan una mitjana d'unes 40 pàgines/dia.

Aquest ha sigut l'any en què finalment he caigut i m'he comprat un lector. L'excusa era bona: no podia carretejar una maleta plena de llibres per marxar 3 mesos... perquè, al cap i a la fi, els últims 3 mesos de l'any han sigut els que he llegit més... Ara tinc un munt de llibres al lector, i una bona pila en paper, i hauré de mirar com compaginar els dos formats.

Aquest any també he rellegit uns quants llibres. Sembla que, a mida que em vaig fent gran, rellegeixo més coses. Vaig començar rellegint El Ocho, per poder seguir després amb El Fuego. I, aprofitant que els podia posar tots al lector, vaig començar a rellegir la saga de la Fundació, que feia molt que volia tornar a rellegir. M'he quedat a mitja saga, i el canvi d'any m'ha enganxat a mig llegir el que fins ara sempre he pensat que era el meu llibre preferit de la saga, la Segona Fundació. Veurem si supera una relectura. Suposo que sí, els altres ho han fet. I, quan acabi amb la Fundació, ja tinc El senyor dels anells esperant per ser rellegit!

I, finalment, no vaig poder resistir la saga vampírica de moda... tot i que encara no entenc la dama dels escacs que feia de portada d'un dels llibres. Per què? No parla d'escacs!!!

També he seguit sense reconciliar-me amb Discworld, tot i que encara li he de donar una última oportunitat... potser l'any que ve?

Amb tant de llibre, em costaria triar quin ha sigut el millor llibre de l'any. Deixant de banda les relectures, destacaria La máquina Génesis com a llibre de ciència ficció, e: the Story of a Number com a no ficció (com a les revistes especialitzades!), i El vuelo del dragón com a fantàstic (valdria també el segon de la saga, però hi poso aquest per ser el primer).

I, parlant de sagues, sembla que em persegueixin i no hi ha forma d'acabar-ne una que ja en tinc una altra esperant :-D Al final he fet una llista de les sagues que tinc començades (i que vull acabar!!!):

Eragon (esperant que surti el quart).
Canción de hielo y fuego (el quart està esperant al lector, a veure si l'agafo. Segurament al gener, abans o després de començar una nova saga...).
Los hijos de la tierra (tinc el tercer a casa, ja per començar, però s'ha quedat parat perquè estava fora, i llegia únicament amb l'e-reader. Al gener segurament també tornarà... Bé, a aquest pas ja serà febrer o març...).
Los jinetes de dragones de Pern (en tinc un més al lector, no sé si en podré aconseguir algun altre).
Cronicas de la prehistoria (he de visitar la biblioteca, a veure si els trobo).
Cronicas de Dragonlance (el següent està al lector, esperant pacient).

El principal "problema" és que, després de 3 anys escrivint sobre llibres, quan acabo un llibre se'm fa una mica pesat escriure alguna cosa. Però m'he acostumat a tenir un recordatori dels meus llibres, i amb la meva mala memòria (sovint no recordo ni els llibres que he llegit el mateix any!) em costa recordar si un llibre era bo o no... Així que he creat una espècie de "plantilla", per escriure una mica resumit el que m'ha semblat cada llibre... Així se'm fa més fàcil, i si tinc ganes ja puc fer algun post llarg d'un llibre en concret.

Per aquest any 2011 demano als Reis tants llibres com aquest, i que els pugui llegir tots :-D També a veure si puc acabar sagues i acoseguir alguns que em falten... I a veure si alguns autors (Paolini, Martin...) es decideixen a treure el final d'algunes altres sagues!!!

The Calendar

2010-12-31T12:18:00.002+01:00

El dia que vaig anar a visitar l'observatori de Greenwich vaig trobar un llibre sobre la història del calendari, que semblava molt interessant. No vaig poder resistir la temptació de comprar-lo...

... però va acabar essent un rotllo dels que fan història!

L'anava llegint, pensant que en algun lloc començaria a millorar... i ho ha fet. Sí, la veritat és que l'únic capítol que val la pena és l'últim! I, encara, hi ha trossos que no...

O sigui, que encara pitjor que la història del nombre e...

A veure si l'any que ve tinc més sort amb els llibres de divulgació!

El dragón blanco

2010-12-31T10:00:00.002+01:00

Història del llibre: El tercer llibre de la saga original dels dracs de Pern. D'alguna manera, "tocava".

Valoració general: Els dos primers em van agradar molt. La primera part del dragón blanco està bé. Però des de la meitat fins al final... se m'ha fet bastant pesat!

Llarg? De fet, no ho és gaire, però la segona part se m'ha fet llarguíssima!

El rellegiria? Juntament amb tota la saga, però tenint en compte que la segona part no és massa bona.

La proporción áurea

2010-12-28T22:34:00.001+01:00

Un dia, donant una volta per una botiga (que no era de llibres) em vaig trobar amb aquest llibre. Veient el títol i, sobretot la portada, no vaig poder evitar comprar-lo.

Es va quedar a la pila de llibres per llegir, esperant-me, fins que, quan vaig marxar a Anglaterra, va venir amb mi, bàsicament perquè era dels que pesaven poc...

Al principi el llibre em va avorrir enormement. El que deia l'autor no em feia cap gràcia, i no li trobava el què...

Fins que comença a parlar de matemàtiques... Llavors comença a fer-ho en plan molt senzill. Si fins i tot explica com trobar la solució d'una equació de segon grau!!!

I, de cop, es posa a explicar moltes propietats. Clar, aquí em cau la bava. Llàstima que només fossin 4-5 pàgines... Però ho fa una mica sense solta ni volta, i de cop deixa la pregunta a l'aire de si hi ha algun número de Fibonacci de 666 xifres, però ni diu com ho resol, ni res de res... I, com aquesta, un munt de coses que es treu de la màniga, que tenen una certa dificultat (no és homogeni). Una mica com si no volgués posar equacions per no espantar el personal, però llavors posa coses més difícils sense cap justificació.

I després torna a ser soporífer fins que té 4 o 5 pàgines interessants més, per acabar essent soporífer fins al final del llibre.

En definitiva: no gaires coses interessants, molta palla, i moltes coses prescindibles.

És clar que, per anar alternant aquest llibre amb un altre, en vaig agafar un altre... que encara va ser pitjor!

Fundación e imperio

2010-12-12T19:44:00.002+01:00

Història del llibre: Seguint amb la meva relectura de la Fundació, ara tocava Fundació i imperi. Creia que era el llibre que menys recordava de tots... fins que vaig veure que era en el que apareixia per primera vegada el Mulo!

Valoració general: Genial, és clar. Tot i que el meu preferit és el que ve després. Estic "nerviosa" per si la segona fundació superarà una relectura que faci que segueixi essent el meu preferit. És clar que és difícil!

El rellegiria? Ja ho estic fent, i ho tornaria a fer...

Amanecer

2010-12-05T11:23:00.002+01:00

Història del llibre: No em deixaria l'últim llibre per acabar la sèrie...

Valoració general: Ha sigut un bon entreteniment pels 3 dies tancada a casa per la neu, però... La primera part, la del casament, etc, mitjana. La segona part, la narrada per en Jacob, fatal. És que no m'agrada quan ho narra ell... I la tercera part... Doncs la part que explica més històries, encara, però...

Enganxa? El que sí que té és que sí que enganxa...

Llarg? Comptant que l'he llegit en 3 dies, no hauria de dir que es fa llarg, però des de la meitat del llibre que ja només pensava "que acabi ja"...

Divertit? Potser té 2 o 3 paràgrafs... Llàstima que, una de les coses més divertides, que són les bromes de l'Emmett, i va i se les carrega ràpid...

El rellegiria? No.

Més?

Ja sé que l'autora és la que fa la història, i tot això, però...

Això d'en Jacob i la Nessi no té nom. No podria trobar una solució menys rebuscada? Comença a ser una anada d'olla mooooooolt gran.

I, a part d'unes quantes coses més, la pitjor: pàgines i pàgines preparant-se per lluitar contra els Vulturis, explicant, venint gent... i llavors... res??????????????? Va, home! Sí, ja sé que és més un llibre romàntic i tota la resta, però després de llegir tota la resta, jo esperava aquí la gran batalla, i sento que m'han pres una mica el pèl...

El retorno de los dragones

2010-12-02T08:03:00.001+01:00

Història del llibre: Estava a totes les llibreries angleses que vaig visitar, així que em va picar la curiositat per la saga, i vaig decidir que li donaria una oportunitat.

Valoració general: Interessant, però no dels millors llibres que he llegit...

Enganxa? A estones, però tampoc té gaire poder d'engaxar... Potser a les batalles, i poca cosa més...

Llarg? A mi se'm va fer una mica llarg, tot i que en pàgines (i amb el reader és fàcil de comparar) no era més llarg que els altres llibres que he llegit últimament.

Divertit? Té trossos que sí.

El rellegiria? Crec que no. Però seguiré llegint la saga...

Més?

Després de llegir unes 50 pàgines

No sabia si m'agradaria o no. M'agrada. Però... per què em recorda tant a El senyor dels anells? No només els personatges, sinó la història, el món i tot plegat. M'agrada. Però crec que va essent hora que llegeixi més clàssics, que potser seran més "originals".

D'acord, quan acabi de rellegir la Fundació, les properes relectures han de ser el Hòbbit i El senyor dels anells...

El dia següent...

Dracs dolents? Després d'Eragon i de llegir algun dels llibres de Pern, se'm fa com estrany pensar en els dracs com dolents... I això que abans no m'hagués costat!!!

Un cèrvol blanc? Això em recorda que fa temps que tinc pendent els contes de la taverna del cèrvol blanc... A veure si el llegeixo aviat!!!

Al final...

Se m'ha fet una mica pesat d'acabar... A estones era divertit, però la resta... em semblava una mala còpia del senyor dels anells...

Tot i així, miraré de seguir, almenys la primera trilogia, a veure si millora...

Eclipse

2010-11-21T19:59:00.002+01:00

Història del llibre: Després de llegir els anteriors, no deixaria la història penjada...

Valoració general: He de dir que crec que m'ha agradat més que els altres. M'ha agradat conèixer la història de la Rosalie, però sobretot la història d'en Jasper i de com es van crear els homes llops. La història "real" del llibre m'ha enganxat (a la part més xafardera de mi), però el que més m'ha agradat dels llibres és com ha desenvolupat les històries antigues.

Enganxa? Molt. Hi havia moments que no podia parar de llegir.

Llarg? No se me n'ha fet...

El rellegiria? Crec que no... L'únic al.licient per rellegir tota la sèrie seria trobar-hi errors, i no crec que sigui el cas...

Més? Crec que, després d'aquest tercer, puc dir que el quart serà el millor de tots (excepte que a la Meyer se li'n vagi l'olla com a tanta gent que ha fet sèries d'aquestes). Esperem que no. Aviat vindrà el quart...

La fundació

2010-11-14T20:17:00.002+01:00

Història del llibre: En la meva relectura de tota la saga de la fundació, ara tocava precisament el primer volum: La fundació. Encara me'n queden uns quants per anar llegint :-D

Valoració general: Gairebé no recordava el llibre. Feia... massa anys que no el llegia! No sé exactament quants, però al voltant dels 10. I, com ja no recordava, el llibre m'ha tornat a agradar molt. I m'ha recordat que algun dia he de tornar a llegir els contes de l'Asimov, que al cap i a la fi són els que em van portar al món de la ciència ficció. Ja que, no ho recordava, però la Fundació és un seguit de contes, que tots tenen aquell a marca de l'Asimov.

Enganxa? Cada cop que començava un capítol-conte no podia parar de llegir fins a acabar-lo!

Llarg? No. Curtíssim. Massa curt i tot!

Divertit? Té alguna coseta.

El rellegiria? Sí. Espero no tornar a deixar passar 10 anys fins que torni a rellegir tota la saga!

La búsqueda del dragón

2010-11-10T22:27:00.002+01:00

Súbitamente, F'nor se dio cuenta de cierta inseguridad en la voz de F'lar. El caudillo del Weyr no estaba tan convencido como parecía de aquella idea heterodoxa. Sin embargo, el objetivo reconocido de los dragoneros, ¿no era acaso el completo exterminio de todas las Hebras de los cielos de Pern? ¿Lo era? No había una sola línea en las Baladas y Sagas Docentes que sugiriera que los dragoneros tenían que hacer algo más que prepararse y defender Pern cuando pasara la Estrella Roja. Ninguna alusión a una época en la que las Hebras habrían dejado de existir. - ¿No es posible que nosotros, ahora, seamos la culminación de millares de Revoluciones de minucioso planeamiento y desarrollo? - estaba sugiriendo F'lar-. Mira, ¿no lo corroboran todos los hechos? El apoyo de la población, la destreza de Fandarel, el descubrimiento de esas habitaciones y los aparatos, las lombrices... todo.

- Excepto uno - dijo F'nor lentamente, odiándose a si mismo. -¿Cuál? - Todo el calor, todo el entusiasmo se habían apagado en F'lar, y aquella única palabra surgió con una voz fría y ronca.

- Hijo de mi padre -empezó F'nor, aspirando profundamente-, si los dragoneros limpian la Estrella de Hebras, ¿qué porvenir les aguarda?

Història del llibre: Des de que vaig llegir El vuelo del dragón que tenia ganes de llegir-ne la continuació. Així que una de les primeres coses que vaig buscar quan vaig tenir el lector era a veure si trobava la continuació... Llàstima que només n'hagi trobat 4, de moment, perquè tinc ganes de llegir tots els altres :-D

Valoració general: Genial. Com el primer, al principi em perdia una mica amb la quantitat de personatges nous, però després, genial. Com el primer.

Enganxa? Sí, i molt. I quan l'acabes, tens ganes de més!

Llarg? No! Es fa curtíssim!

Divertit? Bé, no és avorrit, però tampoc rius...

El rellegiria? I tant! De fet, el pla és trobar-los tots, llegir-los en l'ordre en què van ser escrits, i passat un temps, llegir-los en ordre cronològic... El mateix que estic fent ara amb la fundació...

Més?

El llibre comença que sembla una lluita entre els genets dels dracs antics, que van venir viatjant 400 anys en el temps, i els actuals, que tenen unes idees molt més revolucionaries. Ja em pensava que la cosa degeneraria, però... no!

De seguida entra en joc l'evolució. L'aparició uns dracs petits, que segons sembla són els animals a partir dels quals es van desenvolupar els dracs (cosa que dóna moltes ganes de llegir els llibres sobre el primer atac i què van fer!) La teoria és recolzada, és clar, pel fet que els dracs d'ara són més grans que els de fa 400 anys, i van creixent. La pregunta és: als llibres de la primera passada ens explicarà com es van crear els dracs? I els cucs?

Però no només això. Es comença a mirar l'Estrella Vermella (mmm... massa coincidències amb el Sistema Solar?) amb telescopi, per saber si s'hi pot anar. Fa especialment gràcia el primer cop que munten el telescopi i tothom vol mirar :-D

I, és clar, també hi ha lloc per les històries personals, com la de la pobre Brekke (sempre hi ha d'haver algú a qui la vida maltracti?), o el naixement d'en/la Ruth, que suposo que tindrà més rellevància al següent llibre (al cap i a la fi, el títol fa referència a un drac blanc). Així que... a esperar el següent llibre, a veure si és tan bo com aquests!

Luna nueva

2010-10-31T23:10:00.000+01:00

Història del llibre: Ja que vaig llegir el primer, tocava el segon...

Valoració general: Al principi el volia deixar... després em va enganxar... i al final vaig pensar que per què no l'havia deixat...

Enganxa? Sí...

Llarg? No, no massa.

Divertit? Tampoc massa.

El rellegiria? O els següents m'agraden molt o diria que no...

Més?

(Escrit just després d'acabar el tercer capítol).

Però quina mala llet que té la Meyer! Sí, ja sé que és la història, i bla, bla, bla, però que malament que se m'ha quedat el cos després de llegir el capítol en què l'Edward se'n va!

I després he pensat: coi, que ja podia haver acabat el primer llibre així! Això és més un final que un principi de llibre!

I sí, ja sé que segurament ho havia de fer, però... quin mal rotllo que m'ha entrat!!!

(Un parell de capítols més tard...)

Buf... La història del primer llibre encara era acceptable. La Bella és bastant adulta, i l'Edward ho era, sense cap mena de dubte. Però... com la cosa continui com ho està fent amb en Jacob, deixo el llibre. Buf... Crec que no soportaré gaire temps la tonteria adolescent...

A part, segurament no hauria d'haver llegit "El Sol de Medianoche" primer... Ara trobo a faltar el punt de vista de l'Edward, que era molt més interessant...

(uns capítols més tard...)

Ostres! Lo de la veu em té ben intrigada!!! La Bella està sonada? No ho semblaria pas... Però, si l'Edward no li pot llegir el pensament tampoc deu poder entrar a la seva ment, no? Llavors... per què sent la veu?

El tema Jacob-Mike m'està posant dels nervis... Buf...

(Al final...)

Mmm... Lo de les veus em sembla patètic. Com sentia la veu quan ella no sabia que estava en perill si s'ho estava inventant? Buf... Per matar a la Meyer!

Però bé, llegiré el tercer, algun dia, a veure com continua... Ja que he començat...

La espada leal

2010-10-12T22:59:00.001+02:00

Història del llibre: Era el que venia després del Caballero errante, i es trobava fàcilment al mateix lloc on vaig trobar l'altre :-D

Valoració general: És un llibre com El caballero errante, que es llegeix en un moment. Però, en aquest cas, un cop l'acabes de llegir et quedes una mica com... d'acord, era una història, però quina història més xorra, no?

Enganxa? I tant! Perquè, com El caballero errante, és un llibre sense capítols. Sense pauses. Per llegir-lo d'una tirada i no parar.

Llarg? No! Tot el contrari.

Divertit? Sí.

El rellegiria? Bé, en algun moment que volgués llegir alguna cosa entretinguda i curta...

Hacia la fundación

2010-10-09T23:25:00.001+02:00

Història del llibre: Seguint amb el meu propòsit de llegir la sèrie de la Fundació aquests mesos, és el llibre que ve just després del Preludio a la Fundación :-D

Valoració general: Molt bo, com tots els de la saga. Potser una mica per sota dels altres, però a bon nivell.

Enganxa? Sí.

Llarg? Té unes quantes pàgines, però no es fa llarg.

Divertit? A estones, però no és el punt fort del llibre...

El rellegiria? L'he rellegit, i segurament el torni a rellegir algun altre cop, quan torni a agafar tota la saga per banda :-D

Més?

Tenint en compte que he llegit aquest llibre en una habitació que està a menys de 3 metres del riu Wey, em fa molta gràcia cada cop que parlen del comptat de Wey :-D

El caballero errante

2010-09-26T23:15:00.002+02:00

Història del llibre: El vaig trobar mentre buscava "Festín de cuervos" pel lector. No sabia que existien les dues històries anteriors a les noveles principals de Canción de Hielo y Fuego i ho vaig agafar sense saber què passaria en un llibre de Canción de Hielo y Fuego sense els Stark...

Valoració general: No és el que m'esperava, tot i que no sé què és el que m'esperava. Com ja pensava, se'm va fer estrany no veure-hi cap Stark donant voltes... però és que no hi apareix cap persona d'Hivernalia!!! Tot i així, el llibre ha sigut genial, amb històries de cavallers (amb el títol, què m'esperava?) i fins i tot alguna de les coses de Canción de Hielo y Fuego, com gent que somia coses que passaran més tard...

Enganxa? Doncs sí, si és que segueixes el que fa el protagonista. Des de preocupar-te per si podrà jugar al torneig fins a saber si aconseguirà 6 cavallers que lluitin per la seva causa, a cada moment tens alguna cosa que t'enganxa.

Llarg? No, és (i es fa) curtíssim!

Divertit? Sí.

El rellegiria? Sí, i tant! En qualsevol moment. És entretingut, i al ser tan curt, es pot rellegir qualsevol dia.

El sol de Medianoche

2010-09-22T22:53:00.003+02:00

Reconec que el llibre em cridava l'atenció. La història vista des del punt de vista d'ell havia de ser molt més interessant... i no m'equivocava.

El llibre ha tingut el mateix efecte en mi que Crepúsculo... Quan no el llegia, no passava res, però quan el llegia... no podia deixar-lo!

La veritat és que em va fer una mica de pena que el llibre estigués amb tants errors, i que no estigués acabat. Perquè em va semblar molt més interessant que l'altre, i la història vista des dels ulls de l'Edward m'agradava molt més.

Però bé, un comentari petit per un "mig llibre". A veure quan reprenc la saga...

Preludio a la fundación

2010-09-15T23:56:00.002+02:00

Feia temps que tenia ganes de rellegir tota la fundació, en l'ordre que "toca" i sense gaires espais al mig. Comptant que el primer llibre de la fundació que vaig llegir va ser La segona fundació (i que, de moment, és el meu preferit), està bé que els llegeixi en l'ordre correcte.

Així que començo amb el primer. El que en el seu dia em va encantar, perquè va ser el que em va ensenyar en Harry Seldon en persona. El que em va ensenyar d'on venia la psicohistòria. Una perla, com tantes de l'Asimov.

En realidad, no del todo -protestó-. Lo que he hecho es algo mucho más limitado. En muchos sistemas, la situación es tal que, bajo determinados condicionantes, se desarrollan acontecimientos caóticos. Lo cual significa que, dado un determinado punto de partida, es imposible predecir resultados. Esto es cierto incluso en algunos sistemas muy simples, pero cuanto más complejo sea el sistema, más probabilidades hay que se vuelva caótico. Siempre se ha pensado que algo tan complicado como la sociedad humana tenía que convertirse en un caos y, por tanto, en impredecible. Pero lo que yo he hecho ha sido demostrar que, si se estudia la sociedad humana se puede elegir un punto de partida y llevar a cabo los supuestos apropiados para suprimir el caos. Esto haría posible predecir el futuro, no con todo detalle, desde luego, pero con un amplio alcance; si excesiva certeza, mas con probabilidades calculables.

He de reconèixer que feia força temps que l'havia llegit, i hi havia moltes coses que no les recordava. I, moltes coses, a mida que les anava llegint, m'anaven venint a la memòria.

Això sí, m'ha encantat el llibre (altre cop), i un cop rellegit, no hagués tingut cap mena de problema a tornar-hi un altre cop. De fet, crec que hi tornaré algun cop de la meva vida, perquè aquest és un d'aquells llibres que no em cansaria de rellegir una vegada i una altra.

Perquè parla de coses que m'agraden, que tenen sentit. Perquè al mig del llibre et pots trobar perles. I per moltes coses més, com ara l'habilitat de l'Asimov de posar un paràgraf com aquest gairebé al final del llibre:

-En tal caso -respondió Daneel-, tengo un segundo plan en marcha. Uno en el que llevo trabajando desde hace tiempo, en un mundo aparte, de forma separada. También éste es muy difícil y, en cierto modo, más radical que la psicohistoria. Puede que también yo fracase, pero hay más probabilidades de éxito si tenemos dos caminos abiertos, que si sólo hubiera uno.
¡Acepta mi consejo, Hari! Si llega el momento en que encuentras algún dispositivo que pueda actuar en evitación de que ocurra lo peor, intenta ver si puedes encontrar dos, de esa forma, si uno falla, el otro puede seguir. El Imperio debe ser afianzado o reconstruido sobre una nueva fundación. Procura, si te es posible, que haya dos, será mucho mejor que uno.

El fuego

2010-08-30T21:53:00.001+02:00

La continuació del Ocho comença molt forta, amb l'assassinat del protagonista més important del Ocho...

Però llavors, tot m'ha semblat més del mateix. La història s'assembla massa a la del Ocho, tota l'estructura és molt semblant.

És un llibre que es pot anar llegint, que és entretingut, però no diria que enganxi. M'ha semblat bastant descafeinat... i com que la trama era tan semblant a la de l'Ocho, ja es veia com acabaria...

I d'altra banda, el mateix de sempre: per què hi ha tants errors? Errors que no sé si són de traducció (espero!) o ja ho eren de l'original. Per què surten llibres impresos amb coses que es veu que estan tan malament? És que només tenint una petita idea, ja es veu que allò és impossible! I sí, també m'he quedat amb les ganes de llegir-lo en versió original a veure si hi ha tants errors. És que no sé pas com ho permeten!

Máscaras de muerte

2010-08-19T22:44:00.002+02:00

Segueixo amb els llibres de Harry Dresden, amb la mateixa sensació que amb els últims.

És un llibre entretingut, però fa massa poc que he llegit els altres, i és un clònic dels anteriors: la policia té un cas, en Harry té un cas, i passa alguna altra cosa... i tot té relació, a sobre.

Però aquest cop ja deixa moltes més coses penjades, suposo que perquè la gent es llegeixi el següent. Sí, segueix essent una història tancada, però no del tot... cosa que no m'ha fet massa il.lusió.

Es llegeix bé, per passar l'estona. Però una mica de varietat s'agrairia...

Twilight

2010-08-10T15:07:00.001+02:00

Finalment he caigut. Em van deixar el primer i, és clar, si me l'han deixat, què he de fer? Doncs llegir-lo, és clar...

El llibre ha sigut una experiència... diferent. No puc dir que m'hagi agradat, però tampoc puc dir que no m'hagi agradat. M'ha agradat... a estones.

La primera part em cridava l'atenció. Saber quin tipus de vampirs eren els Cullen, i saber a què es dedicaven i la seva història em va semblar interessant. No suficient com per agafar el llibre a totes hores, però sí com perquè em costés deixar-lo quan el tenia agafat.

La segona part, fins que es troben amb els altres vampirs, se'm va fer molt pesada.

I llavors hi ha la tercera part, des de que comencen a perseguir la Bella, que va tornar a fer-se'm interessant. Més que res perquè hi havia més història i més acció.

En resum? No, no el tornaria a llegir. Perquè a trossos se m'ha fet pesadíssim. Però ja que hi ha la possibilitat de llegir els altres sense pagar ni un duro, doncs els tinc al lector, i miraré a veure si suporto llegir-los. Crec que la història explicada per l'Edward, encara que incompleta, m'agradarà més. I els altres... bé, ja veurem.

(És una pena que llibres com aquests es trobin a tot arreu gratuïts per ebook, i jo que buscava les Cròniques de la prehistòria no els trobi enlloc... excepte pagant!)

Rellegint el ocho - el final

2010-08-02T22:56:00.002+02:00

La relectura del Ocho ha sigut si més no interessant.

El llibre m'ha tornat a agradar, i per sort gairebé no recordava res, així que ha sigut com si el tornés a començar per primer cop.

La part "antiga" em va semblar més interessant... al principi. I ja sé que aquest llibre és anterior a tots els llibres històrico-conspiratoris que hi ha hagut després, però em semblava més del mateix. Més d'aquest voler posar conspiracions enmig de la història. Cosa que no m'agradava. Es salvava, és clar, per la presència de matemàtics i escaquistes, que em feia gràcia trobar allà.

Això sí, com sempre que llegeixo sobre alguna cosa d'escacs (i en aquest cas d'altres coses que entenia), em molesta trobar-hi tants errors. Si en els que sé de què parlen hi ha tants errors, quantes coses m'estan colant en els que no tinc ni idea de què m'estan parlant? M'han quedat ganes de rellegir-lo en versió original, a veure si els errors són de traducció o si ja hi eren inicialment...

La part "actual" potser no em va agradar tant com la primera vegada. Ara no m'ha semblat que fos tan cruel amb la pobre Lily, tot i que no sé per què no m'ha acabat de convèncer.

Tot i així, estic contenta d'haver-lo tornat a llegir, perquè m'ha agradat. I segurament el torni a llegir. Però més que per la història, m'ha agradat perquè hi he anat veient referències als escacs.

Rellegint el Ocho - per la meitat

2010-07-26T21:35:00.002+02:00

No sé què té aquest llibre, que fins i tot havent-lo llegit, enganxa igualment. Sí, feia molt que l'havia llegit, i ja gairebé no recordava res, a part de les coses més importants, però de moment...

Per què (i ja ho he dit moltes vegades!!!) els traductors són tan dolents? Altre cop em trobo amb un llibre ple d'errors quan es tracta de termes escaquístics. I no crec que el problema sigui l'original. Suposo que és la traducció. Això només em porta la idea de tornar-lo a llegir algun dia, però amb versió original, i potser podré decidir si és problema de la traductora (altre cop!) o de l'original.

Aquest cop, la part històrica em té més enganxada que l'actual. Suposo que el que passa és que la recordo menys, però no recordo per què no m'agradava...

I aquest cop, almenys al principi, la Lily no em cau tan bé... Sí, l'autora és molt cruel amb ella a l'hora de fer el personatge i els altres també ho són amb ella... però és que el personatge déu n'hi do...

Faltarà acabar-lo de llegir a veure si continuo pensant el mateix...

Rellegint El ocho - abans de començar

2010-07-24T14:53:00.002+02:00

El ocho és un llibre que em fa una mica de por de rellegir.

Recordo quan va caure a les meves mans: va ser el 1996, quan feia COU, i el llibre s'acabava de publicar aquí. Sí, era un llibre d'escacs, però em vaig posar a llegir-lo en una època d'exàmens. Al cap i a la fi, era un llibre que semblava històric, i segur que no m'enganxaria... segur que podria estudiar!

Una setmana més tard, el llibre ja estava llegit. M'havia encantat i m'havia enganxat de mala manera.

Amb el temps, el recordo com un llibre que em va encantar. Però han passat molts anys, i d'alguna manera he canviat (o, com a mínim, han canviat els meus gustos lectors). Em fa por tornar-hi per si ara em decep. Tot i que, és clar, sempre és millor tenir una opinió actualitzada d'un llibre. I com que m'està esperant El fuego, he decidit començar per El ocho...

De l'època en la que el vaig llegir, recordo que només m'agradava l'època actual, que quan parlava del passat se'm feia pesat i ho volia passar ràpid per tornar a l'actualitat. I també recordo que el trobava molt injust amb la jugadora d'escacs. No recordo gaire més.

Però torno a llegir-lo. A veure si m'agrada tant com el primer cop. A veure si el passat m'interessa més. I a veure si no el trobo tan injust amb la jugadora. A veure què.

Les filles de les tempestes, el cinquè cristall

2010-07-23T22:34:00.002+02:00

I, finalment, l'últim llibre de la trilogia de les filles de les tempestes.

He de dir que, tot i que la trilogia és entretinguda, aquest tercer potser m'ha semblat el més fluix de tots.

Sí, tanca la història, i resol els dubtes, però... per què la Indira va ser tan fàcil de convèncer, encara que en realitat fos dolenta? Per què l'Amina de seguida es torna raonable? He trobat que potser els faltava una mica de profunditat als personatges... i que l'autor continuava amb el seu error de dir astrologia quan volia dir astronomia!

D'altra banda, però, es llegeix ràpid i et manté enganxat fins al final... que també decep una mica. La baralla final és com molt descafeïnada.

Però la valoració final de tota la trilogia és força bona. Com a mínim, entretinguda.

Muerte de la luz

2010-07-22T22:31:00.002+02:00

Hi ha llibres dels que és difícil parlar. Però ja que llegeixo poc (tot i que aquest any he llegit lleugerament més que l'any passat, i tinc el pressentiment que l'últim terç de l'any llegiré molt) i vaig prometre'm a mi mateixa que comentaria tots els llibres que llegís, per si ho necessito al futur (quan tinc un llibre pre-bloc, llavors trobo a faltar el meu comentari!), allà vaig.

Ja que la saga de Canción de Hielo y Fuego m'està agradant tant, vaig cometre l'error de comprar un llibre només perquè l'havia escrit en George R. Martin. Error! Sí, tenia molt bona pinta. Parlava d'un món llunyà, de que la humanitat havia conquerit la galàxia, etc. Però a l'hora de la veritat...

La primera part del llibre se'm va fer infumable. Com a mínim tenia una cosa bona: amb aquesta calor que no deixava dormir, era agafar el llibre i quedar-me fregida. No és una cosa gaire bona per un llibre, però com a mínim va fer el seu servei.

Llavors el llibre va tenir una segona part, en la que es va animar una mica. Però, tot i animar-se, no vol dir que la cosa fos bona del tot. L'anava llegint i només tenia una sensació d'angoixa, que em recordava molt l'època en què vaig llegir El niño robado. Només feia que pensar el mateix que amb aquell llibre i tot el que vaig dir en aquell moment segueix vigent. No m'agrada llegir per acabar amb aquesta angoixa.

I, ja per finalitzar, una part en la que m'adormia i m'angoixava a la vegada, si és que això és possible.

O sigui, que no ha sigut el millor llibre que he llegit, precisament.

Tot i així, bé, he de dir que hi ha una història a darrere, que pot ser interessant, però que francament, a mi només m'ha creat angoixa i avorriment.

I em sap greu comentar un llibre amb una opinió tan dolenta, però... bé, el proper segur que serà millor! :-D

El vuelo del Dragón

2010-07-06T23:41:00.002+02:00

Les primeres pàgines del llibre se'm van fer força pesades. No entenia què era un weyr, què era un wher, i per què entrava tant "a sac" amb les coses, quan jo no estava entenent res.

Fins i tot em vaig posar a buscar per internet a veure si era algun llibre intermig d'alguna saga i que jo hagués començat per on no tocava, i que per això no entengués res.

Però això només van ser les primeres pàgines. De cop, el llibre em va començar a fascinar.

Tot el tema dels dracs i tota la història d'aquest món llunyà que ja no es recorda de la Terra, em fascinava. Tant, que fins i tot abans de que comencés la part que em va agradar més de totes, ja havia decidit que buscaria la resta de llibres de la col.lecció (i em costarà, em sembla!) i els llegiria tots.

Però és que llavors... llavors encara és millor! Perquè, a part d'una manera de transportar-se instantàniament, els genets de drac fins i tot poden viatjar en el temps! Sí! Viatjar en el temps! Però no, no ho deixa aquí! Fins i tot al llibre hi surten com discuteixen sobre possibles problemes en el viatge en el temps degut a que una mateixa persona no pot estar a dos llocs a la vegada!

El llibre és com una espècie de tot el que m'agrada ficat en un sol llibre, però a més fet amb qualitat! I això que vaig estar a punt de no comprar-lo!

Ara a veure si trobo la resta de la saga... a poder ser en ordre d'escriptura... Missió impossible?

La creu del Nil

2010-06-25T21:31:00.003+02:00

Ja gairebé no recordava el primer llibre de la trilogia. Una noia que buscava la seva mare i acabava ficada en una història d'extraterrestres, dones que apareixien després de tempestes, dones que desapareixien després... i tot, emmarcat dins les històries Maies que van ser tanta moda fa un parell d'anys.

No buscava el segon i el tercer llibres. Però l'altre dia van aparèixer a la biblioteca, i és clar, com que no vaig veure res que em cridés l'atenció, vaig agafar el segon, titulat "La creu del Nil".

No és que a mi els llibres sobre Egipte m'agradin massa, així que el vaig agafar amb certa recança.

Però al final ha sigut un llibre que m'ha acabat agradant molt. Potser és la història, que t'enganxa des del principi i no pots parar de llegir fins al final. Potser és que no és només Egipte: el llibre transcorre entre Egipte, Jordània, la terra dels Dogons, i finalment Egipte altre cop.

Tot i que, és clar, el final del llibre deixant veure el que hi haurà just en el tercer, la recerca del cinquè cristall, han fet que ja tingui ganes de llegir-lo. Esperant, és clar, que el trobi a la biblioteca i ningú l'hagi agafat!

Però abans haurà d'esperar un parell de llibres més...

Blind Lake

2010-06-18T22:54:00.002+02:00

En Robert Charles Wilson ho ha tornat a fer: un llibre que és genial. Va ser una sort que trobés Spin en una biblioteca perduda pel món. Però, si era possible, jo crec que Blind Lake encara és millor que Spin.

El tema potser s'assembla, però és completament diferent. Blind Lake és una institució (del govern dels Estats Units) on reben dades d'una formació de satèl.lits, el TPF (ho sento, però aquí ja se'm va guanyar! Només per posar TPF, i Terrestrial Planet Finder, és clar!, ja em queia la bava!).

Els satèl.lits funcionen bé fins que, de cop, un dia, comencen a obtenir imatges molt més concretes d'un planeta. Aleshores es dediquen a observar un habitant del planeta.

Però, sense saber per què, un dia els tallen la comunicació des de fora. Tota la gent que treballa a Blind Lake, més altra gent que hi era de pas es queden tancats durant mesos sense saber què passa a fora i per què els han tancat.

La història bàsicament gira al voltant d'una nena (la Tessa), de la seva mare (que és la cap d'observació de Blind Lake), el seu pare (que, un cop tancat tot és la persona de més poder, i per tant el cap de la institució), la secretària del seu pare, i tres periodistes que es queden tancats allà i que acabaran essent protagonistes.

En algun moment del llibre se'm va fer una mica pesada l'obsessió que tenia el pare de la Tessa, en Ray, per demostrar que la seva mare ho feia tot malament. I com volia deixar-la en ridícul a cada pas. Però és la única cosa que criticaria del llibre. I, al cap i a la fi, al final tot enganxa bé dins de la història.

Així que un llibre absolutament molt recomanable. Acabo amb un fragment, que m'ha encantat. Tot i que està gairebé al final del llibre, així que pot ser que digui més del que hauria de dir...

"How many other intelligent species have you known? You and your sisters?"
Mirror Girl cocked her head to the side, another Tess-like gesture. "Thousands and thousands of progenitor species," she said. "Over millons and millions of years."
"Do you remember them all?"
"We do."
Thousands of sentient species on worlds circling thousands of stars. Life, Marguerite thought, in almost infinite variety. All alike. No two alike. "Do they have anything in common?"
"A physical thing? No."
"Then, something intangible?"
"Sentience is intangible."
"Something more than that."
Mirror Girl appeared to consider the question. Consulting her "sisters", perhaps.
"Yes," she said finally. Her eyes were bright and not at all like Tessa's. Her expression was solemn. "Ignorance," she said. "Curiosity. Pain. Love."

e: the Story of a Number

2010-06-14T10:00:00.003+02:00

Com que aquest post no sé si va aquí o a l'altre blog, el publico a tots dos llocs.

El llibre és una petita joia que ens porta per tota la història del nombre e. Bé, de fet, i l'únic retret que tinc al llibre, és que no només ens porta la història del nombre e, sinó que també parla molt de $\pi$, fins al punt que, en molts capítols, em preguntava si era un llibre sobre e o era un llibre sobre $\pi$ (que ja vindrà!).

És un d'aquells llibres que m'agrada llegir a poc a poc, i que per això em duren molt de temps. Però sóc incapaç de retenir massa informació en un sol dia (o en una sola setmana), així que mica en mica, vaig llegint.

El llibre em va agradar tant i hi havia tantes coses interessants, que en vaig fer dos posts (tot i que podrien haver estat una pila més!). El primer de tot sobre Napier i sobre el fet que Napier va ser un segle anterior a la definició del nombre e, però tot i així va fer unes taules de logaritmes que gairebé eren en base 1/e. I el segon, unes sèries on apareix el nombre $\pi$ (altre cop, semblava que parlava més de $\pi$ que d'e).

Però sobretot, a partir d'un cert moment, el llibre es dedica a fer un repàs a tota la història del càlcul, prenent com a fil el nombre e. Un repàs molt recomanable.

I, com no podia ser de cap més forma, acaba amb uns capítols dedicats a espirals logarítmiques, catenàries, la fórmula d'Euler ($e^{\pi i}+1=0$) i nombres trascendents i algebraics.

En resum: un llibre que jo recomanaria a qualsevol.

I, per acabar, la cita amb la que acaba el llibre, d'Edmund Landau

The letter e may now no longer be used to denote anything other than this positive universal constant (the solution of the equation ln x = 1).

Graceling

2010-05-23T22:22:00.002+02:00

Per Sant Jordi em vaig comprar un llibre que em va semblar que feia bona pinta, que es titulava Foc. Per alguna raó que no aconsegueixo recordar, vaig buscar informació sobre l'autora a internet. Va ser llavors quan vaig descobrir que el llibre en qüestió era el segon d'una trilogia (per què no ho posava el llibre original?). Així que vaig demanar el primer a la biblioteca.

Graceling és un llibre original, i a la vegada repetit. És original en la idea d'un nou país on hi ha gent que pot tenir una Gràcia, que pot ser una cosa totalment diferent d'una persona a una altra: alguns neden molt ràpid, altres preveuen les tempestes, altres lluiten bé, altres llegeixen la ment... Però, a part d'això, hi ha moltes coses que estan inspirades en molts altres llibres. On hauré sentit abans això dels Set Regnes?

D'altra banda, aquest llibre, com molts altres que he llegit abans, té molts (i molts vol dir molts!) errors en la traducció. Sí, quan hi ha unes quantes paraules escrites amb faltes d'ortografia (jo també en faig, però jo no tradueixo llibres!), llocs on hi posa que algú ha fet alguna cosa i es veu clar que s'han equivocat de nom, i coses per l'estil, al final acaba cansant. Sobretot si, com en aquest llibre, n'hi ha unes quantes. En això, la pobre Cashore no en té cap culpa.

Però bé, tot i que la història m'ha semblat original, la manera d'explicar-la m'ha semblat que tenia força que desitjar.

Tot i així, tot i deixar-lo una mica malament, he de dir que bé, que es pot llegir. I que llegiré la segona part, Foc. Perquè tinc curiositat per saber d'on venia el rei Leck, i com va arribar. Perquè el segon llibre explicarà això, suposo. Esperem que el segon llibre estigui una mica millor escrit i amb menys errors a la traducció. El nivell d'imaginació de la història ja m'està bé :-D

El valle de los caballos - Ayla i Jondalar

2010-05-19T22:33:00.002+02:00

L'última part de "El valle de los caballos" es llegeix tan ràpid que ni te n'adones i ja s'ha acabat.

Com era previsible, l'Ayla i en Jondalar es troben (bé, un dels dos troba a l'altre) i comença el xoc de cultures.

Però, si a la primera part deia que potser no calia tants detalls de la vida d'en Jondalar, perquè llavors ja hi haurà molt temps, quan estiguin junts, aquí hi vaig trobar a faltar una mica d'explicació. Per exemple, una de les coses que més recordo del primer llibre és com va estar de contenta l'Ayla quan va entendre que la gent del Clan es comunicava amb les mans. En aquest cas, l'Ayla de seguida aprèn a parlar (almenys les paraules), i el fet que d'un dia per l'altre (literalment) aprengui a construir les frases se'm va fer com una mica forçat, i hagués trobat més interessant veure el procès.

Tot i així, tret d'algun detall d'aquest estil, em sembla un llibre totalment recomanable, i m'ha deixat amb ganes de seguir amb el tercer. Això sí, després d'una mica de descans!

El valle de los caballos - Jondalar i Thonolan

2010-05-16T22:47:00.001+02:00

Si la part de l'Ayla sola em va encantar, la part dels germans se'm va fer una mica pesada. Sí, d'acord, serveix per ensenyar les tradicions dels "altres", de diferents pobles. Però... no hi ha més llibres després? Aquesta part se'm feia una mica llarga i pesada i jo l'hagués suprimit, o si més no, escurçat.

Si el primer llibre tracta de l'Ayla, i en el segon, de cop, hi apareixen altres personatges... ja saps que s'acabaran trobant. I aquesta banda "previsible" fa que se m'hagi fet força pesat.

D'alguna manera, em posaven una mica dels nervis tots els comentaris d'en Jondalar al seu germà, quan li deia que volia una dona que bla, bla, bla, i aquesta dona sempre era l'Ayla. Estava clar, i jo que no suporto les coses previsibles i que t'ho vulguin vendre així...

Però bé, deixem que anava bé per veure les tradicions dels "altres" i adonar-te que, en el moment en què es trobessin... hi hauria un problema molt gran de tradicions. I de "racisme"...

El valle de los caballos - Ayla

2010-05-15T22:33:00.000+02:00

Com que "el valle de los caballos" no és gaire curt, el puc fraccionar en diverses parts, ja que ell mateix està dividit en tres grans parts.

Ja des del segon capítol del llibre es veu que el llibre estarà dividit en dos (o tres) grans parts: la part on l'Ayla està sola, que es va alternant amb la part on en Jondolar i en Thonolan fan el seu viatge, i la última part, on es troben.

De les dues primeres parts, la que m'ha agradat més és la part de l'Ayla. La seva lluita per viure sola, i com va deixant enrere alguns dels costums del clan que no li serveixen de res, per poder viure millor.

I la seva forma d'anar descobrint coses: com fer foc més ràpidament, com matar animals grossos ella sola, i, en definitiva, com sobreviure sense ajuda de ningú.

Entendreix el fet de que mati un cavall per poder tenir menjar i pells, però llavors adopti a la seva potra petita i indefensa, li doni menjar, i la salvi dels depredadors. De la mateixa manera com que es trobi una cria de lleó cavernari (un lleó!) i l'adopti igualment i el faci créixer.

Només tinc un petit dubte, que no sé si depèn de la traducció o ja era així. El dia que va trobar el lleó cavernari petit, el llibre diu que va matar un ren. Però més endavant parla d'un cèrvol. Va matar un ren o un cèrvol?

Poliedrum o un llibre en video-joc

2010-04-29T19:53:00.002+02:00

Començaré essent dolenta. Si hi ha un premi que s'anomena "As de picas", i que, entre altres coses, es farà un video-joc basat en el llibre que guanyi... què escriuries?

Poliedrum és això i res més que això. Uns nens aficionats a la fantasia, que per unes determinades circumstàncies, han d'entrar en un video-joc per salvar el món. I, oh quina casualitat, entre una de les moltes coses que han de fer, han de trobar els 4 asos d'una baralla, entre ells l'as de piques (...)

El llibre és entretingut, però no té res. Et poses a llegir-lo i tot el llibre tens la sensació que estàs llegint una partida en un video-joc... fins que arribes al final i t'adones que la partida ha quedat a mitges.

Es pot llegir ràpid i sense que sigui massa complicat, però... em sembla que no esperaré que surti la segona part, ni tampoc jugaré al video-joc...

La máquina Génesis

2010-04-22T22:46:00.001+02:00

Feia temps que no llegia un llibre de ciència ficció que m'agradés tant.

La máquina Génesis està publicat per primer cop al 1978, i representa que l'acció té lloc els primers anys del segle XXI. O sigui, que ja és passat.

Tot i així, el llibre segueix essent actual, i es pot llegir com si et parlessin d'un futur que encara no ha arribat.

A destacar el fet de les trucades per internet, que ja al 1978 ja ho preveia!

El llibre m'ha semblat genial en totes les seves fases. No és un llibre senzill del tot, perquè quan comença a parlar de l'espai-k hi posa força teoria. Tot i així, no es fa pesat, i crec que és necessari per explicar el que passa.

Però si el llibre és bo, el final m'ha semblat genial.

Tot i que no l'explicaré, que l'espatllaria :-D

En resum: un dels millors llibres que he llegit últimament.

El caballero

2010-04-12T20:01:00.002+02:00

Segueixo amb la saga d'en Harry Dresden, que ja que me'ls estan deixant i es poden llegir, vaig llegint.

En aquest cas era el quart llibre.

Al principi vaig pensar que era una mica més del mateix i pensava que m'avorriria molt mentre el llegís.

Però durant el llibre, en Jim Butcher et posa dins d'un món de fades, on tot és nou i tot és imaginari. Et trobes allà al mig, i tot i ser en Harry Dresden, és del tot diferent. I tens ganes de saber més i més sobre les fades.

Tot i així, al final torna a caure una mica. Potser li faltava una mica d'alguna cosa més.

Però en resum, un bon llibre, i entretingut, com tots els de la saga.