Els ulls de l'Elisha

Quan vaig llegir Tobi Lolness, em vaig queixar de que encara no hi hagués la continuació. Això de llegir un llibre i quedar-te penjada, fa una mica de ràbia.

A la continuació de Tobi Lolness, els ulls de l'Elisha, només tinc dues coses que criticar-li. La primera és culpa meva i de la meva memòria. Al fer tant de temps que vaig llegir la primera part, només tenia un lleu record dels personatges, i només dels més importants. Per tant, a estones em perdia una mica. La segona objecció és que no entenc el títol. D'acord, es parla dels ulls de l'Elisha, però crec que no és el més important del llibre.

Per la resta, genial. Feia molt de temps que un llibre no m'enganxava d'aquesta manera. I, és clar que he trigat una mica a llegir-lo, però un parell de nits m'he quedat llegint fins que ja no podia més, perquè volia saber què passava.

Ara sí, un cop hi ha les dues parts al mercat, recomano els dos Tobi Lolness.

Peter Pan de Rojo escarlata

Vaig començar a llegir el llibre i em vaig adonar que no recordava res de Peter Pan, l'original. Així que un dia vaig aprofitar i em vaig comprar l'original...

Aquest llibre és una segona part, però no és ben bé el mateix. La Wendy i els altres nens s'han fet grans, i de cop comencen a somiar en el El País de Nunca Jamás. Creuen que hi ha un problema així que...

Decideixen tornar-hi. Però abans han de trobar una fada i tornar a ser nens.

El llibre comença amb molta força, però arriba un moment en què deceb una mica. Potser perquè ja no tinc el cap de criatura? Arriba un moment en què és molt previsible el que passarà.

Tot i així, és entretingut.