Com ja deia ahir, el final d'aquesta trilogia m'ha decepcionat bastant. La guerra és curta, i les Odish es deixen véncer sense gairebé oposar resistència, així com també ho fa la dama de gel. Com pot ser que es deixi véncer tan ràpid, sense lluitar? I com pot ser que, després de tants anys regnant, sigui ella la que acabi exterminant a totes les Odish?
Potser no ho he acabat d'entendre. Potser el problema és que no he entès el final, el perquè la dama de gel dóna la victòria a les Omar. Però m'ha semblat un final una mica precipitat, i que tot s'havia d'acabar bé, i s'ha fet ràpid, perquè tot acabés bé.
Ja ho he dit, el primer em va agradar, el segon em va encantar, però aquest tercer... aquest tercer és bastant fluixet.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La guerra de les bruixes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La guerra de les bruixes. Mostrar tots els missatges
1 de maig del 2007
30 d’abril del 2007
Els errors
El tercer llibre de la guerra de les bruixes m'està decebent una mica. El primer explicava la història d'una noia que descobria que era bruixa, i que era l'elegida d'una profecia. En el segon, s'explicava la història de la seva mare. Tots dos eren molt interessants i em van agradar.
Però aquest tercer... Ja en porto llegides dues de les tres parts. Aquesta segona part es deia "Els errors". Em recorda una mica bola de drac (salvant les distàncies, és clar). Al principi en Goku era molt maco, i era divertit. Però a mida que van anar fent Bola de drac Z, ZZ i no sé què més, cada cop m'agradaven menys.
Ara ja hi ha viatges en el temps. Bruixes que passen d'Omar a Odish només bevent sang. Un glop de sang que converteix a una noia en immortal. Ja és embolicar massa la troca.
Les Omar deixen de banda a l'Anaïd perquè s'ha convertit en una Odish, quan ella les vol continuar ajudant, i ella no sabia res de la maledicció, ni res de que si bevia sang es convertiria en Odish. Com es pot culpar algú per fer coses que no li has dit que no fes?
L'acabaré de llegir, però és una mica una decepció, almenys comparat amb els altres dos.
Però aquest tercer... Ja en porto llegides dues de les tres parts. Aquesta segona part es deia "Els errors". Em recorda una mica bola de drac (salvant les distàncies, és clar). Al principi en Goku era molt maco, i era divertit. Però a mida que van anar fent Bola de drac Z, ZZ i no sé què més, cada cop m'agradaven menys.
Ara ja hi ha viatges en el temps. Bruixes que passen d'Omar a Odish només bevent sang. Un glop de sang que converteix a una noia en immortal. Ja és embolicar massa la troca.
Les Omar deixen de banda a l'Anaïd perquè s'ha convertit en una Odish, quan ella les vol continuar ajudant, i ella no sabia res de la maledicció, ni res de que si bevia sang es convertiria en Odish. Com es pot culpar algú per fer coses que no li has dit que no fes?
L'acabaré de llegir, però és una mica una decepció, almenys comparat amb els altres dos.
26 d’abril del 2007
En Gunnar i els esperits
Hi ha una cosa d'en Gunnar que em preocupa. Bé, de fet ara em preocupa l'Anaïd, que sembla que està posseida pel ceptre, i que tot ho fa malament, i la maledicció d'Odi, però... és que hi ha una pregunta que no em sé respondre.
El que no em lliga és això d'en Gunnar: ell li va dir a la Selene que el dia aquell, a la muntanya, va renunciar als seus poders i per això es va tornar mortal. Però jo em pensava que els Odish es mantenien joves bevent sang. I no sabia que es pogués renunciar als poders.
Però... si només els Odish poden parlar amb els esperits i en Gunnar va renunciar als seus poders, per què podia parlar amb els esperits quan estaven al refugi, a l'Àrtic?
El que no em lliga és això d'en Gunnar: ell li va dir a la Selene que el dia aquell, a la muntanya, va renunciar als seus poders i per això es va tornar mortal. Però jo em pensava que els Odish es mantenien joves bevent sang. I no sabia que es pogués renunciar als poders.
Però... si només els Odish poden parlar amb els esperits i en Gunnar va renunciar als seus poders, per què podia parlar amb els esperits quan estaven al refugi, a l'Àrtic?
24 d’abril del 2007
Els sentiments
La maledicció d'Odi consta de tres parts. La primera s'anomena "Els sentiments" i l'he acabat gairebé sense adonar-me'n.
De fet, tampoc és que hagi passat massa cosa en aquesta primera part. L'Anaïd es retroba amb el seu pare, i entre el seu pare i ella deixen a la Selene, la mare de l'Anaïd, abandonada.
El que em toca la moral és el de sempre: el pare és Odish. Això vol dir que és bo, o és dolent? S'hi pot confiar? La Selene diu que no, però...
I llavors hi ha l'àvia, la dama de gel. S'hi pot confiar? És una Odish i la Selene diu a l'Anaïd que l'ha de destruir, però, té bones intencions? De fet, ajuda molt a l'Anaïd. Ja he perdut el compte de les vegades que li ha salvat la vida!
El que em preocupa és el final. No ho sé, potser és el meu cap, però alguna cosa em diu que fer servir la màgia i el ceptre per al seu propi bé no ha de ser bo. Que sí, que té raó, la seva manera no li hauria d'haver fet prendre a en Roc una poció perquè s'oblidés d'ella i tornés amb la Marion, però això de fer servir la màgia per separar en Roc i la Marion i fer-li prendre una poció d'amor a en Roc... això no ha de ser bo de cap de les maneres. Ha de portar problemes d'alguna forma o una altra.
Sobretot, perquè la següent part de llibre es diu "Els errors". Segur que aquest n'és un, i de gran!
De fet, tampoc és que hagi passat massa cosa en aquesta primera part. L'Anaïd es retroba amb el seu pare, i entre el seu pare i ella deixen a la Selene, la mare de l'Anaïd, abandonada.
El que em toca la moral és el de sempre: el pare és Odish. Això vol dir que és bo, o és dolent? S'hi pot confiar? La Selene diu que no, però...
I llavors hi ha l'àvia, la dama de gel. S'hi pot confiar? És una Odish i la Selene diu a l'Anaïd que l'ha de destruir, però, té bones intencions? De fet, ajuda molt a l'Anaïd. Ja he perdut el compte de les vegades que li ha salvat la vida!
El que em preocupa és el final. No ho sé, potser és el meu cap, però alguna cosa em diu que fer servir la màgia i el ceptre per al seu propi bé no ha de ser bo. Que sí, que té raó, la seva manera no li hauria d'haver fet prendre a en Roc una poció perquè s'oblidés d'ella i tornés amb la Marion, però això de fer servir la màgia per separar en Roc i la Marion i fer-li prendre una poció d'amor a en Roc... això no ha de ser bo de cap de les maneres. Ha de portar problemes d'alguna forma o una altra.
Sobretot, perquè la següent part de llibre es diu "Els errors". Segur que aquest n'és un, i de gran!
20 d’abril del 2007
La maledicció d'Odi
Primera edició, febrer de 2007.
I jo ja el tinc a les meves mans, gràcies a la biblioteca.
Vaig deixar a l'Anaïd i la seva mare en una caravana, i el seu pare acabava d'arribar. Una Odi les estava buscant. L'Anaïd acabava de fer 15 anys. Però és mig Odi, mig Omar.
I... millor me'n vaig a llegir ja!
I jo ja el tinc a les meves mans, gràcies a la biblioteca.
Vaig deixar a l'Anaïd i la seva mare en una caravana, i el seu pare acabava d'arribar. Una Odi les estava buscant. L'Anaïd acabava de fer 15 anys. Però és mig Odi, mig Omar.
I... millor me'n vaig a llegir ja!
24 de març del 2007
El desert de gel
Haurien de prohibir les trilogies. O els llibres que s'acaben a mitja història i et deixen penjat. Com em va passar amb Eragon. Com m'ha passat amb la segona part de La guerra de les bruixes. I el pitjor de tot no és que s'acabin a mitja història... el pitjor de tot és que la continuació encara no està publicada, i és clar, et quedes amb les ganes d'acabar-lo... i quan l'acabes ja ni et recordes de què anava!
El desert de gel és la segona part de La guerra de les bruixes, que havia començat amb l'Anaïd, una nena que no tenia la més mínima idea que era bruixa, convertida en l'escollida, que havia de governar a totes les bruixes i acabar amb les temibles Odish.
Passar, el que se'n diu passar a l'actualitat, no passa massa res, en aquest llibre. De fet, passen només un parell de dies: l'Anaïd fa 15 anys, cel.lebra una festa d'aniversari, ha de fugir a corre-cuita perquè li volen prendre el ceptre de poder, fuig, intenta comunicar-se amb un noi pel messenger, però el que fa realment és parlar amb una bruixa molt dolenta, segueixen fugint, i llavors apareix el seu pare, moment en què s'acaba el llibre.
L'interessant del llibre és la història de la Selene, la mare de l'Anaïd, que li va explicant mentre fugen, i mentre l'Anaïd no sap de qui fugen. En aquesta història s'expliquen moltes coses, que et fan entendre algunes de les coses del primer llibre (que jo gairebé no recordava, perquè ja feia un cert temps que l'havia llegit).
En aquest llibre es descobreix el secret de la Cristine Olav, el perquè una Odish no volia fer cap mal a la pobra Anaïd, una Omar. També es descobreix qui és el pare de l'Anaïd, que és ni més ni menys el fill d'una Odish, que va néixer fa més de mil anys! I com entre la Selene i la seva mare aconsegueixen que deixin tranquil.la a l'Anaïd fins que faci 15 anys, moment en què Baalad, una altra Odish, tornarà de la mort per destruir l'Anaïd.
El primer llibre presentava una noia espantada, que no sabia el que li passava i on havia d'arribar, l'Anaïd. El segon llibre presenta la història de la seva mare, també espantada, i el gran viatge que fa fins pràcticament al pol nord, en ple hivern, per donar a llum a l'Anaïd, tota sola, amb l'ajuda d'una óssa i una gossa.
I el tercer llibre? El tercer llibre promet ser la guerra definitiva on, esperem, l'Anaïd en surti victoriosa.
El desert de gel és la segona part de La guerra de les bruixes, que havia començat amb l'Anaïd, una nena que no tenia la més mínima idea que era bruixa, convertida en l'escollida, que havia de governar a totes les bruixes i acabar amb les temibles Odish.
Passar, el que se'n diu passar a l'actualitat, no passa massa res, en aquest llibre. De fet, passen només un parell de dies: l'Anaïd fa 15 anys, cel.lebra una festa d'aniversari, ha de fugir a corre-cuita perquè li volen prendre el ceptre de poder, fuig, intenta comunicar-se amb un noi pel messenger, però el que fa realment és parlar amb una bruixa molt dolenta, segueixen fugint, i llavors apareix el seu pare, moment en què s'acaba el llibre.
L'interessant del llibre és la història de la Selene, la mare de l'Anaïd, que li va explicant mentre fugen, i mentre l'Anaïd no sap de qui fugen. En aquesta història s'expliquen moltes coses, que et fan entendre algunes de les coses del primer llibre (que jo gairebé no recordava, perquè ja feia un cert temps que l'havia llegit).
En aquest llibre es descobreix el secret de la Cristine Olav, el perquè una Odish no volia fer cap mal a la pobra Anaïd, una Omar. També es descobreix qui és el pare de l'Anaïd, que és ni més ni menys el fill d'una Odish, que va néixer fa més de mil anys! I com entre la Selene i la seva mare aconsegueixen que deixin tranquil.la a l'Anaïd fins que faci 15 anys, moment en què Baalad, una altra Odish, tornarà de la mort per destruir l'Anaïd.
El primer llibre presentava una noia espantada, que no sabia el que li passava i on havia d'arribar, l'Anaïd. El segon llibre presenta la història de la seva mare, també espantada, i el gran viatge que fa fins pràcticament al pol nord, en ple hivern, per donar a llum a l'Anaïd, tota sola, amb l'ajuda d'una óssa i una gossa.
I el tercer llibre? El tercer llibre promet ser la guerra definitiva on, esperem, l'Anaïd en surti victoriosa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)