El final de la història del Kàrvadan

Títol: De la sang dels blaus
Autor: Carles Batlle
Saga: Kàrvadan - 3
Pàgines: 598
Puntuació: ☺☺☺☺

 Com ja volia fer, he llegit aquesta tercera part gairebé just d'acabar la segona. He de dir que, tot i que me l'he acabat bastant ràpid, i que en general m'ha agradat bastant, la primera part del llibre tornava a pecar una mica (només una mica) del mateix que el primer llibre: es feia massa lenta i feixuga.

 El llibre ens explica el final de la història, i sabem si al final es va guanyar la guerra o no i si es va aconseguir que s'acabés la plaga. He de dir que, com passa sovint en aquests llibres, hi ha una gran preparació per la batalla... i al final la batalla és curta i sembla massa fàcil de guanyar.

 Pel que fa a les preguntes que deixaven els dos llibres anteriors, acabem sabent què passa a nivell personal amb els personatges principals (amb alguna sorpreseta pel mig). Sabem per què en Pol va poder entrar en aquest món, i per què coneixia la llengua (i de pas, per què el coneixia en Pàltor). Tot i que... com és que no se'n recordava, d'en Pàltor? I com és que quan el seu oncle el portava allà no s'adonava que no estava al seu món?

  Però em queden preguntes per resoldre. Què va passar amb la nostra societat? Què és l'energia dels blaus? (Sembla que en Pol va descobrir-ho, però no ens ho expliquen). D'on li ve l'energia dels blaus a en Pol? Què hi ha més enllà del límit?

 En resum: m'ha agradat, però a la primera part es fa una mica pesat a estones. I deixa alguna pregunta penjada...

Continuen les aventures del Kàrvadan

Títol: Sota l'ombra del drac de pedra
Autor: Carles Batlle
Saga: Kàrvadan -2
Pàgines: 599
Puntuació: ☺☺☺☺☺

Aquest segon llibre m'ha agradat molt més que el primer. Potser perquè el món ja estava introduït, i només calia continuar la història. O potser perquè comencem a entendre moltes coses que en el primer quedaven penjades. O potser perquè el llibre ja comença fort des del principi.

 He de dir que agraeixo el resum que fa l'autor del primer llibre. Feia més d'un any que l'havia llegit, i en conservava un vague record. El resum és prou llarg per no deixar-se res important i tornar-te a col·locar a lloc, i prou curt per llegir-lo en una estoneta abans de començar el llibre.

 La història la segueixen explicant en Pol i la Lia. Al principi del llibre descobrim com l'autor es va conèixer amb en Pol, i anem lligant caps entre el que passa al primer llibre que no sabíem d'on venia i el que anem descobrint en el segon. La història de la Lia segueix essent la història que explica al seu fill, per si ella es mor. D'una banda, al principi pensava que el fet que existís aquesta història volia dir que al final es mor, però... bé, de fet, no sabem si el seu fill acaba llegint la seva història. I, de fet, si l'autor conserva el que ella li va dictar, o bé en va fer una còpia o bé no li va acabar donant al fill de la Lia.

 Queda molt per saber en el proper llibre. D'una banda, sabem que l'acció es desenvolupa al futur. Com hem pogut passar de la nostra societat a una societat que és medieval? Què va passar? De quins animals han evolucionat els animals que viuen a Car-mor? Com és que la gent no va més enllà del límit? Què hi ha a fora del límit? Qui és el pare del fill que tindrà la Lia? Si en Pol està amb els desterrats, vol dir que no està ni amb la Lia ni amb la Burna? (Per cert, per què sempre hi ha triangles a tots els llibres?) Les "visions" que té la Lia des que està embarassada són degudes a que el fill és d'en Pol i és un urgai? En Pol i la Sípari són germans? Si és així, per què en Pol és el primer urgai, si la Sípari és la seva germana gran? I de qui són fills? Els seus pares no haurien de ser els primers urgais?

 Vaig començar aquest llibre sabent que ja hi havia publicat el tercer. A veure si el llegeixo aviat!

Aventures a un món paral·lel semblant a la Garrotxa

Títol: La vall dels troms
Autor: Carles Batlle
Saga: Kàrvadan - 1
Pàgines: 557
Puntuació: ☺☺☺☺

Aquest és un llibre de fantasia ambientat a... la Garrotxa? A través d'una cova, un noi accedeix a un món fantàstic, on el relleu i el paisatge són similars als de la Garrotxa, però els seus habitants (i les seves bèsties) són completament diferents.

El llibre és interessant i presenta un món molt ben presentat, però he de reconèixer que hi ha hagut moments en què se m'ha fet pesat (o lent?) També m'he empipat amb el vocabulari i les expressions típiques de Barcelona d'un noi que repeteix a cada moment que és de Banyoles... almenys l'autor podria haver vigilat una mica en aquest aspecte.

Però, a part d'això, un cop t'enganxa (a mi m'ha costat gairebé mig llibre, i no és pas curt), no pots parar de llegir. Llàstima que quedi penjat a mig llibre i ara s'hagi d'aconseguir el següent per veure com acaba la història!