Fundación y Tierra

 I amb aquest llibre arribo al final de la relectura de la Fundació. Hi tornaré. D'aquí a un temps, que espero que no sigui tant com aquesta vegada.

 Fundació i Terra és un llibre que normalment no té massa bones crítiques, suposo que perquè el final, després de totes les aventures, és una mica brusc i en voldries més.

 Però a mi m'agrada aquesta búsqueda de la Terra, com es van acostant, seguint pistes, i trobant diversos móns, cada cop més propers. Com et fa pensar en què passaria en un planeta humà en el que els humans han desaparegut. I en la tristesa de veure com la Terra és un lloc inhabitable.

 I, en conjunt, una gran lectura, tant del llibre com de la sèrie en conjunt. Asimov, és clar! Com sempre!

Los límites de la fundación

Asimov, com sempre, genial.

Rellegir la fundació està essent molt productiu, sobretot perquè no recordo gaire bé les coses, i en cert sentit, com que només en tinc una idea general, és com si la tornés a llegir per primer cop. Aquest cop no trigaré tant de temps a rellegir-la!

Com els altres, aquest també té trossos genials. La conversa entre l'alcaldesa Branno i en Gendival és immillorable. Així com la intel.ligència de l'alcaldesa per parar la trampa a en Compor. I, és clar, la intel.ligència d'en Trevize a l'hora d'escollir que tot quedi tal com està.

Es veu que aquest llibre és posterior, però tot i així, segueix tenint la gràcia de tots els llibres de la fundació.

Segunda fundación

Sempre havia dit que la Segona Fundació era el llibre de la Fundació que més m'agradava. Almenys de la trilogia clàssica.

I rellegir un llibre d'aquest estil sempre és un "problema": les espectatives són molt altes, i per tant, al final sempre t'acaba decebent.

En el meu cas, però, la Segona Fundació no m'ha decebut (com podria fer-ho?), però esperava que fos tan genial, que m'he quedat una mica com dient: "Com podia ser el meu llibre preferit?"

Crec que ara diria que el meu llibre preferit de la trilogia clàssica és Fundació i Imperi.

Tot i així, res no treu mèrit a tota la trilogia (i als altres llibres).

Ara en queden dos més per acabar la relectura! :-D

Fundación e imperio

Història del llibre: Seguint amb la meva relectura de la Fundació, ara tocava Fundació i imperi. Creia que era el llibre que menys recordava de tots... fins que vaig veure que era en el que apareixia per primera vegada el Mulo!

Valoració general: Genial, és clar. Tot i que el meu preferit és el que ve després. Estic "nerviosa" per si la segona fundació superarà una relectura que faci que segueixi essent el meu preferit. És clar que és difícil!

El rellegiria? Ja ho estic fent, i ho tornaria a fer...

La fundació

Història del llibre: En la meva relectura de tota la saga de la fundació, ara tocava precisament el primer volum: La fundació. Encara me'n queden uns quants per anar llegint :-D

Valoració general: Gairebé no recordava el llibre. Feia... massa anys que no el llegia! No sé exactament quants, però al voltant dels 10. I, com ja no recordava, el llibre m'ha tornat a agradar molt. I m'ha recordat que algun dia he de tornar a llegir els contes de l'Asimov, que al cap i a la fi són els que em van portar al món de la ciència ficció. Ja que, no ho recordava, però la Fundació és un seguit de contes, que tots tenen aquell a marca de l'Asimov.

Enganxa? Cada cop que començava un capítol-conte no podia parar de llegir fins a acabar-lo!

Llarg? No. Curtíssim. Massa curt i tot!

Divertit? Té alguna coseta.

El rellegiria? Sí. Espero no tornar a deixar passar 10 anys fins que torni a rellegir tota la saga!

Hacia la fundación

Història del llibre: Seguint amb el meu propòsit de llegir la sèrie de la Fundació aquests mesos, és el llibre que ve just després del Preludio a la Fundación :-D

Valoració general: Molt bo, com tots els de la saga. Potser una mica per sota dels altres, però a bon nivell.

Enganxa? Sí.

Llarg? Té unes quantes pàgines, però no es fa llarg.

Divertit? A estones, però no és el punt fort del llibre...

El rellegiria? L'he rellegit, i segurament el torni a rellegir algun altre cop, quan torni a agafar tota la saga per banda :-D

Més?

Tenint en compte que he llegit aquest llibre en una habitació que està a menys de 3 metres del riu Wey, em fa molta gràcia cada cop que parlen del comptat de Wey :-D

Preludio a la fundación

Feia temps que tenia ganes de rellegir tota la fundació, en l'ordre que "toca" i sense gaires espais al mig. Comptant que el primer llibre de la fundació que vaig llegir va ser La segona fundació (i que, de moment, és el meu preferit), està bé que els llegeixi en l'ordre correcte.

Així que començo amb el primer. El que en el seu dia em va encantar, perquè va ser el que em va ensenyar en Harry Seldon en persona. El que em va ensenyar d'on venia la psicohistòria. Una perla, com tantes de l'Asimov.

En realidad, no del todo -protestó-. Lo que he hecho es algo mucho más limitado. En muchos sistemas, la situación es tal que, bajo determinados condicionantes, se desarrollan acontecimientos caóticos. Lo cual significa que, dado un determinado punto de partida, es imposible predecir resultados. Esto es cierto incluso en algunos sistemas muy simples, pero cuanto más complejo sea el sistema, más probabilidades hay que se vuelva caótico. Siempre se ha pensado que algo tan complicado como la sociedad humana tenía que convertirse en un caos y, por tanto, en impredecible. Pero lo que yo he hecho ha sido demostrar que, si se estudia la sociedad humana se puede elegir un punto de partida y llevar a cabo los supuestos apropiados para suprimir el caos. Esto haría posible predecir el futuro, no con todo detalle, desde luego, pero con un amplio alcance; si excesiva certeza, mas con probabilidades calculables.

He de reconèixer que feia força temps que l'havia llegit, i hi havia moltes coses que no les recordava. I, moltes coses, a mida que les anava llegint, m'anaven venint a la memòria.

Això sí, m'ha encantat el llibre (altre cop), i un cop rellegit, no hagués tingut cap mena de problema a tornar-hi un altre cop. De fet, crec que hi tornaré algun cop de la meva vida, perquè aquest és un d'aquells llibres que no em cansaria de rellegir una vegada i una altra.

Perquè parla de coses que m'agraden, que tenen sentit. Perquè al mig del llibre et pots trobar perles. I per moltes coses més, com ara l'habilitat de l'Asimov de posar un paràgraf com aquest gairebé al final del llibre:

-En tal caso -respondió Daneel-, tengo un segundo plan en marcha. Uno en el que llevo trabajando desde hace tiempo, en un mundo aparte, de forma separada. También éste es muy difícil y, en cierto modo, más radical que la psicohistoria. Puede que también yo fracase, pero hay más probabilidades de éxito si tenemos dos caminos abiertos, que si sólo hubiera uno.
¡Acepta mi consejo, Hari! Si llega el momento en que encuentras algún dispositivo que pueda actuar en evitación de que ocurra lo peor, intenta ver si puedes encontrar dos, de esa forma, si uno falla, el otro puede seguir. El Imperio debe ser afianzado o reconstruido sobre una nueva fundación. Procura, si te es posible, que haya dos, será mucho mejor que uno.