La lluita final per l'imperi i pels dracs

Títol: Eona: The Last Dragoneye
Autor: Alison Goodman
Saga: Eon - 2
Pàgines: 467
Puntuació:  ☺☹☺

La impressió després de llegir aquest llibre és la mateixa que vaig tenir amb Eon: la història és bona, tens ganes de saber què passa, però es fa molt feixuc de llegir. És per això que he trigat més de 3 mesos a acabar-lo, tot i que tenia ganes de saber el final de la història.

Potser només és cosa meva, i potser algú altre el pot trobar molt agradable de llegir, però jo no podia amb ell. La veritat és que, tot i que la història m'ha agradat i m'ha semblat molt interessant, no recomanaria el llibre a ningú, i no m'han quedat ganes de llegir res més d'aquesta autora...

Una noia que domina els dracs

Títol: Eon: Dragoneye Reborn
Autor: Alison Goodman
Saga: Eon - 1
Pàgines: 430
Puntuació:  ☺☹☺

La idea del llibre és molt bona: l'Eona és una noia que viu en un país d'uns costums que s'assemblen molt a la Xina o al Japó i que pot veure els dracs que donen poder (només els cavallers que han estat escollits els poden veure, i només poden veure el seu). Però, per ser una dona, no pot accedir a les proves per ser escollida, i el seu mestre la fa passar per un noi.

L'Eon(a) no és escollida pel drac que escull aquell any, però és escollida pel Drac del Mirall, que feia 500 anys que no apareixia. L'Eon(a) ha d'amagar-se de ser una dona, aprendre a ser un bon cavaller del drac i a sobre, protegir una conspiració contra l'emperador i protegir el príncep hereu.

Com he dit, la idea és bona, però m'ha costat més d'un any acabar el llibre. Per començar, l'Eon(a) em feia posar nerviosa, i cada cop que agafava el llibre m'entrava un malestar general, que feia que no tingués ganes de seguir i deixava el llibre per una altra ocasió. A més, la rigidesa de la societat i totes les normes de comportament m'avorrien de mala manera.

Però la cosa va canviar cap a les dos terceres parts del llibre. En aquell moment hi ha un assassinat i el to del llibre, la manera d'escriure i la velocitat a la que passen les coses canvia radicalment. Aquestes últimes pàgines m'han durat menys de dos dies i m'han deixat amb moltes ganes de començar el segon (i per sort, últim) llibre, Eona. És un misteri si aquest nou llibre serà com la primera part d'Eon (espero que no) o com la última. Depenent de com sigui, em pot durar un any, o uns dies...