Tschai

 Acabada la sèrie de llibres de Tschai, la pregunta és: ha valgut la pena llegir-la? La recomanaria a algú?

 La resposta a totes dues preguntes, malgrat els comentaris que hagi pogut fer dels llibres, és que sí.

 Per començar, encara que jo hagi trigat a llegir-los (ja és una particularitat meva...), els llibres són curts, i tot i ser 4 llibres, la saga no és gaire llarga en general.

 D'altra banda, la història d'un món llunyà, poblat per humans, però també per altres races (n'hi ha moltes!) que s'hi han anat instal.lant al llarg de la història també és molt interessant, i val la pena haver-lo llegit per haver vist totes aquestes races.

 Aleshores, on és el problema de la saga?

 Per començar, el primer problema és bàsicament meu.  Durant gairebé tota la saga, al llegir, he tingut una sensació de malestar a dintre. Les altres races (i fins i tot els humans!) són tan bèsties, que era un patir rere l'altre. Sí que hi ha llibres on hi ha gent bèstia, però aquest ho era en gran mesura, o potser és la manera d'escriure-ho, que m'ha fet patir molt!

 I després hi ha el tema de les descripcions. Ostres, la història és bona. De fet, és boníssima! Hi ha moltes races, i cal una gran imaginació per haver-se inventat tot això... Però... coi, podria haver escrit més coses sobre cada raça. Sí que hi ha un llibre dedicat a cadascuna de les races, però dóna la impressió de que passa ràpidament, sense aturar-se, sense explicar-nos una mica més de cada raça. Com si tingués la restricció de que el llibre hauria de ser curt.

 Però, de qualsevol manera, crec que són uns llibres que s'han de llegir...

Los Pnume

 I ja hem arribat a l'últim llibre de la saga de Tschai... La veritat és que aquest torna a baixar una mica el nivell. M'he quedat amb la sensació de que la saga podria haver acabat amb 3 llibres: ja tenien la nau, marxaven, i punt!

 Però hi ha un quart llibre en el que es parla dels Pnume. I, com no, l'Adam Reith salva els humans del Pnume...

 En aquest cas, l'Adam és segrestat pels Pnume, però de seguida s'escapa, i mentre s'escapa, segresta una Pnumekin, que òbviament acabarà essent la seva parella... Pel camí, a part de conèixer els Pnumekin, i els Pnume, coneix un parell de races més.

 És entretingut, com els altres, i la història dels Pnume és interessant. Però es queda en un entremig: podria haver aprofundit molt més en la història, i passar-la tant de passada és com una mica una tonteria.

 El final del llibre és, potser, el pitjor. Quan segresten a la noia i ell la va a rescatar... Sembla que... Doncs que veus que s'acaba el llibre, i tota la història final és com molt ràpida.

 Però en fi, és interessant llegir el llibre, almenys una vegada a la vida...

Los Dirdir

 Sembla que la sèrie de llibres de Tschai millora a mida que va avançant.

 Si el primer no em va agradar i el segon em va encantar, aquest tercer és genial!

 En aquest cas, l'Adam Reith i els seus amics han de lidiar amb els Dirdir. Els Dirdir són uns bèsties, tot s'ha de dir. I he de dir que en algun moment em va fer patir bastant (com ja em va passar amb el primer llibre). Però, al cap i a la fi, ja saps que hi ha un quart llibre, així que tot ha de sortir bé...

 El llibre es divideix en dues grans parts: en la primera l'Adam i els seus se'n van a buscar sequins, i han d'aconseguir una manera de sobreviure i obtenir molts de diners per aconseguir el seu propòsit: poder comprar una nau espacial per tornar a la Terra.

 En la segona part, amb molts de diners a la butxaca, viatgen a una ciutat Dirdir, on intenten construir una nau espacial.

 La primera part és més d'aventures, i a la segona part jo hi hagués posat una mica més de tècnica, perquè no explica massa com es construeix la nau i de què està feta... però vaja, cap problema. A la segona part han de tractar amb un dolent molt dolent (però a la Terra hi ha gent així...)

 Quan et vas acostant al final, sembla que tot hagi d'acabar en desastre (recorda: hi ha un quart llibre!) Però, de cop... final sorpresa! Vale, no és massa creïble, però... què passarà perquè calgui tot un altre llibre de Pnume? Mmmm... Properament a les vostres pantalles! (I a la meva!!!)

Los Wankh

El primer llibre de Tschai se'm va fer etern i em va quedar un mal record. Però tenia ganes de seguir llegint, o almenys donar-li una segona oportunitat a la saga.

 I no me'n penedeixo!

Al principi, el llibre se'm feia com estrany i pesat. Feia molt que havia llegit la primera part i només tenia una vaga idea de què anava. I no em recordava de qui eren la meitat dels personatges... Però a mida que el llibre avançava, cada cop m'agradava més i més, fins al punt d'enganxar-me de mala manera, i deixar-me amb ganes de llegir la següent part!

Si li he de trobar algun tipus d'error, aquest seria el títol. Sí, ja sé que hi ha 4 títols, un per cadascuna de les races. I (suposo) l'Adam Reith intentarà robar una nau espacial a cadascuna de les races. Però... un llibre que es diu Wankh i que els Wankh pràcticament no surtin fins que queda una sisena part de llibre, sembla de broma! Però només és una petita cosa, que queda perdonada en tota la saga...

 Així que em reconcilio amb la saga, i amb ganes d'acabar-la aviat!

Los Chasch

Poc després de comprar-me el lector, l'Anna va publicar un post amb la recomanació d'una saga, que es trobava fàcilment pel reader. Així que jo... la vaig obtenir, i estava esperant a que la llegís.

El llibre m'ha deixat una sensació estranya.

D'una banda, és un llibre original, amb molta acció, i molt interessant pel que fa a les altres races, i a la vida en un altre planeta, on hi ha humans, però que viuen esclavitzats per altres races. Vist així, és un llibre molt recomanable.

Però, per l'altra banda, m'ha costat molt de llegir-lo. Però molt!!! Se'm feia tan pesat, que un llibre tan curt m'ha costat un parell de setmanes llegir-lo!!!

No sé si sóc jo, o si és l'època en què l'he llegit, però se m'ha fet pesadíssim.

Així que: tot plegat sembla molt recomanable, però a mi se m'ha fet pesat...