El final de la història de Kyralia i Sachacka

Títol: La reina traidora
Autor: Trudi Canavan
Saga: La espía traidora - 3
Pàgines: 517
Puntuació:  ☺☺☺☺☺

M'ha fet una mica de pena acabar aquest llibre i pensar que ja no sabré més coses de la Sonea i companyia. Però ja he posat La sacerdotisa blanca a la llista de llibres per llegir :-D

Aquest llibre ens porta el desenllaç de la història que va començar amb La maga, tants anys enrere. Les traïdores estan decidides a atacar Sachacka i abolir l'esclavitud. I aquest últim llibre és la preparació per la guerra, així com la guerra en sí.

Si hagués de posar algun però a aquest llibre seria que la guerra contra els ashakis és massa ràpida i massa fàcil. Sí que és veritat que les traïdores porten segles preparant l'atac, però s'esperaria que hi hagués una mica més de resistència...

Tot i així, m'ha semblat un gran llibre i un gran final d'història, malgrat que em fa pena que s'hagi acabat.

 A destacar l'evolució dels personatges d'en Lorkin i la Lilia, la petita sorpresa referent al páramo i l'ús de les gemmes. No descarto rellegir els 7 llibres d'aquí a uns anys...

Continua la història d'en Lorkin, la Sonea, en Cery, en Dannyl...

Títol: La renegada
Autor: Trudi Canavan
Saga: La espía traidora - 2
Pàgines: 512
Puntuació:  ☺☺☺☺☺

Resum ràpid: el llibre em va enganxar tant que dos minuts més tard d'acabar-lo ja havia començat l'últim de la trilogia. I, si no hi ha cap imprevist, serà la primera trilogia en molt de temps que em llegeixo en menys de dos mesos.

El llibre continua amb les històries de "La misión del embajador", amb algun personatge nou.

A Sachacka en Dannyl se'n va de viatge a buscar informació sobre les gemmes màgiques. La veritat és que és una de les històries que m'ha fet somriure més: tres homes gais, viatjant junts. Dos d'ells, han sigut parella durant molt de temps (però ara ja no ho són). Un d'ells s'està plantejant iniciar una relació amb el tercer, mentre la seva antiga parella es va posant pel mig...

 En Lorkin continua amb les traïdores, i unes quantes continuen volent-lo matar. Però té l'ajut de la reina traïdora (ai, a l'últim llibre segur que tindrà força importància!) i ja es veu a venir que tindrà un gran paper.

 I a Imardin, continuen buscant l'Skellin (que no surt en cap moment). Torna a aparèixer en Dorrien, amb el seu bon humor característic. Però la part més important se l'endú la Lilia. Al principi el personatge de la Lilia i la seva trama no m'agradava massa, però a mida que va creixent i perdent la innocència, es torna d'allò més interessant.

 El final ens deixa pendents del que passarà, i amb ganes de saber-ho: un possible pacte amb els habitants de Dúnea, un possible pacte amb les traïdores, la Sonea tornant a viatjar a Sachacka, en Cery gairebé sense lloc on amagar-se, l'Anyi que cada cop és més interessant, l'Skellin i la Loranda desapareguts... I, a tot això, no sé per què, però en Kallen em fa molt mala espina. Aviat sabré les respostes a totes les preguntes...

El retorn de la Sonea, en Cery, en Dannyl...

Títol: La misión del embajador
Autor: Trudi Canavan
Saga: La espía traidora - 1
Pàgines: 499
Puntuació:  ☺☺☺☺

Han passat 20 anys des dels successos de les cròniques del mag negre, i ens retrobem amb els seus personatges i amb els seus fills. El llibre ens explica la història, dividida en 3-4 fils argumentals. El que he trobat més interessant és el d'en Dannyl-Lorkin, primer junts i després per separat. La història d'en Cery també m'ha fet somriure, i la de la Sonea potser és una mica fluixa.

El principal problema de la història d'en Cery és que, ja des de les primeres pàgines, vaig tenir clar qui estava darrere dels assassinats dels altres lladres, i quan va tenir l'evidència a davant, va ser incapaç de veure-ho (i això que ell és intel·ligent!) Però, a banda d'aquesta pega, la història està molt bé, i torna en Cery enginyós, que és capaç de muntar trampes als mags, sense que ells se n'adonin. A més, coneixem a la seva filla, l'Anyi, que és una bona peça i té molt de futur...

En Dannyl i en Lorkin (el fill de la Sonea i l'Akkarin) se'n van a Sachaka. En Dannyl és l'ambaixador,  i el seu objectiu és investigar la història de la màgia, així com la història de Kyralia i Sachaka. En Lorkin vol estudiar la història de la màgia, convençut que hi ha altres tipus de màgia que ells no coneixen. Però algú intenta assassinar en Lorkin, i una esclava (que de fet, és més que una esclava) li salva la vida i l'ajuda a escapar-se. Junts aniran fins al territori de les traïdores, mentre en Dannyl els persegueix. M'ha agradat retrobar-me amb la Savara, i estic convençuda que en els dos llibres que falten de la trilogia aprendrem més sobre la societat de les traïdores, que em sembla apassionant. I, d'altra banda, en Dannyl descobreix que també hi ha achakis gais, i que potser en aquell país també hi podria ser feliç...

Mentrestant, la Sonea no fa gairebé res. M'ha molestat que durant tot el llibre en Regin (casat, i pare de dues filles) sembli que només vol lligar amb ella. Treballa als hospitals on es cura gent pobre i poca cosa més. Al principi intenta que en Lorkin no vagi a Sachaka, i també ajuda a en Cery, però és molt poca cosa.

I, finalment, dues coses que fan que tinguem ganes d'agafar el següent llibre: el descobriment de l'Anyi (que posa en entredit algú del gremi que sembla molt íntegre) i en Lorkin, que no sabem si aconseguirà pagar el deute del seu pare sense trair al Gremi. A veure si agafo aviat el següent!

La gran guerra contra Sachacka

Títol: La maga
Autor: Trudi Canavan
Saga: Mago negro (?) - 4
Pàgines: 679
Puntuació: ☺☺☺☺☺

La maga ens porta al món de la Sonea, uns anys abans de les històries de les cròniques del mag negre. En aquest cas, la protagonista també és una noia que descobreix que té màgia un dia que està massa empipada...

En la primera part, se'ns presenta a la Tessia, una noia que només vol ser metge, com el seu pare, però que la societat no la deixarà. Un dia es descobreix que té màgia, i entra com a aprenent d'en Dakon. En Dakon té un altre aprenent, en Jayan, que al principi no pot veure a la Tessia. Em va agradar descobrir com era la vida a les muntanyes, i com el problema latent amb els sachackans afecta a la vida de la gent que viu a prop de la frontera. També em va agradar sentir a parlar de la màgia superior, i de com era una costum acceptada. És més: era el preu que pagaven els aprenents per aprendre a fer màgia.

A la segona part la Tessia visita Imardin, la capital, i veiem una ciutat molt diferent que la dels ulls de la Sonea. Em va emocionar quan la van deixar assistir a una dissecció. D'altra banda, veiem la política d'Imardin i com els Lords lluiten entre ells pel poder. Aquesta part acaba amb una notícia: l'atac per part dels sachackans del poble de la Tessia, que comença la guerra que ja sabíem que començaria, i els mags kyralians que comencen a organitzar-se. La Tessia pren les regnes i comença a actuar de sanadora ella sola, sense el seu pare.

La tercera part del llibre ens porta a l'inici de la guerra. La part de la Tessia no és el més interessant, tot i que surt la primera idea de crear el gremi dels mags, i hi ha alguna batalla. La part dels sachackans només fa que li agafis més simpatia a l'Hanara i que en Takado faci més por. Però la part més interessant és la història de l'Stara: una noia, filla d'un mag de Sachaka, que va ser criada a Elyne, i arriba a Sachacka. La seva lluita contra les costums del país, i la seva reveldia són del més interessant. A banda d'ensenyar-nos com és la vida en aquell país.

La quarta i la cinquena part són la guerra contra Sachacka. Al principi, dintre del territori de Kyralia, i després a Sachacka. 

La veritat és que el llibre està ple de personatges que es fan estimar. La Tessia, per descomptat. És ella la que descobreix com curar a la gent a través de la màgia. L'Stara, també per descomptat. Gràcies a ella es crea la comunitat de les Traidores, almenys tal com la coneixem a l'època de la Sonea. Però hi ha dos esclaus de Sachacka que també et roben el cor: l'Hanara, amb els seus dilemes, i la Vora, amb les seves manipulacions.

És un llibre que s'aprecia més després d'haver llegit les cròniques del mag negre, però que es pot llegir tot sol i continua essent genial!

El gran Lord

 Aquest, potser, és el millor llibre de la trilogia (tot i que el primer també va ser molt bo!)

 De la primera part, em va encantar l'evolució de la relació entre l'Akkarin i la Sonea. La manera amb què la Sonea (vaja, i nosaltres) anava coneixent la història de l'Akkarin és genial, tot i que el moment en què els descobreixen i quan han de marxar em va fer patir.

 Si he de posar alguna pega al llibre és que un llibre que es diu "El gran Lord", hauria de donar una mica més el punt de vista de l'Akkarin. Només el veiem a través de les reaccions que li veu la Sonea, però en cap moment el veiem a ell, com pensa, com veu les coses (excepte en un moment, en què la Sonea veu com la veu ell).

 També m'he quedat amb les ganes de saber qui era el portador del tercer anell de l'Akkarin. Ens ho diran en els propers llibres?

 I, parlant d'anells, un dels passatges que em va emocionar més va ser quan l'Akkarin i la Sonea es fan anells de sang un per l'altre. D'acord, no és un casament, però... que cada cop que et posis l'anell l'altre pugui saber què penses, què veus, què fas... realment és més fort que un casament! Llàstima que l'Akkarin sigui reaci a posar-se'l... Tot i així, si se'l posessin tots dos, la Sonea veuria el que pensa l'Akkarin, que veuria el que pensa la Sonea, que veuria el que pensa l'Akkarin, que... i entraríem en un bucle infinit :-) Bé, seriosament, hagués agraït que l'Akkarin se l'hagués posat, per poder veure, encara que fos des dels ulls de la Sonea, el punt de vista de l'Akkarin.

 I, ja per acabar, la Savara. Durant tot el llibre he desconfiat d'ella. El fet que li donés la "joia" a en Cery ja va ser el súmmum. Però... qui és realment la Savara? Més intrigues per a la continuació?

La aprendiz

 Després d'acabar El gremio de los magos, no he trigat gaire a agafar La aprendiz. I em sembla molt que no trigaré gaire a agafar el tercer...

 Aquest és un d'aquells llibres que quan l'agafes no pots parar de llegir.

 Durant tot el llibre, hi ha el punt de vista de 4 persones (ja espero a llegir El gran Lord. Tindrem el punt de vista de l'Akkarin? Espero que sí!)

 La història d'en Dannyl és divertida, i sempre era com una mica d'aire fresc. Les seves aventures són "inofensives", i durant tot el llibre tens l'incògnita de si realment en Dannyl és un "doncel" o no ho és, i si aconseguirà trobar alguna cosa que valgui la pena.

 La història d'en Rothen és més aviat de tristesa. Sí que és veritat que té moments bons, com quan apareix en Dorrien (els dos cops?), però sobretot hi ha preocupació, primer pel tema d'en Regin i després per la separació.

 La història d'en Lorlen també és de tristesa, o d'impotència. Veure com el teu millor amic es converteix en dolent (molt dolent) i a sobre et controla...

 I la història de la Sonea és, per descomptat, la més important. Fa patir sobretot el tema d'en Regin, i el fet que tothom se li posi en contra i ella no faci res. Però el tema del Gran Lord no m'ha fet patir tant com hauria d'haver-ho fet: jo no crec que faci mal a cap dels protagonistes. Si hagués volgut, ho hagués pogut fer. Més aviat té algun secret i vol mantenir-los al marge? Representa que el Gran Lord ha de ser molt dolent, però tinc la sensació que no ho és. Hi ha la història "estranya" de quan la Sonea se'l troba a la nit a la seva habitació. Jo ho vaig veure com si l'estigués "curant" (o ajudant-la a recuperar l'energia) o donant-li energia perquè és fes més forta. Però vaja, només és una sensació.

 No trigaré a llegir el tercer.

El gremio de los magos

Feia temps que no llegia un llibre com aquest. Em va enganxar des del principi, i no em va tenir avorrida en cap moment.

No és que sigui una història completament nova, però sí que està plena d'acció, i et manté a la història, sense saber què passarà.

D'alguna manera és com la història de la ventafocs (d'acord, m'he passat, però és una mica això): la Sonea és una noia de les barriades en una societat on les classes estan molt separades, i la gent pobre no pot arribar a ser mag, mentre que la gent rica, encara que no tinguin gaire talent, poden arribar-hi sense problemes. Però la Sonea descobreix que té màgia, i els mags descobreixen que ha de ser poderosa.

El llibre està dividit en dues parts: a la primera la Sonea descobreix que té màgia i s'amaga del gremi, perquè es pensa que la volen capturar per fer-li mal. Mentrestant alguns mags la busquen perquè els seus poders no es desboquin. A la segona part, la Sonea està en el gremi, i comença a aprendre què fan allà i com pot fer servir la seva màgia. I, és clar, hi ha alguna sorpresa pel mig.

Quasi que m'espero la segona o la tercera part de la saga on la Sonea té problemes amb l'alta societat, de la mateixa manera que l'Hermione tenia problemes amb en Malfoy per no ser filla de mags. Però, és clar, hi ha temes que crec que seran més importants, com el tema del Gran Lord.

 Aviat tocarà llegir la segona part, a veure si està tan bé com la primera.