El misteri de la núvia decapitada

Títol:No abras los ojos
Autor: John Verdon
Saga: Dave Gurney (2/6)
Pàgines: 534
Puntuació:  ☺ ☺ ☺ ☺

De tant en tant m'agrada intercalar alguna novel·la negra enmig dels llibres de fantasia i ciència ficció. M'agraden, però si en llegís gaire sovint, al final m'avorririen.

És el segon llibre que llegeixo d'en John Verdon, i tots dos m'han agradat. Sí que és veritat que l'altre tenia el component estadístic i aquest no, però continua essent un bon llibre, ben pensat, i tot ben lligat.

 Altre cop ens trobem amb un assassinat (la núvia, que s'acaba de casar), on sembla que les proves són incompatibles amb les lleis de la física. Però, per descomptat, hi ha una explicació. I, per descomptat, la cosa es va embolicant cada cop més.

 Com a coses bones del llibre: sempre que surt en Jack, prenent-li el pèl. La ment ordenada d'en Gurney. La història, que enganxa des del primer moment.

 Però... tota la relació amb la seva dona se'm fa una mica pesada. Bé, una mica és poc. A més, aquest cop, des d'unes quantes pàgines abans que es resolgués tot, ja tenia una idea bastant clara del que havia passat, de com s'havia fet tot. Algunes preguntes que es fan en Jack i en Dave jo ja me les havia fet unes quantes pàgines abans. I les conclusions a les que van arribant, també. Potser l'autor es va passar donant pistes, i per això era més fàcil descobrir-ho tot.

 De totes maneres, és entretingut de llegir.

Sé lo que estás pensando

 He de reconèixer que aquest llibre m'ha sorprès gratament. M'esperava una altra cosa, però té alguna cosa nova, diferent, que últimament és difícil de trobar.

 També, suposo, he de reconèixer que un dels fets pels que m'agrada és deformació professional: l'explicació de com s'ho va fer per "endevinar" el número que havia pensat la primera víctima per mi ja val la pena tot el llibre :-) D'acord, potser a algú no li agradarà massa, però a mi em va semblar genial.

 Com a error li podria trobar una cosa que no sé si és error de traducció o no. El policia en cap moment li diu a l'assassí que les víctimes han rebut cartes, però en un moment de conversa posterior l'assassí li diu alguna cosa sobre les cartes. En el moment que ho vaig llegir em va semblar molt estrany, però el policia no hi fa referència en cap moment.

 El llibre es llegeix bé, ràpid, i és agradable de llegir. A sobre, té un component matemàtic (hauria de dir estadístic?) al mig. Així que, què més puc demanar?