Set dies a la vida de l'Auri

Títol: La música del silenci
Autor: Patrick Rothfuss
Saga: Crònica de l'assassí de reis (2.5?)
Pàgines: 144
Puntuació:  ☺ ☺ ☺ ☺ ☺

Vaig agafar aquest llibre pensant que no m'agradaria. Tot el que n'havia sentit eren coses dolentes, i com a molt, algun "és un llibre estrany". A banda, l'Auri no era el meu personatge preferit de la història. Així que el vaig agafar pensant que costaria... i el llibre m'ha durat menys de 24 hores. Sí que és veritat que és un llibre curt, però no recordo quin va ser l'últim llibre que vaig devorar en menys d'un dia!

Les primeres 5-10 pàgines van ser com em pensava: no m'enterava de res. Però, de cop, el llibre va fer un "clic" i em va mantenir enganxada al món de l'Auri.

Sí, és veritat, potser no explica res de nou. Potser no hi ha acció. Però la recerca dels regals per en Kvote em va entendrir. I com tractava els objectes. Hi ha molta més sensibilitat en aquests objectes que en molts personatges d'altres llibres. Em va emocionar especialment la trobada amb la nena de la granja.

I, com a bonus, gràcies a l'epíleg, he conegut la Vi Hart!

Diria que és un llibre molt recomanable. A mi m'ha encantat, i el recomanaria a tothom. Però, donat que hi ha tanta gent que pensa que no és un bon llibre, ho deixaré amb que és un llibre estrany, però que si t'enganxa, és del més genial que hagis pogut llegir en molt temps.

El temor de un hombre sabio

 Aquest llibre només té un defecte: és llarguíssim!!! M'ha costat un mes just llegir-lo, però ha valgut la pena. I molt!

 El dubte que em queda ara és: podrà acabar la trilogia amb 3 llibres? El tercer encara serà més llarg, no? Perquè sí que en Kvothe ha anat fins a pràcticament tots els llocs del mapa. Ha après totes les coses de la millor gent que li podia ensenyar, però... encara està a la universitat! I sí que és veritat que els soldats l'han tractat de jove, però sempre he tingut la sensació que en Kvothe ja era gran (o com a mínim de mitjana edat) i quan acaba el llibre encara no ha fet els 20...

 El llibre acaba amb en Kvothe a la universitat. M'imagino que en el tercer ha de marxar de la universitat (comencen altre cop els problemes) i ha de tenir més i més problemes fins a haver-se d'exiliar a la posada on està ara. Però també suposo que ens explicarà quina és la guerra que hi ha en marxa, què és el que està passant (l'Ambrose no serà rei, no?), per què ha perdut els seus poders (sembla que ja no té màgia, sembla que ja no té força, i ha perdut l'espasa?) A més, hem de saber si compleix la promesa que li va fer a la Felurian. A banda de saber com va conèixer en Bast, i altres coses. Mmmmm... quines ganes de que surti el tercer! Però em sembla que m'hauré d'esperar mooooooooolt de temps!

 No podria dir quina ha sigut la part que m'ha agradat més. El temps que va passar a Ademre té molts punts, però el temps que va passar amb el maer (almenys la primera vegada) tampoc té desperdici.

 En fi, ara a esperar el tercer... a veure si surt aviat!

El nombre del viento

 Hi ha llibres que, fins i tot abans d'arribar a la quarta part del llibre, saps que t'agradaran fins al final. I que, mentre els estàs llegint ja estàs pensant en el dia que els rellegiràs. Llibres que són una petita joia, i que se'n troben molt pocs. Un cada molts llibres. Llibres que val la pena llegir. I rellegir.

 El nombre del viento és un d'aquests llibres.

 N'havia sentit coses molt bones, i finalment vaig demanar-lo a la biblioteca. Però segurament me l'acabi comprant en paper, perquè m'agrada tenir les petites joies que es troben de tant en tant.

 Malgrat tot, cap a la meitat del llibre vaig estar a punt d'abandonar-lo... Quan en Kvothe entra a la universitat, tot es transforma en una espècie de Harry Potter: un nen ric i de bona família li fa la vida impossible, algun professor el vol fer fora, és millor que els altres i els seus companys (excepte un parell) li tenen ràbia i no volen saber res d'ell... En fi, que jo ja havia llegit Harry Potter i no volia tornar a llegir-lo!

 Per sort, però, el llibre torna a parlar de música, i malgrat que en Harry Potter és bastant present, es pot anar llegint... fins que et torna a enganxar i t'oblides d'en Harry.

 Passat l'escoll de la meitat de llibre, es torna a posar interessant i torna a ser com al principi. Són genials els interludis que hi ha, on en Kvothe parla amb el cronista i en Blast.

 I, com és molt normal, ara a esperar que surti el segon...