Set setmanes. Sí, set setmanes m'ha costat acabar l'últim llibre de la trilogia de Memòries d'Idhun. I és que això de posar a l'anobii el dia que comences és una mica perillós...
De totes formes, la sensació ja era que m'havia costat molt, de llegir. He de reconèixer que el vaig acabar més perquè m'ho vaig prendre com una cosa personal que per res més. Allò que vas llegint i que penses que ja millorarà... però no va millorar.
Potser és que no vaig entendre res de res, però el llibre se'm va fer pesadíssim. A més, si ara hagués de dir què va passar, hauria de dir que les gairebé 1000 pàgines de llibre es poden resumir en mig foli. Perquè, de fet, d'història no n'hi ha massa. Ni tan sols de descripcions. No sé pas què deia en tot el llibre.
Ho sé, sóc dura. Però sóc dura perquè el primer i el segon em van semblar molt bons, però aquest tercer... Potser m'equivoco, però donava la impressió de que era una forma d'anar allargant la història, sense voler-la allargar de veritat.
No m'agrada parlar malament dels llibres. Així que... recomano el primer i el segon, però el tercer és totalment prescindible.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Memòries d'Idhun. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Memòries d'Idhun. Mostrar tots els missatges
26 d’octubre del 2007
29 de setembre del 2007
El Panteó
El tercer llibre de Memòries d'Idhun m'està costant, i molt. En porto una cinquena part llegida (gairebé unes 200 pàgines...) i em dóna la impressió que aquest llibre no era necessari. Potser és que no ho entenc. Potser quan llegeixi una mica més canvii d'opinió, però...
No té la gràcia que tenien els dos primers. En el primer anaves descobrint el món d'Idhun a través d'en Jack i la Victòria. T'anava introduint mica en mica al món, i hi havia tota la història d'en Kirtash, i l'enigma de saber qui era i per què matava a tanta gent.
En el segon llibre, hi havia tota la batalla entre els homes i els sheks, i el saber si tots tres aconseguirien véncer l'Ashran.
Però, un cop vençut l'Ashran, doncs els llibres es podrien haver acabat perfectament. Em dóna la impressió que aquesta tercera part és anar embolicant la troca, perquè tocava, perquè és molt millor fer una trilogia que no pas només dos llibres.
Potser m'equivoqui. L'acabaré de totes formes. Però em dóna la impressió que aquesta tercera part no havia d'existir en un primer moment.
No té la gràcia que tenien els dos primers. En el primer anaves descobrint el món d'Idhun a través d'en Jack i la Victòria. T'anava introduint mica en mica al món, i hi havia tota la història d'en Kirtash, i l'enigma de saber qui era i per què matava a tanta gent.
En el segon llibre, hi havia tota la batalla entre els homes i els sheks, i el saber si tots tres aconseguirien véncer l'Ashran.
Però, un cop vençut l'Ashran, doncs els llibres es podrien haver acabat perfectament. Em dóna la impressió que aquesta tercera part és anar embolicant la troca, perquè tocava, perquè és molt millor fer una trilogia que no pas només dos llibres.
Potser m'equivoqui. L'acabaré de totes formes. Però em dóna la impressió que aquesta tercera part no havia d'existir en un primer moment.
5 de juliol del 2007
Memòries d'Idhun: la Tríada.
Ja fa uns quants dies que vaig acabar el segon llibre de la trilogia, la Tríada.
La qüestió és que he de dir que em va agradar, però se'm va fer llarg, i això suposo que no és bo.
D'una banda, no se'm va fer pesat, però de l'altra, se'm va fer molt llarg, i ara mateix resumiria les moltíssimes pàgines del llibre en un parell de línies (o tres o quatre).
En definitiva, que no sé massa com valorar-lo. Segurament ho pugui fer millor quan hagi llegit el tercer.
La qüestió és que he de dir que em va agradar, però se'm va fer llarg, i això suposo que no és bo.
D'una banda, no se'm va fer pesat, però de l'altra, se'm va fer molt llarg, i ara mateix resumiria les moltíssimes pàgines del llibre en un parell de línies (o tres o quatre).
En definitiva, que no sé massa com valorar-lo. Segurament ho pugui fer millor quan hagi llegit el tercer.
19 de maig del 2007
Memòries d'Idhun - La Resistència
Aquests dies m'he estat llegint el primer llibre de memòries d'Idhun. No he fet cap comentari, perquè tampoc tenia res a comentar.
La història en sí em sembla interessant. De fet, ja tinc la segona part començada. La història gira entorn d'un planeta llunyà, ple de mags i éssers mitològics (almenys a la Terra), com unicorns, dracs, fades... que és atacat per uns homes-serp, que conquereixen el planeta ajudats per l'Ashran, el Nigromant. Però un conjunt de nois, que han aconseguit arribar a la Terra, formen la Resistència, per trobar l'últim drac i l'últim unicorn, que diu la profecia que seran els únics que podran salvar al planeta.
Ja ho he dit, la història en sí em sembla interessant, però em posa una mica dels nervis aquesta nena, la Victoria, que ara se'n va amb en Kirtash (que comença essent l'assassí i acaba... va, tampoc diré com acaba) i després amb en Jack (un altre membre de la Resistència). Per mi la història té massa protagonisme i em sobra. És clar que sense aquesta història la Resistència no podria tornar a Idhun i no hi hauria llibre, però a mi m'hi sobra una mica.
És difícil explicar una mica sense explicar com acaba el primer llibre de la trilogia. Però, en definitiva, és un llibre recomanable, si la història de la Victòria, en Kirtash i en Jack no posa gaire nerviós a un mateix...
La història en sí em sembla interessant. De fet, ja tinc la segona part començada. La història gira entorn d'un planeta llunyà, ple de mags i éssers mitològics (almenys a la Terra), com unicorns, dracs, fades... que és atacat per uns homes-serp, que conquereixen el planeta ajudats per l'Ashran, el Nigromant. Però un conjunt de nois, que han aconseguit arribar a la Terra, formen la Resistència, per trobar l'últim drac i l'últim unicorn, que diu la profecia que seran els únics que podran salvar al planeta.
Ja ho he dit, la història en sí em sembla interessant, però em posa una mica dels nervis aquesta nena, la Victoria, que ara se'n va amb en Kirtash (que comença essent l'assassí i acaba... va, tampoc diré com acaba) i després amb en Jack (un altre membre de la Resistència). Per mi la història té massa protagonisme i em sobra. És clar que sense aquesta història la Resistència no podria tornar a Idhun i no hi hauria llibre, però a mi m'hi sobra una mica.
És difícil explicar una mica sense explicar com acaba el primer llibre de la trilogia. Però, en definitiva, és un llibre recomanable, si la història de la Victòria, en Kirtash i en Jack no posa gaire nerviós a un mateix...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)