Svein, el del caballo blanco

 Després d'un any, he tornat a agafar les aventures de l'Uthred. No sé per què vaig trigar tant, perquè la primera part em va agradar molt.

 I el segon llibre també està bé. Si el primer llibre ens introduïa en la vida dels danesos, aquest ens parla més del rei Alfred.

 La veritat és que la part de l'Alfred tot el dia resant i volent convertir a la gent se m'ha fet una mica pesada, potser perquè tenia la visió de l'Uthred, que no era massa bona... Però a part d'això, el llibre es llegeix bé.

 El personatge que més m'ha agradat és el de l'Iseult. Llàstima del final, però suposo que havia d'acabar així. Em sembla un personatge immens, amb molta història al darrere, i malgrat que m'hagués agradat saber-ne més, està tot molt ben aconseguit.

 I bé, si no hagués estat per l'Iseult, el personatge que m'hagués agradat més hagués sigut l'Steapa. Té moltes possibilitats :-)

 La cosa que potser m'ha decebut més ha sigut la batalla final: és molt curta i sembla que fos "fàcil" de guanyar, quan en realitat havia de ser molt complicada.

 Però tot i així, el llibre és un gran llibre, i continuaré aviat amb el tercer.

Northumbria, el último reino

  Tenia intenció d'esperar una mica més a començar una saga, però de tant en tant llegeixo algun llibre de forma aleatòria d'entre tota la llista, i em va tocar aquest. No em penedeixo d'haver-lo llegit.

 Sí que és veritat que tinc millor record de la saga del rei Artur, però potser també perquè era una història que jo coneixia més, i aquí només coneixia la història d'una manera molt vaga. Però en Bernard Cornwell ho ha tornat a fer: ha aconseguit un bon protagonista per la història. Algú prou important com perquè coneguis la història, però prou "imprescindible" perquè no sigui conegut. En aquest cas, es tracta d'un "nen" a qui els danesos capturen i fan créixer, mentre li ensenyen els seus costums i l'ensenyen a lluitar. Ell es sent danès, però també anglès, i no és fins que assassinen al seu pare adoptiu que torna amb els anglesos, a lluitar per ells.

 La història és genial, i et veus en el seu lloc, i et deixa amb ganes de saber què passarà amb el seu castell, amb els anglesos, amb els danesos, i amb tota Anglaterra. A la vegada et fa somriure de tant en tant. I, altre cop, no sé si és que tenia un record exagerat, però no l'he trobat tan bèstia com la saga del rei Artur... sí que hi ha algun tipus de violència bèstia, però tampoc és per tant...

 Així que, a llegir properament la segona part (i les següents), que segur que és tan bona com la primera!