31 de desembre del 2019

El final de Vatídico

Títol: La senda del asesino
Autor: Robin Hobb
Saga: Vatídico - 3.2/3
Pàgines: 415
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺

Després d'acabar-lo només puc dir una cosa: trobaré a faltar en Traspié. No sé si el retrobaré en alguna altra de les trilogies de l'autora (espero!), però continuaré amb "Las leyes del mar", i crec que aquí no hi ha Traspié.

Una gran part del fet que el llibre m'hagi agradat tant ha sigut l'Ojos de Noche i la seva senzillesa, però a la vegada profunditat. M'ha fet somriure quan aconseguia comunicar-se amb algú que no fos en Trapié. Una de les millors escenes és quan se'n va amb el Bufón, comença a pensar que li piquen les orelles, i el Bufón comença a rascar-lo. És clar que la part que té en el final del llibre, fent-li entendre a la Kettricken el que passa, també és memorable.

Per descomptat, el final d'en Regio (abans del final-final), em va fer riure molt: com en Traspié va aconseguir que fes tot el que ell volia. Però, tot i així, em va entristir l'últim cop que va habilitar amb la Molly.

 S'ha de llegir, i arribar fins aquí. Potser és una mica llarg, però val la pena! Per tots plegats, però sobretot per veure-ho tot amb els ulls d'en Trapié i l'Ojos de Noche.



24 de desembre del 2019

El final de Parallon

Títol: Afterlife
Autor: Dee Shulman
Saga: Parallon (3/3)
Pàgines: 432
Puntuació:  ☺☺

 Feia temps que no llegia un llibre on hi haguessin tants errors. No em refereixo a errors tipogràfics, sinó a incoherències en la història: intenta fer ciència ficció, però el que explica no té sentit científicament ni lògicament. M'ha fet posar bastant nerviosa.

 Tenim problemes d'idioma, de personatges que fan coses que no tenen sentit, de gent que ha mort i ha tornat a Parallon i es pensa que si mata a algú es morirà per sempre (?)... i podria continuar durant molta estona.

 Un final horrible per a una sèrie que va començar malament, va millorar, i ha acabat sense resoldre dubtes i d'una manera horripilant.

15 de desembre del 2019

L'ús de la telepatia per comunicar-se entre naus espacials

Títol: Time for the stars
Autor: Robert A. Heinlein
Saga: -
Pàgines: -
Puntuació:  ☺☺☺☺

Si aquest llibre té alguna cosa dolenta és que és massa curt: quan comences a voler saber més de tot plegat, s'acaba.

Ens trobem amb dos bessons que entren en una prova per veure si són telepàtics. Em va encantar que per saber si ho eren fessin transmetre un a l'altre el valor del logaritme neperià de 2 :-)

És un llibre d'aquests que es nota que estan ben fets, amb molta ciència. La premisa del llibre és que la comunicació telepàtica és instantània, de forma que si tens dues persones unides per telepatia, una en una nau espacial molt lluny i l'altra aquí, es comunicaran més ràpid que esperant que arribi un missatge a la velocitat de la llum. I a partir d'aquí ens explica la història de dos bessons... amb una sorpresa final.


Noves adquisicions


Quins llibres he adquirit últimament? Quant de temps trigaré a llegir-los? Aquí hi ha els últims llibres que han arribat a les meves mans...

 1. Las estrellas son legión. Llibre que estava en el punt de mira i que volia llegir. Oferta del kindle i no me'n vaig poder estar...

 2. Magia robada, El ángel de las tormentas, La promesa del sucesor. Regal d'aniversari :-)



 3. La voz de las espadas. Llibre de la llista, a 0.95 euros... doncs això.

 4. How to solve it. Un altre al que no em vaig poder resistir...



 I ara què? Doncs deixo que el random.org triï per mi. I l'afortunat és... Magia robada. El començaré quan acabi La Senda del asesino, espero que aquest any ;-)