Vortex

 Spin va ser una revelació. Em va encantar.

 Axis va ser un llibre que gairebé no recordo.

 I Vortex...

 Vortex ha sigut un llibre en el que m'ha costat molt de ficar-m'hi.

 No és que no fos interessant, que ho era. No és que les històries no tinguessin acció, en tenien. Però no sé per què, m'ha costat que m'enganxés.

 Al final (però al final del tot), les dues trames del llibre s'acaben entrelligant, i tot acaba prenent sentit. Al final descobreixes per què va començar tot amb Spin i quina relació hi ha entre en Turk Findley i l'Orrin Mather.

 Però pel mig, tot i mostrar algunes coses interessants i nous móns, no sé per què, no té el que va tenir Spin.

Spin

Ja he fet un parell de posts parlant del llibre. Però, ara que ja l'he acabat, només tinc una paraula: genial.

El llibre forma part d'una trilogia (com no!), però és de les trilogies bones: la història té un final, i el següent llibre comença molts anys més tard.

No sé què dir per no espatllar-ne la lectura a qui el vulgui llegir. Uns nens estan mirant el cel, una nit de tardor, i de cop les estrelles desapareixen. Amb el temps, es descobreix que la Terra està separada de la resta del món per una membrana, que fa que el temps a fora passi milions de vegades més ràpid que a dintre la membrana. Així que decideixen colonitzar Mart. Hi envien primer microorganismes, i cada cop éssers vius més desenvolupats, fins que hi envien humans.

A Mart els humans viuen fins que un dia... també queden tapats per una membrana.

A partir d'aquí, es va veient la vida dels 3 nens, narrada per un d'ells, durant els següents 30 anys. Un dels nens es converteix en un dels científics més importants que envien coses a Mart. Un altre és el seu millor amic. I, a partir d'aquí, vas veient què és la membrana i per què la van contruir i qui la va construir.

I un final... genial! Que fa venir ganes de llegir la segona part, per saber què depara el futur, i per saber per què els que van posar la membrana (que són bons...) la van posar.

Tot i que crec que em tocarà esperar...

I com pensen arribar a Mart?

Suposo que és deformació professional i hauria de mirar com s'ho fan...

La situació a la Terra s'ha tornat una mica difícil. Després de quedar-se sense estrelles i sense Lluna, i veure que el Sol no és realment el Sol, comencen a passar més coses rares.

Quan llencen un satèl.lit en òrbita, cau al mateix moment, però les dades mostren que ha estat orbitant durant un temps. Estrany, no? Així que agafen, llencen un satèl.lit i fan que observi a quina distància està la Lluna. Així veuen que la Lluna s'ha allunyat molt de la Terra i comencen a observar el Sol i les estrelles. Fent això descobreixen que, per cada any que passa a la Terra, passen milions d'anys a fora.

Llavors es comencen a preguntar per què. Qui fa que estiguin dins d'aquesta bombolla? Qui els protegeix? Per què?

Però, és clar, el Sol va creixent, i s'acosta a l'òrbita de la Terra. Queden uns 40 anys abans el Sol no es "mengi" a la Terra. I què poden fer?

Doncs tenen la idea de colonitzar Mart. El fet que el temps passi molt més ràpid fora de la Terra que a la Terra, els permet portar algun tipus de vida a Mart, i amb un temps raonable (temps terrestre) veure com evoluciona. Anar enviant éssers de vida primitius i altres satèl.lits a inspeccionar.

També esperen, dintre d'un temps, quan sigui habitable, enviar-hi humans. Així ells tindran generacions i generacions per pensar com salvar la Terra, mentre a la Terra només passen uns mesos.

Senzill, no?

Només tinc una pregunta: com pensen arribar a Mart? Perquè, és clar, si envies un satèl.lit sense poder-lo tripular des de la Terra i no tens la més mínima idea d'on està la Terra (i Mart) en aquest moment, com faran arribar els organismes a Mart? O hi volen enviar també humans?

Seguiré llegint. A veure si trobo les respostes :-)

Què passaria?

Què passaria si un dia surts a mirar les estrelles i, de cop, totes les estrelles desapareixen? I si et passessis tota la nit mirant cap a l'est, esperant a veure si surt el Sol o no? I si sortís el Sol, però veiessis a les notícies que ningú en tot el món veu la Lluna? I si els satèl.lits deixessin de funcionar tots? I si les marees continuessin produint-se, el Sol fes el seu curs, però deixessin d'haver-hi aurores, i el Sol fos una bola perfecte, sense fluctuacions?

Què passaria?

Això és el que passa al principi d'Spin, una novel.la molt recomanable, que no sé per què no he començat abans... Uns bons personatges, una mica d'humor (almenys a mi hi ha coses que em fan gràcia) i ciència ficció.

Seguiré llegint, però de moment m'està encantant!