Segueixo amb els llibres de Harry Dresden, amb la mateixa sensació que amb els últims.
És un llibre entretingut, però fa massa poc que he llegit els altres, i és un clònic dels anteriors: la policia té un cas, en Harry té un cas, i passa alguna altra cosa... i tot té relació, a sobre.
Però aquest cop ja deixa moltes més coses penjades, suposo que perquè la gent es llegeixi el següent. Sí, segueix essent una història tancada, però no del tot... cosa que no m'ha fet massa il.lusió.
Es llegeix bé, per passar l'estona. Però una mica de varietat s'agrairia...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La saga de Harry Dresden. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La saga de Harry Dresden. Mostrar tots els missatges
19 d’agost del 2010
12 d’abril del 2010
El caballero
Segueixo amb la saga d'en Harry Dresden, que ja que me'ls estan deixant i es poden llegir, vaig llegint.
En aquest cas era el quart llibre.
Al principi vaig pensar que era una mica més del mateix i pensava que m'avorriria molt mentre el llegís.
Però durant el llibre, en Jim Butcher et posa dins d'un món de fades, on tot és nou i tot és imaginari. Et trobes allà al mig, i tot i ser en Harry Dresden, és del tot diferent. I tens ganes de saber més i més sobre les fades.
Tot i així, al final torna a caure una mica. Potser li faltava una mica d'alguna cosa més.
Però en resum, un bon llibre, i entretingut, com tots els de la saga.
En aquest cas era el quart llibre.
Al principi vaig pensar que era una mica més del mateix i pensava que m'avorriria molt mentre el llegís.
Però durant el llibre, en Jim Butcher et posa dins d'un món de fades, on tot és nou i tot és imaginari. Et trobes allà al mig, i tot i ser en Harry Dresden, és del tot diferent. I tens ganes de saber més i més sobre les fades.
Tot i així, al final torna a caure una mica. Potser li faltava una mica d'alguna cosa més.
Però en resum, un bon llibre, i entretingut, com tots els de la saga.
7 de març del 2010
Tormenta
Després de llegir el segon llibre de la saga d'en Harry Dresden, tocava el primer.
I sí, són independents l'un de l'altre (encara que al segon diu alguna cosa del primer). Però, és clar, llavors et poses a llegir el primer, i hi ha la descripció dels personatges i... i ja ho saps!
Tret d'això, el llibre genial, com el segon. D'aquells que t'enganxen i no pots parar de llegir. O has de triar parar de llegir, perquè sinó... xungo! Et passaries tota la nit llegint!
Així que, com el primer, molt recomanable. I ara a esperar el tercer (o el quart...)
I sí, són independents l'un de l'altre (encara que al segon diu alguna cosa del primer). Però, és clar, llavors et poses a llegir el primer, i hi ha la descripció dels personatges i... i ja ho saps!
Tret d'això, el llibre genial, com el segon. D'aquells que t'enganxen i no pots parar de llegir. O has de triar parar de llegir, perquè sinó... xungo! Et passaries tota la nit llegint!
Així que, com el primer, molt recomanable. I ara a esperar el tercer (o el quart...)
6 de gener del 2010
Luna llena
Luna llena, que no Luna nueva (ara que està tan de moda...)
Em van deixar el llibre i he de reconèixer que el fet de veure que era un llibre policíac em va tirar una mica enrere. També em feia por que fos massa bèstia i donés massa detalls.
Però no tenia cap raó per fer-me enrere. Tan bon punt vaig començar a llegir, em vaig quedar enganxada i el que era difícil era no aturar-me.
La història comença amb un assassinat que sembla comès per un home llop... però res no és el que sembla, i al final apareixen homes llops de tots els tipus que et puguis arribar a imaginar. Ja no saps qui és home llop o qui no ho és.
Aquest és el segon llibre de la saga, però els llibres són independents l'un de l'altre (encara que, és clar, aquest segon fa referència al primer), i no passa res per llegir-los en un altre ordre.
Ara, a demanar-ne algun altre de la mateixa saga a qui em va deixar aquest :-D
Sembla que últimament tinc sort amb els llibres! :-)
Em van deixar el llibre i he de reconèixer que el fet de veure que era un llibre policíac em va tirar una mica enrere. També em feia por que fos massa bèstia i donés massa detalls.
Però no tenia cap raó per fer-me enrere. Tan bon punt vaig començar a llegir, em vaig quedar enganxada i el que era difícil era no aturar-me.
La història comença amb un assassinat que sembla comès per un home llop... però res no és el que sembla, i al final apareixen homes llops de tots els tipus que et puguis arribar a imaginar. Ja no saps qui és home llop o qui no ho és.
Aquest és el segon llibre de la saga, però els llibres són independents l'un de l'altre (encara que, és clar, aquest segon fa referència al primer), i no passa res per llegir-los en un altre ordre.
Ara, a demanar-ne algun altre de la mateixa saga a qui em va deixar aquest :-D
Sembla que últimament tinc sort amb els llibres! :-)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)