Títol: Planeta de exilio
Autor: Ursula K. Le Guin
Saga: Hainish Cycle
Pàgines: 224
Puntuació: ☺☺☺☺
Una altra història curta de la Ursula K. Le Guin. Com ja em va passar amb el món de Rocannon, l'he trobat una mica curta i que li faltava alguna cosa.
La història m'ha enganxat des del primer moment, sobretot des que ens explica que una fase llunar dura 400 dies, i que un any són 60 fases llunars! Però el problema és que un cop entès què passava al món, qui eren els humans de la Lliga i les relacions que hi havia entre els humans natius del món i els que van arribar fa anys... doncs gairebé comença una batalla i s'acaba el llibre!
És per això que dic que m'hi falta alguna cosa. M'hagués agradat poder llegir amb més deteniment com són els pobles, les relacions entre ells... i bé, també m'hagués agradat saber què passa després del final del llibre!
Tot i així, totalment recomanable.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Hainish Cycle. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Hainish Cycle. Mostrar tots els missatges
8 de desembre del 2018
9 de març del 2018
Les aventures d'en Rocannon
Títol: El món de Rocannon
Autor: Ursula K. Le Guin
Saga: Hainish Cycle (3/10)
Pàgines: 196
Puntuació: ☺☺☺☺
La història està bé, però potser li he trobat a faltar alguna cosa.
El món de Rocannon és un món on hi conviuen moltes races, totes elles intel·ligents (però no prou evolucionades com per tenir tecnologia, estan en una espècie d'Edat Mitjana). Els científics estudien el món i les seves races, fins que uns "dolents" s'instal·len al planeta, mentre que en Rocannon s'hi queda atrapat i ha d'aconseguir arribar a l'ansible dels dolents per avisar del que passa.
Fins aquí, tot molt bé. Però hi ha massa races, massa coses noves, que passen sense que gairebé en sàpigues res. La història es fa curta, i sembla com si li faltés una mica de profunditat, una mica més d'explicació.
També hi he trobat a faltar els temes que em van fer reflexionar en els dos llibres anteriors que havia llegit de l'Ursula Le Guin.
Però potser és que el vaig començar a llegir amb les expectatives molt altes, i per això m'ha decebut una mica. Com a història està molt bé, i també fa reflexionar una mica sobre nosaltres com a espècie, sobre el destí, i sobre moltes altres coses. Continuaré llegint-la, per descomptat!
Autor: Ursula K. Le Guin
Saga: Hainish Cycle (3/10)
Pàgines: 196
Puntuació: ☺☺☺☺
La història està bé, però potser li he trobat a faltar alguna cosa.
El món de Rocannon és un món on hi conviuen moltes races, totes elles intel·ligents (però no prou evolucionades com per tenir tecnologia, estan en una espècie d'Edat Mitjana). Els científics estudien el món i les seves races, fins que uns "dolents" s'instal·len al planeta, mentre que en Rocannon s'hi queda atrapat i ha d'aconseguir arribar a l'ansible dels dolents per avisar del que passa.
Fins aquí, tot molt bé. Però hi ha massa races, massa coses noves, que passen sense que gairebé en sàpigues res. La història es fa curta, i sembla com si li faltés una mica de profunditat, una mica més d'explicació.
També hi he trobat a faltar els temes que em van fer reflexionar en els dos llibres anteriors que havia llegit de l'Ursula Le Guin.
Però potser és que el vaig començar a llegir amb les expectatives molt altes, i per això m'ha decebut una mica. Com a història està molt bé, i també fa reflexionar una mica sobre nosaltres com a espècie, sobre el destí, i sobre moltes altres coses. Continuaré llegint-la, per descomptat!
6 de febrer del 2018
Els humans a Atshe
Títol: El nombre del mundo es bosque
Autor: Ursula K. Le Guin
Saga: Hainish Cycle (2/10)
Pàgines: 164
Puntuació: ☺☺☺☺
Acostumada als llibres llargs i a les sagues que no acaben mai, aquest llibre se m'ha fet curt, i segurament hagués agraït saber una mica més del món on passa la història i, sobretot, dels seus habitants.
La veritat és que el paràgraf final m'ha deixat amb una mala sensació a sobre, un final que d'alguna manera no acaba bé, però que convida a pensar sobre el que les nostres (males) accions poden causar en els altres. Sé que no és un llibre dels que oblidi fàcilment, i que les idees que hi he trobat aquí sobre societats i comportaments humans, com les que vaig trobar a "Los desposeídos", seguiran força temps al meu cap.
El principal (?) personatge humà és un esteorotip de tot el dolent que podem arribar a ser, però no per això és menys realista (no em costa gaire imaginar-me algun oficial de qualsevol exèrcit que sigui així). I el principal personatge natiu és... especial.
Tal com he dit, m'hagués agradat aprofundir en la societat nativa, en la seva estructura, en els somnis,... en moltes coses. Tot i així, com ja vaig dir amb "Los desposeídos", crec que és un llibre que tothom hauria de llegir en algun moment o altre per reflexionar sobre les conseqüències de les nostres accions.
Autor: Ursula K. Le Guin
Saga: Hainish Cycle (2/10)
Pàgines: 164
Puntuació: ☺☺☺☺
Acostumada als llibres llargs i a les sagues que no acaben mai, aquest llibre se m'ha fet curt, i segurament hagués agraït saber una mica més del món on passa la història i, sobretot, dels seus habitants.
La veritat és que el paràgraf final m'ha deixat amb una mala sensació a sobre, un final que d'alguna manera no acaba bé, però que convida a pensar sobre el que les nostres (males) accions poden causar en els altres. Sé que no és un llibre dels que oblidi fàcilment, i que les idees que hi he trobat aquí sobre societats i comportaments humans, com les que vaig trobar a "Los desposeídos", seguiran força temps al meu cap.
El principal (?) personatge humà és un esteorotip de tot el dolent que podem arribar a ser, però no per això és menys realista (no em costa gaire imaginar-me algun oficial de qualsevol exèrcit que sigui així). I el principal personatge natiu és... especial.
Tal com he dit, m'hagués agradat aprofundir en la societat nativa, en la seva estructura, en els somnis,... en moltes coses. Tot i així, com ja vaig dir amb "Los desposeídos", crec que és un llibre que tothom hauria de llegir en algun moment o altre per reflexionar sobre les conseqüències de les nostres accions.
21 de desembre del 2017
Urras i Anarres
Títol: Los desposeídos
Autor: Ursula K. Le Guin
Saga: Hainish Cycle (1/10)
Pàgines: 382
Puntuació: ☺☺☺☺☺
Què dir d'aquest llibre? Que ha estat una gran sorpresa. Sí, ja m'ho podia imaginar, però no sé per què, llegir a l'Ursula Le Guin em feia una mica de respecte, i m'ha encantat.
S'ha de dir que aquest llibre tracta més de sociologia que de ciència ficció. Si en comptes de desenvolupar-se en dos planetes separats, haguessin sigut dos països, hagués pogut ser el mateix.
Urras i Anarres són dos planetes completament diferents. El planeta original és una societat amb classes i molta diferència entre classes. I l'antiga lluna del planeta, ara habitada, és comunista i feminista. He de dir que em va sorprendre que una dona, als anys 70, pogués escriure sobre una societat on hi ha completa igualtat entre homes i dones, i on una dona pot abandonar un fill i deixar-lo amb el pare, degut a que els pares s'han de separar i han d'anar a viure a dos llocs diferents. Sorprèn, perquè fins i tot ara sobta.
Totes les parts de la història són interessants: la infantesa del protagonista (un físic molt bo), la seva arribada a l'altre planeta i el xoc cultural que això suposa, la seva lluita per poder marxar del seu planeta i anar a l'altre.
La veritat és que és un gran llibre, que gairebé no és de ciència ficció (o directament, no ho és), però que tothom hauria de llegir algun cop a la vida. El xoc de les dues societats és molt bo.
Autor: Ursula K. Le Guin
Saga: Hainish Cycle (1/10)
Pàgines: 382
Puntuació: ☺☺☺☺☺
Què dir d'aquest llibre? Que ha estat una gran sorpresa. Sí, ja m'ho podia imaginar, però no sé per què, llegir a l'Ursula Le Guin em feia una mica de respecte, i m'ha encantat.
S'ha de dir que aquest llibre tracta més de sociologia que de ciència ficció. Si en comptes de desenvolupar-se en dos planetes separats, haguessin sigut dos països, hagués pogut ser el mateix.
Urras i Anarres són dos planetes completament diferents. El planeta original és una societat amb classes i molta diferència entre classes. I l'antiga lluna del planeta, ara habitada, és comunista i feminista. He de dir que em va sorprendre que una dona, als anys 70, pogués escriure sobre una societat on hi ha completa igualtat entre homes i dones, i on una dona pot abandonar un fill i deixar-lo amb el pare, degut a que els pares s'han de separar i han d'anar a viure a dos llocs diferents. Sorprèn, perquè fins i tot ara sobta.
Totes les parts de la història són interessants: la infantesa del protagonista (un físic molt bo), la seva arribada a l'altre planeta i el xoc cultural que això suposa, la seva lluita per poder marxar del seu planeta i anar a l'altre.
La veritat és que és un gran llibre, que gairebé no és de ciència ficció (o directament, no ho és), però que tothom hauria de llegir algun cop a la vida. El xoc de les dues societats és molt bo.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)