28 de juny del 2018

La segona part de Criptonomicón

Títol: El código Pontifex
Autor: Neal Stephenson
Saga: Criptonomicón (2/3)
Pàgines: 491
Puntuació:  ☺ ☺ ☺ ☺

Crec que hi ha llibres als que s'ha de donar una segona oportunitat. La primera vegada que vaig intentar llegir aquest llibre, la primera part se'm va fer molt pesada, i vaig deixar-lo al mig d'aquesta segona, perquè no podia amb ell.

Ara ha sigut diferent. Si bé sóc conscient del que em va fer odiar-lo el primer cop, ara m'ha agradat. Potser tampoc per tirar-hi coets, però m'ha agradat.

 Per descomptat, m'encanten els dos Waterhouse. El de la segona guerra mundial, que es dedica a fer funcions de tot el que té a veure amb la vida, és del millor que he trobat últimament. I l'"actual" (que ja no ho és tant) és un altre dels millors personatges que he trobat últimament. Quan venia un capítol Waterhouse, el llegia sí o sí, encara que em fes anar malament :-D

 L'altre personatge que m'ha encantat (per descomptat) és en Rudy. Esperava amb ànsia els capítols en què en Rudy explicava com trencava codis (o com ho feia en Waterhouse). I les explicacions se m'han fet curtes. Però m'ha encantat l'ordinador que construeix en Waterhouse, amb les seves targetes perforades, l'estudi estadístic que fan ell i en Rudy per descobrir codis de quadern únic, etc.

 El que va fer que se'm fes pesat l'altre cop i ara ha sigut un pse, han sigut els altres personatges. La veritat és que crec que no hi ha cap personatge que estigui massa bé del cap en tot el llibre, però alguns "soldats" de la segona guerra mundial (vegi's Shaftoe o Goto Dengo) potser es passen de frenada i tot. Sí, ja ho sé, la gent que va lluitar a la segona guerra mundial no podia acabar gaire bé del cap, però és que aquests crec que ja estaven així abans. Tot i així, amb ells m'he fet més d'un fart de riure!

 I ara amb ganes de llegir la última part. Aquest cop m'està agradant, i es tracta d'acabar-lo quan encara em recordo de la major part de la història!

21 de juny del 2018

I si quan et morissis tornessis a néixer essent tu mateix, recordant la teva vida anterior?

Títol: The first fifteen lives of Harry August
Autor: Claire North
Saga: -
Pàgines: 504
Puntuació:  ☺ ☺ ☺ ☺ ☺

Aquest és un llibre d'aquells que saps que t'acompanyarà molt de temps, per les seves implicacions i pel que pots arribar a reflexionar. En Harry August és un home que un dia va néixer, i va viure una vida normal, fins que un dia va morir, i just després de morir va tornar a néixer, en el mateix lloc, amb la mateixa família, essent ell mateix... però recordant tot el que havia viscut a la vida anterior. I, a mida que van passant vides, recordant tot el que va viure en totes les seves vides anteriors.

Però en Harry no és l'únic. Hi ha més gent que és com ell, i s'ajunten en clubs. La primera part del llibre ell intenta entendre què és, i quan sent a parlar dels clubs, intenta buscar-los. Però de seguida, una nena petita el ve a veure quan està a punt de morir i li diu que el món s'està acabant: algú que és com ell està intentant canviar el món i això fa que el món es destrueixi.

 Llavors el llibre passa a ser una cursa entre en Harry i el dolent, amb un objectiu clar: destruir a l'altre. Pel mig en Harry perd tots els seus amics, ha d'anar a Xina a trobar qui és còmplice del seu enemic, ...

 El llibre és molt bo, però si li he de posar una pega, és el final: el "dolent", després de moltes vides fent de dolent, li dóna certa informació a en Harry sense que ni tan sols li vulgui preguntar. Perquè vol. I llavors en Harry li dóna la mateixa informació. I aquí acaba el llibre. Però... i si el dolent té un còmplice que pot fer que destrueixi en Harry abans que en Harry el destrueixi a ell? De cop, ens trobem amb què no sabem què passarà a la setzena vida d'en Harry. Per descomptat, si el títol diu que són les primeres 15 vides, dóna a entendre que n'hi haurà una setzena, però...

16 de juny del 2018

L'arribada dels Atreides al planeta Arrakis

Títol:Dune
Autor: Frank Herbert
Saga: Dune (1/8)
Pàgines: 701
Puntuació:  ☺ ☺ ☺ ☺ ☺

 Quan un llibre te'l recomana més d'una persona amb insistència, dient-te que t'agradarà molt... doncs els has de fer cas. Perquè tenen raó :-D

 Aquest és el cas de Dune. He de dir que li tenia respecte. Havia sentit que era complicat, i era molt llarg. I és les dues coses. Però és moltes coses més.

 Té una mica de tot. Un planeta completament diferent a la Terra, elfs, unes dones que formen una secta que acaba dominant més del que altres volen admetre, política de la bona, "terraformació", animals fantàstics, una mica de guerra, aventura, traició... vaja, que no és per avorrir-se.

 M'ha deixat amb moltes ganes de seguir amb la resta de llibres de la sèrie. Espero que estiguin a l'altura.