Bé, ha arribat el final d'en Harry Potter, després d'una marató de llibres. Repeteixo el que vaig dir al post anterior, la Rowling em sembla genial, com s'ha inventat tota aquesta història.
El final m'ha semblat una mica precipitat, de totes formes. El duel final ha sigut com massa fàcil. Després de tots els esforços, després de tot el que han hagut de fer, el duel final ha sigut massa curt, com tot massa fàcil.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Harry Potter. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Harry Potter. Mostrar tots els missatges
11 d’agost del 2007
9 d’agost del 2007
Peròs i contres d'en Harry Potter
Més o menys estic a la meitat del setè, i pel que he sentit, encara em queda saber totes les coses importants i que tot acabi de lligar. Quan més llegeixo, més m'agrada la història i més admiro com la Rowling ha aconseguit anar posant trossos de la història al mig dels llibres, de forma que tot acabi lligant, i de forma que un petit detall de no sé quin llibre acabi essent una de les coses més importants del final de tot. I això que encara no ho he vist tot, i suposo que cap al final, encara tindré més aquesta sensació.
Un dia vaig llegir no sé on, que un escriptor de novel.les policíaques deia que el mèrit de l'escriptor no era trobar qui era l'assassí, sinó saber amagar les pistes al mig del llibre, d'una forma que al final tot acabés lligant. I he de reconèixer que la Rowling ho té, això. La imaginació i la planificació d'escriure una sèrie de llibres tan grans, i que des del primer llibre hi ha trossos on es comença a veure el que serà el final, és envejable, i crec que molt poca gent és capaç de fer-ho. I la imaginació que ha demostrat, i la forma d'embolicar-ho tot, és realment genial.
Tot i així, hi ha unes quantes preguntes i comentaris que crec que hauria de fer un cop acabat el llibre, però que suposo que no en tindré resposta, i si la tinc, ja rectificaré. Bé, no em centraré en la història, però sí en coses derivades de la història.
La primera cosa és una tonteria, però: que no es renten mai? Vull dir, al vespre se'n van a dormir directament, i al matí molts cops veus com diuen que es vesteixen i van a esmorzar. No es dutxen? I ara que estan fugint, perduts per boscos, tampoc es dutxen? Després de tants de mesos, se'ls deu poder seguir el rastre...
Una de les coses que m'agradaria saber és per què hi ha mags que neixen de muggles. Com s'ho fan? Vull dir, d'on ve, la màgia? Sé que això no m'ho contestarà, perquè la història no va per aquí, però si més no és curiós, i em crea dubtes sobre l'origen de la màgia, i el fet de saber d'on ve la màgia.
La següent pregunta és el tema vareta. Quan en Harry va anar a comprar la seva vareta, en va provar unes quantes. Això vol dir que cada vareta va més o menys bé per una persona diferent. Aleshores, per què qualsevol pot agafar la vareta d'un altre i fer màgia igualment?
Però, continuant amb el tema varetes, tinc un altre dubte. Els mags depenen de la vareta. Sembla que sense vareta no poden fer res. Tota la màgia la fan a través d'ella, i sense ella no poden fer màgia. Aleshores dues preguntes: per què no en porten sempre alguna de recanvi? I, el que és més important, per què alguns mags, quan són petits, fan màgia sense la vareta? No la necessiten per fer qualsevol cosa? I si no és així, per què quan els treuen la vareta no poden fer màgia sense ella, ni tan sols defensar-se?
I, ja per acabar, tot i que tinc algun altre dubte més, em pregunto sobre els duels. Em recorden una mica a les pel.lícules de l'oest: tots dos tenen la seva arma (la famosa vareta) i es "disparen" l'un a l'altre. El més ràpid, guanya. No haurien de poder fer un escut protector, o alguna altra cosa? No hauria de guanyar el mag més poderós, i no pas el més ràpid? I, tornant amb el tema vareta, un mag sense vareta i poderós ha de ser tan fàcil de guanyar?
Hi ha més dubtes, però aquests són els més importants. I em sembla que no me'ls resoldrà, la Rowling. O potser sí, qui sap!
Un dia vaig llegir no sé on, que un escriptor de novel.les policíaques deia que el mèrit de l'escriptor no era trobar qui era l'assassí, sinó saber amagar les pistes al mig del llibre, d'una forma que al final tot acabés lligant. I he de reconèixer que la Rowling ho té, això. La imaginació i la planificació d'escriure una sèrie de llibres tan grans, i que des del primer llibre hi ha trossos on es comença a veure el que serà el final, és envejable, i crec que molt poca gent és capaç de fer-ho. I la imaginació que ha demostrat, i la forma d'embolicar-ho tot, és realment genial.
Tot i així, hi ha unes quantes preguntes i comentaris que crec que hauria de fer un cop acabat el llibre, però que suposo que no en tindré resposta, i si la tinc, ja rectificaré. Bé, no em centraré en la història, però sí en coses derivades de la història.
La primera cosa és una tonteria, però: que no es renten mai? Vull dir, al vespre se'n van a dormir directament, i al matí molts cops veus com diuen que es vesteixen i van a esmorzar. No es dutxen? I ara que estan fugint, perduts per boscos, tampoc es dutxen? Després de tants de mesos, se'ls deu poder seguir el rastre...
Una de les coses que m'agradaria saber és per què hi ha mags que neixen de muggles. Com s'ho fan? Vull dir, d'on ve, la màgia? Sé que això no m'ho contestarà, perquè la història no va per aquí, però si més no és curiós, i em crea dubtes sobre l'origen de la màgia, i el fet de saber d'on ve la màgia.
La següent pregunta és el tema vareta. Quan en Harry va anar a comprar la seva vareta, en va provar unes quantes. Això vol dir que cada vareta va més o menys bé per una persona diferent. Aleshores, per què qualsevol pot agafar la vareta d'un altre i fer màgia igualment?
Però, continuant amb el tema varetes, tinc un altre dubte. Els mags depenen de la vareta. Sembla que sense vareta no poden fer res. Tota la màgia la fan a través d'ella, i sense ella no poden fer màgia. Aleshores dues preguntes: per què no en porten sempre alguna de recanvi? I, el que és més important, per què alguns mags, quan són petits, fan màgia sense la vareta? No la necessiten per fer qualsevol cosa? I si no és així, per què quan els treuen la vareta no poden fer màgia sense ella, ni tan sols defensar-se?
I, ja per acabar, tot i que tinc algun altre dubte més, em pregunto sobre els duels. Em recorden una mica a les pel.lícules de l'oest: tots dos tenen la seva arma (la famosa vareta) i es "disparen" l'un a l'altre. El més ràpid, guanya. No haurien de poder fer un escut protector, o alguna altra cosa? No hauria de guanyar el mag més poderós, i no pas el més ràpid? I, tornant amb el tema vareta, un mag sense vareta i poderós ha de ser tan fàcil de guanyar?
Hi ha més dubtes, però aquests són els més importants. I em sembla que no me'ls resoldrà, la Rowling. O potser sí, qui sap!
28 de juliol del 2007
Suposo que s'ho mereixia
Segueixo amb la marató Harry Potter. Ahir vaig arribar al viatge en tren fins a Hogwards, i he de reconèixer que en Harry es mereixia el que li va fer en Malfoy.
Sí, que a tots ens cau malament, en Malfoy, però coi, colar-se en el seu compartiment amb la capa d'invisibilitat per espiar-los, no està bé! Això de trencar-li el nas no és massa bo, però crec que en Harry s'ho mereixia.
Només que em va assaltar un dubte. En Malfoy té una missió, i m'imagino que consisteix a matar en Harry. Al tren, ningú no el veia. Hagués pogut fer el que hagués volgut.
Aleshores, per què no va aprofitar? O és que la missió d'en Malfoy era una altra? No havia de fer res a en Harry, sinó a algú altre? Dumbledore?
En fi, si segueixo llegint potser me n'enteraré...
Sí, que a tots ens cau malament, en Malfoy, però coi, colar-se en el seu compartiment amb la capa d'invisibilitat per espiar-los, no està bé! Això de trencar-li el nas no és massa bo, però crec que en Harry s'ho mereixia.
Només que em va assaltar un dubte. En Malfoy té una missió, i m'imagino que consisteix a matar en Harry. Al tren, ningú no el veia. Hagués pogut fer el que hagués volgut.
Aleshores, per què no va aprofitar? O és que la missió d'en Malfoy era una altra? No havia de fer res a en Harry, sinó a algú altre? Dumbledore?
En fi, si segueixo llegint potser me n'enteraré...
25 de juliol del 2007
Acaba, i torna a començar
Fa un moment que he acabat el cinquè Harry Potter. Hi ha tantes coses a comentar. M'ha encantat, però. Millor que els altres quatre, si és que és possible.
Ja deia jo que la Bellatrix tocaria els nassos, però m'ha sabut greu que s'hagués de morir en Sirius. És clar que ja li val, dir-li que ella ho podia fer millor!
Només hi ha una cosa que no he acabat d'entendre: en Harry mai va obrir el paquet que li va donar en Sirius amb el mirall? Si l'hagués obert, hagués pogut parlar amb en Sirius en comptes de fer-ho amb en Kreacher i llavors hagués vist que no estava captiu. És clar que llavors no hi hagués hagut història pel final.
Ara, en un moment, em disposo a començar el sisè. Què passarà?
Ja deia jo que la Bellatrix tocaria els nassos, però m'ha sabut greu que s'hagués de morir en Sirius. És clar que ja li val, dir-li que ella ho podia fer millor!
Només hi ha una cosa que no he acabat d'entendre: en Harry mai va obrir el paquet que li va donar en Sirius amb el mirall? Si l'hagués obert, hagués pogut parlar amb en Sirius en comptes de fer-ho amb en Kreacher i llavors hagués vist que no estava captiu. És clar que llavors no hi hagués hagut història pel final.
Ara, en un moment, em disposo a començar el sisè. Què passarà?
22 de juliol del 2007
Cada cop més interessant
Ja sé que a aquestes alçades hi ha gent que ja ha acabat el setè, però jo continuo a mig cinquè. I cada cop és més interessant. Cada cop estic més enganxada, de forma que no puc deixar de llegir (què faig, aquí, escrivint això, en comptes de llegir què passa?)
La bona notícia és que, com que ja tinc el sisè i el setè, podré enganxar l'un amb l'altre i no em quedaré massa temps amb la intriga.
En aquests moments s'acaben d'escapar 10 presoners d'Azkaban, entre ells la Bellatrix dels nassos, que ha sortit anomenada tants de cops, que ha de tenir algun paper important, sinó no sortiria tant.
Tinc la impressió que en les properes pàgines passaran moltes coses i que em quedaré com sempre, amb moltes coses a dir, i sense saber què dir exactament.
Ara només dic que el llibre està cada cop més interessant.
La bona notícia és que, com que ja tinc el sisè i el setè, podré enganxar l'un amb l'altre i no em quedaré massa temps amb la intriga.
En aquests moments s'acaben d'escapar 10 presoners d'Azkaban, entre ells la Bellatrix dels nassos, que ha sortit anomenada tants de cops, que ha de tenir algun paper important, sinó no sortiria tant.
Tinc la impressió que en les properes pàgines passaran moltes coses i que em quedaré com sempre, amb moltes coses a dir, i sense saber què dir exactament.
Ara només dic que el llibre està cada cop més interessant.
21 de juliol del 2007
Que malament que em cau la Umbridge dels nassos!
Sí, ahir va sortir el setè llibre, i jo encara estic a mig cinquè. La pregunta és: seré capaç d'acabar el cinquè i llegir-me el sisè i el setè sense enterar-me abans de què passa? Ho veig difícil, però he sigut jo la que ha anat tard amb els llibres, així que si me n'entero abans... doncs suposo que és culpa meva.
I jo segueixo amb el cinquè. Que malament que em cau la Umbridge. Coi, per què prohibeix a en Harry i els bessons tornar a jugar a Quidditch? Per picar a en Malfoy, que d'altra banda s'ho mereixia? I sempre ajudant als Slytherin... ai, quina ràbia, mare meva!
(Gran comentari, ho sé... però és que alguna cosa havia de dir!)
I jo segueixo amb el cinquè. Que malament que em cau la Umbridge. Coi, per què prohibeix a en Harry i els bessons tornar a jugar a Quidditch? Per picar a en Malfoy, que d'altra banda s'ho mereixia? I sempre ajudant als Slytherin... ai, quina ràbia, mare meva!
(Gran comentari, ho sé... però és que alguna cosa havia de dir!)
13 de juliol del 2007
Per què?
Per què tot el col.legi es posa tan fàcilment en contra d'en Harry i de cop tornen a canviar? És que a vegades fan posar dels nervis, tothom xafardejant i dient coses d'en Harry a la seva esquena.
El principi (o no tan principi) del primer llibre és una mica desesperant en aquest sentit. Prou problemes que té en Harry amb en Voldemort viu, i a sobre el castiguen, no té temps de fer els deures perquè està castigat, i ni tan sols pot jugar a Quidditch.
Però en fi, crec que m'he d'afanyar. Porto una tercera part del cinquè llegit, tinc el sisè a punt de començar, i el setè el compraré aviat. I és que no vull saber què passa abans de llegir-ho jo. Tot i que em sembla una mica impossible, perquè no crec que acabi de llegir-los com a mínim fins a finals d'agost. I jo mateixa vaig deixant comentaris que algú podria trobar. I suposo que hi haurà comentaris per molts llocs, sobre el que passa a l'últim llibre...
El principi (o no tan principi) del primer llibre és una mica desesperant en aquest sentit. Prou problemes que té en Harry amb en Voldemort viu, i a sobre el castiguen, no té temps de fer els deures perquè està castigat, i ni tan sols pot jugar a Quidditch.
Però en fi, crec que m'he d'afanyar. Porto una tercera part del cinquè llegit, tinc el sisè a punt de començar, i el setè el compraré aviat. I és que no vull saber què passa abans de llegir-ho jo. Tot i que em sembla una mica impossible, perquè no crec que acabi de llegir-los com a mínim fins a finals d'agost. I jo mateixa vaig deixant comentaris que algú podria trobar. I suposo que hi haurà comentaris per molts llocs, sobre el que passa a l'últim llibre...
26 de maig del 2007
Començant el cinquè
Avui feia un bon dia per començar el cinquè Harry Potter. Encara no he acabat el segon de memòries d'Idhun, però no em dóna per escriure, amb memòries d'Idhun.
Amb Harry Potter és diferent. N'he llegit un parell de capítols i ja tindria un munt de coses a comentar.
De moment ho deixo amb què em va pena el pobre Harry, sense que ningú li digui res. Suposo que hi ha alguna raó, però...
I la Petunia? Per què sap què són els Dementors? I qui li ha enviat el missatge? Què amaga?
Ai, que em sembla que acabaré deixant les memòries d'Idhun penjades, fins que no acabi el Harry Potter, que ha començat molt interessant...
Amb Harry Potter és diferent. N'he llegit un parell de capítols i ja tindria un munt de coses a comentar.
De moment ho deixo amb què em va pena el pobre Harry, sense que ningú li digui res. Suposo que hi ha alguna raó, però...
I la Petunia? Per què sap què són els Dementors? I qui li ha enviat el missatge? Què amaga?
Ai, que em sembla que acabaré deixant les memòries d'Idhun penjades, fins que no acabi el Harry Potter, que ha començat molt interessant...
13 d’abril del 2007
Acabat el quart
Ja he acabat el quart Harry Potter. M'ha agradat molt més que els altres, i estic desitjant llegir el cinquè.
Però crec que faré un parèntesis de Harry Potter. Avui vaig a la biblioteca. Em ve de gust agafar un llibre de ciència ficció, que fa molt que llegeixo coses de mags i/o infantils. A veure què trobo.
Tot i que avui he tingut el cinquè Harry Potter a les mans i... no sé si podré aguantar massa temps a començar-lo!
Però crec que faré un parèntesis de Harry Potter. Avui vaig a la biblioteca. Em ve de gust agafar un llibre de ciència ficció, que fa molt que llegeixo coses de mags i/o infantils. A veure què trobo.
Tot i que avui he tingut el cinquè Harry Potter a les mans i... no sé si podré aguantar massa temps a començar-lo!
11 d’abril del 2007
?
Buf, ja deia jo que no et podies fiar de ningú.
I és que no et pots fiar de l'aparença de ningú, perquè podria ser algú que agafi l'aparença d'un altre.
I tampoc et pots fiar del que faci la gent, perquè pot estar sota d'un Imperius.
I ja no saps ni qui és bo, ni qui és dolent.
I és que no et pots fiar de l'aparença de ningú, perquè podria ser algú que agafi l'aparença d'un altre.
I tampoc et pots fiar del que faci la gent, perquè pot estar sota d'un Imperius.
I ja no saps ni qui és bo, ni qui és dolent.
10 d’abril del 2007
El duel
I així estem: amb en Harry lligat i en Voldemort que ha tornat a la vida. És una gran situació.
Però es resolen molts de dubtes (és clar, com que el llibre ja arriba al final...) Per començar, la història del principi. Una cosa que em va sobtar molt. En Voldemort està contra els Muggles i els que no tenen la sang pura... i ell mateix va ser fill d'un muggle. Potser per això, perquè el seu pare els va abandonar, a ell i a la seva mare, quan va saber que ella era maga, van fer que odiés tant als muggles. I, és clar, va ser ell qui va matar al seu pare i als seus avis, que vivien a la casa Riddle.
I també es descobreix que en Harry va sobreviure perquè la seva mare li va fer un conjur de protecció, i per això l'atac d'en Voldemort va rebotar en ell.
Finalment, en Voldemort fa el que volia fer. Primer, reuneix els seus fidels, excepte alguns que no poden tornar (o no volen tornar). Entre ells, en Malfoy (el pare, és clar) i els pares dels amics d'en Malfoy fill. I, quan els té tots reunits, es disposa a matar en Harry, però en comptes de matar-lo, ha de xulejar davant dels seus deixebles, així que li dóna la vareta a en Harry i intenta divertir-se amb ell, a base de fer-lo patir.
I llavors passa l'impossible: que en Harry i en Voldemort s'ataquen al mateix temps i les seves varetes queden connectades. I comencen a sortir de la vareta d'en Voldemort les ànimes de la gent que ell ha matat: començant per en Cedric, i anant cap enrere, fins que surt el pare d'en Harry.
L'altre dia la perruquera em va dir que no li agradava en Harry Potter per això, perquè estava tot tan embolicat, que ja no es podia embolicar més. Però... a mi m'agrada per això, perquè no saps per on et sortirà.
Ara, això de que no sàpigues qui és bo i qui és dolent (suposaré que en Dumbledore sí que és bo...) toca bastant els nassos!
Però es resolen molts de dubtes (és clar, com que el llibre ja arriba al final...) Per començar, la història del principi. Una cosa que em va sobtar molt. En Voldemort està contra els Muggles i els que no tenen la sang pura... i ell mateix va ser fill d'un muggle. Potser per això, perquè el seu pare els va abandonar, a ell i a la seva mare, quan va saber que ella era maga, van fer que odiés tant als muggles. I, és clar, va ser ell qui va matar al seu pare i als seus avis, que vivien a la casa Riddle.
I també es descobreix que en Harry va sobreviure perquè la seva mare li va fer un conjur de protecció, i per això l'atac d'en Voldemort va rebotar en ell.
Finalment, en Voldemort fa el que volia fer. Primer, reuneix els seus fidels, excepte alguns que no poden tornar (o no volen tornar). Entre ells, en Malfoy (el pare, és clar) i els pares dels amics d'en Malfoy fill. I, quan els té tots reunits, es disposa a matar en Harry, però en comptes de matar-lo, ha de xulejar davant dels seus deixebles, així que li dóna la vareta a en Harry i intenta divertir-se amb ell, a base de fer-lo patir.
I llavors passa l'impossible: que en Harry i en Voldemort s'ataquen al mateix temps i les seves varetes queden connectades. I comencen a sortir de la vareta d'en Voldemort les ànimes de la gent que ell ha matat: començant per en Cedric, i anant cap enrere, fins que surt el pare d'en Harry.
L'altre dia la perruquera em va dir que no li agradava en Harry Potter per això, perquè estava tot tan embolicat, que ja no es podia embolicar més. Però... a mi m'agrada per això, perquè no saps per on et sortirà.
Ara, això de que no sàpigues qui és bo i qui és dolent (suposaré que en Dumbledore sí que és bo...) toca bastant els nassos!
9 d’abril del 2007
La tercera prova
El torneig arriba al final, amb moltes preguntes, i un fet que et deixa sense saber què dir, i és que finalment en Voldemort aconsegueix tornar, i suposo que això marcarà un abans i un després en la història.
Que sí, fins ara tothom parlava d'ell, i tothom anava molt amb compte, però si ell ha tornat, ara tot serà molt diferent, perquè el perill serà real, tornarà a ser com fa catorze anys, quan ell estava al poder i uns lluitaven contra els altres.
Però això és el futur. El present són un munt de preguntes, que suposo que es resoldran en l'última part del llibre, però que són unes quantes pàgines i no acabaré avui. Espero fer-ho aquesta setmana, però em dóna la impressió que encara han de passar un munt de coses, i les aniré llegint mica a mica.
Em queda el dubte de què li va passar a la Fleur. Per què va cridar? Algú la va salvar? Va ser en Krum, que la va fer cridar?
I què li passa a en Krum? Per què es volia treure de sobre en Cedric amb màgia negra? Tan maco que semblava fins ara, malgrat d'on venia. No semblava que hagués d'acabar així.
I el pobre Cedric. És clar que en Harry el salva d'en Krum i de l'aranya, però llavors es porta molt bé amb en Harry, dient-li que el campió ha de ser ell. I el pobre mor només per estar on no havia d'estar. Perquè feia nosa. Perquè esperaven que només en Harry arribés.
La "feina" d'en Krum era aquesta? Impedir que la Fleur i en Cedric arribessin a la copa, i així que en Harry anés sol a la casa d'en Tom Riddle?
Què passarà ara? Si en comptes de ser el Harry Potter 4 fos el 7, patiria per la seva vida. Però si hi ha un 5, un 6 i un 7, és que se'n sortirà, d'aquesta. Encara que en Voldemort hagi tornat i estigui lligat, sense poder-se moure.
En els propers dies sabré com se'n surt...
Que sí, fins ara tothom parlava d'ell, i tothom anava molt amb compte, però si ell ha tornat, ara tot serà molt diferent, perquè el perill serà real, tornarà a ser com fa catorze anys, quan ell estava al poder i uns lluitaven contra els altres.
Però això és el futur. El present són un munt de preguntes, que suposo que es resoldran en l'última part del llibre, però que són unes quantes pàgines i no acabaré avui. Espero fer-ho aquesta setmana, però em dóna la impressió que encara han de passar un munt de coses, i les aniré llegint mica a mica.
Em queda el dubte de què li va passar a la Fleur. Per què va cridar? Algú la va salvar? Va ser en Krum, que la va fer cridar?
I què li passa a en Krum? Per què es volia treure de sobre en Cedric amb màgia negra? Tan maco que semblava fins ara, malgrat d'on venia. No semblava que hagués d'acabar així.
I el pobre Cedric. És clar que en Harry el salva d'en Krum i de l'aranya, però llavors es porta molt bé amb en Harry, dient-li que el campió ha de ser ell. I el pobre mor només per estar on no havia d'estar. Perquè feia nosa. Perquè esperaven que només en Harry arribés.
La "feina" d'en Krum era aquesta? Impedir que la Fleur i en Cedric arribessin a la copa, i així que en Harry anés sol a la casa d'en Tom Riddle?
Què passarà ara? Si en comptes de ser el Harry Potter 4 fos el 7, patiria per la seva vida. Però si hi ha un 5, un 6 i un 7, és que se'n sortirà, d'aquesta. Encara que en Voldemort hagi tornat i estigui lligat, sense poder-se moure.
En els propers dies sabré com se'n surt...
7 d’abril del 2007
Quin patir, amb la segona prova!
Mare meva, quin patir amb la segona prova.
Quan finalment en Harry decideix a mirar què hi ha a dintre l'ou, llavors no sap com sortir-se'n. I ben bé, jo ja sabia que arribaria a bon port (està clar!), però quan en Dobby el desperta que s'ha adormit, està a la biblioteca i falten 10 minuts per començar la prova... I en Harry sense saber què fer!
Sort d'en Dobby, és clar. Però al final, entre una cosa i l'altra, en Harry serà el que haurà "treballat" menys en el torneig!
Quan finalment en Harry decideix a mirar què hi ha a dintre l'ou, llavors no sap com sortir-se'n. I ben bé, jo ja sabia que arribaria a bon port (està clar!), però quan en Dobby el desperta que s'ha adormit, està a la biblioteca i falten 10 minuts per començar la prova... I en Harry sense saber què fer!
Sort d'en Dobby, és clar. Però al final, entre una cosa i l'altra, en Harry serà el que haurà "treballat" menys en el torneig!
6 d’abril del 2007
El ball
Avui (o demà) llegiré com els va el ball a tota aquesta colla. Però avui, i per variar una mica, deixo fragments del capítol que m'han fet molta gràcia.
Professor McGonagall waited until the rest of the class had gone, and then said, "Potter, the champions and their partners -"
"What partners?" said Harry.
Professor McGonagall looked suspiciously at him, as though she thought he was trying to be funny.
"Your partners for the Yule Ball, Potter," she said coldly. "Your dance partners."
Harry's insides seemed to curl up and shrivel. "Dance partners?"
He felt himself going red. "I don't dance," he said quickly.
"Oh, yes, you do,", said Professor McGonagall irritably. "That's what I'm telling you. Traditionally, the champions and their partners open the ball."
A week ago, Harry would have said finding a partner for a dance would be a cinch compared to taking on a Hungarian Horntail. But now that he had done the latter, and was facing the prospect of asking a girl to the ball, he thought he'd rather have another round with the Horntail.
"Er - Cho? Could I have a word with you?"
Giggling should be made illegal, Harry thought furiously, as all the girls around Cho started doing it. She didn't, though. She said, "OK", and followed him out of earshot of her classmates.
Harry turned to look at her and his stomach gave a weird lurch as though he had missed a step going downstairs.
"Er," he said.
He couldn't ask her. He couldn't. But he had to. Cho stood there looking puzzled, watching him.
The words came out before Harry had quite got his tongue around them.
"Wangoballwime?"
"Sorry?" said Cho.
"D'you - d'you want to go to the ball with me?" said Harry. Why did he have to go red now? Why?
"Oh!" said Cho, and she went red, too. "Oh, harry, I'm really sorry," and she looked it, too. "I've already said I'll go with someone else."
Harry called after her, before he could stop himself.
"Who're you going with?"
"Oh - Cedric," she said. "Cedric Diggory".
"What's up, Ron?" said Harry, joining them.
Ron looked up at Harry, a sort of blind horror in his face.
"Why did I do it?" he said wildly. "I don't know what made me do it!"
"What?" said Harry.
"He - er - just asked Fleur Delacour to go to the ball with him," said Ginny. She lloked as though she was fighting back a smile, but she kept patting Ron's arm sympathetically.
"You what?" said Harry.
"I don't know what made me do it!" Ron gasped again. "What was I playing at? There were people - all around - I've gone mad - everyone watching! I was just walking past her in the Entrance Hall - she was standing there talking to Diggory - and it sort of came over me - and I asked her!"
"This is mad," said Ron, "we're the only ones left who haven't got anyone - well, except Neville. hey - guess who he asked? Hermione!"
"What?" said Harry, completely distracted by this startling news.
"Yeah, I know!" said Ron, some of the colour coming back into his face as he started to laugh. "He told me after Potions! Said she's always been really nice, helping him out with work and stuff - but she told him she was already going with someone. Ha! As if! She just didn't want to go with Neville... I mean, who would?"
"Right," said Ron, who looked extremely put out, "this is getting stupid. Ginny, you can go with Harry, and I'll just -"
"I can't," said Ginny, and she went scarlet too. "I'm going with - with Neville. He asked me when Hermione said no, and I thought... well.. I'm not going to be able to go otherwise, I'm not in fourth year."
But Harry had just seen Parvati and Lavender come in through the portrait hole. The time had come for drastic action.
"Wait here," he said to Ron, and he stood up, walked straight up to Parvati and said, "Parvati? Will you go to the ball with me?"
Professor McGonagall waited until the rest of the class had gone, and then said, "Potter, the champions and their partners -"
"What partners?" said Harry.
Professor McGonagall looked suspiciously at him, as though she thought he was trying to be funny.
"Your partners for the Yule Ball, Potter," she said coldly. "Your dance partners."
Harry's insides seemed to curl up and shrivel. "Dance partners?"
He felt himself going red. "I don't dance," he said quickly.
"Oh, yes, you do,", said Professor McGonagall irritably. "That's what I'm telling you. Traditionally, the champions and their partners open the ball."
A week ago, Harry would have said finding a partner for a dance would be a cinch compared to taking on a Hungarian Horntail. But now that he had done the latter, and was facing the prospect of asking a girl to the ball, he thought he'd rather have another round with the Horntail.
"Er - Cho? Could I have a word with you?"
Giggling should be made illegal, Harry thought furiously, as all the girls around Cho started doing it. She didn't, though. She said, "OK", and followed him out of earshot of her classmates.
Harry turned to look at her and his stomach gave a weird lurch as though he had missed a step going downstairs.
"Er," he said.
He couldn't ask her. He couldn't. But he had to. Cho stood there looking puzzled, watching him.
The words came out before Harry had quite got his tongue around them.
"Wangoballwime?"
"Sorry?" said Cho.
"D'you - d'you want to go to the ball with me?" said Harry. Why did he have to go red now? Why?
"Oh!" said Cho, and she went red, too. "Oh, harry, I'm really sorry," and she looked it, too. "I've already said I'll go with someone else."
Harry called after her, before he could stop himself.
"Who're you going with?"
"Oh - Cedric," she said. "Cedric Diggory".
"What's up, Ron?" said Harry, joining them.
Ron looked up at Harry, a sort of blind horror in his face.
"Why did I do it?" he said wildly. "I don't know what made me do it!"
"What?" said Harry.
"He - er - just asked Fleur Delacour to go to the ball with him," said Ginny. She lloked as though she was fighting back a smile, but she kept patting Ron's arm sympathetically.
"You what?" said Harry.
"I don't know what made me do it!" Ron gasped again. "What was I playing at? There were people - all around - I've gone mad - everyone watching! I was just walking past her in the Entrance Hall - she was standing there talking to Diggory - and it sort of came over me - and I asked her!"
"This is mad," said Ron, "we're the only ones left who haven't got anyone - well, except Neville. hey - guess who he asked? Hermione!"
"What?" said Harry, completely distracted by this startling news.
"Yeah, I know!" said Ron, some of the colour coming back into his face as he started to laugh. "He told me after Potions! Said she's always been really nice, helping him out with work and stuff - but she told him she was already going with someone. Ha! As if! She just didn't want to go with Neville... I mean, who would?"
"Right," said Ron, who looked extremely put out, "this is getting stupid. Ginny, you can go with Harry, and I'll just -"
"I can't," said Ginny, and she went scarlet too. "I'm going with - with Neville. He asked me when Hermione said no, and I thought... well.. I'm not going to be able to go otherwise, I'm not in fourth year."
But Harry had just seen Parvati and Lavender come in through the portrait hole. The time had come for drastic action.
"Wait here," he said to Ron, and he stood up, walked straight up to Parvati and said, "Parvati? Will you go to the ball with me?"
4 d’abril del 2007
Que tothom fa trampes, o què?
Quan he vist que en Hagrid "ensenyava" els dracs a en Harry, he pensat si tothom feia trampes... i ja he vist que sí. En Hagrid inclós. I sort, que fan trampes, perquè imagina't trobar-te a davant d'un drac, sense saber què fer.
És molt maco el gest d'en Harry de dir-li a en Cedric que hauran de lluitar contra dracs, ja que és l'únic que no ho sap.
La solució d'en Harry/Moody és molt bona, tot i que jo hagués pensat que usar la Firebolt eren trampes. No deien que només podien usar la vareta? És clar que si uses la vareta per fer venir l'escombra... Bé, no ho sé.
Ara sembla (i dic sembla) que hi haurà una mica de tranquil.litat fins a la següent prova. O no, mai se sap.
És molt maco el gest d'en Harry de dir-li a en Cedric que hauran de lluitar contra dracs, ja que és l'únic que no ho sap.
La solució d'en Harry/Moody és molt bona, tot i que jo hagués pensat que usar la Firebolt eren trampes. No deien que només podien usar la vareta? És clar que si uses la vareta per fer venir l'escombra... Bé, no ho sé.
Ara sembla (i dic sembla) que hi haurà una mica de tranquil.litat fins a la següent prova. O no, mai se sap.
Hermione, altre cop
M'encanta l'Hermione. Ja ho vaig dir fa uns dies, quan llegia el tercer Harry Potter, però ara hi torno.
Ella és el seny, en el grupet de tres que formen ella, en Harry i en Ron. I sempre té raó.
En Ron i en Harry estan enfadats. En Ron està gelós d'en Harry, i en Harry no vol arreglar les coses, perquè creu que és culpa d'en Ron. I suposo que té raó. Però, és clar, el pobre Harry s'ha quedat sol del tot. Tothom li gira l'esquena perquè ningú, excepte l'Hermione i en Hagrid (i suposo que en Dumbledore) no es creuen que en Harry no posés el seu nom al calze.
I al mig d'en Harry i en Ron, l'Hermione. Sembla que tot s'arregla quan en Malfoy, intentant atacar en Harry, l'ataca a ella, però no: en Ron i en Harry continuen sense parlar-se. Potser ara, quan estiguin castigats, faran les paus?
Però és ella, l'Hermione, la que es posa al mig i li diu a en Harry que intenti arreglar les coses amb en Ron. Segurament faci el mateix amb en Ron. I és ella la que li diu que ha d'escriure a en Sirius. És una mica com la consciència d'en Harry quan ell fa coses que no hauria de fer, o quan no en fa que hauria de fer.
I, finalment, en Harry escriu a en Sirius. I rep una resposta. Tot i que no sé si aquesta resposta és bona o dolenta: en Sirius li demana de quedar, tornarà a Hogwarts, un parell de dies abans de la primera prova del torneig. Li diu que vagi amb molt de compte, però... què passarà? Algú veurà en Sirius? Aconsellarà en Sirius a en Harry? En Harry farà la primera prova? Se'n sortirà? En Harry resistirà a la pressió de que ningú li parli? I quanta gent més es posarà les xapes contra en Harry?
Ella és el seny, en el grupet de tres que formen ella, en Harry i en Ron. I sempre té raó.
En Ron i en Harry estan enfadats. En Ron està gelós d'en Harry, i en Harry no vol arreglar les coses, perquè creu que és culpa d'en Ron. I suposo que té raó. Però, és clar, el pobre Harry s'ha quedat sol del tot. Tothom li gira l'esquena perquè ningú, excepte l'Hermione i en Hagrid (i suposo que en Dumbledore) no es creuen que en Harry no posés el seu nom al calze.
I al mig d'en Harry i en Ron, l'Hermione. Sembla que tot s'arregla quan en Malfoy, intentant atacar en Harry, l'ataca a ella, però no: en Ron i en Harry continuen sense parlar-se. Potser ara, quan estiguin castigats, faran les paus?
Però és ella, l'Hermione, la que es posa al mig i li diu a en Harry que intenti arreglar les coses amb en Ron. Segurament faci el mateix amb en Ron. I és ella la que li diu que ha d'escriure a en Sirius. És una mica com la consciència d'en Harry quan ell fa coses que no hauria de fer, o quan no en fa que hauria de fer.
I, finalment, en Harry escriu a en Sirius. I rep una resposta. Tot i que no sé si aquesta resposta és bona o dolenta: en Sirius li demana de quedar, tornarà a Hogwarts, un parell de dies abans de la primera prova del torneig. Li diu que vagi amb molt de compte, però... què passarà? Algú veurà en Sirius? Aconsellarà en Sirius a en Harry? En Harry farà la primera prova? Se'n sortirà? En Harry resistirà a la pressió de que ningú li parli? I quanta gent més es posarà les xapes contra en Harry?
Qui va posar el nom d'en Harry al calze?
Ja sé qui participarà al torneig. No m'equivocava de massa. És clar que si et presenten un personatge, i en parlen bastant, ja saps que aquell personatge acabarà essent important.
És clar que em vaig descuidar d'en Cedric. Havia sortit massa com perquè hi hagués algú altre com a campió de Hogwarts...
Però, la pregunta és: qui ha posat el nom d'en Harry al calze? I per què? Podrà en Harry competir amb tots aquests nois més grans? Perquè ja li han dit nen petit...
És clar que em vaig descuidar d'en Cedric. Havia sortit massa com perquè hi hagués algú altre com a campió de Hogwarts...
Però, la pregunta és: qui ha posat el nom d'en Harry al calze? I per què? Podrà en Harry competir amb tots aquests nois més grans? Perquè ja li han dit nen petit...
3 d’abril del 2007
El calze de foc
Finalment ja sé què és el calze de foc (o el Goblet of Fire). Gairebé 300 pàgines després d'haver començat el llibre, i en Dumbledore treu el calze, que serà el qui escollirà els 3 participants al torneig.
Qui seran? Suposo que en Krum, ja que és el més famós i tothom se'l mira. I la noia que tothom es mira, de part de Beauxbatons. Però, qui serà el representant de Hogwarts? Algun menor de 17 anys podrà traspassar la barrera d'edat?
Ai, quins nervis! Vaig a llegir, a veure si m'entero de qui escull el calze!
Qui seran? Suposo que en Krum, ja que és el més famós i tothom se'l mira. I la noia que tothom es mira, de part de Beauxbatons. Però, qui serà el representant de Hogwarts? Algun menor de 17 anys podrà traspassar la barrera d'edat?
Ai, quins nervis! Vaig a llegir, a veure si m'entero de qui escull el calze!
2 d’abril del 2007
Moody
Suposo que ja és normal, que en Moody sigui el que més cridi l'atenció dels primers dies d'en Harry a Hogwarts.
Hi ha unes quantes coses que em tenen intrigada, com ara què li passa a en Neville? I per què ell sabia això del Cruciatus Curse (això de llegir-ho en anglès fa que no sàpiga com dir algunes coses bé en català...), ell que no diu mai res? Algú que ell coneix l'ha patit? Potser ell mateix?
Realment, la primera lliçó Defense Against the Dark Arts fa por. I això de que els posi a tots a sota de l'Imperius Curse no sembla massa legal, com molt bé diu l'Hermione.
Ara, això d'haver de vigilar sempre contra els tres curses fa una mica de por. Vull dir que ho llegeixes i penses que coi, que no es pot estar sempre pendent que no et facin una cosa d'aquestes!
Tot i així, ja se sap una mica més de la història d'en Harry: com van morir els seus pares. I va ser amb un Avada Kedavra, i segons en Moody, sembla que en Harry és l'únic que s'ha pogut salvar d'aquest curse.
Finalment, em fa patir en Sirius. Tornarà? Malgrat que això pugui significar la seva mort a mans dels dementors?
Hi ha unes quantes coses que em tenen intrigada, com ara què li passa a en Neville? I per què ell sabia això del Cruciatus Curse (això de llegir-ho en anglès fa que no sàpiga com dir algunes coses bé en català...), ell que no diu mai res? Algú que ell coneix l'ha patit? Potser ell mateix?
Realment, la primera lliçó Defense Against the Dark Arts fa por. I això de que els posi a tots a sota de l'Imperius Curse no sembla massa legal, com molt bé diu l'Hermione.
Ara, això d'haver de vigilar sempre contra els tres curses fa una mica de por. Vull dir que ho llegeixes i penses que coi, que no es pot estar sempre pendent que no et facin una cosa d'aquestes!
Tot i així, ja se sap una mica més de la història d'en Harry: com van morir els seus pares. I va ser amb un Avada Kedavra, i segons en Moody, sembla que en Harry és l'únic que s'ha pogut salvar d'aquest curse.
Finalment, em fa patir en Sirius. Tornarà? Malgrat que això pugui significar la seva mort a mans dels dementors?
31 de març del 2007
De dracs i genets del drac
Llegeixo Harry Potter, que entre una cosa i l'altra el tenia una mica abandonat. Tot just acaba d'arribar a Hogwarts, però això ja són unes 200 pàgines, així que tampoc és que estic ben bé al començament.
No se n'ha tornat a saber res, d'en Voldermort, a part de la seva marca, que algú va posar al cel el dia de la final de la copa del món de Quidditch.
Això del torneig Triwizard (dels tres mags? No sé com ho hauran traduit, així que no ho tradueixo) em té intrigada. Qui hi participarà per Hogwarts? Aconseguiran els bessons participar-hi tot i no haver complert els 17 anys? Quines proves els fan fer, i per què alguns van morir fa 100 anys?
He rigut molt quan he arribat a casa i he buscat què era un "ferret", i finalment he sabut què havia fet en Moody amb en Malfoy.
El que m'ha fet més gràcia ha sigut quan en Harry, en Ron i l'Hermione han estat parlant de dracs, i he tingut un moment de dubte. Perquè vaig llegir a la vegada el segon Septimus i un Harry Potter. I en Septimus criava un drac, que ja vola, però... quan he llegit que en Harry parlava de dracs, m'he fet un embolic, i ja no em recordava qui era el que tenia el drac, ni res de res.
I és que, amb tants de llibres amb genets del drac com han sortit últimament, no sé com no m'embolico més. Per començar, el que ja he dit, en Septimus. Però també tinc a l'Eragon, penjat després del primer llibre que vaig llegir ara fa més d'un any. I un llibre d'una saga de dracs que em vaig comprar fa un mes. I ara no me'n ve cap més al cap, però segur que me'n deixo algun.
Tot i que no sé pas de què em queixo, que aquests llibres ja m'agraden!
No se n'ha tornat a saber res, d'en Voldermort, a part de la seva marca, que algú va posar al cel el dia de la final de la copa del món de Quidditch.
Això del torneig Triwizard (dels tres mags? No sé com ho hauran traduit, així que no ho tradueixo) em té intrigada. Qui hi participarà per Hogwarts? Aconseguiran els bessons participar-hi tot i no haver complert els 17 anys? Quines proves els fan fer, i per què alguns van morir fa 100 anys?
He rigut molt quan he arribat a casa i he buscat què era un "ferret", i finalment he sabut què havia fet en Moody amb en Malfoy.
El que m'ha fet més gràcia ha sigut quan en Harry, en Ron i l'Hermione han estat parlant de dracs, i he tingut un moment de dubte. Perquè vaig llegir a la vegada el segon Septimus i un Harry Potter. I en Septimus criava un drac, que ja vola, però... quan he llegit que en Harry parlava de dracs, m'he fet un embolic, i ja no em recordava qui era el que tenia el drac, ni res de res.
I és que, amb tants de llibres amb genets del drac com han sortit últimament, no sé com no m'embolico més. Per començar, el que ja he dit, en Septimus. Però també tinc a l'Eragon, penjat després del primer llibre que vaig llegir ara fa més d'un any. I un llibre d'una saga de dracs que em vaig comprar fa un mes. I ara no me'n ve cap més al cap, però segur que me'n deixo algun.
Tot i que no sé pas de què em queixo, que aquests llibres ja m'agraden!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)