Una de les recopilacions de contes de l'Asimov

Títol: Anochecer y otros cuentos
Autor: Isaac Asimov
Saga: -
Pàgines: 526
Puntuació:  ☺☺☺☺

Els contes de l'Asimov sempre fan pensar, tot i que sempre n'hi ha algun de millor que els altres. En aquest recull, crec que el que més m'ha agradat és el que dóna títol al llibre: Anochecer. Què passaria si en un món on hi ha 6 estrelles, els científics descobrissin que per primer cop en molts anys hi haurà un eclipsi? I si s'hi barreja la religió? Com fas un model de la trajectòria del teu planeta si és molt més complicat que el que tenim a la Terra? Com vius el primer moment sense claror de tota la teva vida?

També m'ha agradat molt "En una buena causa..." Un home lluita perquè uns extraterrestres no acabin exterminant els humans, mentre que un amic d'infància li va posant pals a les rodes. Però... al final descobrim que no tot és el que sembla, i fem una bona reflexió sobre quins són els personatges que acaben formant part de la història.

I, per seguir pensant, tenim "Mundos posibles", on un personatge ensenya a una parella universos paral·lels, on no va passar algun fet que va fer que acabessin junts... per acabar veient que acabarien junts... i si no hagués passat la segona cosa... acabarien junts?

I, per destacar-ne un altre, "Un día tan hermoso". Què passaria en un món on la gent es teletransporta per anar a tot arreu i no surt mai al carrer?

Hi ha una trentena de contes per anar pensant :-)

El passat ha mort

Amb aquest conte començo el primer volum de Contes complerts de l'Asimov. Si algú es vol llegir els contes, que no continui llegint, perquè poso els finals...

El conte m'ha decebut una mica. Un historiador, que vol estudiar Cartago, demana de poder veure el passat, amb un aparell que han inventat utilitzant els neutrins. Però com que el permís per veure el passat li és denegat, es posa en contacte amb un jove físic, perquè li construeixi la màquina.

Estem parlant d'aquí a uns 30-40 anys (la única data que surt és el 1920, i és una data d'uns 125 anys abans de la data del conte). Els científics tenen molt marcat el que han d'estudiar i no poden tenir curiositat: no es poden sortir d'unes pautes molt marcades en la seva investigació.

Però l'historiador li demana al físic que s'oblidi de tot i que es salti les normes. El físic ho fa i aconsegueix construir la màquina, però veu que només es pot observar uns 125 anys enrere en el temps, com a màxim, perquè sinó tot queda massa distorsionat.

El problema ve quan l'historiador vol amagar el dia que va morir la seva filla, perquè creu que va morir per culpa d'un cigar que no va apagar bé, que va provocar un incendi, així que es queixa al govern.

Però el govern ja no hi és a temps, i la forma de construir la màquina és feta pública. Això vol dir que qualsevol persona podrà construir la màquina i observar el passat. Però el passat pot ser una centèssima abans, amb el que tothom pot observar gairebé en directe el que vulgui. O sigui, que tothom pot espiar a qui vulgui. O, tal com acaba el conte,

No sé qué clase de mundo tendremos ahora, pero el mundo que conocemos ha sido totalmente destruido. Hasta ahora, cada costumbre, cada hábito, cada detalle ínfimo siempre gozaba de cierta intimidad; pero eso se ha esfumado. (...) Ahora, todos seremos pececillos en una pecera.