El final de les lleis del mar

 Títol: Ship of destiny

Autor: Robin Hobb
Saga: Las leyes del mar (3/3)
Pàgines: 913
Puntuació:  ☺☺☺☺☺

 Quan vaig començar la sèrie de les lleis del mar, la vaig començar amb dubtes, perquè el tema, així en general, no m'atreia. Però la Robin Hobb és la Robin Hobb i aquesta sèrie s'ha convertit en una de les meves preferides. Ara aviat tornaré a la història d'en Traspié i em fa pena deixar aquests personatges, com em va fer pena deixar en Traspié quan vaig començar aquesta. Però ja tornaré.

 Passen moltes coses en aquest llibre. Moltíssimes. Però potser em quedo amb les converses del Dechado, sobretot les del final del llibre amb l'Althea i l'Amber. I amb les 53 serps que ho han aconseguit. La continuació (no sé si en una sèrie o en l'altra) ha de ser brutal. A veure què en surt!

Las naves de la locura

 Títol: Las naves de la locura

Autor: Robin Hobb
Saga: Las leyes del mar (2/3)
Pàgines: 673
Puntuació:  ☺☺☺☺☺

La Robin Hobb mai decep. Aquest és el segon llibre de la trilogia, però no baixa el ritme en cap moment. He estat super enganxada a totes les històries, i l'acabo amb moltes ganes de llegir el tercer.

Com sempre, el millor són els personatges i les seves raons per fer el que fan. Però també totes les històries, com tot comença a lligar, i com es comença a veure tot el que pot passar aquí que pot tenir relació amb el que passa al món d'en Traspié.

Coneixem la Vivacia, l'Althea, en Brashen,...

Títol: Las naves de la magia
Autor: Robin Hobb
Saga: Las leyes del mar (1/3)
Pàgines: 634
Puntuació:  ☺☺☺☺☺

Abans de començar-lo, només sabia que era un llibre de vaixells, cosa que no em motivava gaire, però també sabia que era la Robin Hobb, així que esperava que fos bo.

He de reconèixer que em va costar molt entrar-hi. No entenia res, i en una setmana només vaig llegir 30 pàgines. Pensava que l'hauria de deixar... fins que va aparèixer l'Althea :-)

La part forta del llibre són els personatges. A diferència de Vatídico, aquí veiem un munt de punts de vista, fins i tot de les serps! I tots els personatges tenen alguna cosa que et fa entendre'ls, encara que n'hi hagi més d'un que et faci molta ràbia!

I no només entens els personatges, sinó que també veus la seva evolució. La Keffria del principi del llibre és totalment diferent de la del final, per exemple. I el que li espera! I també m'agrada aquesta quantitat de dones valentes: l'Althea (per descomptat), però també la Ronica i la Keffria, l'Etta, la Jani Khuprus,... i les que no són ben bé humanes, com la Vivacia. La seva manera de sabotejar quan no li agrada el que passa a bord és espectacular.

No trigarà gaire a caure el segon :-)