El final de la trilogia de buixes i vampirs

Títol: El libro de la vida
Autor: Deborah Harkness
Saga: All Souls (3/3)
Pàgines: 684
Puntuació:  ☺☺☺☺

Crec que aquest és el millor dels tres llibres de la trilogia, tot i que no és cap meravella, i tampoc crec que valgui la pena llegir-se el tostón del segon llibre per poder llegir aquest.

El llibre té ritme, i no paren de passar coses, el que fa que et mantingui enganxat i sigui entregingut. Això ja és un punt.

Però... però... com es pot escriure una trilogia que en total ocupa més de 2000 pàgines deixant tants temes oberts? No ha respost gairebé cap dels temes que quedaven oberts al primer llibre, però és que a més, deixa molts temes penjats a l'aire. Temes de personatges principals que no saps com acaben, per exemple. Temes de "dolents" que no saps si acabaran tenint el seu càstig. I temes més "científics", que es passen els 3 llibres buscant respostes... i llavors no les explica. Potser perquè no sabia com tancar-ho? En acabar el primer llibre, deia que no sabia com resoldria el tema d'una relació entre un ésser immortal i un que es va fent vell. Doncs... això... com ho ha resolt?

En resum: m'ho he passat bé llegint aquest llibre, però no recomanaria la trilogia i no crec que llegeixi res més de l'autora: o bé és un tostón, o bé deixa un munt de coses sense lligar!

Una bruixa i un vampir viatgen al passat

Títol: La sombra de la noche
Autor: Deborah Harkness
Saga: All Souls (2/3)
Pàgines: 777
Puntuació:  ☺☺☺

He trigat gairebé mig any a acabar aquest llibre, i no ha sigut perquè fos un llibre llarg. La història, en un principi, m'hauria d'atreure molt: viatges en el temps, bruixes, vampirs i altres éssers... però la realitat és que és un tostón. L'autora es passa tot el llibre volent-nos demostrar que sap molt d'història, i que coneix uns quants idiomes.

Els protagonistes de la saga (o sigui, la bruixa i el vampir) viatgen al passat buscant un llibre. Es mouen entre Londres i Praga, i tracten amb tots els reis i persones importants de l'època. De mentres, el vampir que vivia en aquella època no s'entera de res, perquè està a Escòcia...

Hi ha algun tipus de problema amb el viatge en el temps. Com per exemple, que el vampir havia vist tots els records del seu pare i per tant havia vist que s'havia casat amb la bruixa... i no sembla que ho sàpiga quan se la troba...

El que sí que m'ha agradat és la trobada de la bruixa amb el seu pare. M'ha semblat molt emotiu i m'ha fet molta gràcia.

El primer llibre no em va convèncer. Aquest segon, tampoc ho ha fet. Però, ja que hi sóc, llegiré el tercer algun dia a veure com l'autora aconsegueix resoldre els problemes que ha anat causant.

El descobriment de les bruixes

Sí i no.

El llibre comença amb ritme, enganxa de seguida, i té un no sé què que em crida l'atenció.

Fins que apareix en Matthew.

Aleshores el llibre es converteix en una còpia adulta de la saga de Crepúsculo. En Matthew és una barreja entre l'Edward Cullen amb el doble d'edat i en Carlisle Cullen. Si fins i tot es dedica al mateix!

La part "vampírica" em sembla tant un "faig això, que ja sé que ven", que em feia ràbia i tot.

Però llavors tornen les bruixes i la part "bruixa". A més, hi ha viatges en el temps... i això em pot! No hi ha llibre de viatges en el temps que no em captivi!

Llàstima que el llibre just acaba quan ja em pensava que coneixeria l'Anglaterra de fa uns quants segles...

Així que s'haurà d'esperar al segon (i tercer) llibres. Llibres que llegiré perquè tinc curiositat per saber com s'ho fa per lligar la història amb el viatge al passat... i perquè tinc ganes de saber com aconsegueix que acabi bé un llibre amb una persona "mortal" i una que pot viure molts segles... a poder ser, sense copiar el final de Crepuscle...

Veurem com és la continuació... quan surti.

El descobriment de les bruixes (1)

El llibre estava molt bé, era genial, interessant... Fins que en Matthew Clairmont ha començat a ser una còpia de l'Edward Cullen. Per favor!

Havia de conduir també un Jaguar? I assemblar-se tant de caràcter? També havia de ser "vegeterià"... Per favor! Que no hi ha més tipus de vampirs? On és la imaginació?

Si és que en comptes de dir-li Matthew li diu Edward, i a mi em cola...