El final de caçadors d'ombres

Títol: Ciudad del fuego celestial
Autor: Cassandra Clare
Saga: Caçadors d'ombres - 6
Pàgines: 664
Puntuació:  ☺☺☺☺

He de reconèixer que tenia ganes d'acabar la saga. Ja vaig dir després d'acabar el tercer que em semblava que semblava com si originalment la saga hagués de tenir 3 llibres, i degut a la bona acceptació, l'autora hagués decidit continuar.

El que ha seguit de saga ha sigut interessant per passar l'estona. Manté la tensió durant tot el llibre, i això és d'agrair. Ja saps que acabarà bé (de veritat, per què tot acaba sempre tan bé? Vull dir, a vegades hi poden haver coses que no acabin tan bé...), però pel mig tens els teus dubtes.

Altre cop, però, tinc una queixa. Cap al final de llibre, se'ns deixa entreveure que la història de la Tessa i en Zachariah és molt llarga i interessant... i després descobreixes que d'aquí n'ha començat una altra "saga". No tinc res en contra de les sagues amb molts llibres (per exemple, Pern), però sí que tinc coses en contra de deixar una saga amb interrogants, que es resoldran en una altra saga (quina manera de vendre més llibres!)

Vaja, que la sensació final del llibre és bona, i la saga també m'ha agradat. Però ho deixo aquí (almenys de moment). Tot i que no descarto llegir la història d'en Magnus, o saber coses de la Tessa i en Zachariah, o l'Emma... ai, que em sembla que tot i no voler, m'han enganxat!!!

Ciudad de las almas perdidas

 Penúltim llibre de caçadors d'ombres. He de reconèixer que vull acabar-los, però que em fa una mica de mandra acabar-la.

 M'ha costat molt acabar aquest llibre. Bé, acabar-lo no m'ha costat: de les 500 pàgines que té, m'ha costat arribar a la pàgina 400. Un cop arribat a la pàgina 400, llavors la cosa ha millorat, i molt.

 Una de les raons, és que a l'autora ja se li'n comença a anar l'olla d'una manera impressionant. Jo crec que hagués quedat molt bé només amb els tres primers llibres, però sembla que ha volgut fer entrar els següents amb calçador. I, de fet, la història hagués pogut acabar amb aquest cinquè perfectament... només calia canviar un pèl el final.

 Però bé, un cop es passa la part "avorrida" del principi, la batalla final torna a ser plena d'acció, i es llegeix en un moment. I això et deixa ganes de continuar... perquè el final ha sigut bo. Així que acabarem la sèrie, a veure com acaba. Però serà d'aquí a un temps...

Ciudad de los ángeles caídos

 Ja deia jo que ho havia de deixar amb el tercer llibre... Em dóna la impressió que l'autora va morir d'èxit i va voler continuar una cosa que ja estava acabada...

 La història em sembla molt més enredada, i el llibre m'ha semblat molt més fluix que els tres primers.

 Però, ja que he continuat, mirarem d'acabar-lo...

Ciudad de cristal

 He de reconèixer que aquest llibre m'ha decebut una mica. Li falta un no sé què que tenien els altres dos primers, però no sabria explicar què és el que li falta.

 M'ha decebut també una mica la mort del personatge "secundari, però que és important pels principals". Aquest personatge gairebé no ha ni sortit en tots els llibres anteriors, i sembla que s'hagi posat al mig de la saga només perquè, en un moment donat, se'l pugui carregar. No sé, si et vols carregar un personatge, carrega-te'n un de principal (i no com ja ho ha fet amb dos principals: carregant-se'ls i "ressucitant-los").

 També m'ha decebut el final. Bé, m'explico: el final està bé. És agradable acabar algun llibre que saps que té continuació sense un piló de coses penjant. El llibre acaba com si ja s'hagués acabat la saga (sense llegir el que ve després, no entenc per què no ho ha deixat aquí), però acaba massa "fàcil". La batalla final és massa fàcil, els dolents moren massa fàcil, tot sembla massa fàcil.

 La resta? El que diria és que no enganxa tant com els anteriors i que seria un bon final per la saga... si la saga acabés aquí.

Ciudad de ceniza

 He de dir que aquest no m'ha agradat tant com el primer. M'ha semblat una espècie de transició per anar del primer a el que sigui que vingui després. No és que no m'hagi agradat, sí que ho ha fet, però no ha sigut com el primer.

 Tot i així, hi ha dos personatges que han començat a prendre pes com a "preferits". Un d'ell és en Luke, la figura paternal, però una figura paternal molt tolerant. Vaja, el "padrastre" que qualsevol voldria tenir. L'altre és en Magnus, de qui m'agrada el seu sentit de l'humor.

 Però, és clar, el llibre acaba amb tot penjat d'un fil... cosa que vol dir que el tercer no trigarà a caure...

Ciutat d'ossos

 Començo pel que no m'ha agradat:

Un món on fa temps un dolent molt dolent va crear un "cercle", que volia eliminar la gent que no tenia la sang "pura". Va ser derrotat, i el creien mort, però vivia, i encara tenia alguna gent que li eren fidels, fins i tot a dins de "l'institut". De què parlo? No, no parlo de Harry Potter, parlo de ciutat d'ossos.

 Una noia que no sap que viu en un món ple de vampirs i homes llop (entre altres coses) que s'odien a mort, però per qüestions del destí s'hi veu implicada, i acaba formant part de la trama. De què parlo? No, no parlo de Crepuscle, parlo de ciutat d'ossos.

 Dos germans que van ser separats de molt petits. Cap dels dos sabia de l'existència de l'altre. La noia va ser educada per la mare. Els dos es coneixen per casualitat, i acaben descobrint que el seu pare és el dolent més dolent i que en realitat són germans. De què parlo? No, no parlo de la Guerra de les Galàxies, parlo de ciutat d'ossos.

 I segur que em deixo alguna altra idea treta d'algun altre lloc, però les semblances amb Harry Potter, Crepuscle i la Guerra de les Galàxies van més enllà dels paràgrafs anteriors. I això és el que no m'ha agradat: d'alguna manera m'agradaria llegir alguna cosa fresca, nova, diferent. No pas més del mateix.

 Però, d'altra banda, no puc pas dir que el llibre no m'hagi agradat. La fórmula funciona i aquest m'ha mantingut enganxada a les seves pàgines fins al final. Sí que és veritat que el final, just després del moment Luke-Leia, m'ha semblat fluixet, però la resta del llibre m'ha agradat molt (malgrat enfadar-me cada cop que em feia pensar en algun dels seus referents).

 No trigaré a llegir el següent. Només he de vigilar a no llegir-lo a la vegada que algun altre captador d'atenció (o sigui, qualsevol dels que sé que ho seran i que m'estan esperant a casa: el Gran Lord, Scarlett, la sombra de la noche...)