Des de molt petita que m'ha agradat llegir. M'agrada llegir, però també m'agrada parlar sobre llibres. Aquí hi ha els llibres que he llegit els últims temps, tant els bons com els dolents (i espero que n'hi hagi més de bons que de dolents i no ser massa dura amb els que no m'han agradat...)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris The Boy in the Striped Pyjamas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris The Boy in the Striped Pyjamas. Mostrar tots els missatges
4 de març del 2012
The boy in the striped pyjamas
Després d'acabar de llegir el llibre només tinc una paraula: "Aleluia!" Per fi he acabat un dels pitjors llibres de la història de la literatura. Dijous faig l'examen i, amb sort, ja no hauré de pensar-hi mai més...
Crec que el llibre no es mereix més que aquestes dues frases. Podria escriure sobre l'absurditat de tot el llibre, o dir que és infinitament millor llegir algun llibre seriós sobre els camps de concentració. Però aquest llibre ja ha robat massa del meu temps.
12 de febrer del 2012
The Boy in the Striped Pyjamas - 3
Dijous torno a tenir examen d'aquest llibre. Així que he estat llegint una mica més. La veritat, a vegades em pregunto per què en aquest país hi ha tanta gent a qui no agrada llegir. Però quan em veig obligada a llegir una porqueria semblant a aquest llibre, m'adono que si només llegís aquests llibres (els que m'he de llegir per força) diria que no m'agrada llegir. I realment, el que no m'agrada és aquesta porqueria de llibres que fan llegir...
L'únic que té de bo aquest llibre és que és molt curt, i al fer 4 exàmens, doncs el tros que s'ha de llegir per cada examen és suficientment curt com perquè l'estona de llegir aquesta porqueria sigui prou curta... Tot i així, he de llegir-m'ho tot amb molta atenció i rellegir els resums que em faig el dia abans, o no recordaria res...
Aquest cop vaig començar posant "imbècil" als paràgrafs on en Bruno semblava retrassat mental. Al final era una manera de treure'm la desesperació que em provoca aquest llibre. Si compto els "imbècil", "idiota" i "retrassat mental" que hi ha en 5 capítols, no en tinc prou amb els dits de les mans, dels peus, i de les mans i els peus d'una segona persona!!! Quina pesadilla, mare meva!
Per sort, ja només em faltarà un examen, 5 capítols més, i prou llibre vomitiu. Bien!!!
26 de novembre del 2011
The Boy in the Striped Pyjamas - 2
Quina pesadilla!
La setmana que ve hi torna a haver examen. Així que he decidit llegir els cinc capítols que m'he de llegir per l'examen seguits. I només puc dir una cosa: quina pesadilla! Mare meva! Com pot ser tan horrible?
Ja no és només que el nen em caigui com una patada al cul (que també), que sembli que el nen és idota (de veritat pot viure sense saber que és a Polònia?) i coses per l'estil. És que el llibre, llegir-lo, tal com ho explica, és una pesadilla...
Per sort, ja només en queda la meitat...
29 d’octubre del 2011
The Boy in the Striped Pyjamas - 1
Cinc primers capítols llegits, a punt per l'examen de la setmana vinent.
Fins ara, només tinc un comentari: com pot un nen de 9 anys ser tan innocent?
D'acord, encara que els nens de 9 anys d'ara (i els de 6 o 7) siguin molt més vius que aquest, acceptaré que un nen de 9 anys pot ser així d'innocent, però... com pot ser que una nena (noia?) de 12 anys pugui ser tan innocent i tan crèdula?
Si us plau, una granja?
És que sembla inversemblant i tot...
En fi...
19 d’octubre del 2011
The Boy in the Striped Pyjamas - 0
Resulta que a anglès em fan llegir "The Boy in the Striped Pyjamas". La "idea" és que ens convencem que som capaços de llegir una novel.la en anglès (...)
Per començar, ja no és un llibre que em faci il.lusió llegir. No és la classe de llibres que llegeixo, però almenys, si fos un llibre ubicat en els camps de concentració amb una història factible, encara, però així...
Però això no és el que més em toca els nassos... Ens faran 4 exàmens del llibre. Com que el llibre té 20 capítols, a cada examen ens entraran 5 capítols (bonica forma de dividir un llibre...)
No, els exàmens no és el que em molesta (...) El llibre és molt petit. Fins i tot jo, que sóc lenta llegint, crec que trigaria un màxim de dues setmanes a llegir-lo...
Aleshores, quin és el problema?
Doncs que el primer examen, el dels 5 primers capítols, és d'aquí a un parell de setmanes. L'últim examen, el dels 5 últims, serà a finals de febrer... d'aquí a... 4 mesos!!!
Si em llegeixo ara el llibre, al febrer no recordaré de què anava ni de conya.
Si me'l llegeixo i cada cop que s'acosti l'examen em rellegeixo el tros que entra a examen, estaré rellegint un llibre que ja he decidit que no vull rellegir...
I si llegeixo ara 5 capítols, i 5 capítols més d'aquí a un mes... quina manera més dolenta de llegir un llibre.
Alguna idea més?
No podrien fer un examen al final de tot el llibre i ja està?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)