Una altra... trilogia?

Ja hi som. Un altre llibre sense final!

Bé, aquest llibre encara s'ha comportat bastant en el final, però espero la continuació aviat.

Ja començava a explicar a l'últim post de què anava el llibre, i que tenia molt bona pinta. I tenia raó, el llibre no m'ha decebut.

En aquest primer llibre de la sèrie, la Tegen, o sigui, "La que baila con las estrellas" descobreix qui és i ha de mostrar al món, i demostrar qui és. No és un camí fàcil, perquè només és una nena, la gent del seu poble no confia en ella i... i ha dolents molt dolents, com sempre!

Al final, tot acaba més o menys bé, tot i que està clar que la història ha de continuar. No et deixa penjat, com Tobi Lolness, però tot i així fa una mica de ràbia.

Però, en general, la història està molt bé, i aquí, esperant a que en surti la segona part (i esperar recordar-me de què va!!!) Tot i així, té bona nota :-D

La que baila con estrellas

Aquest llibre promet. N'he llegit només unes 30 pàgines, però ja em té enganxada :-) Què faig aquí i no llegint?

Ens trobem en època de druides i supersticions. Suposo que és l'Anglaterra de l'època pre-artúrica, però no gaire pre, perquè moltes de les coses que es diuen em recorden a històries sobre en Merlí.

Els druides esperen que neixi un nen, que serà el salvador de tot el poble. Un nen que ha de néixer en una nit on les estrelles ballen. La nit arriba, i neix... una nena!

Sólo él sospechaba la verdad, pero no decía nada; confiaba, contra toda esperanza, estar equivocado. La comunidad aceptaría sin reparos a una druida, pero que una mujer encarnase a El que baila con las estrellas... era inconcebible. El hijo de la Diosa, el ser destinado a convertirse en el inquebrantable centinela que haría frente al mal y que tal vez tuviera incluso que sacrificar su vida por su pueblo, no podía ser una niña. Eso generaría divisiones en el seno de la sagrada hermandad, justo cuando más unidos debían estar ante el advenimiento de los males profetizados. En algún lugar tenía que haber otro pequeño... Un niño.