El final de les cròniques llunars

Títol: Winter

Autor: Marissa Meyer
Saga: Cròniques lunars - 5
Pàgines: 765
Puntuació:  ☺☺☺☺

Últim llibre de les cròniques llunars. Tinc la sensació que el primer llibre va ser molt bo, i ha anat baixant a mida que avançava la història.

 El llibre està bé, és entretingut... però després de tota la bestialitat que hi ha a la batalla final... tot acaba massa bé. Com en els contes. Suposo que ja és el que ha de ser, però el final m'ha decebut una mica.

La història de la Levana

 Títol: Fairest

Autor: Marissa Meyer
Saga: Cròniques lunars - 4
Pàgines: 177
Puntuació:  ☺☺☺☺

El llibre ens explica la història de la Levana, que abans de començar ja sabem que és dolentíssima. El que no m'esperava és que la seva germana (la mare de la Cinder) encara fos pitjor. Hi ha moments en què no es sap si és dolenta o realment està boja. Durant la història et preguntes unes quantes vegades com és que la Cinder ha sortit normal.

Ha sigut interessant per veure una mica la història dels diferents personatges que procedien de la Lluna. I per saber la història del que va passar. Que vaja, ja saps que la Levana intentarà matar a la Cinder, però quan ho fa, penses: "Que dolenta!"

Ha estat bé veure un llibre des del punt de vista del dolent i intentar entendre-la.

La noia del satèl·lit

 Títol: Cress

Autor: Marissa Meyer
Saga: Cròniques lunars - 3
Pàgines: 579
Puntuació:  ☺☺☺☺

Un altre llibre basat en un conte. En aquest cas no coneixia el conte, però és igual, el llibre està molt bé igualment.

 La Cress és una noia llunar que vivia sola en un satèl·lit des de feia molts anys, i la Cinder i la resta la van a rescatar.

 Coses bones: els personatges. Tots són bons, tots tenen bones intencions, però fan coses que a vegades no són del tot bones. El llibre és ràpid, no deixa temps d'avorrir-se.

 Coses dolentes: en un moment que els personatges es separen, resulta que es tornen a retrobar gairebé sense voler-ho. És com molta casualitat, molt fàcil, i em va semblar molt forçat. I, d'altra banda, el final: el mateix de sempre. Cal allargar un bon final dues pàgines més per deixar al lector amb l'ai al cor? Si algú s'ha llegit 3 llibres, segurament es llegirà el quart encara que no el deixis amb l'ai al cor. Que alguns som lents llegint i no volem llegir les sèries de seguit, que llavors ens passem mig any llegint el mateix!

 Però bé, ho deixa tot preparat per al que suposo que serà la batalla final. I ara no sé si continuar amb Fairest o amb Winter. El més lògic seria continuar amb Fairest, però això faria que estigués més temps sense saber com es resol tot...

 I una última cosa que ja havia vist en la traducció en català: molts errors. En molts llocs posava Cress quan havia de ser Cinder i a la inversa. Però és que en la traducció en castellà passa el mateix. I jo ja no sé si és la traducció o si serà l'original...

L'Scarlet entra en escena

Títol: Scarlet
Autor: Marissa Meyer
Saga: Cròniques lunars - 2
Pàgines: 492
Puntuació:  ☺☺☺☺☺

Aquest ha sigut un dels millors llibres que he llegit últimament.

Ja no recordava massa Cinder, i pensava que això seria un problema, però l'autora sap anar donant informació del que va passar al primer llibre quan la necessites, i això és d'agrair.

La segona cosa que m'ha agradat és que, tot i que és continuació d'una saga, i la Cinder segueix apareixent, més de la meitat de la història està centrada en un nou personatge: l'Scarlet. Si a Cinder teníem la ventafocs i el príncep (més o menys), ara tenim la caputxeta, el llop i l'àvia. Tot i que, encara que hi ha un personatge que es diu Llop, jo diria que el llop de veritat és un altre.

En aquest llibre descobrim on es va curar les ferides la princesa Selene, així com per què la Cinder no té cap mena de record de la seva infantesa.

 I, per descomptat, apareix un nou personatge: en Thorne. En Thorne és un caradura, però cau bé i li dóna el toc humorístic a la història de la Cinder. Bé, almenys fins que apareix l'Iko, que després es reparteixen els bons moments amb ella.

Retrobem a l'Adri, la madrastra, que fa de les seves altre cop. I veiem en Kai, que no sap si la Cinder l'ha traït o què pensar, però que també ha de fer sacrificis, i al final fa molta pena.

Un dels millors moments del llibre, per mi, és en el moment de pic d'acció, quan en Thorne i en Llop estan inconscients, que la Cinder i l'Scarlet, amb l'ajuda de l'Iko, aconsegueixen salvar-los i salvar-se a elles mateixes. M'ha agradat molt el fet que fossin elles les que els salvessin, i no la típica escena d'homes salvant a dones!

Ja tinc ganes de llegir Cress. I crec que haurà de ser amb la versió en anglès, o com a mínim en castellà. La traducció és horrible: canvis de nom de personatge, frases amb errors gramaticals greus i un munt de faltes d'ortografia que fan que llegir un llibre que hauria de ser tan agradable com aquest es converteixi en un continu de petites enfadades...

Glitches, The Little Android, The Queen's Army

 Ja sé que no són llibres en sí mateixos, però són històries curtes, totes lligades amb Cinder. La veritat és que jo les hagués inclòs en els llibres, però almenys es poden trobar de forma gratuita a internet (l'autora els hi ha penjat).

Glitches

Glitches no és més que una història curta. De fet, una història molt curta. És més com una redacció o un exercici que no pas una història curta.

Glitches explica l'arribada de la Cinder a la seva nova casa, quan coneix l'Adri, la Perl i la Peony. No explica res d'interessant, excepte com descobreix que la llumeta taronja vol dir que algú està mentint...

Jo l'hagués posat com a pròleg de Cinder. És clar que suposo que està escrit molt després que es publiqués Cinder...

The Little Android

Senzillament, no. Així com Glitches em va encantar, The Little Android és un rotllo que no val la pena llegir. Simple i curt.

 The Queen's Army

 Altre cop una història curta genial. Llàstima d'haver-la llegit abans de conèixer el protagonista. Així com Glitches em va encantar, perquè va ser l'inici de la història d'una persona que ja coneixia, aquí, si no hagués sigut pels comentaris d'altra gent, no sabria de què em parlen. És una història molt interessant, però trobo que s'ha de llegir DESPRÉS de Scarlet.

Cinder

Si no fos pel final, diria que aquest és un llibre genial.

He de reconèixer que em feia una mica de por: un llibre basat en la ventafocs? Ui... Un llibre que té els mateixos adeptes que tenia la saga de crepúsculo? Ui...

Però, és clar, la ventafocs no és ben bé la ventafocs. La ventafocs en realitat és una ciborg, que viu en un món ple d'androides, ciborgs, lunars,... En una ciutat creada després de la destrucció de Pequín. En un món on els vehicles volen, i els ciborgs estan tot el dia connectats a la xarxa, com si portessin unes google glasses.

La història tampoc és ben bé la de la Ventafocs, però té semblances: ella no vol anar al ball, però li prohibeixen igualment; ella no perd cap sabata, el que perd és un peu mecànic...

En general, el llibre enganxa fins al final, i t'absorbeix com ho feia la saga de crepúsculo (va, i el tema és similar).

Només hi ha dues coses que no m'han agradat. Les mateixes de sempre, és clar:

1. El descobriment de precueles (històries curtes, de fet), que haurien de ser més un pròleg que altra cosa. Com a mínim, però, l'autora les ha publicat a internet de forma oberta.

2. El final. Des del principi suposo que tothom té clar qui és en realitat la Cinder (des de que la Peony en parla), però... el llibre ha d'acabar així? Vull dir, amb tot penjat, en el punt més alt de l'acció? Que sí, que ja sabem que hi ha la continuació, però coi, això de deixar els llibres així per poder vendre més el següent em fa molta ràbia. On és en Harry Potter, amb una història que segueix, però que cada any s'acaba amb tothom "feliç" després d'acabar el curs?