El camí per anar a trobar les naus de la Terra

Títol: Las naves de la Tierra
Autor: Orson Scott Card
Saga: El retorno - 3
Pàgines: 442
Puntuació:  ☺☺☺☺

 He de dir que la història m'interessa, i tinc moltes ganes de saber què es trobaran quan arribin a la Terra (el que em queda, encara!), però de tant en tant, se'm fa una mica pesat i penso que es podria fer una mica més ràpid...

 En aquest llibre, 16 persones (8 homes, 8 dones) parteixen buscant les naus que els portaran a la Terra i per això han de travessar el desert. Es formen 8 parelles, que comencen a tenir fills, que seran la propera generació. I aquí hi ha un dels problemes del llibre, que fan que se'm faci pesat i m'empipi amb l'autor: excepte una de les parelles, tots són família. I, per tant, la nova generació, què farà?

 D'altra banda, d'aquestes 8 parelles, n'hi ha 3-4 que són importants, i les altres només surten de tant en tant per mostrar-nos com de dolents som els éssers humans. També m'hagués agradat que no es centrés tant en els protagonistes principals i ens deixés veure més aquests secundaris.

 Per descomptat, la Shedemei és el meu personatge preferit, i m'hagués agradat que algú altre hagués renunciat al lideratge i que l'hagués agafat ella.

 Llegiré el que queda, perquè tinc ganes de saber com acaba tot, però tampoc tinc massa pressa per fer-ho.

Els preparatius per tornar a la terra

Títol: La llamada de la tierra
Autor: Orson Scott Card
Saga: El retorno - 2
Pàgines: 473
Puntuació: ☺☺☺☺☺

La llamada de la tierra m'ha agradat tant com la primera part. El llibre comença just on ho va deixar l'anterior (moments després del final, a la mateixa nit), i veiem com van evolucionant els personatges.

La idea principal d'aquest llibre són els preparatius que fa tota la família per anar-se'n cap a la terra. M'intriga com aconseguiran viatjar a la Terra, en una societat on es desplacen en camell o cavall... però tot arribarà.

 Per descomptat, els personatges d'en Nafai, la Luet i Hushidh cada cop són millors, però la Shedemei també m'ha intrigat bastant. El general Moozh fa la seva feina, i els germans d'en Nasai (tots, per part de pare i de mare) en general són bastant irritants.

 La força del llibre són les relacions entre els diferents personatges, però també em va agradar molt el somni de la Hushidh.

 Així que continuarem amb la sèrie, properament.

La memoria de la Tierra

 He de reconèixer que aquest llibre m'ha sorprès, i molt. I ho ha fet en positiu.

 Havia llegit el joc d'Ender i el record que en tenia és que no m'havia acabat de convèncer, així que em feia una mica de por començar un llibre del mateix autor. Però no, el llibre m'ha encantat.

 Si li hagués de posar un però seria la violència dels germans grans d'en Nafai contra ell. D'acord, els personatges són així, però potser no calia...

 La idea del llibre és molt bona: l'acció té lloc a "Armonía", un planeta on els humans es van exiliar després de destruir la Terra. La societat és "antiga", en el sentit de que no tenen cotxes, ni res que se li assembli, ni altres coses que ara creiem que han existit sempre, però tenen altres coses com ordenadors.

 Els habitants del planeta tenen una religió, que consisteix en creure en una "ànima suprema", que ja des del primer capítol els lectors sabem què és.

 El llibre bàsicament explica la història d'en Nafai, que és un nen que viu en aquest món i... no sé què dir per no escriure espòilers. Només que val molt la pena, i ja espero la segona part!