Eragon (la saga)

Per mi la saga d'Eragon sempre serà especial. Quan vaig llegir  el primer llibre havia llegit poca fantasia, i la meva experiència amb els dracs es limitava a Tolkien (...)

Encara recordo el Sant Jordi que, passejant per la Rambla, vaig trobar-me amb aquell drac que em mirava (més tard vaig descobrir que no era un drac, sinó una dragona, es deia Saphira... i era bona!) Encara recordo quan vaig anar a jugar un campionat de Catalunya i vaig aprofitar per anar a comprar Eldest just quan feia una setmana que havia sortit... i com el vaig guardar com si fos un tresor fins que va sortir Brisingr. Això també, recordo la ràbia que em va fer descobrir que eren 4 llibres i no 3...

El pitjor de la sèrie ha sigut, és clar, el temps entre llibre i llibre. En cap lloc de les tapes d'Eragon posava que fos l'inici d'una saga. Però ho era. I, el pitjor de tot, no estava acabada! I l'espera pels llibres següents ha sigut sempre molt llarga. Això hi ha afegit un altre factor personal. Eragon em va agradar molt, però jo havia llegit poca fantasia. Pel camí, he descobert uns quants dels llibres que van inspirar en Paolini, i han fet que la història hagi perdut aquella màgia que tenia. Sobretot, el que ha fet que perdessin molt la màgia, ha sigut la lectura dels llibres de Pern (no tots, però sí els primers, els altres ja vindran algun dia!) Eragon era especial, perquè tot i tenir moltes semblances amb Tolkien, tenia una cosa "original", que eren els dracs. Però amb la lectura dels llibres de Pern, es perd l'originalitat dels genets de drac, les connexions mentals, etc, fins a arribar a pensar que els llibres no són més que una barreja de móns que en Paolini ha trobat en altres llocs. Ben barrejats, això sí, però sense acabar de ser originals del tot. És una història molt bona, però li falta el punt de trobar allò diferent, allò que fa que sigui una història que no s'hagi explicat abans. Perquè els problemes entre races, els reis absolutistes, la lluita pel que és just, els genets de drac... tot això ja ha estat explicat abans!

El que m'ha deixat una mica decebuda és el final. No perquè sigui un final trist, o perquè no m'agradi que l'Eragon se'n vagi. M'ha semblat dolent perquè deixa moltes coses sense tancar i s'hagués agraït un capítol on expliqués com estaven les coses al cap de, per exemple, 30 anys.

Però, què queda sense tancar? Doncs, per exemple, la història de l'Angela. L'Angela apareix i desapareix, en els moments en què a en Paolini li va bé que aparegui i desaparegui. Però deixa moltes coses penjades. Qui és realment? D'on ve? On va? Per què té el que té? Per què ho sap tot? Per què els elfs li tenen tant respecte? Per què sempre va amb en Solembum? Per què...?

Això per no parlar d'en Murtagh. Ell i en Thorn se'n van al nord. Molt bé. I què més? D'aquí a 20 o 30 anys no se li haurà passat la ràbia per tot plegat? En Thorn no voldrà conèixer els altres dracs? En Murtagh viurà completament sol, com un ermità?

La Nassuada... es casarà? Tindrà fills? Dubto que en Murtagh torni (no sé si sóc jo, però aquesta història Murtagh-Nassuada no és molt... forçada?) i que si torna l'acceptin com a "rei". Però... si la Nassuada no té fills, això no farà que hi hagi una altra guerra per la seva successió? Què diria l'Orrin?

El tema Roran queda bastant tancat, però tot i així, serà capaç de governar a la vall de Palancar? Mmmm... No tindrà cap problema?

I llavors, és clar, queda el tema Eragon, Saphira, Fírnen, Arya... El tema de l'Arya queda bastant tancat. Ella és reina, té en Fírnen, i poc queda a dir. Seguirà vivint amb els elfs, i ja està. Però... en Fírnen no voldrà tornar a veure la Saphira mai més? La Saphira, després de passar-s'ho tan bé amb en Fírnen, no voldrà tornar? Estarà contenta criant nous dracs? I tindrà ella nous ous?

I l'Eragon... on s'establirà? Què hi ha més enllà l'Alagaesia? Hi ha "gent"? Està desert? Si està desert, de què s'alimentaran els dracs joves? I els nous genets? Tots voldran ser educats per l'Eragon? Els urgals també? Segur que l'Eragon no tornarà mai? I una infinitat de preguntes més... que es podrien resoldre amb un "al cap de 20 anys...".

Però m'imagino que en Paolini ja té alguna cosa en ment... Una precuela amb la història de l'Angela. O alguna seqüela d'alguna història al cap de molts anys. O...

Malgrat tot el que dic, crec que la història és bona, i són uns grans llibres. A més, m'han semblat molt apropiats per als lectors adolescents. Una sèrie per recomanar a qualsevol (excepte als grans lectors de fantasia, que no hi trobaran res de nou...)

Legado, o la cripta de las almas

El llibre m'ha deixat unes sensacions contradictòries. D'una banda, crec que és un gran llibre. No m'ha costat gaire recordar el que havia passat en altres llibres, i com a llibre sol m'ha convençut del tot. Però de l'altra, com a final d'una saga, m'ha semblat pobre, i m'ha semblat que deixava moltes coses per acabar de tancar. Un cop fa un llibre de 800 pàgines, trobo que n'hi podria haver afegit unes quantes més (20, 30?) i acabar-ho de deixar tot tancat i lligat. O és que vol fer algun altre llibre que expliqui el que ha deixat sense lligar?

Però, avui toca el llibre, demà ja m'ocuparé de la saga...

El llibre enganxa des del principi (tot i que jo em pensava que no recordaria res, i em feia por), i en cap moment es fa llarg o pesat. Hi ha unes quantes batalles, però com ja sol fer en Paolini, no hi posa massa detalls, però els suficients perquè t'enteris de què passa. La veritat és que m'agrada com explica les batalles.

Dels personatges "secundaris, però gairebé principals", cal destacar el paper d'en Roran. En algun moment em vaig mig empipar, pel fet de que era com molt perfecte: sempre trobava la manera de guanyar allà on ningú havia guanyat. Coi! Sempre ho ha de resoldre el mateix? Ha de ser l'home perfecte, tant a la batalla com amb la seva dona? Però dóna una altra visió de la guerra final amb l'exèrcit d'en Galbatorix.

La Nassuada és un món a part. No m'havia agradat mai, i tal com acaba tampoc m'agrada (per què ha de restringir el poder dels mags?) Però si ha de ser reina, ha de ser reina (i això lliga una mica amb el tema de l'acabament de la saga, que no m'ha acabat de convèncer...)

En Murtagh... tinc unes quantes preguntes, i la principal és per què va canviar el seu nom verdader... per la Nassuada o per saber que l'Eragon en realitat només era mig germà seu? La seva història és dura, però... queden unes quantes coses penjades.

I l'Angela... m'ha agradat com l'ha fet servir (pío, pío), però també tinc molts dubtes sobre ella.

El que menys m'ha agradat del llibre (a part de que el final queda penjat, i els errors de traducció, que no són culpa d'en Paolini) és la batalla final contra en Galbatorix. Havia de ser tan fàcil? Tants llibres de preparació per una batalla final que... s'acaba de la manera més tonta! Sí, ja ho sé, sol ser així, però s'hagués agraït alguna cosa millor.

Tot i així, en general, un gran llibre (demà ja parlaré de la saga!)

Eragon i els errors de traducció

Fins ara, el pitjor llibre que havia llegit en quant a traducció era Brisingr. La última part del llibre estava tan plena d'errors i faltes d'ortografia que feia pena de llegir...

 Així que, quan vaig agafar Legado, i vaig arribar a la meitat del llibre sense errors (o almenys errors greus), vaig pensar: que bé, ho han millorat!

 Massa d'hora... De cop, en un capítol on parla de la Nassuada, en comptes de dir Nassuada diu Arya. Després de llegir el paràgraf unes quantes vegades, m'adono que sí, que és un error, i que havia de posar Nassuada.

 Però és que després, agafa en Thorn i de cop li diu Espina. M'imagino que és una traducció automàtica i que és com un error de l'Arya i la Nassuada... fins que veig que tota l'estona li diu Espina. Llavors miro el traductor i... oh, sorpresa! Són dos!

 Just a la meitat del llibre, a part de l'error de l'Arya-Nassuada, comença a haver-hi molts errors ortogràfics (i molts, vol dir molts!) I, és clar, el canvi del nom del drac d'en Murtagh. Coi! Que els dos traductors no es podien posar d'acord? O que l'editorial no rellegeix mai un llibre? No costa massa veure tots els errors! Salten a la vista!

 Grrrrrrrrrrrrrrrr

 Realment haurien de fer alguna cosa amb les males traduccions. Jo, de moment, quan vull comprar un llibre, miro els traductors. Carol Isern i Jorge Rizzo ja estan a la llista negra. Per no parlar de l'editorial: pel que fa a mi, ja no compraré cap més llibre seu. Els últims han estat un verdader desastre degut a les traduccions. Ja els llegiré en anglès, moltes gràcies!

Brisingr

Començaré per les coses dolentes del llibre, que tot i que són poques, així ja me les trec de sobre.

Deixant de banda el fet de que és la primera trilogia que conec que té 4 llibres, i que quan pensava que ja acabaria la història, em torna a deixar penjada fins vés a saber quan, tinc "només" dues queixes. La primera, l'extrema lentitud d'alguns capítols. Alguns se'm van fer llarguíssims. Se'm van fer especialment llargs tots els capítols que Eragon passa amb els nans, intentant coronar un nou rei (potser era perquè donessin la sensació de ser tan llargs com li donava a Eragon?) La segona té més a veure amb la traducció que amb el llibre: a l'última part, potser a les 200 últimes pàgines o així, hi ha moltes faltes d'ortografia (de les grosses) i molts errors tipogràfics (tants, que cada cop que te'n trobes un, encara recordes l'anterior). Ben bé com si el traductor hagués anat amb presses, necessités entregar la traducció, i li haguessin acabat sense temps a repassar les últimes pàgines. Les paraules que hi ha són al diccionari (o sigui, corrector ortogràfic el va passar), però vistes allà al mig fa tant de mal d'ulls, que tan seguides donen una sensació de deixadesa molt gran.

I ara que ja m'he carregat el llibre, diré que, en general, l'opinió del llibre ha sigut força bona. La història va prenent força, i entenc el fet que hagi volgut dividir el tercer llibre de la trilogia en dos, perquè queden moltes coses per explicar, i sense totes les coses que s'explica, no seria complet.

D'altra banda, el títol del llibre és molt encertat, tot i que fins que no saps per què li ha posat aquest títol, penses: "I què coi té a veure Brisingr amb tot el llibre?"

La descripció de les batalles també em sembla bona, almenys pel meu gust: saps què passa, però sense entrar en massa detalls que no siguin de tàctica o estratègia :-D

En general, un bon llibre, amb explicacions a unes quantes coses que ho deixen tot força lligat, tot i que amb ganes de saber com acaba. El que ja he dit, però, és que llàstima que l'últim (serà de veritat l'últim?) llibre no sortirà fins d'aquí a tant de temps que ja no recordaré ni de què anava...

Propera lectura: El niño robado, de Keith Donohue. Prové de la biblioteca, i normalment els que em recomanen m'agraden. Així que no sé si en tindré una opinió dolenta o bona. La solució: d'aquí a uns dies...

Des de quan les trilogies tenen 4 llibres?

Hauria d'estar prohibit. Hauria de ser il.legal. Hauria de ser moltes coses.

Els llibres que formen part d'una sèrie haurien d'avisar per llei a la contraportada. Portar un avís amb lletres enormes que digués: "Compte, que aquest llibre ve amb uns quants llibres de continuació!"

Hi ha llibres que ja saps que són trilogia. Per exemple, el senyor dels anells. Però, ai, si te n'acabes un i vols seguir amb la història, ja hi ha la continuació.

Hi ha altres llibres que també són sèries, com els Harry Potter. Tu pots passar-te un parell d'anys sense llegir-ne cap, i agafes la història de seguida quan hi tornes. Com passa també amb les Cròniques de la prehistòria. Deixant de banda el tema que tu quan els comences a llegir ja saps que allò seguirà, i seguirà...

Eragon no. Eragon el vaig comprar un any per sant Jordi, i quan vaig arribar al final em vaig quedar amb un pam de nas. Moltes coses penjades, i Eldest que qui sap quan sortirà.

Quan va sortir Eldest no el vaig llegir, perquè esperava tenir el Brisingr amb mi. Per no tornar-m'hi a trobar.

Però sembla que m'han tornat a enganyar...

Ara que ja tinc la trilogia... resulta que quan acabi de llegir el Brisingr que estic llegint ara... doncs a fotre's, perquè falta un altre llibre.

Qui ha avisat? On ho diu? Qui ha dit que ara ja no és una trilogia?

És una estratègia per vendre més llibres? Si algú t'ha comprat el primer i el segon, també et comprarà el tercer i el quart, no?

Doncs jo ja ho tinc decidit. Segurament quan acabi Brisingr em deixarà penjada i tindré ganes de saber com acaba. Però amb mi no faran més negoci. Jo volia comprar un llibre i ja n'he comprat tres. El quart, sortirà de la biblioteca.

I és que hauria de ser il.legal que les trilogies tinguessin 4 llibres!

Eldest

Vaig llegir la primera part d'Eragon ara fa... uns quants anys. 3? 4? Quan va sortir.

És per això que el principi d'Eldest se'm va fer una mica pesat. Recordava certes coses, però no totes. Em perdia amb els personatges. I amb les històries que ja havien passat i que no recordava.

L'anobii m'ha dit que he trigat just un mes a llegir-lo. No és un llibre curt, i tot i que no es fa pesat, el fet de no recordar moltes coses, feia que anés més a poc a poc.

Tot i així, tota la instrucció d'Eragon i Saphira amb els elfs m'ha encantat. Potser la millor part del llibre. Tot i així, les aventures del poble de Carvahall tampoc es queden curtes.

I, tot i ser un llibre de moltes pàgines, el final se m'ha acabat fent una mica precipitat. Potser es podria haver allargat una mica més.

Però, de qualsevol manera, i a l'espera del tercer (que vindrà quan hagi llegit el de la biblioteca, que ja està esperant al meu cantó), de moment la valoració de la trilogia és bona.

Eragon, tot i no recordar massa què hi passava, recordo que em va agradar (sinó no m'hagués comprat els altres dos!) i Eldest també m'ha agradat (excepte pel fet de no haver-lo pogut llegir quan vaig acabar Eragon, i després em feia molta mandra començar-lo perquè sabia que no em recordaria de res). D'aquí a poc (espero) la tercera part. A veure si la valoració final és bona.