Finalment he acabat de llegir "La máquina del tiempo y otros relatos". M'ha portat molt de temps perquè... perquè al ser històries curtes, doncs agafava una altra història, i el deixava penjat...
I això que m'han agradat, les històries. Però, potser, la que més m'ha agradat és la última, "El país dels cecs".
Diuen els castellans que "en el país de los ciegos, el tuerto es el rey". Però, què passa si arriba una persona que hi veu normal en un lloc on només hi ha cecs, fa quinze generacions que no hi ha vist ningú, no saben què és la vista, i no s'imaginen que algú pot veure-hi?
Què farà, aquesta persona? Aconseguirà dominar-los a tots, perquè la vista li donarà avantatge? O els cecs el prendran per boig, i a sobre, els cecs estaran acostumats a viure de nit (la fred) i dormir de dia (la calor) i això suposarà un desavantatge pel que arriba?
La resposta a la història de l'H. G. Wells, és clar! :-D
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La máquina del tiempo y otros relatos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La máquina del tiempo y otros relatos. Mostrar tots els missatges
7 de juny del 2008
23 de maig del 2008
La máquina del tiempo
No l'havia llegit mai, i quasi que em feia una mica de vergonya no haver-ho fet. Així que, a la que el vaig veure, el vaig comprar...
He de reconéixer que el vaig començar a llegir sense saber de què anava, ni res més. Només que el títol era "la máquina del tiempo", i que, segurament, hi hauria una màquina del temps :-)
Al principi em va posar una mica nerviosa, em va costar començar. Però després em va encantar, el com i el què.
Una curiositat: anava llegint, fins que en un moment em vaig dir: "Però quantes cerilles portava aquest home a sobre?" Un parell de paràgrafs més endavant, explica que se li acaben, amb els problemes que això comporta (que no explicaré).
La història, el que es troba en el futur, em va semblar una mica trist. Però... bé, em va agradar bastant. Ara, a per les altres històries del llibre :-)
He de reconéixer que el vaig començar a llegir sense saber de què anava, ni res més. Només que el títol era "la máquina del tiempo", i que, segurament, hi hauria una màquina del temps :-)
Al principi em va posar una mica nerviosa, em va costar començar. Però després em va encantar, el com i el què.
Una curiositat: anava llegint, fins que en un moment em vaig dir: "Però quantes cerilles portava aquest home a sobre?" Un parell de paràgrafs més endavant, explica que se li acaben, amb els problemes que això comporta (que no explicaré).
La història, el que es troba en el futur, em va semblar una mica trist. Però... bé, em va agradar bastant. Ara, a per les altres històries del llibre :-)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)