Títol: Septimus y el fuego eterno
Autor: Angie Sage
Saga: Septimus (7/7)
Pàgines: 539
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺
Tenia ganes de llegir aquest llibre, per deixar la saga d'en Septimus tancada. I aquest llibre és dels bons. Té moments divertits, no sembla que hi hagi excessius personatges (com en entregues anteriors), i es llegeix bé.
Però... però... arribes al final i ja veus que hi ha una pila d'històries que queden "penjades". No queden penjades del tot, però no és un final-final. És un final "fins aquí hem acabat amb els dolents, però tots els personatges seguiran amb la seva vida, i no t'explico exactament què serà d'ells d'aquí a uns anys".
Fins que arribes a la última pàgina i veus que hi haurà una nova sèrie. Una sèrie que passa al cap d'uns anys, on la protagonista serà una noia que surt en un paràgraf d'aquest últim llibre. I són 3 llibres més...
Com sempre, els llegiré algun dia... Tinc ganes de saber com és la vida de tots els habitants del castell d'aquí a un temps. Però crec que esperaré uns mesos a agafar-lo. Jo que ja em pensava que deixaria una sèrie tancada... i ha vingut amb 3 llibres més!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Septimus. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Septimus. Mostrar tots els missatges
29 de maig del 2017
19 d’abril del 2017
En Septimus ha de lluitar contra la màgia negra
Títol: Septimus y la magia negra
Autor: Angie Sage
Saga: Septimus (6/7)
Pàgines: 539
Puntuació: ☺☺☺☺
Feia temps que tenia en Septimus aparcat. Em feia una mica de mandra agafar-lo, perquè l'últim se'm va fer molt pesat. Però el sisè Septimus ha sigut molt ràpid de llegir i no s'ha fet gens pesat.
En aquest llibre, en Septimus s'ha d'enfrontar amb l'última prova: superar la màgia negra. Però la seva visita premeditada al domini fosc no serà l'única màgia negra que hi hagi: en Merrin Meredith continua fent de les seves i posa el palau en greu perill.
El llibre conserva la tensió del principi al final, i en aquest cas no m'ha semblat que hi hagués un excès de personatges. Ja només queda l'últim llibre, que espero que vingui aviat, i així tindré una altra saga tancada :-D
Autor: Angie Sage
Saga: Septimus (6/7)
Pàgines: 539
Puntuació: ☺☺☺☺
Feia temps que tenia en Septimus aparcat. Em feia una mica de mandra agafar-lo, perquè l'últim se'm va fer molt pesat. Però el sisè Septimus ha sigut molt ràpid de llegir i no s'ha fet gens pesat.
En aquest llibre, en Septimus s'ha d'enfrontar amb l'última prova: superar la màgia negra. Però la seva visita premeditada al domini fosc no serà l'única màgia negra que hi hagi: en Merrin Meredith continua fent de les seves i posa el palau en greu perill.
El llibre conserva la tensió del principi al final, i en aquest cas no m'ha semblat que hi hagués un excès de personatges. Ja només queda l'últim llibre, que espero que vingui aviat, i així tindré una altra saga tancada :-D
20 de juliol del 2015
L'illa de la sirena
Títol: Septimus en la isla encantada
Autor: Angie Sage
Saga: Septimus (5/7)
Pàgines: 528
Puntuació: ☹ ☹
Feia molt que no agafava un llibre d'en Septimus, i tenia molts dels personatges mig oblidats. Suposo que és per això que no m'ha agradat massa el llibre... Bé, i perquè un llibre de més de 500 pàgines, encara que sigui un llibre per nens, trobo que hauria de tenir una mica més de substància.
Les primeres 200 pàgines es podrien treure. Ni comença la història, ni es dedica a explicar qui són els personatges. M'explico: com que feia molt temps que havia llegit el llibre anterior, hagués agraït una "explicació" de qui era cadascú. Però això no hi és. Així com altres sagues es tornen una mica repetitives amb històries anteriors, aquí si te'n recordes, bé, i sinó, ja t'espavilaràs. Però, tot i així, no comença la història, sinó que et "distreu" amb històries de personatges secundaris. Donava la impressió que era una manera d'omplir pàgines, o potser que la història ha acabat tenint tants personatges secundaris, que vol seguir la història de tots i els llibres se li fan molt llargs.
Després de gairebé mig llibre, en Septimus arriba a l'illa de la Sirena i comença l'acció. La veritat és que no és res de l'altre món, i és molt previsible que tothom acabarà allà d'una forma o una altra.
I, finalment, el llibre acaba amb un "nou" personatge, la Syrah, que suposo que apareixerà en els propers llibres...
Tot i així, encara que aquest llibre hagi sigut força fluix, acabaré la saga, que ja només en falten dos...
24 de novembre del 2009
Septimus y el anillo de las dos caras
Mentre anava llegint Septimus, m'anava preguntant: "Per què coi l'autora li ha dit Septimus y el anillo de las dos caras?" Jo hagués titulat el llibre "Septimus y la casa de los Foryx" o "Septimus y la Búsqueda". Era la crítica més gran que tenia al llibre. El títol no lligava ni a la de tres.
Un cop llegit, em trobo amb la versió original del llibre: "Queste".
Per què canvien el títol? Per què si en versió original el títol fa referència a la "Búsqueda", aquí hi posen un altre títol que no hi té res a veure?
Pel que fa al llibre en sí, al principi el vaig trobar força infantil (fins i tot per mi!) He canviat jo, o han canviat els Septimus? Un llibre de 500 pàgines em sembla massa llarg perquè el llegeixi un nen, però d'altra banda, els nens que el podrien llegir... jo crec que el trobarien massa infantil! D'alguna manera, han passat els anys per en Septimus i per la resta de lectors, així que jo crec que en Septimus podria créixer una miqueta...
Però bé, un cop acabat Septimus, he de dir que és un llibre que té una mica de tot el que tenien els anteriors: un mag dolent, que vol fer mal a en Septimus, fantasmes, viatges en el temps, germans perduts, aventures...
La història comença un temps després de l'acabament del Septimus 3. En Nicko i la Snorri continuen perduts uns quants centenars d'anys abans de la seva època. Però allà coneixen la història de la casa dels Foryx: una casa on es barregen totes les èpoques. Una cosa on hi pots entrar i, quan surts, pots sortir a qualsevol època. La única forma de sortir a l'època que vols és que vingui algú d'aquella època i que, quan arribi, tu surtis.
En Septimus, que ha estat amagant en Marcelus Pie, que té uns quants centenars d'anys, coneix la història, i munta una expedició amb la Jenna i en Beetle per anar a buscar en Nicko. El que no té present és que un fantasma d'un antic mag extraordinari dolent li pararà una trampa per anar a una "Búsqueda", de la que no ha tornat mai cap aprenent.
I, amb tot plegat, en Septimus se les ha d'arreglar per completar la "Búsqueda" i per treure en Nicko i la Snorri de la casa dels Foryx.
Podrà?
Com he dit, un llibre per nens (o grans-nens), però entretingut. Està bé llegir-lo per passar una bona estona.
Reflexió: Quants llibres tindrà la Saga de Septimus? Aquest era el quart. I comptant que hi ha tants de 7 al llibre... seran 7? Més semblances amb Harry Potter?
D'altra banda, el nombre d'anys que un aprenent ha d'estar aprenent (i mai millor dit) són 7... Ara en porta 3 i 4 llibres... Seran 8 i es trencarà la simetria?
Una curiositat del llibre: la Marcia és la 776 maga extraordinària. Després d'ella vindrà en Septimus, que és el 777. Molt de 7, no?
Properament: El clan del oso cavernario. Amb una crítica bona i una de dolenta d'una companya (el resum seria que es fa massa pesat). Veurem què dic jo!
Un cop llegit, em trobo amb la versió original del llibre: "Queste".
Per què canvien el títol? Per què si en versió original el títol fa referència a la "Búsqueda", aquí hi posen un altre títol que no hi té res a veure?
Pel que fa al llibre en sí, al principi el vaig trobar força infantil (fins i tot per mi!) He canviat jo, o han canviat els Septimus? Un llibre de 500 pàgines em sembla massa llarg perquè el llegeixi un nen, però d'altra banda, els nens que el podrien llegir... jo crec que el trobarien massa infantil! D'alguna manera, han passat els anys per en Septimus i per la resta de lectors, així que jo crec que en Septimus podria créixer una miqueta...
Però bé, un cop acabat Septimus, he de dir que és un llibre que té una mica de tot el que tenien els anteriors: un mag dolent, que vol fer mal a en Septimus, fantasmes, viatges en el temps, germans perduts, aventures...
La història comença un temps després de l'acabament del Septimus 3. En Nicko i la Snorri continuen perduts uns quants centenars d'anys abans de la seva època. Però allà coneixen la història de la casa dels Foryx: una casa on es barregen totes les èpoques. Una cosa on hi pots entrar i, quan surts, pots sortir a qualsevol època. La única forma de sortir a l'època que vols és que vingui algú d'aquella època i que, quan arribi, tu surtis.
En Septimus, que ha estat amagant en Marcelus Pie, que té uns quants centenars d'anys, coneix la història, i munta una expedició amb la Jenna i en Beetle per anar a buscar en Nicko. El que no té present és que un fantasma d'un antic mag extraordinari dolent li pararà una trampa per anar a una "Búsqueda", de la que no ha tornat mai cap aprenent.
I, amb tot plegat, en Septimus se les ha d'arreglar per completar la "Búsqueda" i per treure en Nicko i la Snorri de la casa dels Foryx.
Podrà?
Com he dit, un llibre per nens (o grans-nens), però entretingut. Està bé llegir-lo per passar una bona estona.
Reflexió: Quants llibres tindrà la Saga de Septimus? Aquest era el quart. I comptant que hi ha tants de 7 al llibre... seran 7? Més semblances amb Harry Potter?
D'altra banda, el nombre d'anys que un aprenent ha d'estar aprenent (i mai millor dit) són 7... Ara en porta 3 i 4 llibres... Seran 8 i es trencarà la simetria?
Una curiositat del llibre: la Marcia és la 776 maga extraordinària. Després d'ella vindrà en Septimus, que és el 777. Molt de 7, no?
Properament: El clan del oso cavernario. Amb una crítica bona i una de dolenta d'una companya (el resum seria que es fa massa pesat). Veurem què dic jo!
2 de desembre del 2007
Septimus i l'últim alquimista
Què puc dir-ne? Doncs que molt millor que els dos primers. En Septimus ha evolucionat, però continua tenint aquell encant que tenia.
Continua essent aquell nen que es fica en embolics, per culpa d'algun dolent, molt dolent. En aquest cas, l'esperit d'una reina que vol ser immortal i regnar per sempre més, i que per això vol matar a les seves filles i a la princesa Jenna.
Al voltant, els mateixos personatges de sempre, i en Silas i les seves patifitxes, que sense saber-ho, és el detonant de tota la història.
Un viatge al passat, a través d'uns miralls del temps. Primer en Septimus, després la Jenna i altra gent. I una terrible plaga que no saben d'on ve. I un alquimista. I...
I moltes coses més. Amb encant. Amb aquell encant que et fa somriure en veure com el nen es surt de tot. Amb innocència.
I un bon final, com sempre, però... un final amb algú que es queda al passat i no pot tornar. Hi queda content, al passat, però fa com una mica de pena.
I el Septimus 4? Hi serà? Ja l'espero!
Continua essent aquell nen que es fica en embolics, per culpa d'algun dolent, molt dolent. En aquest cas, l'esperit d'una reina que vol ser immortal i regnar per sempre més, i que per això vol matar a les seves filles i a la princesa Jenna.
Al voltant, els mateixos personatges de sempre, i en Silas i les seves patifitxes, que sense saber-ho, és el detonant de tota la història.
Un viatge al passat, a través d'uns miralls del temps. Primer en Septimus, després la Jenna i altra gent. I una terrible plaga que no saben d'on ve. I un alquimista. I...
I moltes coses més. Amb encant. Amb aquell encant que et fa somriure en veure com el nen es surt de tot. Amb innocència.
I un bon final, com sempre, però... un final amb algú que es queda al passat i no pot tornar. Hi queda content, al passat, però fa com una mica de pena.
I el Septimus 4? Hi serà? Ja l'espero!
24 de febrer del 2007
Acabant Septimus
Al final ho vaig aconseguir i ahir vaig acabar Septimus (el segon llibre) a temps per tornar-lo a la biblioteca.
Com en tots els llibres d'aquesta mena, tot acaba bé. De fet, però, en Simon s'escapa i com que sé que hi ha un tercer llibre... vés a saber què passarà en el tercer llibre! Potser torna en Simon, o potser encara hi ha un dolent més dolent...
Resulta que el pla dels dolents, encapçalat per el nigromant (o com es tradueixi al català) DomDaniel era entrar al palau i tornar a ser el mag extraordinari (com no!) Per això, havia d'anar entrant al palau, ós per ós, amb el consentiment de la maga extraordinària.
Per aconseguir-ho, en DomDaniel va posar una ombra a la maga extraordinària, que era el seu antic aprenent, mentre li feia creure a en Simon, el germà gran d'en Septimus, que ell seria el seu ajudant. Així doncs, en Simon anava portant els óssos d'en DomDaniel a la majordoma del professor que construia la màquina que havia de treure l'ombra de la maga, i ella els anava col.locant a dintre la màquina sense que ningú se n'adonés. Així, la maga anava portant els óssos fins a casa seva, i en el moment en què els hagués portat tots... en DomDaniel reviuria i podria matar a la maga.
Pel camí, però, en Simon havia de segrestar a la princesa i matar-la, de forma que en DomDaniel tingués via lliure. Però en Simon no va ser capaç de fer-ho, i la princesa va escapar per arribar a temps el dia del solstici a casa de la tia Zelda, on havia de parlar amb la nau del drac. Aquell dia la nau li diu que ha de tornar al palau, que hi ha problemes. I la nau torna, però en Simon la fereix de mort, i tot i que en Septimus intenta curar-la amb un encanteri, queda a l'aire si la nau sobreviurà o no.
I, a més, en Septimus resulta que ha estat incubant un drac i ara és l'amo d'un drac que està aprenent a volar.
Vaja, que hi ha de tot i més, però ho deixaré així, amb un mig resum. Perquè no es poden resumir gairebé 500 pàgines en un post...
Com en tots els llibres d'aquesta mena, tot acaba bé. De fet, però, en Simon s'escapa i com que sé que hi ha un tercer llibre... vés a saber què passarà en el tercer llibre! Potser torna en Simon, o potser encara hi ha un dolent més dolent...
Resulta que el pla dels dolents, encapçalat per el nigromant (o com es tradueixi al català) DomDaniel era entrar al palau i tornar a ser el mag extraordinari (com no!) Per això, havia d'anar entrant al palau, ós per ós, amb el consentiment de la maga extraordinària.
Per aconseguir-ho, en DomDaniel va posar una ombra a la maga extraordinària, que era el seu antic aprenent, mentre li feia creure a en Simon, el germà gran d'en Septimus, que ell seria el seu ajudant. Així doncs, en Simon anava portant els óssos d'en DomDaniel a la majordoma del professor que construia la màquina que havia de treure l'ombra de la maga, i ella els anava col.locant a dintre la màquina sense que ningú se n'adonés. Així, la maga anava portant els óssos fins a casa seva, i en el moment en què els hagués portat tots... en DomDaniel reviuria i podria matar a la maga.
Pel camí, però, en Simon havia de segrestar a la princesa i matar-la, de forma que en DomDaniel tingués via lliure. Però en Simon no va ser capaç de fer-ho, i la princesa va escapar per arribar a temps el dia del solstici a casa de la tia Zelda, on havia de parlar amb la nau del drac. Aquell dia la nau li diu que ha de tornar al palau, que hi ha problemes. I la nau torna, però en Simon la fereix de mort, i tot i que en Septimus intenta curar-la amb un encanteri, queda a l'aire si la nau sobreviurà o no.
I, a més, en Septimus resulta que ha estat incubant un drac i ara és l'amo d'un drac que està aprenent a volar.
Vaja, que hi ha de tot i més, però ho deixaré així, amb un mig resum. Perquè no es poden resumir gairebé 500 pàgines en un post...
17 de febrer del 2007
El que fa l'enveja
Sembla que el dolent és en Simon, el germà gran d'en Septimus.
Fins que va aparèixer en Septimus, ell era el mag més poderós de la família, i es parlava de que ell podria ser l'aprenent de la maga extraordinària. Però aleshores va aparèixer en Septimus... i ja no va poder ser. Aleshores ell va contactar amb l'esquelet d'en DomDaniel, per veure si podia ser el seu aprenent.
I, pel que sembla, la cosa prospera. En l'últim any, ha estat aprenent seu, i s'ha convertit en un mag negre, que pel que sembla és bastant poderós.
A sobre, ara ha segrestat a la princesa, que és la seva germana adoptiva. En Septimus ho sap, però la maga extraordinària no el creu. Ha de ser fotut, això de que no et creguin.
En Septimus ha sortit a intentar salvar la princesa... ho aconseguirà?
Fins que va aparèixer en Septimus, ell era el mag més poderós de la família, i es parlava de que ell podria ser l'aprenent de la maga extraordinària. Però aleshores va aparèixer en Septimus... i ja no va poder ser. Aleshores ell va contactar amb l'esquelet d'en DomDaniel, per veure si podia ser el seu aprenent.
I, pel que sembla, la cosa prospera. En l'últim any, ha estat aprenent seu, i s'ha convertit en un mag negre, que pel que sembla és bastant poderós.
A sobre, ara ha segrestat a la princesa, que és la seva germana adoptiva. En Septimus ho sap, però la maga extraordinària no el creu. Ha de ser fotut, això de que no et creguin.
En Septimus ha sortit a intentar salvar la princesa... ho aconseguirà?
16 de febrer del 2007
Ulls verds
Al final he començat Septimus seriosament. És que d'aquí a una setmana l'he de tornar a la biblioteca (per segona vegada) i no m'agrada renovar els llibres una segona vegada. Segur que són manies meves. Segur que si anés amb la Marisa i li digués si me'l renova un altre cop, no m'hi posaria cap impediment. Però és que ja ho he fet un cop, i aquest és un dels llibres que estan a l'estanteria de novetats, i segur que algun nen el troba a faltar, i el demana. Així que d'aquí a una setmana el tindré llegit.
Encara hi ha coses que no recordo. Aquella sensació de que les coses et sonen d'alguna cosa, però no saps de què. Recapitulant, i resumint molt, el primer llibre és la història d'un nen que és tret de casa dels seus pares per portar-lo a un exèrcit infantil. Però aquest nen és el setè fill del setè fill, i per això està destinat a ser un gran mag. El mateix dia que neix ell, neix també la filla de la reina, que és amagada a casa del nen. I així creixen, mentre hi ha un dolent molt dolent al palau, fins que un dia la família del nen, el nen i una maga extraordinària fan fora el dolent i tots viuen feliços durant... durant poc temps.
El segon llibre comença amb força: en el primer capítol ja hi ha un mag (no sé qui, i no sé si l'hauria de recordar o si és un mag nou d'aquest llibre, fa massa que vaig llegir l'anterior), que va a rescatar el dolent del vaixell on està enfonsat. Es troba amb el seu esquelet i li demana que li ensenyi màgia, que junts aconseguiran entrar al palau i recuperar el poder.
D'altra banda, la maga extraordinària té una ombra que la persegueix, que sembla ser és màgia negra, i unes aranyes que entren al palau, també amb màgia negra. Sembla que la cosa es posarà interessant.
Per què el post es titula ulls verds? Doncs perquè, en aquest llibre, tots els mags tenen els ulls verds, i la gent normal els té marrons. Sé que és una tonteria, però aquest detall no m'agrada massa. Si tens els ulls verds, ets mag. I sinó, doncs no. No sé explicar el perquè, però aquesta distinció no m'agrada.
Encara hi ha coses que no recordo. Aquella sensació de que les coses et sonen d'alguna cosa, però no saps de què. Recapitulant, i resumint molt, el primer llibre és la història d'un nen que és tret de casa dels seus pares per portar-lo a un exèrcit infantil. Però aquest nen és el setè fill del setè fill, i per això està destinat a ser un gran mag. El mateix dia que neix ell, neix també la filla de la reina, que és amagada a casa del nen. I així creixen, mentre hi ha un dolent molt dolent al palau, fins que un dia la família del nen, el nen i una maga extraordinària fan fora el dolent i tots viuen feliços durant... durant poc temps.
El segon llibre comença amb força: en el primer capítol ja hi ha un mag (no sé qui, i no sé si l'hauria de recordar o si és un mag nou d'aquest llibre, fa massa que vaig llegir l'anterior), que va a rescatar el dolent del vaixell on està enfonsat. Es troba amb el seu esquelet i li demana que li ensenyi màgia, que junts aconseguiran entrar al palau i recuperar el poder.
D'altra banda, la maga extraordinària té una ombra que la persegueix, que sembla ser és màgia negra, i unes aranyes que entren al palau, també amb màgia negra. Sembla que la cosa es posarà interessant.
Per què el post es titula ulls verds? Doncs perquè, en aquest llibre, tots els mags tenen els ulls verds, i la gent normal els té marrons. Sé que és una tonteria, però aquest detall no m'agrada massa. Si tens els ulls verds, ets mag. I sinó, doncs no. No sé explicar el perquè, però aquesta distinció no m'agrada.
27 de gener del 2007
Semblances
He decidit començar Septimus y el hechizo imposible abans d'acabar el tercer Harry Potter. Més que res, perquè en principi hauria de tornar el Septimus la setmana que ve i em fa vergonya anar a la biblioteca tres setmanes després i dir que encara no l'he començat.
Però ara m'he trobat en una situació, si més no estranya. Llegeixo dos llibres que s'assemblen molt. Bé, no s'assemblen molt en la popularitat, però si en la temàtica. De fet, el Harry Potter el llegia molta gent a l'aNobii, mentre que amb el Septimus m'he trobat com tantes vegades: m'ha avisat que sóc la primera persona que l'inclou a la seva biblioteca. Una cerca al google també dóna diferències: 55.500.000 resultats per Harry Potter, però només 1.060.000 per Septimus.
Però els dos llibres s'assemblen molt. En ambdós casos, el personatge principal és un nen que és mag. Un nen que fins que no va arribar als 10-12 anys no va saber que era mag. Un nen que fins aleshores vivia en un lloc on hi estava malament (suposo que d'en Harry Potter no cal que en parli, en Septimus vivia en un orfenat, obligat a fer feines més o menys militars). Tots dos són nens amb un gran potencial com a mags, o sigui, que en principi són els millors. Però tots dos han viscut gran part de la seva vida sense saber que eren mags i no tenen els coneixements que els altres mags normals tenen, perquè els falta un gran vagatge.
No sé per què em poso a llegir a la vegada dos llibres tan semblants. Segur que m'acabo embolicant.
Però ara m'he trobat en una situació, si més no estranya. Llegeixo dos llibres que s'assemblen molt. Bé, no s'assemblen molt en la popularitat, però si en la temàtica. De fet, el Harry Potter el llegia molta gent a l'aNobii, mentre que amb el Septimus m'he trobat com tantes vegades: m'ha avisat que sóc la primera persona que l'inclou a la seva biblioteca. Una cerca al google també dóna diferències: 55.500.000 resultats per Harry Potter, però només 1.060.000 per Septimus.
Però els dos llibres s'assemblen molt. En ambdós casos, el personatge principal és un nen que és mag. Un nen que fins que no va arribar als 10-12 anys no va saber que era mag. Un nen que fins aleshores vivia en un lloc on hi estava malament (suposo que d'en Harry Potter no cal que en parli, en Septimus vivia en un orfenat, obligat a fer feines més o menys militars). Tots dos són nens amb un gran potencial com a mags, o sigui, que en principi són els millors. Però tots dos han viscut gran part de la seva vida sense saber que eren mags i no tenen els coneixements que els altres mags normals tenen, perquè els falta un gran vagatge.
No sé per què em poso a llegir a la vegada dos llibres tan semblants. Segur que m'acabo embolicant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)