El final de la història d'en Tarod i la Cyllan

Títol: El orden y el caos
Autor: Louise Cooper
Saga: El señor del tiempo (3/3)
Pàgines: 294
Puntuació:  ☺ ☺ ☺ ☺ ☺

La última part del señor del tiempo m'ha agradat tant com les anteriors.

La veritat és que se m'ha fet curt (com els anteriors), i si hi hagués de posar alguna pega, diria que la part de la lluita entre l'ordre i el caos se'm va fer molt curta. Vaig pensar: ja està? Podria haver sigut més llarga! I, a part d'això, un tema personal: no m'acaben de convèncer les resureccions de l'estil de: "oh, s'ha mort, ja no es pot fer res", seguides de "com que jo sóc un déu o similar, resucitaré aquesta persona que t'estimes tant i aquí no ha passat res". Potser és influència d'en George R. Martin?

 A banda d'aquestes coses, que són una mica personals, el llibre està molt bé i no perd ritme en cap moment. M'agradaria destacar tota la part on expliquen com són els guàrdies de l'Illa Blanca, i com apareixen els déus de l'ordre i el caos.

 Tota la trilogia és molt recomanable de llegir, i m'ha deixat amb ganes de més. Ja he vist que l'autora té una altra trilogia que parla del caos, i que té lloc uns anys més tard. Ja està apuntada per llegir :-)

En Tarod, la Cyllan i en Drachea

Títol: El proscrito
Autor: Louise Cooper
Saga: El señor del tiempo -2
Pàgines: 354
Puntuació: ☺☺☺☺☺

En aquesta segona part de la saga, la Cyllan pren molt més protagonisme. Un Warp els porta, a ella i en Drachea, fins al castell on està en Tarod i on el temps està aturat.

M'ha agradat el punt de vista de la Cyllan. És un personatge que ens pot semblar molt proper. És valenta, però a la vegada té por. Potser és un dels millors atractius del llibre: aquests personatges que són tan humans. Com en Tarod, que és bo, però al mateix temps és Caos (i, per tant, un dimoni...). O la germana Erminet, que només vol ajudar i fer el bé i...

La veritat és que només li trobo un petit defecte al llibre: els dos personatges que viuen una història d'amor, en un parell de pàgines passen de no ser res a voler morir per l'altre. Sí, ja ho sé, una mica més tard al llibre veus que hi ha hagut tota una història al mig, perquè un dels personatges ho sap tot de la història de l'altre, però va ser tan curt que em va sobtar i tot.

I... tots els personatges són entranyables? Bé, n'hi ha tres que són humans, però en el mal sentit de la paraula: només busquen aconseguir el màxim benefici i els acabes odiant. En Drachea, per descomptat. Després que la Cyllan el salvés unes quantes vegades, es torna en contra seva. En Keridil, que fa el seu paper, però és odiós. I la guanyadora com a personatge més odiós del llibre: la Sashka, manipuladora, falsa i oportunista.

 M'ha agradat molt aquesta segona part. I ara espero a veure si llegeixo la tercera aviat. Hi haurà lluita entre l'Ordre i el Caos?

En Tarod descobreix qui és realment

Títol: El iniciado
Autor: Louise Cooper
Saga: El señor del tiempo - 1
Pàgines: 306
Puntuació: ☺☺☺☺☺

Feia temps que tenia la trilogia a casa, i no tinc massa clar d'on va sortir. La trilogia del senyor del temps no és gaire coneguda, i la veritat és que no entenc per què. Com tots els llibres de fantasia que es van publicar abans del boom que va arribar després de Harry Potter i l'adaptació al cinema del Senyor dels anells, té un aire diferent dels que s'han publicat després, i que a mi m'encanta.

A més, el llibre ens presenta un món diferent (diferent dels móns de Tolkien o Harry Potter). En aquest món, l'Ordre va guanyar al Caos fa molt temps, el va desterrar, i s'ha viscut pacíficament durant molts anys.

És en aquest món on neix en Tarod, un nen de qui no es coneix el pare, i que viu en la pobresa provocada per ser un bastard, fins que descobreix que té poders, i acaba aprenent al Castell on hi ha tots els seguidors de l'Ordre.

Anys més tard, en Tarod comença a tenir malsons i aquí comença la història de veritat, que farà que tot es capgiri.

 El personatge d'en Tarod és dels millors que he conegut últimament. No es queda enrere, però, el personatge de la Cyllan, una altra persona amb poders però que no els pot desenvolupar per ser pobre. M'ha encantat aquest personatge i espero que surti en els propers llibres! La Sashka és un personatge despreciable, però fa el seu paper, i en Keridil... bé, en Keridil també és un personatge interessant, està ben aconseguit.

 La veritat és que estic desitjant agafar el segon llibre de la trilogia per veure com segueixen les aventures d'en Tarod. I la veritat és que aquest llibre ha sigut una gran (i inesperada) sorpresa!