Peter Pan

 Des de que fa uns anys vaig llegir Peter Pan de Rojo Escarlata, tenia ganes de llegir (rellegir?) Peter Pan. La veritat és que la meva memòria és molt dolenta i no sabia si l'havia llegit o no. He de reconéixer que, després de llegir-lo, segueixo sense tenir ni idea de si l'havia llegit o no. Moltes coses em sonaven, però és clar, Peter Pan és una història coneguda...

 A trossos m'ha agradat molt. Em va fer riure molt quan es va fer passar pel capità Garfi i va dir que era un bacallà... però també algun tros se'm va fer una mica pesat, el trobava massa infantil (cosa que venint de part meva vol dir que era moooooooooooolt infantil!)

 Tot i així, crec que és un llibre que s'ha de llegir, almenys una vegada... o rellegir, si és que no es recorda.

Peter Pan de Rojo escarlata

Vaig començar a llegir el llibre i em vaig adonar que no recordava res de Peter Pan, l'original. Així que un dia vaig aprofitar i em vaig comprar l'original...

Aquest llibre és una segona part, però no és ben bé el mateix. La Wendy i els altres nens s'han fet grans, i de cop comencen a somiar en el El País de Nunca Jamás. Creuen que hi ha un problema així que...

Decideixen tornar-hi. Però abans han de trobar una fada i tornar a ser nens.

El llibre comença amb molta força, però arriba un moment en què deceb una mica. Potser perquè ja no tinc el cap de criatura? Arriba un moment en què és molt previsible el que passarà.

Tot i així, és entretingut.