El fi de l'Enigma del quatre

He de dir que no m'agrada parlar malament de llibres. Per això he deixat l'Enigma del quatre penjat, perquè no volia dir el que en penso. No m'ha agradat gens. Però gens, vol dir gens. La forma en què està escrit, el com explica la història, i la història en sí. Cap de les tres coses m'ha agradat. Malgrat tot, l'he acabat. Només volia posar un petit comentari de que l'havia acabat, i que la història en sí, més ben explicada, potser hagués tingut futur, però no com està explicada, almenys per mi.

Ara torno als meus clàssics, que sé que segur que m'agradaran. Algun conte de l'Asimov de tant en tant (el tinc bastant oblidat), el cinquè Harry Potter i un de nou, Memòries d'Idhun (que ja és més de l'estil que acostumo a llegir). Amb aquests sé que, segurament, encerti.

Efecte narcòtic de l'Enigma del quatre

Sé que no hauria de parlar malament dels llibres, però ja que vaig dir que parlaria d'aquest i no en parlo, alguna explicació he de donar.

Cadascú té els seus gustos, però aquest llibre, definitivament, no m'agrada. Més que no agradar-me, em fa adormir. És agafar-lo i tenir unes ganes de dormir... Que no tinc insomni, però si en tingués, seria el millor remei que podria trobar.

Recordo que això em va passar ara fa un temps amb el pèndol de Foucault. També era el mateix: agafar-lo i entrar-me son.

I, és clar, podent llegir en Harry Potter, que està tan interessant, qui es posa a llegir un llibre que fa adormir?

Ensopit

De moment no faig cap comentari del llibre. Fins ara m'ha semblat ensopit, i per això no dic res. No sé què hi pinta enmig del llibre la "guerra" per les clavegueres de la universitat, i com s'escapen dels vigilants.

Escriuré el dia que llegeixi alguna cosa interessant en algun capítol.

Belladona

Ahir, després de decidir que faria l'experiment amb l'Enigma del quatre, vaig buscar què en deia la gent. I em vaig espantar. Perquè la majoria de les crítiques que vaig trobar eren dolentíssimes, i perquè vaig trobar que el comparaven bastant amb el Codi da Vinci, llibre que no em va agradar gens.

Tot i així, vaig decidir donar-li una oportunitat. No acostumo a llegir llibres d'aquests, però ja que el tinc, i la idea de l'experiment em va semblar bona... Tot i que està clar que si el llibre no m'agrada, aturo l'experiment, i així tindré més temps per llegir en Harry Potter, que el tinc una mica abandonat.

El pròleg i el primer capítol només presenten una mica la història, així que no tinc massa a dir. Una història de fa temps, uns 500 anys, i que segons sembla uns universitaris resoldran. I tot té a veure amb un llibre. De moment, falten dades.

Això sí, vaig aprendre una cosa que no sabia. Almenys, si no servís per res més, serviria per haver après això, que mai se sap quan pot fer falta.

Tanmateix, no eren pas els segells el que havien de delatar Rodrigo i Donato. Era l'espessa cera negra sobre la qual s'havien estampat. Quan van arribar a San Lorenzo, els va rebre un lacai que sabia què hi havia a la cera: un extracte d'una herba verinosa coneguda com a ombra mortal que, en aplicar-se als ulls, dilata les pupil.les. Avui aquesta substància s'utilitza en medicina, però en aquella època les italianes la utilitzaven com a droga cosmètica, ja que les pupil.les grosses es consideraven una marca de bellesa. Aquesta pràctica va fer guanyar un altre nom a la planta: "dona bonica" o belladona.

L'enigma del quatre

Em vaig comprar l'Enigma del quatre un any per sant Jordi. L'any que estava a totes les parades, però no recordo si va ser l'any passat o fa dos anys (potser tres?) El pobre llibre es va quedar a la pila de llibres per llegir, i s'ha quedat bastant enrere, de forma que havia oblidat que el tenia i que el volia llegir.

Però avui, pel que sigui, he recordat que el tenia i que volia llegir-lo.

He pensat que faria un experiment. Com que sé que és molt probable que a la que el comenci tingui la necessitat de llegir-lo d'una sentada, i llavors em passa com amb "El desert de gel", que voldria comentar moltes coses, però quan me n'adono ja he llegit tot el llibre i llavors he de comentar tantíssimes coses que em fa mandra, he decidit que em posaria un màxim. Com que el llibre té 30 capítols i 382 pàgines, vol dir que cada capítol té unes 12 pàgines. I això serà el que faré: cada dia en llegiré com a màxim un capítol, de forma que pugui comentar el que pensi del capítol (que serà poc, suposo) abans de llegir el següent.

Com que sóc una lectora bàsicament ferroviària i nocturna, al vespre llegiré un capítol i l'endemà escriuré el que pensi. Que segur que m'enganxen, perquè en els llibres d'aquest estil, sempre acabes creient el que et volen fer creure.

Aquests llibres són perillosos, perquè pot ser que m'agradi molt... o que no m'agradi gens. El fet que comparin el llibre amb un d'en Dan Brown ja em porta mala espina. Però ho intentaré, a veure què passa. Amb una mica de sort, l'acabaré per sant Jordi.

I si me'n canso o no m'agrada el llibre... doncs ho deixaré i en faré un resum final.

Però si m'agrada la idea... no descarto fer-ho amb algun altre llibre d'aquest tipus.