Ja he fet un parell de posts parlant del llibre. Però, ara que ja l'he acabat, només tinc una paraula: genial.
El llibre forma part d'una trilogia (com no!), però és de les trilogies bones: la història té un final, i el següent llibre comença molts anys més tard.
No sé què dir per no espatllar-ne la lectura a qui el vulgui llegir. Uns nens estan mirant el cel, una nit de tardor, i de cop les estrelles desapareixen. Amb el temps, es descobreix que la Terra està separada de la resta del món per una membrana, que fa que el temps a fora passi milions de vegades més ràpid que a dintre la membrana. Així que decideixen colonitzar Mart. Hi envien primer microorganismes, i cada cop éssers vius més desenvolupats, fins que hi envien humans.
A Mart els humans viuen fins que un dia... també queden tapats per una membrana.
A partir d'aquí, es va veient la vida dels 3 nens, narrada per un d'ells, durant els següents 30 anys. Un dels nens es converteix en un dels científics més importants que envien coses a Mart. Un altre és el seu millor amic. I, a partir d'aquí, vas veient què és la membrana i per què la van contruir i qui la va construir.
I un final... genial! Que fa venir ganes de llegir la segona part, per saber què depara el futur, i per saber per què els que van posar la membrana (que són bons...) la van posar.
Tot i que crec que em tocarà esperar...
20 de juliol del 2008
4 de juliol del 2008
I com pensen arribar a Mart?
Suposo que és deformació professional i hauria de mirar com s'ho fan...
La situació a la Terra s'ha tornat una mica difícil. Després de quedar-se sense estrelles i sense Lluna, i veure que el Sol no és realment el Sol, comencen a passar més coses rares.
Quan llencen un satèl.lit en òrbita, cau al mateix moment, però les dades mostren que ha estat orbitant durant un temps. Estrany, no? Així que agafen, llencen un satèl.lit i fan que observi a quina distància està la Lluna. Així veuen que la Lluna s'ha allunyat molt de la Terra i comencen a observar el Sol i les estrelles. Fent això descobreixen que, per cada any que passa a la Terra, passen milions d'anys a fora.
Llavors es comencen a preguntar per què. Qui fa que estiguin dins d'aquesta bombolla? Qui els protegeix? Per què?
Però, és clar, el Sol va creixent, i s'acosta a l'òrbita de la Terra. Queden uns 40 anys abans el Sol no es "mengi" a la Terra. I què poden fer?
Doncs tenen la idea de colonitzar Mart. El fet que el temps passi molt més ràpid fora de la Terra que a la Terra, els permet portar algun tipus de vida a Mart, i amb un temps raonable (temps terrestre) veure com evoluciona. Anar enviant éssers de vida primitius i altres satèl.lits a inspeccionar.
També esperen, dintre d'un temps, quan sigui habitable, enviar-hi humans. Així ells tindran generacions i generacions per pensar com salvar la Terra, mentre a la Terra només passen uns mesos.
Senzill, no?
Només tinc una pregunta: com pensen arribar a Mart? Perquè, és clar, si envies un satèl.lit sense poder-lo tripular des de la Terra i no tens la més mínima idea d'on està la Terra (i Mart) en aquest moment, com faran arribar els organismes a Mart? O hi volen enviar també humans?
Seguiré llegint. A veure si trobo les respostes :-)
La situació a la Terra s'ha tornat una mica difícil. Després de quedar-se sense estrelles i sense Lluna, i veure que el Sol no és realment el Sol, comencen a passar més coses rares.
Quan llencen un satèl.lit en òrbita, cau al mateix moment, però les dades mostren que ha estat orbitant durant un temps. Estrany, no? Així que agafen, llencen un satèl.lit i fan que observi a quina distància està la Lluna. Així veuen que la Lluna s'ha allunyat molt de la Terra i comencen a observar el Sol i les estrelles. Fent això descobreixen que, per cada any que passa a la Terra, passen milions d'anys a fora.
Llavors es comencen a preguntar per què. Qui fa que estiguin dins d'aquesta bombolla? Qui els protegeix? Per què?
Però, és clar, el Sol va creixent, i s'acosta a l'òrbita de la Terra. Queden uns 40 anys abans el Sol no es "mengi" a la Terra. I què poden fer?
Doncs tenen la idea de colonitzar Mart. El fet que el temps passi molt més ràpid fora de la Terra que a la Terra, els permet portar algun tipus de vida a Mart, i amb un temps raonable (temps terrestre) veure com evoluciona. Anar enviant éssers de vida primitius i altres satèl.lits a inspeccionar.
També esperen, dintre d'un temps, quan sigui habitable, enviar-hi humans. Així ells tindran generacions i generacions per pensar com salvar la Terra, mentre a la Terra només passen uns mesos.
Senzill, no?
Només tinc una pregunta: com pensen arribar a Mart? Perquè, és clar, si envies un satèl.lit sense poder-lo tripular des de la Terra i no tens la més mínima idea d'on està la Terra (i Mart) en aquest moment, com faran arribar els organismes a Mart? O hi volen enviar també humans?
Seguiré llegint. A veure si trobo les respostes :-)
1 de juliol del 2008
Què passaria?
Què passaria si un dia surts a mirar les estrelles i, de cop, totes les estrelles desapareixen? I si et passessis tota la nit mirant cap a l'est, esperant a veure si surt el Sol o no? I si sortís el Sol, però veiessis a les notícies que ningú en tot el món veu la Lluna? I si els satèl.lits deixessin de funcionar tots? I si les marees continuessin produint-se, el Sol fes el seu curs, però deixessin d'haver-hi aurores, i el Sol fos una bola perfecte, sense fluctuacions?
Què passaria?
Això és el que passa al principi d'Spin, una novel.la molt recomanable, que no sé per què no he començat abans... Uns bons personatges, una mica d'humor (almenys a mi hi ha coses que em fan gràcia) i ciència ficció.
Seguiré llegint, però de moment m'està encantant!
Què passaria?
Això és el que passa al principi d'Spin, una novel.la molt recomanable, que no sé per què no he començat abans... Uns bons personatges, una mica d'humor (almenys a mi hi ha coses que em fan gràcia) i ciència ficció.
Seguiré llegint, però de moment m'està encantant!
29 de juny del 2008
Hermano Lobo
Aquest llibre ha sigut una agradable sorpresa. Me'l va donar la bibliotecària, dient que m'agradaria, i el vaig agafar amb una mica de recel. Però la bibliotecària tenia raó: m'ha agradat, i molt!
Potser no és res més que el mateix, però a mi m'ha agradat. M'ha agradat trobar-m'hi trossos del que pensa el llop, de com anomena als humans, i de les coses que entèn i no entèn.
I m'ha agradat fer el camí d'en Torak, veient com va sobrevivint com pot i com, mica en mica, es va enterant de les coses que no sabia.
I sí, torna a ser una col.lecció de llibres, una sèrie, com se li'n pugui dir. Però no és dels que et deixen amb l'ai al cor. És una mica, potser, com en Harry Potter. La història comença quan un ós mata el pare d'en Torak i aquest es queda sol al món, sense conèixer ningú, i amb l'encàrrec de trobar la muntanya de l'esperit del món, que no hi ha ningú que conegui.
I s'acaba amb aquest tros d'història tancada, tot i que saps que seguirà. I saps que seguirà de la mateixa manera que amb el primer Harry Potter saps que ha de seguir, perquè hi ha latent l'amenaça d'en Voldermort. Però és una història tancada: ha vençut el mal al que s'ha enfrontat en aquest llibre.
Torno a repetir: molt recomanable. És curtet, i es llegeix ràpid. I fa somriure més d'una vegada, quan veus al llop parlar d'en Torak com a "Alto Sin Cola", o quan els sents parlar de coses a les que encara no han trobat nom, però que entens perfectament què són.
I la història, també, molt interessant. Deixa amb ganes de saber qui són els dolents, què va fer el pare d'en Torak perquè li tinguessin tant d'odi, què va passar fa anys? Un munt de preguntes que espero poder respondre aviat!
Potser no és res més que el mateix, però a mi m'ha agradat. M'ha agradat trobar-m'hi trossos del que pensa el llop, de com anomena als humans, i de les coses que entèn i no entèn.
I m'ha agradat fer el camí d'en Torak, veient com va sobrevivint com pot i com, mica en mica, es va enterant de les coses que no sabia.
I sí, torna a ser una col.lecció de llibres, una sèrie, com se li'n pugui dir. Però no és dels que et deixen amb l'ai al cor. És una mica, potser, com en Harry Potter. La història comença quan un ós mata el pare d'en Torak i aquest es queda sol al món, sense conèixer ningú, i amb l'encàrrec de trobar la muntanya de l'esperit del món, que no hi ha ningú que conegui.
I s'acaba amb aquest tros d'història tancada, tot i que saps que seguirà. I saps que seguirà de la mateixa manera que amb el primer Harry Potter saps que ha de seguir, perquè hi ha latent l'amenaça d'en Voldermort. Però és una història tancada: ha vençut el mal al que s'ha enfrontat en aquest llibre.
Torno a repetir: molt recomanable. És curtet, i es llegeix ràpid. I fa somriure més d'una vegada, quan veus al llop parlar d'en Torak com a "Alto Sin Cola", o quan els sents parlar de coses a les que encara no han trobat nom, però que entens perfectament què són.
I la història, també, molt interessant. Deixa amb ganes de saber qui són els dolents, què va fer el pare d'en Torak perquè li tinguessin tant d'odi, què va passar fa anys? Un munt de preguntes que espero poder respondre aviat!
22 de juny del 2008
Una altra... trilogia?
Ja hi som. Un altre llibre sense final!
Bé, aquest llibre encara s'ha comportat bastant en el final, però espero la continuació aviat.
Ja començava a explicar a l'últim post de què anava el llibre, i que tenia molt bona pinta. I tenia raó, el llibre no m'ha decebut.
En aquest primer llibre de la sèrie, la Tegen, o sigui, "La que baila con las estrellas" descobreix qui és i ha de mostrar al món, i demostrar qui és. No és un camí fàcil, perquè només és una nena, la gent del seu poble no confia en ella i... i ha dolents molt dolents, com sempre!
Al final, tot acaba més o menys bé, tot i que està clar que la història ha de continuar. No et deixa penjat, com Tobi Lolness, però tot i així fa una mica de ràbia.
Però, en general, la història està molt bé, i aquí, esperant a que en surti la segona part (i esperar recordar-me de què va!!!) Tot i així, té bona nota :-D
Bé, aquest llibre encara s'ha comportat bastant en el final, però espero la continuació aviat.
Ja començava a explicar a l'últim post de què anava el llibre, i que tenia molt bona pinta. I tenia raó, el llibre no m'ha decebut.
En aquest primer llibre de la sèrie, la Tegen, o sigui, "La que baila con las estrellas" descobreix qui és i ha de mostrar al món, i demostrar qui és. No és un camí fàcil, perquè només és una nena, la gent del seu poble no confia en ella i... i ha dolents molt dolents, com sempre!
Al final, tot acaba més o menys bé, tot i que està clar que la història ha de continuar. No et deixa penjat, com Tobi Lolness, però tot i així fa una mica de ràbia.
Però, en general, la història està molt bé, i aquí, esperant a que en surti la segona part (i esperar recordar-me de què va!!!) Tot i així, té bona nota :-D
8 de juny del 2008
La que baila con estrellas
Aquest llibre promet. N'he llegit només unes 30 pàgines, però ja em té enganxada :-) Què faig aquí i no llegint?
Ens trobem en època de druides i supersticions. Suposo que és l'Anglaterra de l'època pre-artúrica, però no gaire pre, perquè moltes de les coses que es diuen em recorden a històries sobre en Merlí.
Els druides esperen que neixi un nen, que serà el salvador de tot el poble. Un nen que ha de néixer en una nit on les estrelles ballen. La nit arriba, i neix... una nena!
Ens trobem en època de druides i supersticions. Suposo que és l'Anglaterra de l'època pre-artúrica, però no gaire pre, perquè moltes de les coses que es diuen em recorden a històries sobre en Merlí.
Els druides esperen que neixi un nen, que serà el salvador de tot el poble. Un nen que ha de néixer en una nit on les estrelles ballen. La nit arriba, i neix... una nena!
Sólo él sospechaba la verdad, pero no decía nada; confiaba, contra toda esperanza, estar equivocado. La comunidad aceptaría sin reparos a una druida, pero que una mujer encarnase a El que baila con las estrellas... era inconcebible. El hijo de la Diosa, el ser destinado a convertirse en el inquebrantable centinela que haría frente al mal y que tal vez tuviera incluso que sacrificar su vida por su pueblo, no podía ser una niña. Eso generaría divisiones en el seno de la sagrada hermandad, justo cuando más unidos debían estar ante el advenimiento de los males profetizados. En algún lugar tenía que haber otro pequeño... Un niño.
7 de juny del 2008
El país dels cecs
Finalment he acabat de llegir "La máquina del tiempo y otros relatos". M'ha portat molt de temps perquè... perquè al ser històries curtes, doncs agafava una altra història, i el deixava penjat...
I això que m'han agradat, les històries. Però, potser, la que més m'ha agradat és la última, "El país dels cecs".
Diuen els castellans que "en el país de los ciegos, el tuerto es el rey". Però, què passa si arriba una persona que hi veu normal en un lloc on només hi ha cecs, fa quinze generacions que no hi ha vist ningú, no saben què és la vista, i no s'imaginen que algú pot veure-hi?
Què farà, aquesta persona? Aconseguirà dominar-los a tots, perquè la vista li donarà avantatge? O els cecs el prendran per boig, i a sobre, els cecs estaran acostumats a viure de nit (la fred) i dormir de dia (la calor) i això suposarà un desavantatge pel que arriba?
La resposta a la història de l'H. G. Wells, és clar! :-D
I això que m'han agradat, les històries. Però, potser, la que més m'ha agradat és la última, "El país dels cecs".
Diuen els castellans que "en el país de los ciegos, el tuerto es el rey". Però, què passa si arriba una persona que hi veu normal en un lloc on només hi ha cecs, fa quinze generacions que no hi ha vist ningú, no saben què és la vista, i no s'imaginen que algú pot veure-hi?
Què farà, aquesta persona? Aconseguirà dominar-los a tots, perquè la vista li donarà avantatge? O els cecs el prendran per boig, i a sobre, els cecs estaran acostumats a viure de nit (la fred) i dormir de dia (la calor) i això suposarà un desavantatge pel que arriba?
La resposta a la història de l'H. G. Wells, és clar! :-D
30 de maig del 2008
El secret del bandoler
Abans d'acabar amb els contes curts de l'H. G. Wells, vaig començar (i acabar) aquesta història sobre bandolers, perquè l'havia de tornar a la biblioteca.
Ens trobem a l'època d'en Serrallonga. Un noi de 15 anys descobreix que el seu pare va morir assassinat per en Serrallonga i comença a recórrer la Catalunya interior per trobar-lo i matar-lo.
La veritat és que és bastant diferent al que llegeixo normalment, però és un llibre del tot recomanable. És curtet, i es pot llegir d'una tirada fàcilment, però està ben acabat, ben explicat, i es fa interessant.
Només un petit comentari friki, per qui l'hagi llegit: la història, al final, no té un paral.lelisme molt gran amb la història d'en Luke Skywalker?
Ens trobem a l'època d'en Serrallonga. Un noi de 15 anys descobreix que el seu pare va morir assassinat per en Serrallonga i comença a recórrer la Catalunya interior per trobar-lo i matar-lo.
La veritat és que és bastant diferent al que llegeixo normalment, però és un llibre del tot recomanable. És curtet, i es pot llegir d'una tirada fàcilment, però està ben acabat, ben explicat, i es fa interessant.
Només un petit comentari friki, per qui l'hagi llegit: la història, al final, no té un paral.lelisme molt gran amb la història d'en Luke Skywalker?
23 de maig del 2008
La máquina del tiempo
No l'havia llegit mai, i quasi que em feia una mica de vergonya no haver-ho fet. Així que, a la que el vaig veure, el vaig comprar...
He de reconéixer que el vaig començar a llegir sense saber de què anava, ni res més. Només que el títol era "la máquina del tiempo", i que, segurament, hi hauria una màquina del temps :-)
Al principi em va posar una mica nerviosa, em va costar començar. Però després em va encantar, el com i el què.
Una curiositat: anava llegint, fins que en un moment em vaig dir: "Però quantes cerilles portava aquest home a sobre?" Un parell de paràgrafs més endavant, explica que se li acaben, amb els problemes que això comporta (que no explicaré).
La història, el que es troba en el futur, em va semblar una mica trist. Però... bé, em va agradar bastant. Ara, a per les altres històries del llibre :-)
He de reconéixer que el vaig començar a llegir sense saber de què anava, ni res més. Només que el títol era "la máquina del tiempo", i que, segurament, hi hauria una màquina del temps :-)
Al principi em va posar una mica nerviosa, em va costar començar. Però després em va encantar, el com i el què.
Una curiositat: anava llegint, fins que en un moment em vaig dir: "Però quantes cerilles portava aquest home a sobre?" Un parell de paràgrafs més endavant, explica que se li acaben, amb els problemes que això comporta (que no explicaré).
La història, el que es troba en el futur, em va semblar una mica trist. Però... bé, em va agradar bastant. Ara, a per les altres històries del llibre :-)
3 de maig del 2008
La historiadora
L'últim cop que vaig anar a la biblioteca, era l'hora del conte. No podia passar a les estanteries a veure què hi havia, així que vaig mirar una mica entre els llibres que acabaven de tornar. Un dels llibres em va cridar l'atenció. Era tot negre i tenia un drac vermell a la portada. Li vaig preguntar a la bibliotecària quin llibre era i em va dir que m'agradaria. Quan vaig llegir la contraportada, vaig estar a punt de tornar-lo, però vaig decidir que donaria una oportunitat als llibres d'aquest estil. Dic que no m'agraden, però potser és que només n'he llegit pocs i els pocs que he llegit eren dolents...
Em vaig equivocar. Dir que no em va agradar seria suavitzar-ho massa. Feia anys que no llegia una cosa tan lenta, pesada, i previsible (calla! Si fa poc vaig llegir "Garras y colmillos"... Si és que porto una temporadeta que tela...)
La història no m'ha enganxat en cap moment. Massa previsible, ja ho he dit. Tant la història antiga com la de l'actualitat. I, a més, és que gairebé no hi ha història. El que l'autora escriu en 700 pàgines, trobo que es podia haver explicat en 100, i encara n'haguessin sobrat. I és que, de cop, et trobes amb tot un capítol que t'explica coses que no tenen ni cap ni peus, ni tenen res a veure amb la història.
D'acord, no m'agrada deixar llibres a mitges. I aquesta és la única raó per la que el vaig acabar. M'agrada donar-los una oportunitat, fins al final. Però d'aquest llibre no es salva res. I d'acord, és el primer cop, perquè tampoc m'agrada, però va arribar un moment en què vaig començar a llegir en diagonal i a saltar-me les llargues descripcions que no venien a cuento i que a sobre no eren ni bones.
I, fins i tot llegint en diagonal, només de llegir em venien ganes de dormir!
Per compensar he agafat un clàssic que fa temps que tinc ganes de llegir. Per assegurar una mica el tret. Perquè porto una temporada que tela... i això que no m'agrada parlar malament dels llibres!
Em vaig equivocar. Dir que no em va agradar seria suavitzar-ho massa. Feia anys que no llegia una cosa tan lenta, pesada, i previsible (calla! Si fa poc vaig llegir "Garras y colmillos"... Si és que porto una temporadeta que tela...)
La història no m'ha enganxat en cap moment. Massa previsible, ja ho he dit. Tant la història antiga com la de l'actualitat. I, a més, és que gairebé no hi ha història. El que l'autora escriu en 700 pàgines, trobo que es podia haver explicat en 100, i encara n'haguessin sobrat. I és que, de cop, et trobes amb tot un capítol que t'explica coses que no tenen ni cap ni peus, ni tenen res a veure amb la història.
D'acord, no m'agrada deixar llibres a mitges. I aquesta és la única raó per la que el vaig acabar. M'agrada donar-los una oportunitat, fins al final. Però d'aquest llibre no es salva res. I d'acord, és el primer cop, perquè tampoc m'agrada, però va arribar un moment en què vaig començar a llegir en diagonal i a saltar-me les llargues descripcions que no venien a cuento i que a sobre no eren ni bones.
I, fins i tot llegint en diagonal, només de llegir em venien ganes de dormir!
Per compensar he agafat un clàssic que fa temps que tinc ganes de llegir. Per assegurar una mica el tret. Perquè porto una temporada que tela... i això que no m'agrada parlar malament dels llibres!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)