Després de llegir el segon llibre de la saga d'en Harry Dresden, tocava el primer.
I sí, són independents l'un de l'altre (encara que al segon diu alguna cosa del primer). Però, és clar, llavors et poses a llegir el primer, i hi ha la descripció dels personatges i... i ja ho saps!
Tret d'això, el llibre genial, com el segon. D'aquells que t'enganxen i no pots parar de llegir. O has de triar parar de llegir, perquè sinó... xungo! Et passaries tota la nit llegint!
Així que, com el primer, molt recomanable. I ara a esperar el tercer (o el quart...)
7 de març del 2010
24 de febrer del 2010
Tormenta de espadas (I)
Quan vaig agafar el llibre de la biblioteca, em va sorprendre molt que fos tan "curt". Tenia unes 600 pàgines, sí, però l'anterior era més llarg, i normalment, amb aquestes sagues, cada llibre és més llarg que l'anterior (i sinó que li preguntin a en Paolini, que pensava fer 3 llibres, i el tercer és la bíblia i encara en falta un quart!!!)
Al cap d'uns dies vaig veure que el llibre tenia un I molt sospitós a la portada.
Uns dies més tard vaig veure que a la contraportada hi posava que els dos volums es venien conjuntament...
La segona part, és clar, ja està demanada a la biblioteca perquè arribi.
Aquest és l'únic problema que trobo a aquests llibres. Que no és només que tinguin 600 pàgines. Això rai! És que cada pàgina és més llarga del normal (o jo trigo més que amb qualsevol altre llibre a llegir-la), i els llibres acaben durant-me massa temps. Aquest cop ha sigut gairebé un mes, i reconec que m'agrada variar una miqueta més, i no llegir un mes seguit el mateix!
Però, és clar, amb la de personatges que hi ha! Jo, amb la meva memòria de mosquit, em perdo una mica.
D'altra banda, el llibre segueix genial, i sembla mentida com després de tantes pàgines encara tens ganes de llegir més i més i de saber-ne més (fent un descans per no llegir sempre el mateix, és clar!)
En aquest llibre et trobes per primer cop a la pell d'en Jaime Lanister (mmm... hi haurà Cersei? O Joffrey?). Ha sigut interessant.
D'altra banda, els nens Stark es comencen a fer grans (encara no hi ha hagut cap capítol des del punt de vista d'en Robb. N'hi haurà algun?) Tot i que, és clar, per mi, ja des del principi, els meus preferits són en Jon i l'Arya, tot i que en Bran està fent prous mèrits per estar entre els preferits. I als Stark s'ha afegit en Sam, també com a personatge preferit. I fins i tot en Tyron. Però, és clar, a l'Arya i en Jon no els supera ningú!
D'aquesta primera part del llibre (el primer volum...), destacaria la lluita interna que té en Jon durant tots els capítols. Em feia patir, però realment, semblava que m'hi trobés jo. I la forma com es resol, gràcies a en Verano, també m'ha semblat genial.
També se'm feien interessants els trossos on sortien la Brienne (una altra candidata a personatge preferit, si és que ja no ho és) i en Jaime.
I en Rickon? Què se n'ha fet d'en Rickon? No surt enlloc!
Tot i que per fer una valoració suposo que hauria de llegir el segon volum, de moment el llibre segueix en la línia, perfecte. I ara a llegir el segon volum, però per descansar enmig... una novel.la que es titula "Tormenta". Per si no tenia prou tempesta :-D
Ah, sí! De moment, tot i que els "Otros" no em fan gaire gràcia, em quedo amb el gel i no amb el foc. La Daenerys no em cau massa bé (o gens bé...), i el déu del foc tampoc m'entusiasma... Sí, és una lluita entre el gel i el foc, però... de moment, em quedo amb el gel.
Al cap d'uns dies vaig veure que el llibre tenia un I molt sospitós a la portada.
Uns dies més tard vaig veure que a la contraportada hi posava que els dos volums es venien conjuntament...
La segona part, és clar, ja està demanada a la biblioteca perquè arribi.
Aquest és l'únic problema que trobo a aquests llibres. Que no és només que tinguin 600 pàgines. Això rai! És que cada pàgina és més llarga del normal (o jo trigo més que amb qualsevol altre llibre a llegir-la), i els llibres acaben durant-me massa temps. Aquest cop ha sigut gairebé un mes, i reconec que m'agrada variar una miqueta més, i no llegir un mes seguit el mateix!
Però, és clar, amb la de personatges que hi ha! Jo, amb la meva memòria de mosquit, em perdo una mica.
D'altra banda, el llibre segueix genial, i sembla mentida com després de tantes pàgines encara tens ganes de llegir més i més i de saber-ne més (fent un descans per no llegir sempre el mateix, és clar!)
En aquest llibre et trobes per primer cop a la pell d'en Jaime Lanister (mmm... hi haurà Cersei? O Joffrey?). Ha sigut interessant.
D'altra banda, els nens Stark es comencen a fer grans (encara no hi ha hagut cap capítol des del punt de vista d'en Robb. N'hi haurà algun?) Tot i que, és clar, per mi, ja des del principi, els meus preferits són en Jon i l'Arya, tot i que en Bran està fent prous mèrits per estar entre els preferits. I als Stark s'ha afegit en Sam, també com a personatge preferit. I fins i tot en Tyron. Però, és clar, a l'Arya i en Jon no els supera ningú!
D'aquesta primera part del llibre (el primer volum...), destacaria la lluita interna que té en Jon durant tots els capítols. Em feia patir, però realment, semblava que m'hi trobés jo. I la forma com es resol, gràcies a en Verano, també m'ha semblat genial.
També se'm feien interessants els trossos on sortien la Brienne (una altra candidata a personatge preferit, si és que ja no ho és) i en Jaime.
I en Rickon? Què se n'ha fet d'en Rickon? No surt enlloc!
Tot i que per fer una valoració suposo que hauria de llegir el segon volum, de moment el llibre segueix en la línia, perfecte. I ara a llegir el segon volum, però per descansar enmig... una novel.la que es titula "Tormenta". Per si no tenia prou tempesta :-D
Ah, sí! De moment, tot i que els "Otros" no em fan gaire gràcia, em quedo amb el gel i no amb el foc. La Daenerys no em cau massa bé (o gens bé...), i el déu del foc tampoc m'entusiasma... Sí, és una lluita entre el gel i el foc, però... de moment, em quedo amb el gel.
27 de gener del 2010
Trece runas
El llibre comença bé. Un assassinat i un segon intent d'assassinat. Sembla que proporcionarà molta intriga, però...
Però es fa pesat. Molt pesat.
I previsible. Molt previsible. Des del principi ja saps qui seran els dolents i qui seran els bons.
I, parlant de bons i dolents, perquè els dolents són tan dolents (sense una mica de bondat) i els bons tan bons (sense una mica de maldat?) Ningú pot ser tan bo o tant dolent.
A part del fet que els protagonistes sempre tenen raó...
Una bona història, però a mi se m'ha fet... llarguíssima. I massa previsible.
Però es fa pesat. Molt pesat.
I previsible. Molt previsible. Des del principi ja saps qui seran els dolents i qui seran els bons.
I, parlant de bons i dolents, perquè els dolents són tan dolents (sense una mica de bondat) i els bons tan bons (sense una mica de maldat?) Ningú pot ser tan bo o tant dolent.
A part del fet que els protagonistes sempre tenen raó...
Una bona història, però a mi se m'ha fet... llarguíssima. I massa previsible.
11 de gener del 2010
La llegenda de Sigurd i Gudrun
Ha sigut superior a mi...
M'havien avisat que les recopilacions del fill d'en Tolkien... però no pensava que en el meu cas fos tan greu.
Reconec que els poemes d'en Tolkien (el pare) estan molt ben fets. I que és molt possible que a determinada gent li encantin.
Però a mi no.
Potser perquè els comentaris del fill em semblaven soporífers (per dir-ho finament). I després... buf... La poesia èpica no és per mi.
Almenys ho he provat. I ja sé que no m'agrada.
Aquest venia de la biblioteca. Què faré amb els fills d'Hurin que està a la pila de llibres per llegir?
M'havien avisat que les recopilacions del fill d'en Tolkien... però no pensava que en el meu cas fos tan greu.
Reconec que els poemes d'en Tolkien (el pare) estan molt ben fets. I que és molt possible que a determinada gent li encantin.
Però a mi no.
Potser perquè els comentaris del fill em semblaven soporífers (per dir-ho finament). I després... buf... La poesia èpica no és per mi.
Almenys ho he provat. I ja sé que no m'agrada.
Aquest venia de la biblioteca. Què faré amb els fills d'Hurin que està a la pila de llibres per llegir?
6 de gener del 2010
Luna llena
Luna llena, que no Luna nueva (ara que està tan de moda...)
Em van deixar el llibre i he de reconèixer que el fet de veure que era un llibre policíac em va tirar una mica enrere. També em feia por que fos massa bèstia i donés massa detalls.
Però no tenia cap raó per fer-me enrere. Tan bon punt vaig començar a llegir, em vaig quedar enganxada i el que era difícil era no aturar-me.
La història comença amb un assassinat que sembla comès per un home llop... però res no és el que sembla, i al final apareixen homes llops de tots els tipus que et puguis arribar a imaginar. Ja no saps qui és home llop o qui no ho és.
Aquest és el segon llibre de la saga, però els llibres són independents l'un de l'altre (encara que, és clar, aquest segon fa referència al primer), i no passa res per llegir-los en un altre ordre.
Ara, a demanar-ne algun altre de la mateixa saga a qui em va deixar aquest :-D
Sembla que últimament tinc sort amb els llibres! :-)
Em van deixar el llibre i he de reconèixer que el fet de veure que era un llibre policíac em va tirar una mica enrere. També em feia por que fos massa bèstia i donés massa detalls.
Però no tenia cap raó per fer-me enrere. Tan bon punt vaig començar a llegir, em vaig quedar enganxada i el que era difícil era no aturar-me.
La història comença amb un assassinat que sembla comès per un home llop... però res no és el que sembla, i al final apareixen homes llops de tots els tipus que et puguis arribar a imaginar. Ja no saps qui és home llop o qui no ho és.
Aquest és el segon llibre de la saga, però els llibres són independents l'un de l'altre (encara que, és clar, aquest segon fa referència al primer), i no passa res per llegir-los en un altre ordre.
Ara, a demanar-ne algun altre de la mateixa saga a qui em va deixar aquest :-D
Sembla que últimament tinc sort amb els llibres! :-)
1 de gener del 2010
2009 en llibres
Tal com vaig fer l'any passat i fa dos anys, he fet un resum de tots els llibres que he llegit aquest any 2009.
Si fa dos anys vaig llegir 18 llibres i l'any passat en vaig llegir 26, aquest any no ha sigut massa diferent de l'any passat: 25 llibres, amb un total (segons l'anobii) de 10125 pàgines, que fan una mitjana d'entre 27 i 28 pàgines per dia.
L'any passat vaig deixar pendent la segona part de Tobi Lolness, que he llegit aquest any :-D També la segona part d'Spin, que per poc temps, però també ha arribat aquest any. Malauradament, no he trobat moment per tornar amb Discworld. I sí, fins ara encara he resistit a la saga vampírica, tot i que no sé per quan de temps...
D'altra banda, aquest any he llegit un clàssic d'aquells que tenia ganes de llegir i que encara no havia llegit (Fahrenheit 451), un llibre en anglès (quasi, quasi, però al final n'he llegit un).
Aquest any he reprès Eragon (amb ganes de que surti el quart!) i he començat dues sagues: Canción de hielo y fuego i Los hijos de la tierra. Totes dues m'estan agradant molt, i mica en mica (que jo sóc lenta llegint) aniré fent...
D'altra banda, he estat gairebé un any per llegir La música de los números primos. Tot i que la temàtica m'agradava, el llibre se'm va fer pesadíssim de llegir. Hi vaig trobar a faltar detalls, i sobretot vaig trobar que sobraven moltes coses de l'estil del paisatge de Riemann o de l'aritmètica del rellotge. Si les coses tenen un nom, no massa difícil, per què posar-hi un nom que no li correspon? Per això, i per la manera d'escriure, se'm feia molt difícil agafar-lo per continuar llegint. I per això he trigat gairebé un any a llegir-lo. I, com que no em semblava massa recomanable, vaig preferir no fer-ne cap post...
Millor llibre de l'any: tinc el dubte entre Nemesis (el mestre Asimov no falla mai) i el Clan del oso cavernario (esperant a llegir la segona part).
Si fa dos anys vaig llegir 18 llibres i l'any passat en vaig llegir 26, aquest any no ha sigut massa diferent de l'any passat: 25 llibres, amb un total (segons l'anobii) de 10125 pàgines, que fan una mitjana d'entre 27 i 28 pàgines per dia.
- Grimpow
- Les rondalles del Bard Gallard
- Dos ciris al diable
- Fahrenheit 451
- Eager
- Nemesis
- Roverandom
- Peter Pan de Rojo escarlata
- Els ulls de l'Elisha
- Guía del autoestopista galáctico
- Els millors contes de la literatura fantàstica
- Eldest
- La hechicera
- Brisingr
- El niño robado
- Juego de tronos
- El último unicornio
- Gotholàndia
- Choque de reyes
- Justin Time
- Septimus y el anillo de las dos caras
- El clan del oso cavernario
- La música de los números primos
- Grimpow y la bruja de la estirpe
- Axis
L'any passat vaig deixar pendent la segona part de Tobi Lolness, que he llegit aquest any :-D També la segona part d'Spin, que per poc temps, però també ha arribat aquest any. Malauradament, no he trobat moment per tornar amb Discworld. I sí, fins ara encara he resistit a la saga vampírica, tot i que no sé per quan de temps...
D'altra banda, aquest any he llegit un clàssic d'aquells que tenia ganes de llegir i que encara no havia llegit (Fahrenheit 451), un llibre en anglès (quasi, quasi, però al final n'he llegit un).
Aquest any he reprès Eragon (amb ganes de que surti el quart!) i he començat dues sagues: Canción de hielo y fuego i Los hijos de la tierra. Totes dues m'estan agradant molt, i mica en mica (que jo sóc lenta llegint) aniré fent...
D'altra banda, he estat gairebé un any per llegir La música de los números primos. Tot i que la temàtica m'agradava, el llibre se'm va fer pesadíssim de llegir. Hi vaig trobar a faltar detalls, i sobretot vaig trobar que sobraven moltes coses de l'estil del paisatge de Riemann o de l'aritmètica del rellotge. Si les coses tenen un nom, no massa difícil, per què posar-hi un nom que no li correspon? Per això, i per la manera d'escriure, se'm feia molt difícil agafar-lo per continuar llegint. I per això he trigat gairebé un any a llegir-lo. I, com que no em semblava massa recomanable, vaig preferir no fer-ne cap post...
Millor llibre de l'any: tinc el dubte entre Nemesis (el mestre Asimov no falla mai) i el Clan del oso cavernario (esperant a llegir la segona part).
31 de desembre del 2009
Axis
Des de que em vaig enterar que Spin tenia una continuació, tenia ganes de llegir-la. El llibre havia sigut tan genial, que només tenia ganes de saber com continuaria.
Axis es desenvolupa al nou planeta on viuen els humans. De cop, un dia, comencen a caure unes coses del cel, que són fragments dels sers hipotètics que han construït el pont fins a l'altre món.
La història barreja una dona que busca el seu pare, un pilot que es queda sense feina i un nen que ha estat creant expressament per a poder-se comunicar amb aquests sers hipotètics.
Tot i que, al final, em sembla que se li'n va una mica l'olla i no acabo d'entendre massa tot plegat... potser ho explicarà al tercer llibre? Tot i l'anada d'olla, el llibre m'ha agradat, i m'ha mantingut enganxada, i ara a esperar que pugui llegir la tercera part.
Axis es desenvolupa al nou planeta on viuen els humans. De cop, un dia, comencen a caure unes coses del cel, que són fragments dels sers hipotètics que han construït el pont fins a l'altre món.
La història barreja una dona que busca el seu pare, un pilot que es queda sense feina i un nen que ha estat creant expressament per a poder-se comunicar amb aquests sers hipotètics.
Tot i que, al final, em sembla que se li'n va una mica l'olla i no acabo d'entendre massa tot plegat... potser ho explicarà al tercer llibre? Tot i l'anada d'olla, el llibre m'ha agradat, i m'ha mantingut enganxada, i ara a esperar que pugui llegir la tercera part.
16 de desembre del 2009
Grimpow y la bruja de la estirpe
Vaig llegir la primera part de Grimpow a principi d'any (tot i que pensava que feia més), i aquí vaig escriure que havia acabat molt de cop (tot i que ara no ho recordo). Però no tenia la sensació que fos una altra sèrie de llibres, pensava que s'havia acabat.
L'altre dia em vaig trobar amb la segona part a la biblioteca. I el vaig agafar. Tot i no recordar gairebé res, no en tenia un mal record.
I va ser un encert (porto una bona ratxa de llibres bons!)
Potser no és el llibre més bo del món, ni el més ben documentat, ni el que té els millors enigmes, però a mi em va entretenir, d'una forma que no podia deixar de llegir per veure què passava.
En resum, un llibre que recomanaria a qualsevol... però depèn de qui fos el qualsevol :-D Totalment recomanable, però essent conscient que és un llibre juvenil. I que, a part de ser juvenil, hi ha màgia i bruixes. I que entretè, però en cap moment va més enllà. Un llibre per llegir, d'aquells que agrada llegir.
I, per cert, el llibre acaba, però... em sembla que el més normal és que hi hagi alguna seqüela. Acaba bé, però... no pot acabar així!
L'altre dia em vaig trobar amb la segona part a la biblioteca. I el vaig agafar. Tot i no recordar gairebé res, no en tenia un mal record.
I va ser un encert (porto una bona ratxa de llibres bons!)
Potser no és el llibre més bo del món, ni el més ben documentat, ni el que té els millors enigmes, però a mi em va entretenir, d'una forma que no podia deixar de llegir per veure què passava.
En resum, un llibre que recomanaria a qualsevol... però depèn de qui fos el qualsevol :-D Totalment recomanable, però essent conscient que és un llibre juvenil. I que, a part de ser juvenil, hi ha màgia i bruixes. I que entretè, però en cap moment va més enllà. Un llibre per llegir, d'aquells que agrada llegir.
I, per cert, el llibre acaba, però... em sembla que el més normal és que hi hagi alguna seqüela. Acaba bé, però... no pot acabar així!
9 de desembre del 2009
El clan del oso cavernario
Feia temps que no començava un llibre i em quedava enganxada a ell, llegint a cada moment que tenia, com amb el clan del oso cavernario.
De fet, el llibre ara es troba a la taula del meu pare, esperant per ser llegit. I això que només ho faig amb els llibres que m'han semblat realment bons i necessito que algú més els llegeixi.
Des del primer moment és inevitable sentir-se identificat amb la pobre Ayla, i pensar com és d'injusta la vida amb ella, i sentir tot l'odi possible contra en Broud... Tot i que, al final, el fet que en Broud la faci fora del Clan i això l'obligui a buscar els altres cro-manyons sembla una esperança cap a una vida millor, encara que hagi de deixar al seu fill.
No sabria com més vendre'l, però sí que tinc una cosa clara: és un llibre que s'ha de llegir. Sense cap mena de dubte!
De fet, el llibre ara es troba a la taula del meu pare, esperant per ser llegit. I això que només ho faig amb els llibres que m'han semblat realment bons i necessito que algú més els llegeixi.
Des del primer moment és inevitable sentir-se identificat amb la pobre Ayla, i pensar com és d'injusta la vida amb ella, i sentir tot l'odi possible contra en Broud... Tot i que, al final, el fet que en Broud la faci fora del Clan i això l'obligui a buscar els altres cro-manyons sembla una esperança cap a una vida millor, encara que hagi de deixar al seu fill.
No sabria com més vendre'l, però sí que tinc una cosa clara: és un llibre que s'ha de llegir. Sense cap mena de dubte!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)