Com que "el valle de los caballos" no és gaire curt, el puc fraccionar en diverses parts, ja que ell mateix està dividit en tres grans parts.
Ja des del segon capítol del llibre es veu que el llibre estarà dividit en dos (o tres) grans parts: la part on l'Ayla està sola, que es va alternant amb la part on en Jondolar i en Thonolan fan el seu viatge, i la última part, on es troben.
De les dues primeres parts, la que m'ha agradat més és la part de l'Ayla. La seva lluita per viure sola, i com va deixant enrere alguns dels costums del clan que no li serveixen de res, per poder viure millor.
I la seva forma d'anar descobrint coses: com fer foc més ràpidament, com matar animals grossos ella sola, i, en definitiva, com sobreviure sense ajuda de ningú.
Entendreix el fet de que mati un cavall per poder tenir menjar i pells, però llavors adopti a la seva potra petita i indefensa, li doni menjar, i la salvi dels depredadors. De la mateixa manera com que es trobi una cria de lleó cavernari (un lleó!) i l'adopti igualment i el faci créixer.
Només tinc un petit dubte, que no sé si depèn de la traducció o ja era així. El dia que va trobar el lleó cavernari petit, el llibre diu que va matar un ren. Però més endavant parla d'un cèrvol. Va matar un ren o un cèrvol?
15 de maig del 2010
29 d’abril del 2010
Poliedrum o un llibre en video-joc
Començaré essent dolenta. Si hi ha un premi que s'anomena "As de picas", i que, entre altres coses, es farà un video-joc basat en el llibre que guanyi... què escriuries?
Poliedrum és això i res més que això. Uns nens aficionats a la fantasia, que per unes determinades circumstàncies, han d'entrar en un video-joc per salvar el món. I, oh quina casualitat, entre una de les moltes coses que han de fer, han de trobar els 4 asos d'una baralla, entre ells l'as de piques (...)
El llibre és entretingut, però no té res. Et poses a llegir-lo i tot el llibre tens la sensació que estàs llegint una partida en un video-joc... fins que arribes al final i t'adones que la partida ha quedat a mitges.
Es pot llegir ràpid i sense que sigui massa complicat, però... em sembla que no esperaré que surti la segona part, ni tampoc jugaré al video-joc...
Poliedrum és això i res més que això. Uns nens aficionats a la fantasia, que per unes determinades circumstàncies, han d'entrar en un video-joc per salvar el món. I, oh quina casualitat, entre una de les moltes coses que han de fer, han de trobar els 4 asos d'una baralla, entre ells l'as de piques (...)
El llibre és entretingut, però no té res. Et poses a llegir-lo i tot el llibre tens la sensació que estàs llegint una partida en un video-joc... fins que arribes al final i t'adones que la partida ha quedat a mitges.
Es pot llegir ràpid i sense que sigui massa complicat, però... em sembla que no esperaré que surti la segona part, ni tampoc jugaré al video-joc...
22 d’abril del 2010
La máquina Génesis
Feia temps que no llegia un llibre de ciència ficció que m'agradés tant.
La máquina Génesis està publicat per primer cop al 1978, i representa que l'acció té lloc els primers anys del segle XXI. O sigui, que ja és passat.
Tot i així, el llibre segueix essent actual, i es pot llegir com si et parlessin d'un futur que encara no ha arribat.
A destacar el fet de les trucades per internet, que ja al 1978 ja ho preveia!
El llibre m'ha semblat genial en totes les seves fases. No és un llibre senzill del tot, perquè quan comença a parlar de l'espai-k hi posa força teoria. Tot i així, no es fa pesat, i crec que és necessari per explicar el que passa.
Però si el llibre és bo, el final m'ha semblat genial.
Tot i que no l'explicaré, que l'espatllaria :-D
En resum: un dels millors llibres que he llegit últimament.
La máquina Génesis està publicat per primer cop al 1978, i representa que l'acció té lloc els primers anys del segle XXI. O sigui, que ja és passat.
Tot i així, el llibre segueix essent actual, i es pot llegir com si et parlessin d'un futur que encara no ha arribat.
A destacar el fet de les trucades per internet, que ja al 1978 ja ho preveia!
El llibre m'ha semblat genial en totes les seves fases. No és un llibre senzill del tot, perquè quan comença a parlar de l'espai-k hi posa força teoria. Tot i així, no es fa pesat, i crec que és necessari per explicar el que passa.
Però si el llibre és bo, el final m'ha semblat genial.
Tot i que no l'explicaré, que l'espatllaria :-D
En resum: un dels millors llibres que he llegit últimament.
12 d’abril del 2010
El caballero
Segueixo amb la saga d'en Harry Dresden, que ja que me'ls estan deixant i es poden llegir, vaig llegint.
En aquest cas era el quart llibre.
Al principi vaig pensar que era una mica més del mateix i pensava que m'avorriria molt mentre el llegís.
Però durant el llibre, en Jim Butcher et posa dins d'un món de fades, on tot és nou i tot és imaginari. Et trobes allà al mig, i tot i ser en Harry Dresden, és del tot diferent. I tens ganes de saber més i més sobre les fades.
Tot i així, al final torna a caure una mica. Potser li faltava una mica d'alguna cosa més.
Però en resum, un bon llibre, i entretingut, com tots els de la saga.
En aquest cas era el quart llibre.
Al principi vaig pensar que era una mica més del mateix i pensava que m'avorriria molt mentre el llegís.
Però durant el llibre, en Jim Butcher et posa dins d'un món de fades, on tot és nou i tot és imaginari. Et trobes allà al mig, i tot i ser en Harry Dresden, és del tot diferent. I tens ganes de saber més i més sobre les fades.
Tot i així, al final torna a caure una mica. Potser li faltava una mica d'alguna cosa més.
Però en resum, un bon llibre, i entretingut, com tots els de la saga.
1 d’abril del 2010
Justin Time i el projecte Montauk
La primera part de la col.lecció de llibres em va semblar bona, o aquest és el record que en tinc. En Justin es posa a buscar els seus pares, que van desaparèixer després d'un viatge en el temps, i per fer-ho, ell mateix viatja en el temps.
En aquesta segona part, segueix viatjant en el temps, buscant els seus pares. I encara no els troba, és clar. Només que no m'han quedat ganes de saber com continua.
Els personatges no estan massa ben desenvolupats, i la història, encara menys. I, a part d'estar massa poc desenvolupada, la vol embolicar molt... d'una manera innecessària. Massa embolic massa poc desenvolupat, que deixa una sensació molt dolenta.
Com per no seguir llegint la següent part.
Això sí, es llegeix ràpid i és molt curt.
Però també: el llibre no té cap mena de rigor de res.
En fi...
En aquesta segona part, segueix viatjant en el temps, buscant els seus pares. I encara no els troba, és clar. Només que no m'han quedat ganes de saber com continua.
Els personatges no estan massa ben desenvolupats, i la història, encara menys. I, a part d'estar massa poc desenvolupada, la vol embolicar molt... d'una manera innecessària. Massa embolic massa poc desenvolupat, que deixa una sensació molt dolenta.
Com per no seguir llegint la següent part.
Això sí, es llegeix ràpid i és molt curt.
Però també: el llibre no té cap mena de rigor de res.
En fi...
27 de març del 2010
Tormenta de espadas (II)
Després de la primera part, i d'un descans de dos llibres, ja tocava la segona part de Tormenta de espadas.
No sé què té la sèrie de "canción de hielo y fuego" que cada cop m'agrada més.
Un dia no sé on vaig escriure que algú deia que el mèrit d'un escriptor de misteri no és trobar qui va ser el que va fer el crim, sinó que el mèrit estava en saber posar les pistes ben repartides pel mig del llibre. En aquest cas (i com ja passava amb Harry Potter), no és que les "pistes" estiguin ben repartides en el llibre, sinó que les coses estan repartides durant tota la saga.
Com a exemples, el cas de la Reina de les Espines. Surt 3 cops al llibre. Al primer, convida a la Sansa a sopar. I ja t'imagines per què l'ha convidat, però jo almenys no en vaig fer massa cas. El segon cop és quan es casa en Joffrey. Surt allà, i dius: "Ostres, què hi fa aquesta dona aquí?" No perquè no pogués ser al casament, sinó perquè era un tros que jo no entenia per què hi era. Quan torna a sortir, llavors ho entens tot. El perquè ha tingut aquesta entrada fugaç i per què ha sortit quan ha sortit.
El segon, les intrigues d'en Meñique i de l'Araña. Coses que van passar al primer llibre es resolen en aquest tercer.
I tot això fa pensar que, d'alguna manera, tot el que hi ha al llibre (i no és poc) té alguna raó de ser, i al final ens acabarem enterant de tot i de més.
La llàstima és que ara ja només em queda un llibre per llegir, i al ritme que va en George R. Martin a escriure els següents llibres... trigaré molt a saber què passa. Això, unit a la meva falta de memòria, fa que no sàpiga si ja agafar el cinquè llibre o esperar a veure què passa... De mentres, ahir ja vaig comprar-me un altre llibre d'en George, que no sé de què va, però que estic segura que serà genial.
Però, com que sé que no podré resistir massa la temptació i abans de que me n'adoni ja estaré a la biblioteca demanant la quarta part... Quan arribi la quarta part em dedicaré a fer spoilers per aquí, i així quan d'aquí a uns anys pugui llegir el següent... em tindré a mi mateixa per recordar-m'ho!
No sé què té la sèrie de "canción de hielo y fuego" que cada cop m'agrada més.
Un dia no sé on vaig escriure que algú deia que el mèrit d'un escriptor de misteri no és trobar qui va ser el que va fer el crim, sinó que el mèrit estava en saber posar les pistes ben repartides pel mig del llibre. En aquest cas (i com ja passava amb Harry Potter), no és que les "pistes" estiguin ben repartides en el llibre, sinó que les coses estan repartides durant tota la saga.
Com a exemples, el cas de la Reina de les Espines. Surt 3 cops al llibre. Al primer, convida a la Sansa a sopar. I ja t'imagines per què l'ha convidat, però jo almenys no en vaig fer massa cas. El segon cop és quan es casa en Joffrey. Surt allà, i dius: "Ostres, què hi fa aquesta dona aquí?" No perquè no pogués ser al casament, sinó perquè era un tros que jo no entenia per què hi era. Quan torna a sortir, llavors ho entens tot. El perquè ha tingut aquesta entrada fugaç i per què ha sortit quan ha sortit.
El segon, les intrigues d'en Meñique i de l'Araña. Coses que van passar al primer llibre es resolen en aquest tercer.
I tot això fa pensar que, d'alguna manera, tot el que hi ha al llibre (i no és poc) té alguna raó de ser, i al final ens acabarem enterant de tot i de més.
La llàstima és que ara ja només em queda un llibre per llegir, i al ritme que va en George R. Martin a escriure els següents llibres... trigaré molt a saber què passa. Això, unit a la meva falta de memòria, fa que no sàpiga si ja agafar el cinquè llibre o esperar a veure què passa... De mentres, ahir ja vaig comprar-me un altre llibre d'en George, que no sé de què va, però que estic segura que serà genial.
Però, com que sé que no podré resistir massa la temptació i abans de que me n'adoni ja estaré a la biblioteca demanant la quarta part... Quan arribi la quarta part em dedicaré a fer spoilers per aquí, i així quan d'aquí a uns anys pugui llegir el següent... em tindré a mi mateixa per recordar-m'ho!
11 de març del 2010
Carpe Jugulum
L'altre dia estava a Girona i tenia una hora sense fer res. M'havia descuidat de portar cap llibre, i com que feia molts mesos que no en comprava cap (he resistit!!!) vaig anar a la llibreria. Vaig trobar un llibre d'en Terry Pratchett, que em va semblar que no era de Mundo Disco (o almenys no ho deia enlloc) i vaig decidir comprar-lo, a veure si em reconciliava amb aquest autor...
Al primer paràgraf del llibre ja vaig veure que m'havia equivocat... era de Mundo Disco!
Tot i així, vaig decidir donar-li una oportunitat.
El llibre em va fer companyia una tarda de neu... però...
Bé, la Mort em va caure bé. Però hi havia massa bromes al llibre que em semblaven bromes per fer riure, però que a mi no em feien cap gràcia. Sé que a la gent li fan gràcia, però a mi... no res. No dec tenir sentit de l'humor, tot i que hi ha moltes coses que em fan gràcia...
Com que encara en tinc un altre per casa, vaig decidir que un dia el llegiria. La última oportunitat... A veure si a la tercera...
Al primer paràgraf del llibre ja vaig veure que m'havia equivocat... era de Mundo Disco!
Tot i així, vaig decidir donar-li una oportunitat.
El llibre em va fer companyia una tarda de neu... però...
Bé, la Mort em va caure bé. Però hi havia massa bromes al llibre que em semblaven bromes per fer riure, però que a mi no em feien cap gràcia. Sé que a la gent li fan gràcia, però a mi... no res. No dec tenir sentit de l'humor, tot i que hi ha moltes coses que em fan gràcia...
Com que encara en tinc un altre per casa, vaig decidir que un dia el llegiria. La última oportunitat... A veure si a la tercera...
7 de març del 2010
Tormenta
Després de llegir el segon llibre de la saga d'en Harry Dresden, tocava el primer.
I sí, són independents l'un de l'altre (encara que al segon diu alguna cosa del primer). Però, és clar, llavors et poses a llegir el primer, i hi ha la descripció dels personatges i... i ja ho saps!
Tret d'això, el llibre genial, com el segon. D'aquells que t'enganxen i no pots parar de llegir. O has de triar parar de llegir, perquè sinó... xungo! Et passaries tota la nit llegint!
Així que, com el primer, molt recomanable. I ara a esperar el tercer (o el quart...)
I sí, són independents l'un de l'altre (encara que al segon diu alguna cosa del primer). Però, és clar, llavors et poses a llegir el primer, i hi ha la descripció dels personatges i... i ja ho saps!
Tret d'això, el llibre genial, com el segon. D'aquells que t'enganxen i no pots parar de llegir. O has de triar parar de llegir, perquè sinó... xungo! Et passaries tota la nit llegint!
Així que, com el primer, molt recomanable. I ara a esperar el tercer (o el quart...)
24 de febrer del 2010
Tormenta de espadas (I)
Quan vaig agafar el llibre de la biblioteca, em va sorprendre molt que fos tan "curt". Tenia unes 600 pàgines, sí, però l'anterior era més llarg, i normalment, amb aquestes sagues, cada llibre és més llarg que l'anterior (i sinó que li preguntin a en Paolini, que pensava fer 3 llibres, i el tercer és la bíblia i encara en falta un quart!!!)
Al cap d'uns dies vaig veure que el llibre tenia un I molt sospitós a la portada.
Uns dies més tard vaig veure que a la contraportada hi posava que els dos volums es venien conjuntament...
La segona part, és clar, ja està demanada a la biblioteca perquè arribi.
Aquest és l'únic problema que trobo a aquests llibres. Que no és només que tinguin 600 pàgines. Això rai! És que cada pàgina és més llarga del normal (o jo trigo més que amb qualsevol altre llibre a llegir-la), i els llibres acaben durant-me massa temps. Aquest cop ha sigut gairebé un mes, i reconec que m'agrada variar una miqueta més, i no llegir un mes seguit el mateix!
Però, és clar, amb la de personatges que hi ha! Jo, amb la meva memòria de mosquit, em perdo una mica.
D'altra banda, el llibre segueix genial, i sembla mentida com després de tantes pàgines encara tens ganes de llegir més i més i de saber-ne més (fent un descans per no llegir sempre el mateix, és clar!)
En aquest llibre et trobes per primer cop a la pell d'en Jaime Lanister (mmm... hi haurà Cersei? O Joffrey?). Ha sigut interessant.
D'altra banda, els nens Stark es comencen a fer grans (encara no hi ha hagut cap capítol des del punt de vista d'en Robb. N'hi haurà algun?) Tot i que, és clar, per mi, ja des del principi, els meus preferits són en Jon i l'Arya, tot i que en Bran està fent prous mèrits per estar entre els preferits. I als Stark s'ha afegit en Sam, també com a personatge preferit. I fins i tot en Tyron. Però, és clar, a l'Arya i en Jon no els supera ningú!
D'aquesta primera part del llibre (el primer volum...), destacaria la lluita interna que té en Jon durant tots els capítols. Em feia patir, però realment, semblava que m'hi trobés jo. I la forma com es resol, gràcies a en Verano, també m'ha semblat genial.
També se'm feien interessants els trossos on sortien la Brienne (una altra candidata a personatge preferit, si és que ja no ho és) i en Jaime.
I en Rickon? Què se n'ha fet d'en Rickon? No surt enlloc!
Tot i que per fer una valoració suposo que hauria de llegir el segon volum, de moment el llibre segueix en la línia, perfecte. I ara a llegir el segon volum, però per descansar enmig... una novel.la que es titula "Tormenta". Per si no tenia prou tempesta :-D
Ah, sí! De moment, tot i que els "Otros" no em fan gaire gràcia, em quedo amb el gel i no amb el foc. La Daenerys no em cau massa bé (o gens bé...), i el déu del foc tampoc m'entusiasma... Sí, és una lluita entre el gel i el foc, però... de moment, em quedo amb el gel.
Al cap d'uns dies vaig veure que el llibre tenia un I molt sospitós a la portada.
Uns dies més tard vaig veure que a la contraportada hi posava que els dos volums es venien conjuntament...
La segona part, és clar, ja està demanada a la biblioteca perquè arribi.
Aquest és l'únic problema que trobo a aquests llibres. Que no és només que tinguin 600 pàgines. Això rai! És que cada pàgina és més llarga del normal (o jo trigo més que amb qualsevol altre llibre a llegir-la), i els llibres acaben durant-me massa temps. Aquest cop ha sigut gairebé un mes, i reconec que m'agrada variar una miqueta més, i no llegir un mes seguit el mateix!
Però, és clar, amb la de personatges que hi ha! Jo, amb la meva memòria de mosquit, em perdo una mica.
D'altra banda, el llibre segueix genial, i sembla mentida com després de tantes pàgines encara tens ganes de llegir més i més i de saber-ne més (fent un descans per no llegir sempre el mateix, és clar!)
En aquest llibre et trobes per primer cop a la pell d'en Jaime Lanister (mmm... hi haurà Cersei? O Joffrey?). Ha sigut interessant.
D'altra banda, els nens Stark es comencen a fer grans (encara no hi ha hagut cap capítol des del punt de vista d'en Robb. N'hi haurà algun?) Tot i que, és clar, per mi, ja des del principi, els meus preferits són en Jon i l'Arya, tot i que en Bran està fent prous mèrits per estar entre els preferits. I als Stark s'ha afegit en Sam, també com a personatge preferit. I fins i tot en Tyron. Però, és clar, a l'Arya i en Jon no els supera ningú!
D'aquesta primera part del llibre (el primer volum...), destacaria la lluita interna que té en Jon durant tots els capítols. Em feia patir, però realment, semblava que m'hi trobés jo. I la forma com es resol, gràcies a en Verano, també m'ha semblat genial.
També se'm feien interessants els trossos on sortien la Brienne (una altra candidata a personatge preferit, si és que ja no ho és) i en Jaime.
I en Rickon? Què se n'ha fet d'en Rickon? No surt enlloc!
Tot i que per fer una valoració suposo que hauria de llegir el segon volum, de moment el llibre segueix en la línia, perfecte. I ara a llegir el segon volum, però per descansar enmig... una novel.la que es titula "Tormenta". Per si no tenia prou tempesta :-D
Ah, sí! De moment, tot i que els "Otros" no em fan gaire gràcia, em quedo amb el gel i no amb el foc. La Daenerys no em cau massa bé (o gens bé...), i el déu del foc tampoc m'entusiasma... Sí, és una lluita entre el gel i el foc, però... de moment, em quedo amb el gel.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)