La proporción áurea

Un dia, donant una volta per una botiga (que no era de llibres) em vaig trobar amb aquest llibre. Veient el títol i, sobretot la portada, no vaig poder evitar comprar-lo.

Es va quedar a la pila de llibres per llegir, esperant-me, fins que, quan vaig marxar a Anglaterra, va venir amb mi, bàsicament perquè era dels que pesaven poc...

Al principi el llibre em va avorrir enormement. El que deia l'autor no em feia cap gràcia, i no li trobava el què...

Fins que comença a parlar de matemàtiques... Llavors comença a fer-ho en plan molt senzill. Si fins i tot explica com trobar la solució d'una equació de segon grau!!!

I, de cop, es posa a explicar moltes propietats. Clar, aquí em cau la bava. Llàstima que només fossin 4-5 pàgines... Però ho fa una mica sense solta ni volta, i de cop deixa la pregunta a l'aire de si hi ha algun número de Fibonacci de 666 xifres, però ni diu com ho resol, ni res de res... I, com aquesta, un munt de coses que es treu de la màniga, que tenen una certa dificultat (no és homogeni). Una mica com si no volgués posar equacions per no espantar el personal, però llavors posa coses més difícils sense cap justificació.

I després torna a ser soporífer fins que té 4 o 5 pàgines interessants més, per acabar essent soporífer fins al final del llibre.

En definitiva: no gaires coses interessants, molta palla, i moltes coses prescindibles.

És clar que, per anar alternant aquest llibre amb un altre, en vaig agafar un altre... que encara va ser pitjor!

Fundación e imperio

Història del llibre: Seguint amb la meva relectura de la Fundació, ara tocava Fundació i imperi. Creia que era el llibre que menys recordava de tots... fins que vaig veure que era en el que apareixia per primera vegada el Mulo!

Valoració general: Genial, és clar. Tot i que el meu preferit és el que ve després. Estic "nerviosa" per si la segona fundació superarà una relectura que faci que segueixi essent el meu preferit. És clar que és difícil!

El rellegiria? Ja ho estic fent, i ho tornaria a fer...

Amanecer

Història del llibre: No em deixaria l'últim llibre per acabar la sèrie...

Valoració general: Ha sigut un bon entreteniment pels 3 dies tancada a casa per la neu, però... La primera part, la del casament, etc, mitjana. La segona part, la narrada per en Jacob, fatal. És que no m'agrada quan ho narra ell... I la tercera part... Doncs la part que explica més històries, encara, però...

Enganxa? El que sí que té és que sí que enganxa...

Llarg? Comptant que l'he llegit en 3 dies, no hauria de dir que es fa llarg, però des de la meitat del llibre que ja només pensava "que acabi ja"...

Divertit? Potser té 2 o 3 paràgrafs... Llàstima que, una de les coses més divertides, que són les bromes de l'Emmett, i va i se les carrega ràpid...

El rellegiria? No.

Més?

Ja sé que l'autora és la que fa la història, i tot això, però...

Això d'en Jacob i la Nessi no té nom. No podria trobar una solució menys rebuscada? Comença a ser una anada d'olla mooooooolt gran.

I, a part d'unes quantes coses més, la pitjor: pàgines i pàgines preparant-se per lluitar contra els Vulturis, explicant, venint gent... i llavors... res??????????????? Va, home! Sí, ja sé que és més un llibre romàntic i tota la resta, però després de llegir tota la resta, jo esperava aquí la gran batalla, i sento que m'han pres una mica el pèl...

El retorno de los dragones

Història del llibre: Estava a totes les llibreries angleses que vaig visitar, així que em va picar la curiositat per la saga, i vaig decidir que li donaria una oportunitat.

Valoració general: Interessant, però no dels millors llibres que he llegit...

Enganxa? A estones, però tampoc té gaire poder d'engaxar... Potser a les batalles, i poca cosa més...

Llarg? A mi se'm va fer una mica llarg, tot i que en pàgines (i amb el reader és fàcil de comparar) no era més llarg que els altres llibres que he llegit últimament.

Divertit? Té trossos que sí.

El rellegiria? Crec que no. Però seguiré llegint la saga...

Més?

Després de llegir unes 50 pàgines

No sabia si m'agradaria o no. M'agrada. Però... per què em recorda tant a El senyor dels anells? No només els personatges, sinó la història, el món i tot plegat. M'agrada. Però crec que va essent hora que llegeixi més clàssics, que potser seran més "originals".

D'acord, quan acabi de rellegir la Fundació, les properes relectures han de ser el Hòbbit i El senyor dels anells...

El dia següent...

Dracs dolents? Després d'Eragon i de llegir algun dels llibres de Pern, se'm fa com estrany pensar en els dracs com dolents... I això que abans no m'hagués costat!!!

Un cèrvol blanc? Això em recorda que fa temps que tinc pendent els contes de la taverna del cèrvol blanc... A veure si el llegeixo aviat!!!

Al final...

Se m'ha fet una mica pesat d'acabar... A estones era divertit, però la resta... em semblava una mala còpia del senyor dels anells...

Tot i així, miraré de seguir, almenys la primera trilogia, a veure si millora...

Eclipse

Història del llibre: Després de llegir els anteriors, no deixaria la història penjada...

Valoració general: He de dir que crec que m'ha agradat més que els altres. M'ha agradat conèixer la història de la Rosalie, però sobretot la història d'en Jasper i de com es van crear els homes llops. La història "real" del llibre m'ha enganxat (a la part més xafardera de mi), però el que més m'ha agradat dels llibres és com ha desenvolupat les històries antigues.

Enganxa? Molt. Hi havia moments que no podia parar de llegir.

Llarg? No se me n'ha fet...

El rellegiria? Crec que no... L'únic al.licient per rellegir tota la sèrie seria trobar-hi errors, i no crec que sigui el cas...

Més? Crec que, després d'aquest tercer, puc dir que el quart serà el millor de tots (excepte que a la Meyer se li'n vagi l'olla com a tanta gent que ha fet sèries d'aquestes). Esperem que no. Aviat vindrà el quart...

La fundació

Història del llibre: En la meva relectura de tota la saga de la fundació, ara tocava precisament el primer volum: La fundació. Encara me'n queden uns quants per anar llegint :-D

Valoració general: Gairebé no recordava el llibre. Feia... massa anys que no el llegia! No sé exactament quants, però al voltant dels 10. I, com ja no recordava, el llibre m'ha tornat a agradar molt. I m'ha recordat que algun dia he de tornar a llegir els contes de l'Asimov, que al cap i a la fi són els que em van portar al món de la ciència ficció. Ja que, no ho recordava, però la Fundació és un seguit de contes, que tots tenen aquell a marca de l'Asimov.

Enganxa? Cada cop que començava un capítol-conte no podia parar de llegir fins a acabar-lo!

Llarg? No. Curtíssim. Massa curt i tot!

Divertit? Té alguna coseta.

El rellegiria? Sí. Espero no tornar a deixar passar 10 anys fins que torni a rellegir tota la saga!

La búsqueda del dragón

Súbitamente, F'nor se dio cuenta de cierta inseguridad en la voz de F'lar. El caudillo del Weyr no estaba tan convencido como parecía de aquella idea heterodoxa. Sin embargo, el objetivo reconocido de los dragoneros, ¿no era acaso el completo exterminio de todas las Hebras de los cielos de Pern? ¿Lo era? No había una sola línea en las Baladas y Sagas Docentes que sugiriera que los dragoneros tenían que hacer algo más que prepararse y defender Pern cuando pasara la Estrella Roja. Ninguna alusión a una época en la que las Hebras habrían dejado de existir. - ¿No es posible que nosotros, ahora, seamos la culminación de millares de Revoluciones de minucioso planeamiento y desarrollo? - estaba sugiriendo F'lar-. Mira, ¿no lo corroboran todos los hechos? El apoyo de la población, la destreza de Fandarel, el descubrimiento de esas habitaciones y los aparatos, las lombrices... todo.

- Excepto uno - dijo F'nor lentamente, odiándose a si mismo. -¿Cuál? - Todo el calor, todo el entusiasmo se habían apagado en F'lar, y aquella única palabra surgió con una voz fría y ronca.

- Hijo de mi padre -empezó F'nor, aspirando profundamente-, si los dragoneros limpian la Estrella de Hebras, ¿qué porvenir les aguarda?

Història del llibre: Des de que vaig llegir El vuelo del dragón que tenia ganes de llegir-ne la continuació. Així que una de les primeres coses que vaig buscar quan vaig tenir el lector era a veure si trobava la continuació... Llàstima que només n'hagi trobat 4, de moment, perquè tinc ganes de llegir tots els altres :-D

Valoració general: Genial. Com el primer, al principi em perdia una mica amb la quantitat de personatges nous, però després, genial. Com el primer.

Enganxa? Sí, i molt. I quan l'acabes, tens ganes de més!

Llarg? No! Es fa curtíssim!

Divertit? Bé, no és avorrit, però tampoc rius...

El rellegiria? I tant! De fet, el pla és trobar-los tots, llegir-los en l'ordre en què van ser escrits, i passat un temps, llegir-los en ordre cronològic... El mateix que estic fent ara amb la fundació...

Més?

El llibre comença que sembla una lluita entre els genets dels dracs antics, que van venir viatjant 400 anys en el temps, i els actuals, que tenen unes idees molt més revolucionaries. Ja em pensava que la cosa degeneraria, però... no!

De seguida entra en joc l'evolució. L'aparició uns dracs petits, que segons sembla són els animals a partir dels quals es van desenvolupar els dracs (cosa que dóna moltes ganes de llegir els llibres sobre el primer atac i què van fer!) La teoria és recolzada, és clar, pel fet que els dracs d'ara són més grans que els de fa 400 anys, i van creixent. La pregunta és: als llibres de la primera passada ens explicarà com es van crear els dracs? I els cucs?

Però no només això. Es comença a mirar l'Estrella Vermella (mmm... massa coincidències amb el Sistema Solar?) amb telescopi, per saber si s'hi pot anar. Fa especialment gràcia el primer cop que munten el telescopi i tothom vol mirar :-D

I, és clar, també hi ha lloc per les històries personals, com la de la pobre Brekke (sempre hi ha d'haver algú a qui la vida maltracti?), o el naixement d'en/la Ruth, que suposo que tindrà més rellevància al següent llibre (al cap i a la fi, el títol fa referència a un drac blanc). Així que... a esperar el següent llibre, a veure si és tan bo com aquests!

Luna nueva

Història del llibre: Ja que vaig llegir el primer, tocava el segon...

Valoració general: Al principi el volia deixar... després em va enganxar... i al final vaig pensar que per què no l'havia deixat...

Enganxa? Sí...

Llarg? No, no massa.

Divertit? Tampoc massa.

El rellegiria? O els següents m'agraden molt o diria que no...

Més?

(Escrit just després d'acabar el tercer capítol).

Però quina mala llet que té la Meyer! Sí, ja sé que és la història, i bla, bla, bla, però que malament que se m'ha quedat el cos després de llegir el capítol en què l'Edward se'n va!

I després he pensat: coi, que ja podia haver acabat el primer llibre així! Això és més un final que un principi de llibre!

I sí, ja sé que segurament ho havia de fer, però... quin mal rotllo que m'ha entrat!!!


(Un parell de capítols més tard...)

Buf... La història del primer llibre encara era acceptable. La Bella és bastant adulta, i l'Edward ho era, sense cap mena de dubte. Però... com la cosa continui com ho està fent amb en Jacob, deixo el llibre. Buf... Crec que no soportaré gaire temps la tonteria adolescent...

A part, segurament no hauria d'haver llegit "El Sol de Medianoche" primer... Ara trobo a faltar el punt de vista de l'Edward, que era molt més interessant...

(uns capítols més tard...)

Ostres! Lo de la veu em té ben intrigada!!! La Bella està sonada? No ho semblaria pas... Però, si l'Edward no li pot llegir el pensament tampoc deu poder entrar a la seva ment, no? Llavors... per què sent la veu?

El tema Jacob-Mike m'està posant dels nervis... Buf...

(Al final...)

Mmm... Lo de les veus em sembla patètic. Com sentia la veu quan ella no sabia que estava en perill si s'ho estava inventant? Buf... Per matar a la Meyer!

Però bé, llegiré el tercer, algun dia, a veure com continua... Ja que he començat...

La espada leal

Història del llibre: Era el que venia després del Caballero errante, i es trobava fàcilment al mateix lloc on vaig trobar l'altre :-D

Valoració general: És un llibre com El caballero errante, que es llegeix en un moment. Però, en aquest cas, un cop l'acabes de llegir et quedes una mica com... d'acord, era una història, però quina història més xorra, no?

Enganxa? I tant! Perquè, com El caballero errante, és un llibre sense capítols. Sense pauses. Per llegir-lo d'una tirada i no parar.

Llarg? No! Tot el contrari.

Divertit? Sí.

El rellegiria? Bé, en algun moment que volgués llegir alguna cosa entretinguda i curta...

Hacia la fundación

Història del llibre: Seguint amb el meu propòsit de llegir la sèrie de la Fundació aquests mesos, és el llibre que ve just després del Preludio a la Fundación :-D

Valoració general: Molt bo, com tots els de la saga. Potser una mica per sota dels altres, però a bon nivell.

Enganxa? Sí.

Llarg? Té unes quantes pàgines, però no es fa llarg.

Divertit? A estones, però no és el punt fort del llibre...

El rellegiria? L'he rellegit, i segurament el torni a rellegir algun altre cop, quan torni a agafar tota la saga per banda :-D

Més?

Tenint en compte que he llegit aquest llibre en una habitació que està a menys de 3 metres del riu Wey, em fa molta gràcia cada cop que parlen del comptat de Wey :-D