La història de la fada Camèlia (i la resta de fades)

Títol: Totes les fades del regne
Autor: Laura Gallego
Saga: (no)
Pàgines: 480
Puntuació:  ☺ ☺ ☺ ☺

Aquest és un llibre de contes, explicat en un món on tots els contes han ocorregut (o estan per ocórrer). Un món on hi ha fades padrines, animals ancestrals, i un munt de coses més de les que surten als contes. Però, per variar, aquest llibre no explica la història de cap heroi, ni de cap princesa, sinó que explica la història de les fades padrines, molt personalitzada en la Camèlia, una fada padrina amb un munt de fillols, i un munt de feina.

El llibre té moltes coses bones. Una d'elles, el fet de que, en qualsevol moment, et pot sortir una referència a algun conte que no t'esperaves. I també té coses originals, com que el títol de cada capítol és una frase (o un tros de frase) del capítol, que resumeix el que ens està explicant el capítol. I, fins i tot, el títol també surt al llibre: "es convida a totes les fades del regne..."

Tot i així, jo posaria dos peròs al llibre. El primer, cap a la meitat del llibre, on la història fa un gir inesperat que fa que, a partir de llavors, tot sigui diferent. El canvi no està explicat, i t'ho has d'anar imaginant. Hagués agraït una mica més d'explicació, o d'història en aquest punt. I el segon, el final. És un bon final, però també és una mica precipitat. M'hagués agradat llegir com reben a les 3 fades padrines, i altres coses.

Tot i així, és una bona lectura, ràpida i entretinguda. Va ser el meu auto-regal de sant Jordi, i no me'n penedeixo pas d'haver-lo comprat!

Jean le Flambeur: introducció, però sense explicació

Títol: El ladrón cuántico
Autor: Hannu Rajaniemi
Saga: Jean le Flambeur (1/3)
Pàgines: 264
Puntuació: ☹ ☺ ☹

Vaig escollir aquest llibre com a lectura conjunta del goodreads del mes de juny. Em pensava que em donaria molt sobre el que comentar, i que seria molt interessant.

El resultat, però, no ha sigut gaire bo. La història en sí té ritme, i hi ha una bona història, però abans no comences a entendre alguna cosa, ja estàs a mig llibre. Hi ha molts conceptes nous, però no te'ls expliquen, i queden força penjats. I és una llàstima que no hi hagi un glossari o alguna ajuda o introducció al principi, ja que llavors el llibre guanyaria molt.

Tot i així, i com que la història és interessant, li donaré una oportunitat i acabaré la trilogia...

De maig a novembre

 Ja fa temps que tinc una llista amb els llibres que vull llegir. Al principi, aquesta llista només contenia llibres que tenia en paper o que tenia a l'ebook. Però, donat que els llibres es poden passar molt temps a la llista, ara ja hi ha llibres que no tinc, i que, quan els toqui el torn, adquiriré...

 La principal regla de la llista és que els llibres estan ordenats (ara mateix, de l'1 al 245...) i, quan llegeixo un llibre, els llibres que tenen un nombre d'ordre més gran, o es queden igual, o disminueixen. Actualment, els llibres estan posats en 23 subllistes, i per arribar a la primera llista (llibres de l'1 al 10), han d'anar pujant llista a llista. És per això que, quan un llibre entra a la llista, sol trigar temps a llegir-se (amb excepcions...)

 Em fa gràcia saber com evolucionen els ordres dels llibres de la llista. I, com que de l'1 de maig (festa) a l'1 de novembre (festa), hi ha 6 mesos, he decidit que aniria comprovant, amb una llista de llibres escollits aleatòriament, com van canviant el seu ordre i la seva subllista. Així em faré una idea de com varien.

 La idea és triar un nombre de llibres "representatiu". Com que intento llegir uns 30 llibres a l'any, són 15 cada 6 mesos. Per tant, representa que llegiré 1 de cada 15 llibres a la llista. Això vol dir que, si vull que en mitjana llegeixi un dels llibres, caldrà que n'hi hagi 245/15 (n'agafaré 17).

 Aquí hi ha la llista. La seva evolució, es sabrà l'1 de novembre :-)

Llibre	Ordre (subllista)
Baudolino	132 (13)
Destejiendo el arco iris	135 (14)
Pórtico	153 (15)
Muerte de reyes	79 (8)
El cielo bajo la tierra	175 (18)
Los hijos de Húrin	43 (5)
Tales of Known Space	205 (21)
El sol desnudo	5 (1)
What if?	142 (14)
Flight of the Dragon Kyn	86 (9)
The Ringworld Throne	208 (21)
Legends	227 (23)
Vintage	103 (11)
La magia de Recluce	151 (15)
Matemáticas de una tarde de paseo	148 (15)
All the Weyrs of Pern	200 (20)
Retorno a la Tierra	61 (6)

 Sembla que el random ha sigut una mica capritxós. He anat posant els llibres que m'han anat sortint, en l'ordre que han anat sortint. Al novembre, tornaré a dividir els llibres a la llista per 15 per saber quants en toquen, i si n'he acabat algun, n'afegiré fins a tenir una altra llista de control fins al cap de 6 mesos :-)

 D'aquesta llista espero haver-ne llegit... entre 1 i 3 al novembre. Hi ha llibres a la llista que crec que trigaré uns quants anys a agafar. Però potser m'equivoqui...

Els primers dies de la Menolly al Harper Hall

Títol: Dragonsinger
Autor: Anne McCaffrey
Saga: Pern: Harper Hall (2)
Pàgines: 288
Puntuació:  ☺ ☺ ☺ ☺ ☺

Com tots els llibres de Pern, m'ha encantat. Aquest ens explica l'arribada de la Menolly al Harper Hall, i com algunes persones li fan passar malament, mentre que el Masterharper, alguns professors, i alguns journeymen la tracten bé.

La veritat és que el llibre només relata una setmana de la seva vida, i tot succeeix molt ràpid. Passen moltes coses, hi ha molts personatges nous, i el final et deixa amb ganes de més (o sigui, amb ganes de la tercera part). La Menolly és un personatge que es fa estimar, i els personatges que li fan la vida impossible acaben fent molta ràbia.

El llibre explica la vida de la Menolly com a aprenent, però el fet que tot el dia estigui ple de classes de música no es fa pesat. En definitiva: molt recomanable!

10 llibres que sempre postposo

 M'apunto al meme dels llibres que sempre postposo.

 La meva llista de llibres és llarga, i malgrat que hi ha llibres que llegeixo el més ràpid que puc, hi ha llibres que es queden a la llista durant molt de temps. No són llibres que no vulgui llegir (sinó no estarien a la llista), però són llibres que, per alguna raó o una altra, sempre estan allà, i que ja sé que, o els llegeixo perquè m'han tocat de forma aleatòria, o no els llegiré en molt temps. Les raons no són massa variades, però sempre em tiro enrere.

 - Criptonomicón: L'he intentat començar dos cops, i tots dos cops l'he deixat a la meitat. Crec que l'última vegada vaig arribar a la meitat de la segona part (de l'edició castellana), perquè hi tinc un punt de llibre al mig, però sincerament, no ho recordo. Fa un temps li vaig voler donar una tercera oportunitat, però vaig ser incapaç de trobar la primera part per casa, i m'ho vaig prendre com una senyal. La idea és llegir-lo algun dia, però em fa mandra per si no m'agrada (altre cop) i l'he d'abandonar (aquest cop, definitivament).

 - Nueva primavera: Algú em va dir un dia que podria començar "La roda del temps" amb aquest llibre, i la seva argumentació em va semblar bona. L'únic problema és que sé que, en el moment en què l'obri, com que estic (pràcticament) segura que m'agradarà, tindré un bon nombre de llibres per llegir (i no són curts, precisament). És per això que vaig decidir que aquesta saga només la començaria si es donava el cas que em sortia aleatòriament. Fins ara, la probabilitat de que algun cop m'hagués sortit un dels llibres ja supera el 50%, o sigui que qualsevol mes, l'aproximadament 6% de possibilitats que té de sortir, pot sortir. A veure quan el començo...

 - Dune: (Les mateixes raons que Nueva primavera, amb unes miques menys de llibres).

 - La tribu del lobo: Després d'acabar "Els fills de la Terra", vaig veure aquesta saga, i em va cridar l'atenció. Però vaig esperant, perquè no sé si m'agradarà o no, però la idea em crida molt l'atenció, però... tota la saga té fins i tot més llibres que "La roda del temps".

 - El ranger del espacio: Fa molt de temps que està a la llista, i estic gairebé segura que m'encantarà. L'Asimov no em decepciona mai. Però tornen a ser 6 llibres i tinc massa fronts (en forma de sagues) oberts.

 - Aprendiz de asesino: Tinc molta curiositat per llegir-lo, però tot i ser una trilogia, ve amb un munt de possibles sagues darrere.

 - Ringworld: La saga és petita, però em fa una mica de mandra, perquè he sentit que és complicada.

 - Memories of ice: Els primers llibres em van costar bastant d'acabar. Ja fa molt temps que no en llegeixo cap. Voldria seguir la sèrie, però no sé si em fa més por que el següent m'encanti o que el següent em costi de llegir...

 - El Silmarílion: N'he sentit tantes crítiques de ser un llibre "pesat", que tot i tenir ganes de llegir-lo, em tira una mica enrere.

 - The Light Fantastic: Fa molt temps vaig llegir The Colour of Magic i em va costar acabar-lo. Després vaig llegir Carpe Jugulum, i tampoc em va agradar. Aquesta seria la meva tercera (i última) oportunitat a Discworld. I això només pot acabar de dues maneres: o m'enganxo a la sèrie (i llavors tinc un munt de llibres per llegir) o la deixo estar (i això em faria sentir malament). O sigui: que ho vaig deixant...

 Així que... Entre tots, tenen aproximadament un 25% de probabilitat de sortir el proper mes. Qui sap si el proper mes en començaré algun. O sinó l'altre. O l'altre...

Set dies a la vida de l'Auri

Títol: La música del silenci
Autor: Patrick Rothfuss
Saga: Crònica de l'assassí de reis (2.5?)
Pàgines: 144
Puntuació:  ☺ ☺ ☺ ☺ ☺

Vaig agafar aquest llibre pensant que no m'agradaria. Tot el que n'havia sentit eren coses dolentes, i com a molt, algun "és un llibre estrany". A banda, l'Auri no era el meu personatge preferit de la història. Així que el vaig agafar pensant que costaria... i el llibre m'ha durat menys de 24 hores. Sí que és veritat que és un llibre curt, però no recordo quin va ser l'últim llibre que vaig devorar en menys d'un dia!

Les primeres 5-10 pàgines van ser com em pensava: no m'enterava de res. Però, de cop, el llibre va fer un "clic" i em va mantenir enganxada al món de l'Auri.

Sí, és veritat, potser no explica res de nou. Potser no hi ha acció. Però la recerca dels regals per en Kvote em va entendrir. I com tractava els objectes. Hi ha molta més sensibilitat en aquests objectes que en molts personatges d'altres llibres. Em va emocionar especialment la trobada amb la nena de la granja.

I, com a bonus, gràcies a l'epíleg, he conegut la Vi Hart!

Diria que és un llibre molt recomanable. A mi m'ha encantat, i el recomanaria a tothom. Però, donat que hi ha tanta gent que pensa que no és un bon llibre, ho deixaré amb que és un llibre estrany, però que si t'enganxa, és del més genial que hagis pogut llegir en molt temps.

El secreto de la Atlántida

 No recordo d'on va sortir el llibre, però estava a la llista de llibres per llegir, i al final li va tocar. Altre cop, un llibre d'una saga. I un llibre diferent del que acostumo a llegir. A sobre, un best seller. Ja patia...

 ... però no. El llibre es llegeix bé, és divertit, i et manté enganxat. Cada capítol té alguna revelació, o et deixa enmig de l'acció, de forma que no te n'adones i ja ets al final del llibre.

 Sí que és veritat que és part d'una sèrie (que jo no havia començat), i és un llibre avançat en la sèrie, però no cal haver llegit els llibres anteriors per poder-lo llegir.

 A part d'això: aventures, misteri i acció.

 Segur que llegiré algun altre llibre de la sèrie...

Las matemáticas del Sistema Solar

 He de dir que explicar la història de les matemàtiques que s'han desenvolupat estudiant el Sistema Solar en un llibre d'escasses 100 pàgines ha de ser difícil: hi poses molt de detall? Poc? Vas molt enrere en el temps? Expliques les novetats?

 Entenc que no ha de ser fàcil, però... el llibre m'ha decebut molt. De matemàtiques, no gaires. Al principi parla molt de sistemes de numeració, i poc Sistema Solar. I després parla molt de les persones, i poc de matemàtiques i de Sistema Solar. Això afegit al fet que m'ha donat la impressió que no m'explicava res que ja no sabés i que no el podria deixar a algú sense coneixement previ perquè moltes coses no les entendria, fa que tingui aquesta decepció. Ja ho he dit, ha de ser difícil, però llegint-lo m'ha semblat que volien satisfer a tothom, i amb el que hi ha, no crec que satisfaci a ningú.

 Això sí: és un llibret petit, que es pot llegir ràpid (si no es fa pesat...) i que explica una mica de la història de la matemàtica des de l'antiguitat fins al segle XIX. Una curiositat, però crec que no el deixaré a ningú per llegir...

Fenris, el elfo

 Em feia una mica de mandra agafar aquest llibre, però la veritat és que m'ha sorprès gratament. La història d'en Fenris no era una història que, abans de llegir el llibre, hagués dit que em podia agradar, però m'ha agradat, i molt!

 Ens explica la història de per què és un elf-llop, i de com va ser la seva infantesa i adolescència. La història de la Shi-Mae i per què li tenia tant d'odi. I també la història de per què es va canviar de nom, i per què no volia saber res de la Salamandra.

 En llegir-lo, he tingut la sensació de que m'hagués agradat llegir-lo abans que algun dels llibres de Crónicas de la torre, però que també calia haver-ne llegit algun abans, perquè sinó hi ha coses que no s'entenen. Suposo que un bon moment per llegir-lo seria després del primer, quan ja saps sobre màgia, ja saps què és la prova del foc, que en Fenris és un elf-llop, etc. I abans del segon, on ja surt la Shi-Mae i així entens una mica millor els dos llibres següents. I, sobretot, després de llegir aquesta història, el final d'en Fenris a la trilogia encara és millor, perquè entens d'on ve i tota la seva història.

Ciudad de las almas perdidas

 Penúltim llibre de caçadors d'ombres. He de reconèixer que vull acabar-los, però que em fa una mica de mandra acabar-la.

 M'ha costat molt acabar aquest llibre. Bé, acabar-lo no m'ha costat: de les 500 pàgines que té, m'ha costat arribar a la pàgina 400. Un cop arribat a la pàgina 400, llavors la cosa ha millorat, i molt.

 Una de les raons, és que a l'autora ja se li'n comença a anar l'olla d'una manera impressionant. Jo crec que hagués quedat molt bé només amb els tres primers llibres, però sembla que ha volgut fer entrar els següents amb calçador. I, de fet, la història hagués pogut acabar amb aquest cinquè perfectament... només calia canviar un pèl el final.

 Però bé, un cop es passa la part "avorrida" del principi, la batalla final torna a ser plena d'acció, i es llegeix en un moment. I això et deixa ganes de continuar... perquè el final ha sigut bo. Així que acabarem la sèrie, a veure com acaba. Però serà d'aquí a un temps...