L'illa de la sirena

Títol: Septimus en la isla encantada
Autor: Angie Sage
Saga: Septimus (5/7)
Pàgines: 528
Puntuació: ☹ ☹

 Feia molt que no agafava un llibre d'en Septimus, i tenia molts dels personatges mig oblidats. Suposo que és per això que no m'ha agradat massa el llibre... Bé, i perquè un llibre de més de 500 pàgines, encara que sigui un llibre per nens, trobo que hauria de tenir una mica més de substància.

 Les primeres 200 pàgines es podrien treure. Ni comença la història, ni es dedica a explicar qui són els personatges. M'explico: com que feia molt temps que havia llegit el llibre anterior, hagués agraït una "explicació" de qui era cadascú. Però això no hi és. Així com altres sagues es tornen una mica repetitives amb històries anteriors, aquí si te'n recordes, bé, i sinó, ja t'espavilaràs. Però, tot i així, no comença la història, sinó que et "distreu" amb històries de personatges secundaris. Donava la impressió que era una manera d'omplir pàgines, o potser que la història ha acabat tenint tants personatges secundaris, que vol seguir la història de tots i els llibres se li fan molt llargs.

 Després de gairebé mig llibre, en Septimus arriba a l'illa de la Sirena i comença l'acció. La veritat és que no és res de l'altre món, i és molt previsible que tothom acabarà allà d'una forma o una altra.

 I, finalment, el llibre acaba amb un "nou" personatge, la Syrah, que suposo que apareixerà en els propers llibres...

 Tot i així, encara que aquest llibre hagi sigut força fluix, acabaré la saga, que ja només en falten dos...

Assassinat a Solaria

Títol: El Sol desnudo
Autor: Isaac Asimov
Saga: Robots
Pàgines: 280
Puntuació:  ☺ ☺ ☺ ☺

Aquest llibre segueix la saga de robots, que fa temps que vaig començar a llegir. En aquest cas, l'Elijah ha de sortir de la Terra (el primer en fer-ho en molts anys) per anar a resoldre un assassinat al planeta Solaria. Allà es trobarà en Daneel Olivaw.

 El llibre ens presenta una societat on la gent no es troba mai cara a cara, però es "visualitza" a través d'imatges hologràfiques. La gent viu en cases molt separades entre sí, i a cada casa només hi viu o bé una persona o bé un matrimoni. El problema està en què un home apareix mort, i només el poden haver matat o bé la seva dona o bé un robot. La primera opció és la que guanya força, perquè un robot no pot fer mal a un ésser humà, però...

 ... just després de l'arribada de l'Elijah i en Daneel, ells veuen com un humà és enverinat per un robot (d'acord, de forma involuntària, però enverinat al cap i a la fi), cosa que complica més les coses.

 La societat solariana està molt ben explicada i aconseguida. La història està molt bé. Els problemes psicològics de l'Elijah per sortir a l'exterior estan molt ben explicats. I els problemes de l'Elijah per saber donar ordres als robots estan a l'altura de l'Asimov.

 El llibre només té un però: el desenllaç de la història, qui va ser l'autor de l'assassinat, queda una mica agafat amb pinces. Crec que no està a l'alçada de l'Asimov. Bé, la idea és molt bona, però hi ha una petita cosa que trontolla, i fa que et deixi una mica de mal regust de boca. La resta, però, genial.

La més rica i el més pobre?

Títol: Do opposites attract?
Autor: Kathryn Freeman
Saga: (no)
Pàgines: 320
Puntuació:  ☺ ☺ ☺ ☺

(Aquest llibre forma part d'un propòsit que em vaig fer: llegir cada dia una mica en anglès, coses essencialment diferents del que llegeixo normalment, posant l'atenció en el vocabulari i en les expressions utilitzades. A més, em vaig fer el propòsit de dir què m'havien semblat aquests llibres també en anglès. Així que demano amb antelació perdó pels errors que segur que hi haurà).

 It has been a long time since I read a romantic book. They are foreseeable and do not usually catch my attention, but in my search for the bargains in the kindle store, I found a cover that caught my eye:

 So I started reading what I thought it would be a painful and boring book, the ideal book to read only a few pages a day. However, the plot is interesting enough in the first pages of the book, that introduce Brianna, the only descendant of a wealthy family, and Mitch, a doctor that seems to become from a very poor family, that we don't know about. Even being so rich that she doesn't have to work, Brianna wants to find a place in the world, and ends up in a medic camp after a natural disaster, where she meets Mitch. And, of course, as this is a romantic book, everyone can imagine what happens.

 After this first part, the plot goes to London, where Mitch continues being very rude with Brianna, and you know he has some issue with rich people. This part (which is the central part of the book) is exasperating. Is Brianna really abiding this? Who would do it?

 And finally, I guess it's the same in all romantic books, there is a critic accident, someone is about to die and the story behind Mitch is explained. I have to admit that in this last part I was really hooked and ended the last third of book in only one day.

 So, all in all, it seems that it is a good romantic book, if a romantic story is what you want.


 Next book in "learning" English: Through the door. Ok, it's fantasy. But it's based on Celtic myths...

La història de la fada Camèlia (i la resta de fades)

Títol: Totes les fades del regne
Autor: Laura Gallego
Saga: (no)
Pàgines: 480
Puntuació:  ☺ ☺ ☺ ☺

Aquest és un llibre de contes, explicat en un món on tots els contes han ocorregut (o estan per ocórrer). Un món on hi ha fades padrines, animals ancestrals, i un munt de coses més de les que surten als contes. Però, per variar, aquest llibre no explica la història de cap heroi, ni de cap princesa, sinó que explica la història de les fades padrines, molt personalitzada en la Camèlia, una fada padrina amb un munt de fillols, i un munt de feina.

El llibre té moltes coses bones. Una d'elles, el fet de que, en qualsevol moment, et pot sortir una referència a algun conte que no t'esperaves. I també té coses originals, com que el títol de cada capítol és una frase (o un tros de frase) del capítol, que resumeix el que ens està explicant el capítol. I, fins i tot, el títol també surt al llibre: "es convida a totes les fades del regne..."

Tot i així, jo posaria dos peròs al llibre. El primer, cap a la meitat del llibre, on la història fa un gir inesperat que fa que, a partir de llavors, tot sigui diferent. El canvi no està explicat, i t'ho has d'anar imaginant. Hagués agraït una mica més d'explicació, o d'història en aquest punt. I el segon, el final. És un bon final, però també és una mica precipitat. M'hagués agradat llegir com reben a les 3 fades padrines, i altres coses.

Tot i així, és una bona lectura, ràpida i entretinguda. Va ser el meu auto-regal de sant Jordi, i no me'n penedeixo pas d'haver-lo comprat!

Jean le Flambeur: introducció, però sense explicació

Títol: El ladrón cuántico
Autor: Hannu Rajaniemi
Saga: Jean le Flambeur (1/3)
Pàgines: 264
Puntuació: ☹ ☺ ☹

Vaig escollir aquest llibre com a lectura conjunta del goodreads del mes de juny. Em pensava que em donaria molt sobre el que comentar, i que seria molt interessant.

El resultat, però, no ha sigut gaire bo. La història en sí té ritme, i hi ha una bona història, però abans no comences a entendre alguna cosa, ja estàs a mig llibre. Hi ha molts conceptes nous, però no te'ls expliquen, i queden força penjats. I és una llàstima que no hi hagi un glossari o alguna ajuda o introducció al principi, ja que llavors el llibre guanyaria molt.

Tot i així, i com que la història és interessant, li donaré una oportunitat i acabaré la trilogia...

De maig a novembre

 Ja fa temps que tinc una llista amb els llibres que vull llegir. Al principi, aquesta llista només contenia llibres que tenia en paper o que tenia a l'ebook. Però, donat que els llibres es poden passar molt temps a la llista, ara ja hi ha llibres que no tinc, i que, quan els toqui el torn, adquiriré...

 La principal regla de la llista és que els llibres estan ordenats (ara mateix, de l'1 al 245...) i, quan llegeixo un llibre, els llibres que tenen un nombre d'ordre més gran, o es queden igual, o disminueixen. Actualment, els llibres estan posats en 23 subllistes, i per arribar a la primera llista (llibres de l'1 al 10), han d'anar pujant llista a llista. És per això que, quan un llibre entra a la llista, sol trigar temps a llegir-se (amb excepcions...)

 Em fa gràcia saber com evolucionen els ordres dels llibres de la llista. I, com que de l'1 de maig (festa) a l'1 de novembre (festa), hi ha 6 mesos, he decidit que aniria comprovant, amb una llista de llibres escollits aleatòriament, com van canviant el seu ordre i la seva subllista. Així em faré una idea de com varien.

 La idea és triar un nombre de llibres "representatiu". Com que intento llegir uns 30 llibres a l'any, són 15 cada 6 mesos. Per tant, representa que llegiré 1 de cada 15 llibres a la llista. Això vol dir que, si vull que en mitjana llegeixi un dels llibres, caldrà que n'hi hagi 245/15 (n'agafaré 17).

 Aquí hi ha la llista. La seva evolució, es sabrà l'1 de novembre :-)

Llibre	Ordre (subllista)
Baudolino	132 (13)
Destejiendo el arco iris	135 (14)
Pórtico	153 (15)
Muerte de reyes	79 (8)
El cielo bajo la tierra	175 (18)
Los hijos de Húrin	43 (5)
Tales of Known Space	205 (21)
El sol desnudo	5 (1)
What if?	142 (14)
Flight of the Dragon Kyn	86 (9)
The Ringworld Throne	208 (21)
Legends	227 (23)
Vintage	103 (11)
La magia de Recluce	151 (15)
Matemáticas de una tarde de paseo	148 (15)
All the Weyrs of Pern	200 (20)
Retorno a la Tierra	61 (6)

 Sembla que el random ha sigut una mica capritxós. He anat posant els llibres que m'han anat sortint, en l'ordre que han anat sortint. Al novembre, tornaré a dividir els llibres a la llista per 15 per saber quants en toquen, i si n'he acabat algun, n'afegiré fins a tenir una altra llista de control fins al cap de 6 mesos :-)

 D'aquesta llista espero haver-ne llegit... entre 1 i 3 al novembre. Hi ha llibres a la llista que crec que trigaré uns quants anys a agafar. Però potser m'equivoqui...

Els primers dies de la Menolly al Harper Hall

Títol: Dragonsinger
Autor: Anne McCaffrey
Saga: Pern: Harper Hall (2)
Pàgines: 288
Puntuació:  ☺ ☺ ☺ ☺ ☺

Com tots els llibres de Pern, m'ha encantat. Aquest ens explica l'arribada de la Menolly al Harper Hall, i com algunes persones li fan passar malament, mentre que el Masterharper, alguns professors, i alguns journeymen la tracten bé.

La veritat és que el llibre només relata una setmana de la seva vida, i tot succeeix molt ràpid. Passen moltes coses, hi ha molts personatges nous, i el final et deixa amb ganes de més (o sigui, amb ganes de la tercera part). La Menolly és un personatge que es fa estimar, i els personatges que li fan la vida impossible acaben fent molta ràbia.

El llibre explica la vida de la Menolly com a aprenent, però el fet que tot el dia estigui ple de classes de música no es fa pesat. En definitiva: molt recomanable!

10 llibres que sempre postposo

 M'apunto al meme dels llibres que sempre postposo.

 La meva llista de llibres és llarga, i malgrat que hi ha llibres que llegeixo el més ràpid que puc, hi ha llibres que es queden a la llista durant molt de temps. No són llibres que no vulgui llegir (sinó no estarien a la llista), però són llibres que, per alguna raó o una altra, sempre estan allà, i que ja sé que, o els llegeixo perquè m'han tocat de forma aleatòria, o no els llegiré en molt temps. Les raons no són massa variades, però sempre em tiro enrere.

 - Criptonomicón: L'he intentat començar dos cops, i tots dos cops l'he deixat a la meitat. Crec que l'última vegada vaig arribar a la meitat de la segona part (de l'edició castellana), perquè hi tinc un punt de llibre al mig, però sincerament, no ho recordo. Fa un temps li vaig voler donar una tercera oportunitat, però vaig ser incapaç de trobar la primera part per casa, i m'ho vaig prendre com una senyal. La idea és llegir-lo algun dia, però em fa mandra per si no m'agrada (altre cop) i l'he d'abandonar (aquest cop, definitivament).

 - Nueva primavera: Algú em va dir un dia que podria començar "La roda del temps" amb aquest llibre, i la seva argumentació em va semblar bona. L'únic problema és que sé que, en el moment en què l'obri, com que estic (pràcticament) segura que m'agradarà, tindré un bon nombre de llibres per llegir (i no són curts, precisament). És per això que vaig decidir que aquesta saga només la començaria si es donava el cas que em sortia aleatòriament. Fins ara, la probabilitat de que algun cop m'hagués sortit un dels llibres ja supera el 50%, o sigui que qualsevol mes, l'aproximadament 6% de possibilitats que té de sortir, pot sortir. A veure quan el començo...

 - Dune: (Les mateixes raons que Nueva primavera, amb unes miques menys de llibres).

 - La tribu del lobo: Després d'acabar "Els fills de la Terra", vaig veure aquesta saga, i em va cridar l'atenció. Però vaig esperant, perquè no sé si m'agradarà o no, però la idea em crida molt l'atenció, però... tota la saga té fins i tot més llibres que "La roda del temps".

 - El ranger del espacio: Fa molt de temps que està a la llista, i estic gairebé segura que m'encantarà. L'Asimov no em decepciona mai. Però tornen a ser 6 llibres i tinc massa fronts (en forma de sagues) oberts.

 - Aprendiz de asesino: Tinc molta curiositat per llegir-lo, però tot i ser una trilogia, ve amb un munt de possibles sagues darrere.

 - Ringworld: La saga és petita, però em fa una mica de mandra, perquè he sentit que és complicada.

 - Memories of ice: Els primers llibres em van costar bastant d'acabar. Ja fa molt temps que no en llegeixo cap. Voldria seguir la sèrie, però no sé si em fa més por que el següent m'encanti o que el següent em costi de llegir...

 - El Silmarílion: N'he sentit tantes crítiques de ser un llibre "pesat", que tot i tenir ganes de llegir-lo, em tira una mica enrere.

 - The Light Fantastic: Fa molt temps vaig llegir The Colour of Magic i em va costar acabar-lo. Després vaig llegir Carpe Jugulum, i tampoc em va agradar. Aquesta seria la meva tercera (i última) oportunitat a Discworld. I això només pot acabar de dues maneres: o m'enganxo a la sèrie (i llavors tinc un munt de llibres per llegir) o la deixo estar (i això em faria sentir malament). O sigui: que ho vaig deixant...

 Així que... Entre tots, tenen aproximadament un 25% de probabilitat de sortir el proper mes. Qui sap si el proper mes en començaré algun. O sinó l'altre. O l'altre...

Set dies a la vida de l'Auri

Títol: La música del silenci
Autor: Patrick Rothfuss
Saga: Crònica de l'assassí de reis (2.5?)
Pàgines: 144
Puntuació:  ☺ ☺ ☺ ☺ ☺

Vaig agafar aquest llibre pensant que no m'agradaria. Tot el que n'havia sentit eren coses dolentes, i com a molt, algun "és un llibre estrany". A banda, l'Auri no era el meu personatge preferit de la història. Així que el vaig agafar pensant que costaria... i el llibre m'ha durat menys de 24 hores. Sí que és veritat que és un llibre curt, però no recordo quin va ser l'últim llibre que vaig devorar en menys d'un dia!

Les primeres 5-10 pàgines van ser com em pensava: no m'enterava de res. Però, de cop, el llibre va fer un "clic" i em va mantenir enganxada al món de l'Auri.

Sí, és veritat, potser no explica res de nou. Potser no hi ha acció. Però la recerca dels regals per en Kvote em va entendrir. I com tractava els objectes. Hi ha molta més sensibilitat en aquests objectes que en molts personatges d'altres llibres. Em va emocionar especialment la trobada amb la nena de la granja.

I, com a bonus, gràcies a l'epíleg, he conegut la Vi Hart!

Diria que és un llibre molt recomanable. A mi m'ha encantat, i el recomanaria a tothom. Però, donat que hi ha tanta gent que pensa que no és un bon llibre, ho deixaré amb que és un llibre estrany, però que si t'enganxa, és del més genial que hagis pogut llegir en molt temps.

El secreto de la Atlántida

 No recordo d'on va sortir el llibre, però estava a la llista de llibres per llegir, i al final li va tocar. Altre cop, un llibre d'una saga. I un llibre diferent del que acostumo a llegir. A sobre, un best seller. Ja patia...

 ... però no. El llibre es llegeix bé, és divertit, i et manté enganxat. Cada capítol té alguna revelació, o et deixa enmig de l'acció, de forma que no te n'adones i ja ets al final del llibre.

 Sí que és veritat que és part d'una sèrie (que jo no havia començat), i és un llibre avançat en la sèrie, però no cal haver llegit els llibres anteriors per poder-lo llegir.

 A part d'això: aventures, misteri i acció.

 Segur que llegiré algun altre llibre de la sèrie...