Des de molt petita que m'ha agradat llegir. M'agrada llegir, però també m'agrada parlar sobre llibres. Aquí hi ha els llibres que he llegit els últims temps, tant els bons com els dolents (i espero que n'hi hagi més de bons que de dolents i no ser massa dura amb els que no m'han agradat...)
29 d’octubre del 2015
L'amo de l'empresa i la dona que busca feina
Títol: The job offer
Autor: Eleanor Webb
Saga: -
Pàgines: 225
Puntuació: ☺ ☹ ☺
(Aquest llibre forma part d'un propòsit que em vaig fer: llegir cada dia una mica en anglès, coses essencialment diferents del que llegeixo normalment, posant l'atenció en el vocabulari i en les expressions utilitzades. A més, em vaig fer el propòsit de dir què m'havien semblat aquests llibres també en anglès. Així que demano amb antelació perdó pels errors que segur que hi haurà).
I have read The job offer because it was free on the kindle store. I wasn't sure of the choice, and now I'm not sure of which rating put to it.
The book is a romantic (erotic?) book about a couple that had a crush when they were young, and some years later they meet again and start a relationship without knowing that he is the boss of the company that she is applying for a job.
The book is full of mistakes: missprints, phrases that make no sense and contradictions. In addition, after some pages, the book turns into a book with pages of explicit sex that never end. Really, was it necessary all the explicit sex? Also, the book is really predictive, and the author repeats the same (important) things again and again, so you really know that the fact is important.
However, the story is good. It is not explained in the best terms, but it is good, and it caught me: I have been taking the book whenever I could to finish it quickly and read the end of the story.
So that gives me with a book that is not good in the writing, but that caught my attention.
Next book in "learning" English: The martian. I wanted to read it, and with the film coming, I'd better read it before I find an spoiler...
29 de setembre del 2015
En Traspié aprèn a ser un assassí
Títol: El aprendiz de asesino
Autor: Robin Hobb
Saga: Vatídico - 1.1
Pàgines: 393
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺
Aquest és un d'aquells llibres que, quan comences a llegir-lo, et preguntes per què no l'has llegit abans (sí, d'acord, perquè la llista de llibres per llegir és enorme, i s'havia quedat relegat al final). Ja des del principi, el llibre t'enganxa i et té pendent de què li passarà al pobre Traspié. El món està molt ben creat, i la fantasia que hi ha és suficient perquè sigui fantasia, però prou "difosa" perquè la història sembli que pugui haver passat en algun lloc de la realitat.
El títol espanta, i suposo que és el que tira enrere a l'hora d'agafar el llibre, però és un títol molt encertat. En Traspié és un nen que és fill (il·legítim) del príncep hereu i d'una camperola, de la que no n'arribem a saber res. Degut a ell, el príncep hereu renúncia a la corona, i en Traspié es troba al palau, on el rei fa un tracte amb ell: el rei li donarà formació, a canvi de que ell no conspiri per treure-li el tron. I una de les formacions que li dóna és la d'assassí.
Em va impactar bastant el capítol en el que el rei el posa a prova, fent que el seu mestre l'obligui a robar-li alguna cosa. El nen té clar que no ho ha de fer, però: si tu tens un professor, que et fa fer una cosa en contra del rei, però la cosa no és gaire "important", a qui creuràs? Al rei, a qui has jurat fidelitat? O al professor, que t'està dient que no estàs traint al rei?
L'únic problema que li he trobat al llibre és que l'edició en castellà va decidir partir cadascun dels llibres de la trilogia en dues parts (per vendre més llibres?) i jo, en acabar el llibre, m'he quedat com "ein?". Llavors he buscat per internet i he vist que els editors van decidir partir el llibre per la meitat. Sí senyor! I sense dignar-se a avisar. Això es mereix un aplaudiment ben fort!
Així que, a esperar la segona part del primer llibre, que intentaré llegir-la el més aviat possible...
25 de setembre del 2015
I si la teva filla pogués fer màgia?
Títol: Through the door
Autor: Jodi McIsaac
Saga: The Thin Veil - 1
Pàgines: 282
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺
(Aquest llibre forma part d'un propòsit que em vaig fer: llegir cada dia una mica en anglès, coses essencialment diferents del que llegeixo normalment, posant l'atenció en el vocabulari i en les expressions utilitzades. A més, em vaig fer el propòsit de dir què m'havien semblat aquests llibres també en anglès. Així que demano amb antelació perdó pels errors que segur que hi haurà).
Cedar McLeod is very happy with her life and her boyfriend, Finn, when she discovers that she is pregnant. Before she finds the courage to tell Finn, he disappears without any trace. Some years later, she brings up her daughter Eden with the help of her mother when she discovers that Eden can open doors that communicate to any place in the world.
She tries to find Finn again, and then she discovers that Finn (and her daughter) are Tuatha Dé Danann, people from another world, Tír na nÓg, and they have some habilities. But then, Nuala, one of the Tuatha Dé Danann kidnaps Eden and then Cedar, her mother and the rest of the Tuatha try to find them.
This is a fantasy book, that is part of a trilogy (or tetralogy?), that introduces us to this world. In this first book we do not read much of Tír na nÓg, but we know about their people, the gifts that they have, and how each person has a different gift (or sometimes, two).
During the book I was annoyed with the writer, because everyone knew a lot of things about Cedar and her past (even her own mother!), but anyone tells her about it. I wanted to know what was happening, and it was a little frustrating (just what Cedar experienced). But, anyway, this fact kept me hooked and there was not only the desire to know what would happen to Eden, but also to know who was Cedar's mother and who was really Cedar.
The end is something especial. Just when Cedar realizes what she should do to save Eden, I realized it at the same time, so it was not a surprise to me the words she says to Finn and what she does. However, I must admit that I had the hope that she wouldn't need to do what she finally did, and it's one of the few books that have made me cry (and it's not easy!)
I am looking forward to reading the second book of the series, and I hope that it would be so good as this one.
Next book in "learning" English: The job offer. Ok: it doesn't seem to be a great book, but it was free!
21 de setembre del 2015
En David Starr es converteix en el ranger de l'espai
Títol: El ranger del espacio
Autor: Isaac Asimov
Saga: Lucky Starr (1)
Pàgines: 174
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺☺
Aquest és un llibre d'aquells que, si tens temps i tranquil.litat, et pots llegir d'una sentada. És curt, i no es fa pesat. La idea del llibre és que, en un futur on la humanitat ha colonitzat el Sistema Solar, comencen a haver-hi enverinaments de gent degut a productes provinents de Mart (que és on es produeixen la major part dels aliments).
En David Starr, que és membre del "Consell de ciències", és enviat a Mart, on es fa passar per un immigrant il.legal que fuig de la policia, per poder treballar com a pagès i intentar esbrinar qui està enverinant la gent i per què.
Per ser sincera, crec que a l'Asimov se li'n va una mica l'olla amb la creació del ranger de l'espai, però la resta està molt bé. En destacaria dos moments:
- El moment en què explica què li va fer pensar que el culpable era realment culpable. Jo feia moltes pàgines que ja sospitava d'ell, però se'm va escapar l'explicació científica, que ja podria haver deduït de bastant abans.
- El final, on en Bigman mostra que és bastant més intel.ligent que molta altra gent, i que promet una continuació de saga tan genial com aquest primer llibre.
Així que un bon llibre, que es pot llegir ràpid, i que té continuacions, en històries que segur que són del mateix nivell. Què més es pot demanar?
13 de setembre del 2015
La vida de la Miep Gies
Títol: Anne Frank Remmembered
Autor: Miep Gies
Saga: -
Pàgines: 302
Puntuació: ☺☺☺☺☺
El llibre explica la història de la Miep Gies, que va ser una de les persones que van ajudar a l'Anna Frank i la seva família mentre s'estaven amagant a Amsterdam. És un llibre que és molt diferent del que acostumo a llegir, però també és un llibre que m'ha agradat (i també afectat) molt. Hi ha estones que et posen la pell de gallina, i a estones l'havia de deixar, perquè em deprimia tant que no podia continuar.
La Miep Gies era de Viena, però va haver de marxar per culpa de les penúries de la primera guerra mundial. A Amsterdam va fer la seva vida, va fer seva la ciutat, i ja no va voler tornar a Viena. I allà la va enganxar la segona guerra mundial.
La Miep ens explica com va aconseguir amagar les 8 persones que vivien a l'àtic de l'empresa on treballava, però no només ens explica això. Ens explica com tantes persones d'Amsterdam van ajudar a tants jueus a amagar-se. A estones, em donava la impressió que Amsterdam era un niu de gent amagada. Gent que no ho passava bé, perquè els que no estaven amagats ja tenien problemes per menjar, així que els que havien de trobar menjar per la gent que amagaven, van passar moltes penúries.
La Miep tenia molts amics jueus, que li explicaven com anaven les coses. En un moment del llibre explica com comencen a arribar cartes de la gent que està als camps de concentració. Els alemanys els obligaven a dir que estaven bé, que hi havia dutxes als camps, i que menjaven bé. Tot i així, aquella gent que ho passava tan malament tenia l'enginy prou afilat per poder comunicar-se igualment:
Somehow, the Jews managed to transmit other information. For example, at the end of a card sent from one of the camps, a Dutchman would say, 'Give my regards to Ellen de Groot.' This was a common Dutch name and the Germans did not censor it. What the Germans didn't know was that in Dutch ellende meant 'misery' and groot meant 'terrible.' So the message managed to tell of 'terrible misery.'
M'ha agradat molt llegir aquest llibre. És una visió molt diferent de la de l'Anna Frank. És una visió d'un país en guerra, i de com la gent intentava ajudar-se els uns als altres, fins i tot arriscant la seva vida.
La Miep era una dona molt valenta. No només va ajudar a l'Anna Frank i la seva família, sinó que, un cop capturats, va ser capaç d'anar a demanar als nazis quants diners els demanaven per deixar-los anar.
Però el relat, sobretot al final, després de que els detinguessin, és molt trist. Sobretot quan els va arribar la notícia que l'Anna i la Margot havien mort.
És molt recomanable, però també molt trist.
25 d’agost del 2015
L'Ishtar descobreix que és la reina dels zitis
Títol: El ceptre de Zink
Autor: Joan Llongueras i Mercè Masnou
Saga: Kadingir (1)
Pàgines: 365
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺
El primer llibre de Kadingir ens porta la història d'una nena, l'Ishtar, que el dia que fa 11 anys descobreix que és l'hereva del tron dels zitis, una raça exactament igual que la humana, que viu en una dimensió paral.lela, on hi ha el planeta Ki, que està connectat amb la Terra a través de la tecnologia Kadingir.
És un llibre divertit. L'Ishtar és una nena molt divertida, amb unes sortides molt bones. I la història és interessant. L'Ishtar, per aconseguir ser l'hereva, ha d'aconseguir uns determinats nivells (com si fossin nivells d'un joc), que li donen unes facultats similars a tenir un google al cervell que li informa de tot el que vol saber (a qui no li agradaria?). Només m'hagués agradat una mica més de descripció del món, i no frases molt escuetes tretes de les descripcions que troba l'Ishtar al seu google particular.
Per descomptat hi ha guerres, gent que vol que l'Ishtar no hereti el tron, etc. Altre cop, però, llàstima que tot sigui tan ràpid!
Seguirem amb la continuació, tot i que es pot trobar el senyor de Zapp, però la resta no sé on els trobaré...
19 d’agost del 2015
En Piemur es fa gran
Títol: Dragondrums
Autor: Anne McCaffrey
Saga: Pern: Harper Hall (3)
Pàgines: 243
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺
He de reconèixer que, al principi, em vaig sentir una mica timada: després de Dragonsong i Dragonsinger, jo esperava retrobar-me amb la Menolly. Però la Menolly no és el personatge principal del llibre, sinó que ho és en Piemur. Sí que és veritat que la trilogia es diu "Harper Hall", però en els dos primers llibres la protagonista és la Menolly, i el primer ni tan sols passa al Harper Hall! Però, passada la decepció inicial, en Piemur és tan interessant com la Menolly, i no és que la Menolly no surti, tampoc. Només que, en la major part del llibre, només surt vista des dels ulls d'en Piemur.
La història comença amb en Piemur perdent la seva veu de nen, que el deixa sense poder fer el que porta anys fent al Harper Hall: cantar. Li proposen ajudar a la Menolly i en Sebell, mentre fa d'aprenent dels missatges de tambor. Però els seus companys, que també aprenen a enviar missatges de tambor, li fan la vida impossible, i fins i tot atempten contra la seva vida.
I, pel mig, en Piemur es troba que una de les seves trapelleries el porta al continent del sud, on haurà de sobreviure sol...
Com tots els llibres de Pern, és genial, i molt recomanable de llegir!
20 de juliol del 2015
L'illa de la sirena
Títol: Septimus en la isla encantada
Autor: Angie Sage
Saga: Septimus (5/7)
Pàgines: 528
Puntuació: ☹ ☹
Feia molt que no agafava un llibre d'en Septimus, i tenia molts dels personatges mig oblidats. Suposo que és per això que no m'ha agradat massa el llibre... Bé, i perquè un llibre de més de 500 pàgines, encara que sigui un llibre per nens, trobo que hauria de tenir una mica més de substància.
Les primeres 200 pàgines es podrien treure. Ni comença la història, ni es dedica a explicar qui són els personatges. M'explico: com que feia molt temps que havia llegit el llibre anterior, hagués agraït una "explicació" de qui era cadascú. Però això no hi és. Així com altres sagues es tornen una mica repetitives amb històries anteriors, aquí si te'n recordes, bé, i sinó, ja t'espavilaràs. Però, tot i així, no comença la història, sinó que et "distreu" amb històries de personatges secundaris. Donava la impressió que era una manera d'omplir pàgines, o potser que la història ha acabat tenint tants personatges secundaris, que vol seguir la història de tots i els llibres se li fan molt llargs.
Després de gairebé mig llibre, en Septimus arriba a l'illa de la Sirena i comença l'acció. La veritat és que no és res de l'altre món, i és molt previsible que tothom acabarà allà d'una forma o una altra.
I, finalment, el llibre acaba amb un "nou" personatge, la Syrah, que suposo que apareixerà en els propers llibres...
Tot i així, encara que aquest llibre hagi sigut força fluix, acabaré la saga, que ja només en falten dos...
8 de juliol del 2015
Assassinat a Solaria
Títol: El Sol desnudo
Autor: Isaac Asimov
Saga: Robots
Pàgines: 280
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺
Aquest llibre segueix la saga de robots, que fa temps que vaig començar a llegir. En aquest cas, l'Elijah ha de sortir de la Terra (el primer en fer-ho en molts anys) per anar a resoldre un assassinat al planeta Solaria. Allà es trobarà en Daneel Olivaw.
El llibre ens presenta una societat on la gent no es troba mai cara a cara, però es "visualitza" a través d'imatges hologràfiques. La gent viu en cases molt separades entre sí, i a cada casa només hi viu o bé una persona o bé un matrimoni. El problema està en què un home apareix mort, i només el poden haver matat o bé la seva dona o bé un robot. La primera opció és la que guanya força, perquè un robot no pot fer mal a un ésser humà, però...
... just després de l'arribada de l'Elijah i en Daneel, ells veuen com un humà és enverinat per un robot (d'acord, de forma involuntària, però enverinat al cap i a la fi), cosa que complica més les coses.
La societat solariana està molt ben explicada i aconseguida. La història està molt bé. Els problemes psicològics de l'Elijah per sortir a l'exterior estan molt ben explicats. I els problemes de l'Elijah per saber donar ordres als robots estan a l'altura de l'Asimov.
El llibre només té un però: el desenllaç de la història, qui va ser l'autor de l'assassinat, queda una mica agafat amb pinces. Crec que no està a l'alçada de l'Asimov. Bé, la idea és molt bona, però hi ha una petita cosa que trontolla, i fa que et deixi una mica de mal regust de boca. La resta, però, genial.
30 de juny del 2015
La més rica i el més pobre?
Títol: Do opposites attract?
Autor: Kathryn Freeman
Saga: (no)
Pàgines: 320
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺
(Aquest llibre forma part d'un propòsit que em vaig fer: llegir cada dia una mica en anglès, coses essencialment diferents del que llegeixo normalment, posant l'atenció en el vocabulari i en les expressions utilitzades. A més, em vaig fer el propòsit de dir què m'havien semblat aquests llibres també en anglès. Així que demano amb antelació perdó pels errors que segur que hi haurà).
It has been a long time since I read a romantic book. They are foreseeable and do not usually catch my attention, but in my search for the bargains in the kindle store, I found a cover that caught my eye:
So I started reading what I thought it would be a painful and boring book, the ideal book to read only a few pages a day. However, the plot is interesting enough in the first pages of the book, that introduce Brianna, the only descendant of a wealthy family, and Mitch, a doctor that seems to become from a very poor family, that we don't know about. Even being so rich that she doesn't have to work, Brianna wants to find a place in the world, and ends up in a medic camp after a natural disaster, where she meets Mitch. And, of course, as this is a romantic book, everyone can imagine what happens.
After this first part, the plot goes to London, where Mitch continues being very rude with Brianna, and you know he has some issue with rich people. This part (which is the central part of the book) is exasperating. Is Brianna really abiding this? Who would do it?
And finally, I guess it's the same in all romantic books, there is a critic accident, someone is about to die and the story behind Mitch is explained. I have to admit that in this last part I was really hooked and ended the last third of book in only one day.
So, all in all, it seems that it is a good romantic book, if a romantic story is what you want.
Next book in "learning" English: Through the door. Ok, it's fantasy. But it's based on Celtic myths...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
