L'inici de Covenant of Muirwood

Títol: The Banished of Muirwood
Autor: Jeff Wheeler
Saga: Covenant of Muirwood (2/4)
Pàgines: 401
Puntuació:  ☺☺☺☺☺

Els llibres de la primera trilogia em van agradar, i aquesta segona trilogia sembla que seguirà per allà mateix. Si li hagués de trobar alguna pega, seria que (tal com feia a la primera trilogia) el llibre comença sense donar cap explicació de res, ni del món, ni de què és cadascuna de les coses del món. Així que gent com jo, que fa temps que va llegir la primera trilogia i té poca memòria té un problema...

La protagonista és la Maia, una noia que, tot i ser filla de reis, ho ha passat molt malament a la seva vida. El llibre va intercalant capítols amb records de la infantesa de la Maia amb el present, i a estones no saps què és pitjor...

La història passa molt més tard que la història de la Lia i en Colvin (al final del llibre sabem quantes generacions més tard), i tot i així, retrobem dos personatges: la Lia, a través del llibre que va escriure amb les seves visions del que li passaria a la Maia, i en Maderos (sí, en Maderos, que encara viu i encara escriu sobre la família de la Lia-Maia!).

 Tot i que la protagonista és una noia, hi ha 3 personatges masculins importants, tots ells molt interessants.

 En Collier és... bé, en Collier. Durant tot el llibre dubtes si és bo o dolent, si està intentant enganyar a la Maia o l'està ajudant. Si té bones intencions o si no en té. Però és un personatge d'aquells que costa d'oblidar.

 En canvi, confies des del principi en en Jon Tayt. De fet, em recordava molt a un altre personatge de la trilogia anterior, i al final del llibre vaig entendre el perquè. Ajuda a la Maia en tot, i la porta pel mig de les muntanyes fins a on ella vol anar.

 I, per últim, el kishion. Aquest sí que no saps mai si vol ajudar a la Maia o si al final l'acabarà traint. Saps que l'ha pagat el seu pare (segur?), però no saps amb quines intencions... i al final, a l'epíleg, et deixa encara amb més confusió...

 Em va costar entrar una mica en la història, però en el moment en què em va enganxar (en Collier hi va tenir força a veure!), em va enganxar de la mala manera...

El problema dels tres cossos

Títol: El problema de los tres cuerpos
Autor: Cixin Liu
Saga: Tres cuerpos - 1/3
Pàgines: 408
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺

Quan va sortir el llibre, vaig tenir clar que el volia llegir, encara que només fos pel títol. Però quan vaig veure que era una trilogia i que encara no en podia llegir el final, el vaig deixar penjat. Ara que ja es pot, he decidit llegir-lo.

 La puntuació que li posaria a llibre està entre 3 i 4 sobre 5. És veritat que l'autor té una gran imaginació i que, a estones, et deixa enganxat al llibre, amb ganes de saber què vindrà després, però... també és veritat que tinc uns quants peròs.

 D'una banda, em va costar molt entrar al llibre. És una cosa meva, però estava una mica descol·locada amb tota la història xinesa (que no coneixia) i amb els noms, que havia d'anar tota l'estona a mirar qui era qui.

 Fins que apareix el compte enrere. Aquí em va enganxar del tot... fins a cert punt. Perquè el protagonista s'obsessiona amb això (qui no ho faria?), però de cop, no torna a sortir en cap moment, excepte per una petita pregunta que fa tangencialment. Suposo que en el proper llibre sabrem què passa al final del compte enrere... o no.

  D'altra banda, el joc. Al principi se'm feia insuportable. Després el vaig trobar genial, amb tots els personatges que anaven sortint de la història de la ciència. L'ordinador que van crear amb soldats és de les millors coses que he llegit últimament. Però... si estaven intentant resoldre el problema de 3 cossos no feien el que havien de fer!!! Si de cas, havien de resoldre el restringit de 4 cossos! Sí, d'acord, primer has de trobar la solució del problema de 3 cossos, però llavors necessites el quart cos!

 Això sí: el millor personatge és el policia. Gran personatge! Moments gloriosos com quan se n'endú a dos personatges a veure una plaga de llagostes fan que aquest llibre valgui la pena!

 Veurem com continua.

10 llibres per llegir aquest curs

 Aquest curs serà molt complicat, i no sé quant temps tindré per llegir. Però, tot i així, segueixo fidel a la meva "tradició" i intento proposar-me 10 llibres per llegir aquest curs.


Els dos llibres més antics de la llista:

1. El Silmarílion
2. Castillo de las estrellas

Dos llibres de la primera pàgina:

1. The Banished of Muirwood
2. El juego de las esferas

Dos llibres per avançar/acabar sagues:

1. The renegades of Pern
2. Afterlife

Dos llibres comprats durant l'últim any:

1. Artemisa
2. A closed and common orbit

Dos llibres escollits aleatòriament:

1. La conexión cósmica
2. El ojo del mundo

 A veure quants aconsegueixo llegir-ne!

En Traspié i les traïcions d'en Regio

Títol: La fragilidad del asesino
Autor: Robin Hobb
Saga: Vatídico -2.2/3
Pàgines: 400
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺

Per descomptat, no podia deixar "Asesino real" a mitges, i per això he agafat aquest ràpid. La veritat és que la segona part està a l'altura del que era la primera, però un cop arribes al final, et deixa una sensació dolentíssima a sobre.

Si hagués de dir quin és el meu personatge preferit de tots els del llibre, tindria un problema. En Traspié és el personatge principal, i m'encanta, però els personatges femenins que hi ha al llibre són tots forts, intel·ligents, i no es deixen enganyar per res. La Paciència, de qui recordo que no m'agradava massa al principi, m'ha sorprès per la seva gran intel·ligència (i la Cordonia, per descomptat, també). La Molly és genial per la seva integritat i perquè, malgrat tot, té les coses molt clares. La Kettricken és valenta i transparent, i un personatge difícil de no admirar. I els masculins? El bufón (és masculí?) fa reflexionar molt sobre com és que sap tot el que sap, i d'on treu tota la informació. També té algun tipus de poder? I en Burrich m'ha sorprès al final, i hi ha hagut un moment que quasi em fa plorar i tot. I què dir d'en Chade, que semblava que només fos el mestre d'en Traspié, però que acabes veient que no és el que sembla i que no està acabat com semblava a moments? I, per descomptat, l'Ojos de Noche, que és també un gran pilar del llibre.

 És per tots aquests personatges que fa que el llibre valgui la pena, i que odiïs el dolent amb totes les teves forces.

 Però, com tots sabem, els dolents també guanyen a vegades, i aquest final de llibre, que no és final de trilogia, et deixa amb ganes de més, amb ganes de veure si tots aquests personatges que són tan bons es poden arribar a venjar del dolent més dolent. Veurem com continua amb l'últim (bé, partit en dos) llibre de la sèrie.

Noves adquisicions

Quins llibres he adquirit últimament? Quant de temps trigaré a llegir-los? Aquí hi ha els últims llibres que han arribat a les meves mans... 

1. El bosque oscuro. 17 de juliol. El llibre estava a 0.94... Ja tinc el primer (en paper), i algun dia hauré de tenir el segon. A més, és una sèrie ja acabada, i per tant, es pot començar i acabar ràpidament :-D

2. Galileo's Muse. Record del Museu Galileo. No me'n vaig poder estar :-D

 I ara, doncs tinc dos llibres per triar, i el random em diu que... El bosque oscuro. Per tant, a final de mes començaré El problema de los tres cuerpos.

El viatge del Wayfarer per anar a obrir un túnel a un planeta molt llunyà

Títol: The Long Way to a Small, Angry Planet
Autor: Becky Chambers
Saga: Wayfarers - 1/3
Pàgines: 404
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺

Aquest és un llibre que s'ha de llegir sí o sí. De fet, ja tinc la continuació a casa, esperant-me :-D

No és només per la gran quantitat d'imaginació que hi ha. Però també. El llibre està ple de planetes diferents, però una pila de diferents espècies, totes amb la seva morfologia i cultura, totes especials.

Tampoc és només pels personatges. Però també. No hi ha cap personatge que sigui "normal". Tots, absolutament tots, tenen alguna cosa a amagar, o alguna cosa que fa que hagin d'anar amb compte per alguna cosa. Si fins i tot el que et pensaves que no amagava res... no amagava res en realitat, però sí que tenia un gran secret, que ni tan sols ell coneixia!

 El llibre té moments tendres. Té moments humorístics. Moments tristos (de veritat s'havia de morir ____?) I moments de "doncs mira, aquest personatge no em cau bé, però algú havia de fer això, i crec que és l'únic que tenia escrúpols de fer-ho!"

 En resum: s'ha de llegir. Ja sé que fa temps que recomanen aquesta autora per tot arreu, però... és que ho fan amb raó!

En Traspié coneix a l'Ojos de Noche

Títol: Asesino real
Autor: Robin Hobb
Saga: Vatídico -2.1/3
Pàgines: 412
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺

És una llàstima que l'editorial hagi partit els llibres de Vatídico així per les bones, perquè arribes al final i... et trobes que la història està a la meitat, i en necessites més!

Ja feia un temps que havia llegit el primer llibre, i no sé per què he trigat tant a llegir aquest, perquè la veritat és que aquell em va encantar, i aquest el mateix. A més, l'autora té la deferència de fer un primer capítol on et va explicant una mica el que va passar a l'últim llibre, i recordes tot el que va passar a l'anterior.

Com que és només la primera part d'un llibre, et deixa a mitja acció. Però tot i ser la primera part, el llibre és d'aquells que no pots deixar, i tota l'estona en vols més.

Segurament hi ha 4 coses, relacionades amb 4 personatges, que són les més importants. D'una banda, la relació amb l'Ojos de Noche. Fa patir que algú els pugui descobrir, perquè la manya no és ben vista, però segurament és el millor amic que ha tingut en Traspié. D'altra banda, la relació amb la Molly (pobre Molly! Si sabés totes les coses que li amaga!!!) I llavors la relació amb el rei Artimañas i el bufó. Em fa molta pena el rei, però el bufó... segurament hi ha molt més a saber d'ell! I, per últim, la relació amb en Veraz, que, com diu el bufó, és el rei d'en Traspié.

 I, per descomptat, altres personatges que no són menys importants. M'encanta la Cordonia. Em va fer emocionar la Paciència, quan li va dir a en Traspié que havia anat a la cort per ell. I la Kettricken. Ai, una altra que ho passa malament!

 Tots els personatges tenen el seu què, tots es fan estimar (excepte en Regio) i estic segura que faré passar la continuació del llibre per davant de molts altres!

Noves adquisicions

Quins llibres he adquirit últimament? Quant de temps trigaré a llegir-los? Aquí hi ha els últims llibres que han arribat a les meves mans... 

Aquesta vegada he sigut "bona" i només he comprat dos llibres :-D

 1. Ready player one. La pel·lícula em va encantar, i havia de llegir el llibre :-) Auto-regal de sant :-D

 2. A game of Queens. També regal de sant :-D

I el random em diu que llegeixi... A game of Queens. Per descomptat, això vol dir que començaré How I beat Fisher's record aquest mateix mes. No sé quants mesos puc trigar a acabar-lo...

El final de la història d'en Tarod i la Cyllan

Títol: El orden y el caos
Autor: Louise Cooper
Saga: El señor del tiempo (3/3)
Pàgines: 294
Puntuació:  ☺ ☺ ☺ ☺ ☺

La última part del señor del tiempo m'ha agradat tant com les anteriors.

La veritat és que se m'ha fet curt (com els anteriors), i si hi hagués de posar alguna pega, diria que la part de la lluita entre l'ordre i el caos se'm va fer molt curta. Vaig pensar: ja està? Podria haver sigut més llarga! I, a part d'això, un tema personal: no m'acaben de convèncer les resureccions de l'estil de: "oh, s'ha mort, ja no es pot fer res", seguides de "com que jo sóc un déu o similar, resucitaré aquesta persona que t'estimes tant i aquí no ha passat res". Potser és influència d'en George R. Martin?

 A banda d'aquestes coses, que són una mica personals, el llibre està molt bé i no perd ritme en cap moment. M'agradaria destacar tota la part on expliquen com són els guàrdies de l'Illa Blanca, i com apareixen els déus de l'ordre i el caos.

 Tota la trilogia és molt recomanable de llegir, i m'ha deixat amb ganes de més. Ja he vist que l'autora té una altra trilogia que parla del caos, i que té lloc uns anys més tard. Ja està apuntada per llegir :-)

Els 10 llibres que volia llegir aquest curs

 Ja ha passat un altre curs acadèmic, i al mes de setembre em vaig proposar llegir 10 llibres. N'he llegit 5, i en tinc 1 a mitges (gairebé acabat)... això vol dir que he aconseguit fer-ne una mica més de la meitat. Contant que l'any passat només en vaig acabar un i en tenia 3 a mitges, crec que la millora és bastant bona. A veure si l'any que ve encara en llegeixo més de la llista que faré al setembre!

 Aquí la llista de llibres. En verd, els acabats. En groc, els que tinc a mitges. I en vermell, els que no he començat.

Els dos llibres més antics de la llista:

1. El Silmarílion
2. Castillo de las estrellas

Dos llibres de la primera pàgina:

1. Dune
2. El código Pontífex

Dos llibres per avançar/acabar sagues:

1. Dragonsdawn
2. El libro de la vida

Dos llibres comprats durant l'últim any:

1. El diari de la princesa
2. The long way to a Small, Angry Planet

Dos llibres escollits aleatòriament:

1. Los mágicos números del doctor Matrix
2. La máquina de ajedrez