Mentre anava llegint Tobi Lolness, estava gaudint del llibre com no ho havia fet de cap llibre en molt de temps. Fins que...
Fins que veia que les pàgines no s'acabaven i el llibre no arribava a un final. Al contrari, encara s'embolicava més la troca. I més. Fins a deixar la història en un punt molt interessant.
Apa, ja hi tornem a ser com amb Eragon. Un llibre acabat, i el següent que encara no hi és.
Tobi Lolness és un llibre molt recomanable. A mi m'ha encantat. Sobretot quan explica com el pare d'en Tobi diu que hi ha altres móns, que no només hi ha l'arbre on viuen, sinó que hi ha molts més altres arbres al món. O quan parla del forat a la capa de fulles, provocat pels dolents, que extreuen la sava de l'arbre per obtenir combustible. O... O un munt de coses que fan somriure.
Només li trobo una cosa a criticar: havia de ser una saga? Ja no hi poden haver llibres sols, que comencin i acabin?
30 de gener del 2008
20 de gener del 2008
Un nen contra la resta del món
Feia molt que no començava un llibre fantàstic que m'agradés tant, que tingués aquest no sé què que t'enganxa i que en vols saber més i més.
El llibre en qüestió es diu Tobi Lolness.
No sé ben bé què és el que m'agrada tant. Potser la idea novedosa d'aquests éssers de menys de dos mil.límetres d'alçada que viuen en un arbre. Potser la forma d'explicar les coses, com si fossis en Tobi, veient com tothom el persegueix. Potser aquell ai al cor dels llibres juvenils, de l'heroi petit, que no sap com es troba en perill i aconsegueix salvar-se, sempre pels pèls, no sap ben bé com.
Suposo que és això, posar-te en el lloc del fugitiu, amb tots els perills que et persegueixen. Perquè no ha de ser fàcil viure en un arbre fent un mil.límetre i mig d'alçada. Algú s'ha parat a pensar mai la d'habitants perillosos que pot tenir un arbre? I les fulles que cauen a la tardor. I com passar d'una branca a l'altra sense caure?
I això només és el principi. Tinc el pressentiment que durarà poc, aquest llibre.
El llibre en qüestió es diu Tobi Lolness.
No sé ben bé què és el que m'agrada tant. Potser la idea novedosa d'aquests éssers de menys de dos mil.límetres d'alçada que viuen en un arbre. Potser la forma d'explicar les coses, com si fossis en Tobi, veient com tothom el persegueix. Potser aquell ai al cor dels llibres juvenils, de l'heroi petit, que no sap com es troba en perill i aconsegueix salvar-se, sempre pels pèls, no sap ben bé com.
Suposo que és això, posar-te en el lloc del fugitiu, amb tots els perills que et persegueixen. Perquè no ha de ser fàcil viure en un arbre fent un mil.límetre i mig d'alçada. Algú s'ha parat a pensar mai la d'habitants perillosos que pot tenir un arbre? I les fulles que cauen a la tardor. I com passar d'una branca a l'altra sense caure?
I això només és el principi. Tinc el pressentiment que durarà poc, aquest llibre.
En Tobi, doncs, va passar el dia a l'amagatall, dormint i curant-se les ferides amb cintes de fulla fresca. Tres cops el va despertar la vibració d'escamots sorollosos que passaven en desordre. Tres cops, després de passar els caçadors, es va quedar molta estona petrificat i panteixant.
El buscaven per tot arreu. Més intensament que abans.
A l'arbre no s'havia vist mai un combat tan desigual: un nen contra la resta del món.
19 de gener del 2008
Barrayar
O les aventures d'en Miles Vorkosigan, sense en Miles Vorkosigan.
Com tots els llibres de la sèrie d'en Miles Vorkosigan, aquest és un llibre molt agradable de llegir, i que et deixa amb la boca oberta.
En aquest cas, la història es veu des dels ulls de la mare d'en Miles, la Cordelia Naismith. Acaba d'arribar a Barrayar, provenint d'un altre planeta. Però no només això. S'acaba de casar, està embarassada i... i com que l'emperador mor, i el seu successor és un nen de quatre anys, es converteix en la dona del regent.
A través d'ella es van veient les costums de Barrayar. Al principi ella està perduda, i reconec que jo també ho estava una mica, amb tants de Vor.
I, com ja vaig dir, és la història del naixement d'en Miles. De com va ser enverinada, de com li van dir que havia de perdre el fill, de com el seu fill és robat, de la seva determinació d'anar-lo a buscar enmig d'una guerra civil.
I, com sempre, petits herois, grans persones, que es troben enmig de la situació i han de sobreviure com poden, i aquest "com poden" es converteix en heroicitat. És clar que hi ha pèrdues pel mig.
De qualsevol forma, un llibre imprescindible, com tots els d'en Miles.
Com tots els llibres de la sèrie d'en Miles Vorkosigan, aquest és un llibre molt agradable de llegir, i que et deixa amb la boca oberta.
En aquest cas, la història es veu des dels ulls de la mare d'en Miles, la Cordelia Naismith. Acaba d'arribar a Barrayar, provenint d'un altre planeta. Però no només això. S'acaba de casar, està embarassada i... i com que l'emperador mor, i el seu successor és un nen de quatre anys, es converteix en la dona del regent.
A través d'ella es van veient les costums de Barrayar. Al principi ella està perduda, i reconec que jo també ho estava una mica, amb tants de Vor.
I, com ja vaig dir, és la història del naixement d'en Miles. De com va ser enverinada, de com li van dir que havia de perdre el fill, de com el seu fill és robat, de la seva determinació d'anar-lo a buscar enmig d'una guerra civil.
I, com sempre, petits herois, grans persones, que es troben enmig de la situació i han de sobreviure com poden, i aquest "com poden" es converteix en heroicitat. És clar que hi ha pèrdues pel mig.
De qualsevol forma, un llibre imprescindible, com tots els d'en Miles.
1 de gener del 2008
L'any 2007 en llibres
Està bé, això de començar el blog a principis del 2007. Així ara puc fer un resum de tots els llibres que vaig llegir el 2007. Normalment em pregunto quants llibres llegeixo a l'any. Em dóna la impressió que aquest any n'he llegit poquets... Aquí van:
Divuit llibres en total. Unes tres setmanetes per llibre. Ui... em sembla que és molt :-P Vull dir que tres setmanes són molts dies per llegir un llibre. Suposo que podria dir que el 2007 no vaig llegir massa llibres, cosa que en realitat ja sabia. De fet, fins i tot m'ho podia imaginar: un de casa, un de la biblioteca. A la biblioteca em donen 3 setmanes i sempre els acabo renovant un cop. Surten els comptes... En llegiré més aquest 2008?
De fet, és el que diu l'aNobii: 18 llibres, 8288 pàgines. Surto a una mitjana d'unes 22-23 pàgines per dia. Mmmm... potser no està tan malament?
A veure si aquest any en llegeixo... 20? D'aquí a un any sabré si ho he fet...
- Harry Potter and the Prisoner of Azkaban
- Septimus y el hechizo imposible
- Harry Potter and the Goblet of Fire
- El desert de gel
- L'enigma del quatre
- La maledicció d'Odi
- Memòries d'Idhun - La Resistència
- Harry Potter and the Order of the Phoenix
- Memòries d'Idhun: la Tríada
- La porta d'Agartha
- Harry Potter and the Half-Blood Prince
- Harry Potter and the Deathly Hallows
- Taliesin
- Memòries d'Idhun: El Panteó
- Gauditronix
- Tierra de dragones
- Septimus i l'últim alquimista
- La mujer del viajero en el tiempo
Divuit llibres en total. Unes tres setmanetes per llibre. Ui... em sembla que és molt :-P Vull dir que tres setmanes són molts dies per llegir un llibre. Suposo que podria dir que el 2007 no vaig llegir massa llibres, cosa que en realitat ja sabia. De fet, fins i tot m'ho podia imaginar: un de casa, un de la biblioteca. A la biblioteca em donen 3 setmanes i sempre els acabo renovant un cop. Surten els comptes... En llegiré més aquest 2008?
De fet, és el que diu l'aNobii: 18 llibres, 8288 pàgines. Surto a una mitjana d'unes 22-23 pàgines per dia. Mmmm... potser no està tan malament?
A veure si aquest any en llegeixo... 20? D'aquí a un any sabré si ho he fet...
27 de desembre del 2007
Encara no és el primer
La meva història amb en Miles Vorkosigan és una mica estranya. Un dia va caure a les meves mans, no sé com, "El aprendiz de guerrero". Va ser genial conèixer aquest personatge tan especial.
Des de llavors, he llegit una mica d'aquí i una mica d'allà. Cada cop que en veig algun llibre, me'l compro. I el llegeixo. Però tampoc n'he llegit massa. La meva memòria és molt dolenta. Potser dos, potser tres?
Per això dimarts passat, quan em trobava a molts quilòmetres de casa, i vaig haver acabat el llibre que portava, vaig baixar a la llibreria de sota casa la meva àvia. I allà em vaig trobar Barrayar. No vaig trigar ni mig segon a decidir que l'agafava i el comprava i el començava en aquell moment mateix.
Llegint la contraportada em vaig pensar que seria el primer llibre de tota la saga. Però no ho és. Quan comença, la mare d'en Miles està embarassada d'en Miles. Però encara hi ha dos llibres anteriors, "En caída libre" i "Fragmentos de honor".
Abans de començar el llibre ja sé què passarà: la mare d'en Miles serà enverinada, en Miles naixerà molt baix per culpa d'això, per després convertir-se en el Miles que he conegut en els llibres posteriors.
Però, de qualsevol forma, serà interessant llegir el principi de la història d'en Miles, pròpiament dit.
Des de llavors, he llegit una mica d'aquí i una mica d'allà. Cada cop que en veig algun llibre, me'l compro. I el llegeixo. Però tampoc n'he llegit massa. La meva memòria és molt dolenta. Potser dos, potser tres?
Per això dimarts passat, quan em trobava a molts quilòmetres de casa, i vaig haver acabat el llibre que portava, vaig baixar a la llibreria de sota casa la meva àvia. I allà em vaig trobar Barrayar. No vaig trigar ni mig segon a decidir que l'agafava i el comprava i el començava en aquell moment mateix.
Llegint la contraportada em vaig pensar que seria el primer llibre de tota la saga. Però no ho és. Quan comença, la mare d'en Miles està embarassada d'en Miles. Però encara hi ha dos llibres anteriors, "En caída libre" i "Fragmentos de honor".
Abans de començar el llibre ja sé què passarà: la mare d'en Miles serà enverinada, en Miles naixerà molt baix per culpa d'això, per després convertir-se en el Miles que he conegut en els llibres posteriors.
Però, de qualsevol forma, serà interessant llegir el principi de la història d'en Miles, pròpiament dit.
De lectura obligada
La mujer del viajero en el tiempo em sembla un llibre de lectura obligada. Dir que m'ha encantat seria poc.
Al final em va resoldre totes les preguntes que em feia després del primer capítol. I n'he quedat contenta, que no és poc. És més: he estat tirant endavant i enrere en el llibre, mirant que tot estigués bé, que ningú sabés res abans de l'hora que li tocava. Però no, no hi he trobat cap contradicció d'aquestes que hi solen haver en els viatges en el temps. És una mica la meva obsessió en aquest tipus de llibres. Però queda tot molt ben lligat.
I aquí ho deixo, que em posaria a dir coses d'aquelles que no s'han de dir... Això sí, un llibre totalment recomanable.
Al final em va resoldre totes les preguntes que em feia després del primer capítol. I n'he quedat contenta, que no és poc. És més: he estat tirant endavant i enrere en el llibre, mirant que tot estigués bé, que ningú sabés res abans de l'hora que li tocava. Però no, no hi he trobat cap contradicció d'aquestes que hi solen haver en els viatges en el temps. És una mica la meva obsessió en aquest tipus de llibres. Però queda tot molt ben lligat.
I aquí ho deixo, que em posaria a dir coses d'aquelles que no s'han de dir... Això sí, un llibre totalment recomanable.
9 de desembre del 2007
Error de traducció
El llibre m'està encantant. Podria comentar un munt de coses, però me les guardo pel final. Pensava que el podria acabar a Vila-seca, però la doble ronda diària és una mica dura. Estic per la meitat. I ja s'han resolt algunes preguntes, però encara en tinc més.
Una cosa que em va cridar l'atenció va ser un dia que estan els dos jugant a escacs al prat (que estrany que em cridés l'atenció!) I surten les jugades que fan. Al principi no ho entenia. No sabia què m'estaven dient. Fins que vaig veure que en realitat les jugades estaven apuntades en anglès... i descriptiu! Per això em va costar adonar-me'n, perquè diria que no havia vist mai descriptiu en anglès. És com el descriptiu en català, però em va sobtar veure'l.
I llavors em vaig enfadar. Què li costava a la traductora documentar-se una mica? Qualsevol persona amb un coneixement mínim dels escacs li hagués sabut traduir les jugades al castellà. Però no, va posar les jugades tal com estaven, sense entendre el perquè, i sense preocupar-se del perquè. Ja em perdonarà, però em va molestar bastant. Perquè, si en una cosa que era tan senzill com preguntar a la federació espanyola o a qualsevol escaquista que conegués, no ho va fer, em puc fiar de la resta de traducció del llibre?
Una cosa que em va cridar l'atenció va ser un dia que estan els dos jugant a escacs al prat (que estrany que em cridés l'atenció!) I surten les jugades que fan. Al principi no ho entenia. No sabia què m'estaven dient. Fins que vaig veure que en realitat les jugades estaven apuntades en anglès... i descriptiu! Per això em va costar adonar-me'n, perquè diria que no havia vist mai descriptiu en anglès. És com el descriptiu en català, però em va sobtar veure'l.
I llavors em vaig enfadar. Què li costava a la traductora documentar-se una mica? Qualsevol persona amb un coneixement mínim dels escacs li hagués sabut traduir les jugades al castellà. Però no, va posar les jugades tal com estaven, sense entendre el perquè, i sense preocupar-se del perquè. Ja em perdonarà, però em va molestar bastant. Perquè, si en una cosa que era tan senzill com preguntar a la federació espanyola o a qualsevol escaquista que conegués, no ho va fer, em puc fiar de la resta de traducció del llibre?
4 de desembre del 2007
La mujer del viajero en el tiempo (I)
Des del dia que vaig llegir que l'Anna en parlava, vaig saber que l'havia de llegir. M'encanten els llibres d'aquesta temàtica, i em fan pensar. Segurament, i aprofitant el pont, llegeixi el llibre en un temps rècord per la feina que tinc...
De moment porto molt poc llegit, però per poc temps que tingui a Vila-seca, l'acabaré en els quatre dies que jugo allà (com si dues partides diàries no fossin prou feina!)
Però, tot i portar tan poc, ja començo amb les meves anades d'olla, amb els meus pensaments, i amb els meus raonaments.
Això del viatge en el temps és com una roda. La noia sap que algun dia se'l trobarà, tot i que encara no sap on. I ell no li diu on el pot trobar, perquè sap que ella el trobarà. I perquè l'ha de trobar per casualitat, ja que ja sap que es trobaran per casualitat.
Embolico més la troca? La llibreta amb la llista de dates. Ella l'escriu un dia, quan és petita. I l'escriu perquè ell li dicta totes les dates, que se les ha après de memòria. Fins aquí tot correcte, però... d'on s'ha après les dates que li dicta, dels dies que acabarà anant a parar a casa seva? Doncs de la mateixa llibreta! Apa, ja tenim un bucle infinit :-)
I ell... Ella li ha dit que l'ha vist amb quaranta-i-tants anys. Això vol dir que ell sap que no es morirà fins com a mínim els quaranta-i-tants. Això vol dir que... vol dir que pot fer tot el que vulgui?
I, per què ell torna tants cops al mateix prat? És possible que vagi a altres llocs repetits? No sé si s'explicarà al llibre, però si ell no controla on va, per què va tan sovint allà mateix?
I com ha de saber el que et passarà? Per ella, com ha de ser saber que algun dia te'l trobaràs, no saps on, i no et coneixerà de res, però tu en sabràs un munt de coses? I per ell? Com ha de ser saber que algun dia aniràs a parar allà on és ella, i la coneixeràs de petita?
I si ella li diu que l'ajudava a fer els deures, aleshores ell ja sap que l'ajudarà a fer els deures. I això vol dir que això ja li condiciona a ajudar-la a fer els deures? Ha de ser una mica complicat saber que faràs una cosa determinada, que et comportaràs d'una determinada manera.
Ai, segurament les respostes estaran al llibre (almenys algunes). Però, només de començar, tinc aquesta sensació.
Només he llegit un capítol... Sort que no tindré ordenador a Vila-seca, que sinó em sembla que faria uns quants posts com aquest, amb preguntes sobre el llibre. Si només fins aquí ja m'he plantejat tot això...
De moment porto molt poc llegit, però per poc temps que tingui a Vila-seca, l'acabaré en els quatre dies que jugo allà (com si dues partides diàries no fossin prou feina!)
Però, tot i portar tan poc, ja començo amb les meves anades d'olla, amb els meus pensaments, i amb els meus raonaments.
Això del viatge en el temps és com una roda. La noia sap que algun dia se'l trobarà, tot i que encara no sap on. I ell no li diu on el pot trobar, perquè sap que ella el trobarà. I perquè l'ha de trobar per casualitat, ja que ja sap que es trobaran per casualitat.
Embolico més la troca? La llibreta amb la llista de dates. Ella l'escriu un dia, quan és petita. I l'escriu perquè ell li dicta totes les dates, que se les ha après de memòria. Fins aquí tot correcte, però... d'on s'ha après les dates que li dicta, dels dies que acabarà anant a parar a casa seva? Doncs de la mateixa llibreta! Apa, ja tenim un bucle infinit :-)
I ell... Ella li ha dit que l'ha vist amb quaranta-i-tants anys. Això vol dir que ell sap que no es morirà fins com a mínim els quaranta-i-tants. Això vol dir que... vol dir que pot fer tot el que vulgui?
I, per què ell torna tants cops al mateix prat? És possible que vagi a altres llocs repetits? No sé si s'explicarà al llibre, però si ell no controla on va, per què va tan sovint allà mateix?
I com ha de saber el que et passarà? Per ella, com ha de ser saber que algun dia te'l trobaràs, no saps on, i no et coneixerà de res, però tu en sabràs un munt de coses? I per ell? Com ha de ser saber que algun dia aniràs a parar allà on és ella, i la coneixeràs de petita?
I si ella li diu que l'ajudava a fer els deures, aleshores ell ja sap que l'ajudarà a fer els deures. I això vol dir que això ja li condiciona a ajudar-la a fer els deures? Ha de ser una mica complicat saber que faràs una cosa determinada, que et comportaràs d'una determinada manera.
Ai, segurament les respostes estaran al llibre (almenys algunes). Però, només de començar, tinc aquesta sensació.
Només he llegit un capítol... Sort que no tindré ordenador a Vila-seca, que sinó em sembla que faria uns quants posts com aquest, amb preguntes sobre el llibre. Si només fins aquí ja m'he plantejat tot això...
2 de desembre del 2007
Septimus i l'últim alquimista
Què puc dir-ne? Doncs que molt millor que els dos primers. En Septimus ha evolucionat, però continua tenint aquell encant que tenia.
Continua essent aquell nen que es fica en embolics, per culpa d'algun dolent, molt dolent. En aquest cas, l'esperit d'una reina que vol ser immortal i regnar per sempre més, i que per això vol matar a les seves filles i a la princesa Jenna.
Al voltant, els mateixos personatges de sempre, i en Silas i les seves patifitxes, que sense saber-ho, és el detonant de tota la història.
Un viatge al passat, a través d'uns miralls del temps. Primer en Septimus, després la Jenna i altra gent. I una terrible plaga que no saben d'on ve. I un alquimista. I...
I moltes coses més. Amb encant. Amb aquell encant que et fa somriure en veure com el nen es surt de tot. Amb innocència.
I un bon final, com sempre, però... un final amb algú que es queda al passat i no pot tornar. Hi queda content, al passat, però fa com una mica de pena.
I el Septimus 4? Hi serà? Ja l'espero!
Continua essent aquell nen que es fica en embolics, per culpa d'algun dolent, molt dolent. En aquest cas, l'esperit d'una reina que vol ser immortal i regnar per sempre més, i que per això vol matar a les seves filles i a la princesa Jenna.
Al voltant, els mateixos personatges de sempre, i en Silas i les seves patifitxes, que sense saber-ho, és el detonant de tota la història.
Un viatge al passat, a través d'uns miralls del temps. Primer en Septimus, després la Jenna i altra gent. I una terrible plaga que no saben d'on ve. I un alquimista. I...
I moltes coses més. Amb encant. Amb aquell encant que et fa somriure en veure com el nen es surt de tot. Amb innocència.
I un bon final, com sempre, però... un final amb algú que es queda al passat i no pot tornar. Hi queda content, al passat, però fa com una mica de pena.
I el Septimus 4? Hi serà? Ja l'espero!
15 de novembre del 2007
Prometia molt, i...
Potser és que Tierra de dragones va començar tan bé, i prometia tant, que me n'esperava molt més. Mirant enrere, és un bon llibre, però després d'haver vist la idea, crec que se'n podria haver tret molt més suc.
És un viatge imaginari pels diferents móns fantàstics, on hi surten diferents personatges fantàstics i... fins i tot autors! Autors que no desvelaré, perquè perdria la gràcia del final.
Hi arriben a sortir des del capità Nemo fins a una explicació de com va arribar el monstre del llac Ness al llac. Però potser l'he trobat una mica infantil (jo, que llegeixo coses infantils), potser massa ràpid, potser massa curt.
La idea està molt bé, i és molt original. La idea d'un món paral.lel al nostre, on hi viuen tots aquests personatges, a part de tots els éssers fantàstics. Aquest món està connectat amb el nostre, a través de l'illa d'Avalón, i determinades persones, amb determinats vaixells, poden passar d'un món a l'altre.
Però se m'ha fet massa curt. Tot passava massa de pressa. No s'atura en cap moment en algun personatge. Hi ha massa pocs personatges, n'he trobat a faltar uns quants. I els que hi surten, molt de passada.
Així que diria que és un llibre interessant, diferent, original. Però hi trobo a faltar una mica més d'història.
És un viatge imaginari pels diferents móns fantàstics, on hi surten diferents personatges fantàstics i... fins i tot autors! Autors que no desvelaré, perquè perdria la gràcia del final.
Hi arriben a sortir des del capità Nemo fins a una explicació de com va arribar el monstre del llac Ness al llac. Però potser l'he trobat una mica infantil (jo, que llegeixo coses infantils), potser massa ràpid, potser massa curt.
La idea està molt bé, i és molt original. La idea d'un món paral.lel al nostre, on hi viuen tots aquests personatges, a part de tots els éssers fantàstics. Aquest món està connectat amb el nostre, a través de l'illa d'Avalón, i determinades persones, amb determinats vaixells, poden passar d'un món a l'altre.
Però se m'ha fet massa curt. Tot passava massa de pressa. No s'atura en cap moment en algun personatge. Hi ha massa pocs personatges, n'he trobat a faltar uns quants. I els que hi surten, molt de passada.
Així que diria que és un llibre interessant, diferent, original. Però hi trobo a faltar una mica més d'història.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)