On m'he ficat?

Ahir al vespre vaig anar a buscar un llibre que em vaig comprar per sant Jordi l'any passat (que arribarà aquest sant Jordi i només me n'he llegit un, dels que vaig comprar...) Buscava un llibre de fantasia, de dracs... I recordava la portada, on posava que havia estat el premi a la millor novel.la de fantasia de l'any 2005. Perfecte, no?

Però, a la contraportada, m'hi trobo:

El 'Sentido y sensibilidad' del mundo de los dragones...

I crec que m'espanto.

Tot i així, l'obro. I començo la introducció...

Crecí leyendo novelas victorianas.

I, una estona més tard...

Esta novela es el resultado de preguntarme cómo sería un mundo si lo fueran, si los axiomas de la novela victoriana sentimental fueran leyes biológicas ineludibles.

On coi m'he ficat? Espero que la novel.la tingui molt més de fantasia que de victoriana, perquè no m'agrada deixar llibres a mitges, però...

Blanc i fred

Després d'haver llegit l'Emperadriu dels Eteris, m'ha quedat una sensació. O dues: un món blanc i fred.

D'acord, l'estrella és blava, però la neu, el gel, la boira... tot plegat és blanc, i m'ha quedat una sensació de blanc i de fred.

És un llibre totalment recomanable, sobretot per llegir a ple hivern. Sembla mentida com es pot mantenir la tensió durant tot el llibre amb tan pocs personatges. Bé, bàsicament amb la Bipa, que corre darrere l'Aer, que va a buscar el palau de l'Emperadriu dels Eteris.

El patiment de la Bipa, per no saber si arribarà a temps. Tota la seva lluita, a darrere de l'Aer, sentint com tothom li diu Opaca, com tothom la mira amb despreci, com tothom li diu que ha arribat massa lluny. Però la seva força, la força per anar en contra de tot, i demostrar que, encara que sigui una opaca, ella pot arribar fins on es proposi, amb la seva intel.ligència.

I aquí ho deixo. Només dic que és totalment recomanable.

La princesa prometida

Definitivament, és un llibre que val la pena llegir. Ho sé, ho sé, he trigat molt a llegir-lo, però tinc l'excusa que hi ha tres dies a la setmana (seguits) que ni tan sols obro els llibres, i per tant, al quart dia, he de fer una mica de recordatori... :-)

La veritat és que La princesa prometida és un llibre molt divertit de llegir. Té molts trossos que fan riure, o com a mínim somriure. I no passa res per haver vist la pel.lícula abans: ja saps la història, però el com està escrit, i les bromes que hi ha pel mig són el millor del llibre. Vaja, tal i com ho veig jo.

Però, a més, almenys en l'edició que he comprat jo, al darrere hi ha una mica d'història de com continua l'història després del final. Que vaja, em sembla que crea més expectatives que no pas el que acaba explicant. Però és divertit de llegir.

Ah! I si l'autor ens vol seguir prenent el pèl, jo no tindria cap inconvenient a llegir "El bebé de Buttercup".

El pròleg de La princesa prometida

Com tanta gent en aquest món, he vist La princesa prometida unes quantes vegades a la tele. Sempre que la fan i veig que la fan, m'hi quedo enganxada. Dintre de la meva ignorància, fins fa poc no sabia que la història provenia d'un llibre. Quan ho vaig saber, vaig córrer a comprar-lo, però com que la pila de llibres per llegir és tan llarga, es va quedar al mig d'una de les piles i... i avui l'he recuperat, per llegir-lo.

Només n'he llegit el pròleg. Demà, al tren, segur que li faré una bona llegida. Però no podia deixar de comentar el pròleg (tot i que no sé si n'hauria de dir pròleg). Mare meva! No havia llegit mai un pròleg tan bo! Com he rigut! Sí, ja m'imagino que el llibre serà tot d'aquest estil, però només que el llibre s'assembli una mica a la pel.lícula i al pròleg, demà m'espera un molt bon viatge en tren!

Encara he de començar a llegir el llibre i ja el recomano! Però és que aquesta primera introducció m'ha donat molt bones vibracions. I és que jo volia escriure'n alguna frase, però no puc. No puc triar quina és la frase que m'ha agradat més. O quina m'ha fet més riure.

Em sembla que estic a punt de descobrir un d'aquells llibres que em marcaran i que tindré sempre a mà :-)

La tierra de Alidra

I, un mes més tard, torno a aparèixer per aquí per parlar d'un altre llibre. Que hagi trigat gairebé un mes a llegir-lo suposo que ja és un indicatiu.

El llibre prometia. Parlava de màgia, de diferents races, d'una nena que busca un lloc en un món estrany.

Però, no ho sé, no m'ha enganxat. Li faltava un punt de no sé què. Potser és el fet de que, en començar-lo, ja sabia que era una trilogia. I, és clar, una trilogia em feia molta mandra, sobretot sabent que només hi ha un llibre publicat.

Però no ha sigut ben bé això. Li falta alguna cosa, sembla una mica una repetició de molts altres llibres que ja he llegit de l'estil.

Podria dir que és entretingut, però en molts trossos se'm feia feixuc.

Així que suposo que hauria de dir que és una bona història, però es fa una mica costa amunt de llegir.

(Espero que el proper tingui bona crítica, que ja tocaria...)

Els crims d'Oxford

Situació: havia quedat que aniria a veure la pel.lícula amb algú. Però abans em volia llegir el llibre. Encara no m'havia llegit el llibre. Així que és el primer que vaig agafar.

No sabria què dir-ne, del llibre. Que sort que és curtet? No queda massa bé, no?

M'han agradat els trossos que es podrien considerar frikis, els trossos on explica coses matemàtiques. Però suposo que un llibre d'aquest estil no t'ha d'agradar només per això...

La història no m'ha atret massa. O no gens. Des del primer moment que es veia a venir. Tot plegat. I tampoc estava massa ben explicada.

La conclusió: sort que és curt. I es llegeix ràpid.

Segona conclusió: i ara he d'anar a veure la pel.lícula?

Una altra saga?

Mentre anava llegint Tobi Lolness, estava gaudint del llibre com no ho havia fet de cap llibre en molt de temps. Fins que...

Fins que veia que les pàgines no s'acabaven i el llibre no arribava a un final. Al contrari, encara s'embolicava més la troca. I més. Fins a deixar la història en un punt molt interessant.

Apa, ja hi tornem a ser com amb Eragon. Un llibre acabat, i el següent que encara no hi és.

Tobi Lolness és un llibre molt recomanable. A mi m'ha encantat. Sobretot quan explica com el pare d'en Tobi diu que hi ha altres móns, que no només hi ha l'arbre on viuen, sinó que hi ha molts més altres arbres al món. O quan parla del forat a la capa de fulles, provocat pels dolents, que extreuen la sava de l'arbre per obtenir combustible. O... O un munt de coses que fan somriure.

Només li trobo una cosa a criticar: havia de ser una saga? Ja no hi poden haver llibres sols, que comencin i acabin?

Un nen contra la resta del món

Feia molt que no començava un llibre fantàstic que m'agradés tant, que tingués aquest no sé què que t'enganxa i que en vols saber més i més.

El llibre en qüestió es diu Tobi Lolness.

No sé ben bé què és el que m'agrada tant. Potser la idea novedosa d'aquests éssers de menys de dos mil.límetres d'alçada que viuen en un arbre. Potser la forma d'explicar les coses, com si fossis en Tobi, veient com tothom el persegueix. Potser aquell ai al cor dels llibres juvenils, de l'heroi petit, que no sap com es troba en perill i aconsegueix salvar-se, sempre pels pèls, no sap ben bé com.

Suposo que és això, posar-te en el lloc del fugitiu, amb tots els perills que et persegueixen. Perquè no ha de ser fàcil viure en un arbre fent un mil.límetre i mig d'alçada. Algú s'ha parat a pensar mai la d'habitants perillosos que pot tenir un arbre? I les fulles que cauen a la tardor. I com passar d'una branca a l'altra sense caure?

I això només és el principi. Tinc el pressentiment que durarà poc, aquest llibre.

En Tobi, doncs, va passar el dia a l'amagatall, dormint i curant-se les ferides amb cintes de fulla fresca. Tres cops el va despertar la vibració d'escamots sorollosos que passaven en desordre. Tres cops, després de passar els caçadors, es va quedar molta estona petrificat i panteixant.
El buscaven per tot arreu. Més intensament que abans.
A l'arbre no s'havia vist mai un combat tan desigual: un nen contra la resta del món.

Barrayar

O les aventures d'en Miles Vorkosigan, sense en Miles Vorkosigan.

Com tots els llibres de la sèrie d'en Miles Vorkosigan, aquest és un llibre molt agradable de llegir, i que et deixa amb la boca oberta.

En aquest cas, la història es veu des dels ulls de la mare d'en Miles, la Cordelia Naismith. Acaba d'arribar a Barrayar, provenint d'un altre planeta. Però no només això. S'acaba de casar, està embarassada i... i com que l'emperador mor, i el seu successor és un nen de quatre anys, es converteix en la dona del regent.

A través d'ella es van veient les costums de Barrayar. Al principi ella està perduda, i reconec que jo també ho estava una mica, amb tants de Vor.

I, com ja vaig dir, és la història del naixement d'en Miles. De com va ser enverinada, de com li van dir que havia de perdre el fill, de com el seu fill és robat, de la seva determinació d'anar-lo a buscar enmig d'una guerra civil.

I, com sempre, petits herois, grans persones, que es troben enmig de la situació i han de sobreviure com poden, i aquest "com poden" es converteix en heroicitat. És clar que hi ha pèrdues pel mig.

De qualsevol forma, un llibre imprescindible, com tots els d'en Miles.

L'any 2007 en llibres

Està bé, això de començar el blog a principis del 2007. Així ara puc fer un resum de tots els llibres que vaig llegir el 2007. Normalment em pregunto quants llibres llegeixo a l'any. Em dóna la impressió que aquest any n'he llegit poquets... Aquí van:

1. Harry Potter and the Prisoner of Azkaban
   
2. Septimus y el hechizo imposible
   
3. Harry Potter and the Goblet of Fire
   
4. El desert de gel
   
5. L'enigma del quatre
   
6. La maledicció d'Odi
   
7. Memòries d'Idhun - La Resistència
   
8. Harry Potter and the Order of the Phoenix
   
9. Memòries d'Idhun: la Tríada
   
10. La porta d'Agartha
    
11. Harry Potter and the Half-Blood Prince
    
12. Harry Potter and the Deathly Hallows
    
13. Taliesin
    
14. Memòries d'Idhun: El Panteó
    
15. Gauditronix
    
16. Tierra de dragones
    
17. Septimus i l'últim alquimista
    
18. La mujer del viajero en el tiempo
    

Divuit llibres en total. Unes tres setmanetes per llibre. Ui... em sembla que és molt :-P Vull dir que tres setmanes són molts dies per llegir un llibre. Suposo que podria dir que el 2007 no vaig llegir massa llibres, cosa que en realitat ja sabia. De fet, fins i tot m'ho podia imaginar: un de casa, un de la biblioteca. A la biblioteca em donen 3 setmanes i sempre els acabo renovant un cop. Surten els comptes... En llegiré més aquest 2008?

De fet, és el que diu l'aNobii: 18 llibres, 8288 pàgines. Surto a una mitjana d'unes 22-23 pàgines per dia. Mmmm... potser no està tan malament?

A veure si aquest any en llegeixo... 20? D'aquí a un any sabré si ho he fet...