Quan vaig llegir Tobi Lolness, em vaig queixar de que encara no hi hagués la continuació. Això de llegir un llibre i quedar-te penjada, fa una mica de ràbia.
A la continuació de Tobi Lolness, els ulls de l'Elisha, només tinc dues coses que criticar-li. La primera és culpa meva i de la meva memòria. Al fer tant de temps que vaig llegir la primera part, només tenia un lleu record dels personatges, i només dels més importants. Per tant, a estones em perdia una mica. La segona objecció és que no entenc el títol. D'acord, es parla dels ulls de l'Elisha, però crec que no és el més important del llibre.
Per la resta, genial. Feia molt de temps que un llibre no m'enganxava d'aquesta manera. I, és clar que he trigat una mica a llegir-lo, però un parell de nits m'he quedat llegint fins que ja no podia més, perquè volia saber què passava.
Ara sí, un cop hi ha les dues parts al mercat, recomano els dos Tobi Lolness.
12 de maig del 2009
1 de maig del 2009
Peter Pan de Rojo escarlata
Vaig començar a llegir el llibre i em vaig adonar que no recordava res de Peter Pan, l'original. Així que un dia vaig aprofitar i em vaig comprar l'original...
Aquest llibre és una segona part, però no és ben bé el mateix. La Wendy i els altres nens s'han fet grans, i de cop comencen a somiar en el El País de Nunca Jamás. Creuen que hi ha un problema així que...
Decideixen tornar-hi. Però abans han de trobar una fada i tornar a ser nens.
El llibre comença amb molta força, però arriba un moment en què deceb una mica. Potser perquè ja no tinc el cap de criatura? Arriba un moment en què és molt previsible el que passarà.
Tot i així, és entretingut.
Aquest llibre és una segona part, però no és ben bé el mateix. La Wendy i els altres nens s'han fet grans, i de cop comencen a somiar en el El País de Nunca Jamás. Creuen que hi ha un problema així que...
Decideixen tornar-hi. Però abans han de trobar una fada i tornar a ser nens.
El llibre comença amb molta força, però arriba un moment en què deceb una mica. Potser perquè ja no tinc el cap de criatura? Arriba un moment en què és molt previsible el que passarà.
Tot i així, és entretingut.
18 d’abril del 2009
Roverandom
Un altre d'aquells llibres que vaig trobar "perduts" per la biblioteca: Roverandom, que vaig agafar més que res per l'autor, i gairebé no vaig mirar de què anava...
Em vaig trobar amb un conte infantil sobre un gosset que mossega els pantalons d'un mag i és castigat a convertir-se en un gosset de joguina. I, a partir d'aquí, té un munt d'aventures, que el porten des de la Lluna fins al fons del mar.
Un llibre curtet, potser una mica infantil, però molt recomanable.
Em vaig trobar amb un conte infantil sobre un gosset que mossega els pantalons d'un mag i és castigat a convertir-se en un gosset de joguina. I, a partir d'aquí, té un munt d'aventures, que el porten des de la Lluna fins al fons del mar.
Un llibre curtet, potser una mica infantil, però molt recomanable.
7 d’abril del 2009
Nemesis
Asimov, com sempre, genial. Aquest cop ens porta a un futur no tant llunyà on els humans han conquerit el Sistema Solar, i a part de viure a la Terra, es reparteixen per tot el sistema en establiments més o menys autosuficients (necessiten proveir-se de matèries primeres).
En un d'aquests establiments, descobreixen la manera de viatjar a la velocitat de la llum. I així envien una sonda que descobreix una estrella, Nemesis, que està molt a prop de la Terra, i que, de fet, s'està acostant al Sistema Solar, fent perillar la Terra.
Però des d'aquest establiment no avisen a la Terra i marxen cap a la nova estrella, on hi troben un satèl.lit molt semblant a la Terra, que en principi intenten colonitzar.
I, a partir d'aquí, dues històries independents, que s'acabaran ajuntant: la història de la gent de la Terra, que descobreix l'estrella i intenta aconseguir una nau que vagi a més velocitat que la llum. I la història de Nemesis, amb una noia especial, i un satèl.lit, també especial.
Molt recomanable.
En un d'aquests establiments, descobreixen la manera de viatjar a la velocitat de la llum. I així envien una sonda que descobreix una estrella, Nemesis, que està molt a prop de la Terra, i que, de fet, s'està acostant al Sistema Solar, fent perillar la Terra.
Però des d'aquest establiment no avisen a la Terra i marxen cap a la nova estrella, on hi troben un satèl.lit molt semblant a la Terra, que en principi intenten colonitzar.
I, a partir d'aquí, dues històries independents, que s'acabaran ajuntant: la història de la gent de la Terra, que descobreix l'estrella i intenta aconseguir una nau que vagi a més velocitat que la llum. I la història de Nemesis, amb una noia especial, i un satèl.lit, també especial.
Molt recomanable.
15 de març del 2009
Eager
Ens situem en un futur llunyà. No hi ha prou petroli per tothom, així que la gent no pot viatjar, i s'ha de conformar a menjar productes de la terra. Però la tecnologia ha augmentat tant, que totes les cases estan plenes de robots, que es dediquen des de mirar què hi ha a la nevera i fer la llista de la compra a acompanyar els nens al centre d'aprenentatge perquè no els atraquin.
Els robots cada cop són més avançats. Tant, que un científic inventa un robot que anomena EGR3. Aquest robot no està programat amb cap coneixement, i aprendrà les coses a mida que vagi vivint, com si fos un nen petit. Amb els problemes que això comporta. Com quan intenta posar una criatura a la rentadora perquè s'ha embrutit...
Un llibre per criatures, però que fa somriure. I fa pensar bastant. On són els límits del que es pot construir? Es podria construir un robot sense programar-li les lleis de la robòtica d'Asimov, pensant que d'alguna manera ja adquirirà consciència? Pot estar tot automatitzat de forma que els robots ho facin tot? Pot un robot passar per davant d'una persona en qüestió d'amistat? Les persones que construeixen robots (o el que sigui) han de tenir més drets que les altres, només perquè tinguin més diners?
Recomanable, és clar. Però també senzill...
Els robots cada cop són més avançats. Tant, que un científic inventa un robot que anomena EGR3. Aquest robot no està programat amb cap coneixement, i aprendrà les coses a mida que vagi vivint, com si fos un nen petit. Amb els problemes que això comporta. Com quan intenta posar una criatura a la rentadora perquè s'ha embrutit...
Un llibre per criatures, però que fa somriure. I fa pensar bastant. On són els límits del que es pot construir? Es podria construir un robot sense programar-li les lleis de la robòtica d'Asimov, pensant que d'alguna manera ja adquirirà consciència? Pot estar tot automatitzat de forma que els robots ho facin tot? Pot un robot passar per davant d'una persona en qüestió d'amistat? Les persones que construeixen robots (o el que sigui) han de tenir més drets que les altres, només perquè tinguin més diners?
Recomanable, és clar. Però també senzill...
22 de febrer del 2009
Fahrenheit 451
Un altre clàssic que feia temps que volia llegir.
Un llibre curtet, però com últimament, que he trigat bastant més del que és normal en mi a llegir-lo. A estones se'm va fer una mica pesat. Però la idea del llibre és interessant.
Un llibre curtet, però com últimament, que he trigat bastant més del que és normal en mi a llegir-lo. A estones se'm va fer una mica pesat. Però la idea del llibre és interessant.
9 de febrer del 2009
Dos ciris al diable
La Laura Gallego té una cosa: escriu molt, i té molta imaginació. Els seus llibres... n'hi ha de genials, com l'Emperadriu dels Eteris. I n'hi ha on se li'n va molt l'olla, com la tercera part de Memòries d'Idhun.
A Dos ciris al diable se li'n va bastant l'olla. I... es fa una mica pesat de llegir. Gairebé m'ha durat un mes...
Així que... bé, potser no seria massa recomanable...
A Dos ciris al diable se li'n va bastant l'olla. I... es fa una mica pesat de llegir. Gairebé m'ha durat un mes...
Així que... bé, potser no seria massa recomanable...
9 de gener del 2009
Les rondalles del Bard Gallard
Buscant un llibre pel meu cosí petit, va caure a les meves mans aquesta petita joia, que no vaig poder evitar de comprar...
És un llibre curt. Es llegeix en una horeta o així, però tot i així, és una joia.
El llibre consta de 5 contes per nens mags, traduits per l'Hermione. Un d'ells, el dels 3 germans, ja és conegut pel gran públic, perquè s'explica a algun dels Harry Potter. Els altres quatre... doncs alguna cosa d'aquí o d'allà sona.
El que fa especial el llibre és no només que és un llibre amb cinc contes curts que es poden explicar a qualsevol criatura (bé, un potser no...), sinó que aquests contes, un cop acabats, són comentats pel mateix Dumbledore.
Molt interessant, fàcil de llegir, i fa somriure unes quantes vegades :-)
És un llibre curt. Es llegeix en una horeta o així, però tot i així, és una joia.
El llibre consta de 5 contes per nens mags, traduits per l'Hermione. Un d'ells, el dels 3 germans, ja és conegut pel gran públic, perquè s'explica a algun dels Harry Potter. Els altres quatre... doncs alguna cosa d'aquí o d'allà sona.
El que fa especial el llibre és no només que és un llibre amb cinc contes curts que es poden explicar a qualsevol criatura (bé, un potser no...), sinó que aquests contes, un cop acabats, són comentats pel mateix Dumbledore.
Molt interessant, fàcil de llegir, i fa somriure unes quantes vegades :-)
Grimpow
Me'l vaig comprar fa un parell (o tres) d'anys i s'havia quedat en un racó, cobert de llibres més nous. Una pena. Perquè el llibre m'ha agradat molt.
Em va enganxar ja des de bon començament, i no podia parar de llegir. D'acord, al final em va semblar una mica massa com tots aquests llibres que volien seguir l'estela del Codi da Vinci, però, tot i així, va estar molt bé. Com a mínim les dues primeres parts del llibre :-D
Em va enganxar ja des de bon començament, i no podia parar de llegir. D'acord, al final em va semblar una mica massa com tots aquests llibres que volien seguir l'estela del Codi da Vinci, però, tot i així, va estar molt bé. Com a mínim les dues primeres parts del llibre :-D
1 de gener del 2009
2008 en llibres
L'any passat (bé, el 2007), vaig llegir 18 llibres. Vaig dir que a veure si aquest any (bé, el 2008) arribava als 20... i he arribat! He llegit... 26 llibres! Els de la llista que hi ha aquí sota:
A més de llegir una miqueta més, també surto a una mitjana de pàgines diàries una miqueta més gran: 26 pàgines (o sigui, que em surt una mitjana de 366 pàgines per llibre :-P). Molt? Poc? Bé, crec que és suficient.
Crec que vull destacar el fet de rellegir un dels clàssics que volia rellegir des de feia molt de temps, La historia interminable. I de llegir algun dels llibres que no havia llegit mai i que tenia pendents de llegir, com 1984. I les Cartas a una joven matemática, i els 100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt. Dos llibres d'aquells que llegeixo a poc a poc (dues o tres pàgines al dia), perquè sinó és massa informació de cop i m'agrada digerir-la.
Per l'any que ve, em queden algunes coses pendents, com la segona part de Tobi Lolness, que em va deixar molt penjada. I, potser, la segona part d'Spin, si la trobés en algun lloc (hauré de tornar als Estats Units a comprar-lo? :-P) I, de mentres, intentar llegir alguna cosa més de Discworld, a veure si m'hi reconcilio, i preguntar-me per enèssima vegada si em resisteixo a la saga vampírica de moda. Però és que... amb la portada de l'últim llibre... ostres! Que em costarà no caure en la temptació...
- Barrayar
- Tobi Lolness
- Els crims d'Oxford
- El mundo de Komori: La tierra de Alidra
- La princesa prometida
- L'Emperadriu dels Eteris
- Garras y colmillos
- El juego de Ender
- La historiadora
- El secret del bandoler
- La máquina del tiempo y otros relatos
- La que baila con las estrellas
- Hermano Lobo
- Spin
- El clan de la foca
- Un món sense fi
- El devorador de almas
- La invenció de l'Hugo Cabret
- Planilàndia
- L'enigma Maia
- The colour of magic
- Cartas a una joven matemática
- 1984
- La historia interminable
- 100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt
- La medición del mundo
A més de llegir una miqueta més, també surto a una mitjana de pàgines diàries una miqueta més gran: 26 pàgines (o sigui, que em surt una mitjana de 366 pàgines per llibre :-P). Molt? Poc? Bé, crec que és suficient.
Crec que vull destacar el fet de rellegir un dels clàssics que volia rellegir des de feia molt de temps, La historia interminable. I de llegir algun dels llibres que no havia llegit mai i que tenia pendents de llegir, com 1984. I les Cartas a una joven matemática, i els 100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt. Dos llibres d'aquells que llegeixo a poc a poc (dues o tres pàgines al dia), perquè sinó és massa informació de cop i m'agrada digerir-la.
Per l'any que ve, em queden algunes coses pendents, com la segona part de Tobi Lolness, que em va deixar molt penjada. I, potser, la segona part d'Spin, si la trobés en algun lloc (hauré de tornar als Estats Units a comprar-lo? :-P) I, de mentres, intentar llegir alguna cosa més de Discworld, a veure si m'hi reconcilio, i preguntar-me per enèssima vegada si em resisteixo a la saga vampírica de moda. Però és que... amb la portada de l'últim llibre... ostres! Que em costarà no caure en la temptació...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)