Hauria d'estar prohibit. Hauria de ser il.legal. Hauria de ser moltes coses.
Els llibres que formen part d'una sèrie haurien d'avisar per llei a la contraportada. Portar un avís amb lletres enormes que digués: "Compte, que aquest llibre ve amb uns quants llibres de continuació!"
Hi ha llibres que ja saps que són trilogia. Per exemple, el senyor dels anells. Però, ai, si te n'acabes un i vols seguir amb la història, ja hi ha la continuació.
Hi ha altres llibres que també són sèries, com els Harry Potter. Tu pots passar-te un parell d'anys sense llegir-ne cap, i agafes la història de seguida quan hi tornes. Com passa també amb les Cròniques de la prehistòria. Deixant de banda el tema que tu quan els comences a llegir ja saps que allò seguirà, i seguirà...
Eragon no. Eragon el vaig comprar un any per sant Jordi, i quan vaig arribar al final em vaig quedar amb un pam de nas. Moltes coses penjades, i Eldest que qui sap quan sortirà.
Quan va sortir Eldest no el vaig llegir, perquè esperava tenir el Brisingr amb mi. Per no tornar-m'hi a trobar.
Però sembla que m'han tornat a enganyar...
Ara que ja tinc la trilogia... resulta que quan acabi de llegir el Brisingr que estic llegint ara... doncs a fotre's, perquè falta un altre llibre.
Qui ha avisat? On ho diu? Qui ha dit que ara ja no és una trilogia?
És una estratègia per vendre més llibres? Si algú t'ha comprat el primer i el segon, també et comprarà el tercer i el quart, no?
Doncs jo ja ho tinc decidit. Segurament quan acabi Brisingr em deixarà penjada i tindré ganes de saber com acaba. Però amb mi no faran més negoci. Jo volia comprar un llibre i ja n'he comprat tres. El quart, sortirà de la biblioteca.
I és que hauria de ser il.legal que les trilogies tinguessin 4 llibres!
28 de juliol del 2009
12 de juliol del 2009
La Hechicera
Continuen les aventures d'en Torak al bosc. En aquest cas, degut al tatuatge que li van fer a l'anterior llibre, en Torak és declarat proscrit i alguns el persegueixen per tot el bosc per matar-lo.
He de reconèixer que el llibre segueix els paràmetres que havia seguit l'anterior, d'anar explicant com era la vida en una època antiga, però aquest no m'ha acabat de convèncer.
No hi he vist les tradicions que hi havia en altres llibres, ni m'ha semblat veure-hi tantes coses antigues. A part, els capítols on s'entra dintre del pensament d'en Lobo han sigut molt escassos, i és una de les coses que més m'agradaven dels altres llibres.
D'alguna manera és com si el llibre s'hagués tornat una mica més "fosc", i això m'ha decebut una mica. Però tot i així, segueix essent molt recomanable. I esperaré el cinquè. A veure si hi ha més capítols des de la visió d'en Lobo i més tradicions.
He de reconèixer que el llibre segueix els paràmetres que havia seguit l'anterior, d'anar explicant com era la vida en una època antiga, però aquest no m'ha acabat de convèncer.
No hi he vist les tradicions que hi havia en altres llibres, ni m'ha semblat veure-hi tantes coses antigues. A part, els capítols on s'entra dintre del pensament d'en Lobo han sigut molt escassos, i és una de les coses que més m'agradaven dels altres llibres.
D'alguna manera és com si el llibre s'hagués tornat una mica més "fosc", i això m'ha decebut una mica. Però tot i així, segueix essent molt recomanable. I esperaré el cinquè. A veure si hi ha més capítols des de la visió d'en Lobo i més tradicions.
4 de juliol del 2009
Eldest
Vaig llegir la primera part d'Eragon ara fa... uns quants anys. 3? 4? Quan va sortir.
És per això que el principi d'Eldest se'm va fer una mica pesat. Recordava certes coses, però no totes. Em perdia amb els personatges. I amb les històries que ja havien passat i que no recordava.
L'anobii m'ha dit que he trigat just un mes a llegir-lo. No és un llibre curt, i tot i que no es fa pesat, el fet de no recordar moltes coses, feia que anés més a poc a poc.
Tot i així, tota la instrucció d'Eragon i Saphira amb els elfs m'ha encantat. Potser la millor part del llibre. Tot i així, les aventures del poble de Carvahall tampoc es queden curtes.
I, tot i ser un llibre de moltes pàgines, el final se m'ha acabat fent una mica precipitat. Potser es podria haver allargat una mica més.
Però, de qualsevol manera, i a l'espera del tercer (que vindrà quan hagi llegit el de la biblioteca, que ja està esperant al meu cantó), de moment la valoració de la trilogia és bona.
Eragon, tot i no recordar massa què hi passava, recordo que em va agradar (sinó no m'hagués comprat els altres dos!) i Eldest també m'ha agradat (excepte pel fet de no haver-lo pogut llegir quan vaig acabar Eragon, i després em feia molta mandra començar-lo perquè sabia que no em recordaria de res). D'aquí a poc (espero) la tercera part. A veure si la valoració final és bona.
És per això que el principi d'Eldest se'm va fer una mica pesat. Recordava certes coses, però no totes. Em perdia amb els personatges. I amb les històries que ja havien passat i que no recordava.
L'anobii m'ha dit que he trigat just un mes a llegir-lo. No és un llibre curt, i tot i que no es fa pesat, el fet de no recordar moltes coses, feia que anés més a poc a poc.
Tot i així, tota la instrucció d'Eragon i Saphira amb els elfs m'ha encantat. Potser la millor part del llibre. Tot i així, les aventures del poble de Carvahall tampoc es queden curtes.
I, tot i ser un llibre de moltes pàgines, el final se m'ha acabat fent una mica precipitat. Potser es podria haver allargat una mica més.
Però, de qualsevol manera, i a l'espera del tercer (que vindrà quan hagi llegit el de la biblioteca, que ja està esperant al meu cantó), de moment la valoració de la trilogia és bona.
Eragon, tot i no recordar massa què hi passava, recordo que em va agradar (sinó no m'hagués comprat els altres dos!) i Eldest també m'ha agradat (excepte pel fet de no haver-lo pogut llegir quan vaig acabar Eragon, i després em feia molta mandra començar-lo perquè sabia que no em recordaria de res). D'aquí a poc (espero) la tercera part. A veure si la valoració final és bona.
4 de juny del 2009
Literatura... fantàstica?
L'últim cop que vaig anar a la biblioteca vaig topar amb un llibre que prometia molt: "Els millors contes de la literatura fantàstica".
No en dubto de que siguin uns contes bons. Segurament ho siguin, però el llenguatge recargolat amb què estan escrits, i la sobreutilització d'adjectius fan que ja agafis mania al conte només de començar (si ja escric jo igual que als contes!) De qualsevol manera, a mi no m'han agradat, i no parlo només del llenguatge que utilitzen.
D'altra banda, si jo llegeixo "literatura fantàstica", m'espero un determinat estil de contes. No m'espero el que jo anomenaria "literatura sobrenatural". Que vaja, he quedat una mica (o millor dit, molt) farta de fenomens paranormals, morts, "fantasmes", i similars. I res del que jo pensava quan vaig llegir literatura fantàstica. Altre cop, com en el cas de l'estil, serà que no arribo al nivell.
I, per acabar-ho d'adobar, un pròleg del que ha fet la recopilació. Tan infumable que a les dues línies ja m'adormia. Exprés per una nit d'insomni. Llegeixes, i et quedes fregit.
En fi, que no enganyi el títol. Potser sí que són els millors segons l'autor. Però jo he llegit contes molt més bons de literatura fantàstica. És clar que els que he llegit eren realment literatura fantàstica, o el que jo (simple mortal ignorant) entenc per literatura fantàstica.
No en dubto de que siguin uns contes bons. Segurament ho siguin, però el llenguatge recargolat amb què estan escrits, i la sobreutilització d'adjectius fan que ja agafis mania al conte només de començar (si ja escric jo igual que als contes!) De qualsevol manera, a mi no m'han agradat, i no parlo només del llenguatge que utilitzen.
D'altra banda, si jo llegeixo "literatura fantàstica", m'espero un determinat estil de contes. No m'espero el que jo anomenaria "literatura sobrenatural". Que vaja, he quedat una mica (o millor dit, molt) farta de fenomens paranormals, morts, "fantasmes", i similars. I res del que jo pensava quan vaig llegir literatura fantàstica. Altre cop, com en el cas de l'estil, serà que no arribo al nivell.
I, per acabar-ho d'adobar, un pròleg del que ha fet la recopilació. Tan infumable que a les dues línies ja m'adormia. Exprés per una nit d'insomni. Llegeixes, i et quedes fregit.
En fi, que no enganyi el títol. Potser sí que són els millors segons l'autor. Però jo he llegit contes molt més bons de literatura fantàstica. És clar que els que he llegit eren realment literatura fantàstica, o el que jo (simple mortal ignorant) entenc per literatura fantàstica.
2 de juny del 2009
42
Un altre dels clàssics que encara no havia llegit mai i que em feia il.lusió de llegir (o vergonya de no haver llegit). La guia de l'autoestopista galàctic.
Després de llegir-lo, simplement donar la raó a tothom que me'l va recomanar. Vaig riure molt, moltíssim. Només de començar ja reia. I amb el 42, ja...
En fi, molt recomanable. Com ja molta gent diu per aquí i per allà.
Després de llegir-lo, simplement donar la raó a tothom que me'l va recomanar. Vaig riure molt, moltíssim. Només de començar ja reia. I amb el 42, ja...
En fi, molt recomanable. Com ja molta gent diu per aquí i per allà.
12 de maig del 2009
Els ulls de l'Elisha
Quan vaig llegir Tobi Lolness, em vaig queixar de que encara no hi hagués la continuació. Això de llegir un llibre i quedar-te penjada, fa una mica de ràbia.
A la continuació de Tobi Lolness, els ulls de l'Elisha, només tinc dues coses que criticar-li. La primera és culpa meva i de la meva memòria. Al fer tant de temps que vaig llegir la primera part, només tenia un lleu record dels personatges, i només dels més importants. Per tant, a estones em perdia una mica. La segona objecció és que no entenc el títol. D'acord, es parla dels ulls de l'Elisha, però crec que no és el més important del llibre.
Per la resta, genial. Feia molt de temps que un llibre no m'enganxava d'aquesta manera. I, és clar que he trigat una mica a llegir-lo, però un parell de nits m'he quedat llegint fins que ja no podia més, perquè volia saber què passava.
Ara sí, un cop hi ha les dues parts al mercat, recomano els dos Tobi Lolness.
A la continuació de Tobi Lolness, els ulls de l'Elisha, només tinc dues coses que criticar-li. La primera és culpa meva i de la meva memòria. Al fer tant de temps que vaig llegir la primera part, només tenia un lleu record dels personatges, i només dels més importants. Per tant, a estones em perdia una mica. La segona objecció és que no entenc el títol. D'acord, es parla dels ulls de l'Elisha, però crec que no és el més important del llibre.
Per la resta, genial. Feia molt de temps que un llibre no m'enganxava d'aquesta manera. I, és clar que he trigat una mica a llegir-lo, però un parell de nits m'he quedat llegint fins que ja no podia més, perquè volia saber què passava.
Ara sí, un cop hi ha les dues parts al mercat, recomano els dos Tobi Lolness.
1 de maig del 2009
Peter Pan de Rojo escarlata
Vaig començar a llegir el llibre i em vaig adonar que no recordava res de Peter Pan, l'original. Així que un dia vaig aprofitar i em vaig comprar l'original...
Aquest llibre és una segona part, però no és ben bé el mateix. La Wendy i els altres nens s'han fet grans, i de cop comencen a somiar en el El País de Nunca Jamás. Creuen que hi ha un problema així que...
Decideixen tornar-hi. Però abans han de trobar una fada i tornar a ser nens.
El llibre comença amb molta força, però arriba un moment en què deceb una mica. Potser perquè ja no tinc el cap de criatura? Arriba un moment en què és molt previsible el que passarà.
Tot i així, és entretingut.
Aquest llibre és una segona part, però no és ben bé el mateix. La Wendy i els altres nens s'han fet grans, i de cop comencen a somiar en el El País de Nunca Jamás. Creuen que hi ha un problema així que...
Decideixen tornar-hi. Però abans han de trobar una fada i tornar a ser nens.
El llibre comença amb molta força, però arriba un moment en què deceb una mica. Potser perquè ja no tinc el cap de criatura? Arriba un moment en què és molt previsible el que passarà.
Tot i així, és entretingut.
18 d’abril del 2009
Roverandom
Un altre d'aquells llibres que vaig trobar "perduts" per la biblioteca: Roverandom, que vaig agafar més que res per l'autor, i gairebé no vaig mirar de què anava...
Em vaig trobar amb un conte infantil sobre un gosset que mossega els pantalons d'un mag i és castigat a convertir-se en un gosset de joguina. I, a partir d'aquí, té un munt d'aventures, que el porten des de la Lluna fins al fons del mar.
Un llibre curtet, potser una mica infantil, però molt recomanable.
Em vaig trobar amb un conte infantil sobre un gosset que mossega els pantalons d'un mag i és castigat a convertir-se en un gosset de joguina. I, a partir d'aquí, té un munt d'aventures, que el porten des de la Lluna fins al fons del mar.
Un llibre curtet, potser una mica infantil, però molt recomanable.
7 d’abril del 2009
Nemesis
Asimov, com sempre, genial. Aquest cop ens porta a un futur no tant llunyà on els humans han conquerit el Sistema Solar, i a part de viure a la Terra, es reparteixen per tot el sistema en establiments més o menys autosuficients (necessiten proveir-se de matèries primeres).
En un d'aquests establiments, descobreixen la manera de viatjar a la velocitat de la llum. I així envien una sonda que descobreix una estrella, Nemesis, que està molt a prop de la Terra, i que, de fet, s'està acostant al Sistema Solar, fent perillar la Terra.
Però des d'aquest establiment no avisen a la Terra i marxen cap a la nova estrella, on hi troben un satèl.lit molt semblant a la Terra, que en principi intenten colonitzar.
I, a partir d'aquí, dues històries independents, que s'acabaran ajuntant: la història de la gent de la Terra, que descobreix l'estrella i intenta aconseguir una nau que vagi a més velocitat que la llum. I la història de Nemesis, amb una noia especial, i un satèl.lit, també especial.
Molt recomanable.
En un d'aquests establiments, descobreixen la manera de viatjar a la velocitat de la llum. I així envien una sonda que descobreix una estrella, Nemesis, que està molt a prop de la Terra, i que, de fet, s'està acostant al Sistema Solar, fent perillar la Terra.
Però des d'aquest establiment no avisen a la Terra i marxen cap a la nova estrella, on hi troben un satèl.lit molt semblant a la Terra, que en principi intenten colonitzar.
I, a partir d'aquí, dues històries independents, que s'acabaran ajuntant: la història de la gent de la Terra, que descobreix l'estrella i intenta aconseguir una nau que vagi a més velocitat que la llum. I la història de Nemesis, amb una noia especial, i un satèl.lit, també especial.
Molt recomanable.
15 de març del 2009
Eager
Ens situem en un futur llunyà. No hi ha prou petroli per tothom, així que la gent no pot viatjar, i s'ha de conformar a menjar productes de la terra. Però la tecnologia ha augmentat tant, que totes les cases estan plenes de robots, que es dediquen des de mirar què hi ha a la nevera i fer la llista de la compra a acompanyar els nens al centre d'aprenentatge perquè no els atraquin.
Els robots cada cop són més avançats. Tant, que un científic inventa un robot que anomena EGR3. Aquest robot no està programat amb cap coneixement, i aprendrà les coses a mida que vagi vivint, com si fos un nen petit. Amb els problemes que això comporta. Com quan intenta posar una criatura a la rentadora perquè s'ha embrutit...
Un llibre per criatures, però que fa somriure. I fa pensar bastant. On són els límits del que es pot construir? Es podria construir un robot sense programar-li les lleis de la robòtica d'Asimov, pensant que d'alguna manera ja adquirirà consciència? Pot estar tot automatitzat de forma que els robots ho facin tot? Pot un robot passar per davant d'una persona en qüestió d'amistat? Les persones que construeixen robots (o el que sigui) han de tenir més drets que les altres, només perquè tinguin més diners?
Recomanable, és clar. Però també senzill...
Els robots cada cop són més avançats. Tant, que un científic inventa un robot que anomena EGR3. Aquest robot no està programat amb cap coneixement, i aprendrà les coses a mida que vagi vivint, com si fos un nen petit. Amb els problemes que això comporta. Com quan intenta posar una criatura a la rentadora perquè s'ha embrutit...
Un llibre per criatures, però que fa somriure. I fa pensar bastant. On són els límits del que es pot construir? Es podria construir un robot sense programar-li les lleis de la robòtica d'Asimov, pensant que d'alguna manera ja adquirirà consciència? Pot estar tot automatitzat de forma que els robots ho facin tot? Pot un robot passar per davant d'una persona en qüestió d'amistat? Les persones que construeixen robots (o el que sigui) han de tenir més drets que les altres, només perquè tinguin més diners?
Recomanable, és clar. Però també senzill...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)