El fuego

La continuació del Ocho comença molt forta, amb l'assassinat del protagonista més important del Ocho...

Però llavors, tot m'ha semblat més del mateix. La història s'assembla massa a la del Ocho, tota l'estructura és molt semblant.

És un llibre que es pot anar llegint, que és entretingut, però no diria que enganxi. M'ha semblat bastant descafeinat... i com que la trama era tan semblant a la de l'Ocho, ja es veia com acabaria...

I d'altra banda, el mateix de sempre: per què hi ha tants errors? Errors que no sé si són de traducció (espero!) o ja ho eren de l'original. Per què surten llibres impresos amb coses que es veu que estan tan malament? És que només tenint una petita idea, ja es veu que allò és impossible! I sí, també m'he quedat amb les ganes de llegir-lo en versió original a veure si hi ha tants errors. És que no sé pas com ho permeten!

Máscaras de muerte

Segueixo amb els llibres de Harry Dresden, amb la mateixa sensació que amb els últims.

És un llibre entretingut, però fa massa poc que he llegit els altres, i és un clònic dels anteriors: la policia té un cas, en Harry té un cas, i passa alguna altra cosa... i tot té relació, a sobre.

Però aquest cop ja deixa moltes més coses penjades, suposo que perquè la gent es llegeixi el següent. Sí, segueix essent una història tancada, però no del tot... cosa que no m'ha fet massa il.lusió.

Es llegeix bé, per passar l'estona. Però una mica de varietat s'agrairia...

Twilight

Finalment he caigut. Em van deixar el primer i, és clar, si me l'han deixat, què he de fer? Doncs llegir-lo, és clar...

El llibre ha sigut una experiència... diferent. No puc dir que m'hagi agradat, però tampoc puc dir que no m'hagi agradat. M'ha agradat... a estones.

La primera part em cridava l'atenció. Saber quin tipus de vampirs eren els Cullen, i saber a què es dedicaven i la seva història em va semblar interessant. No suficient com per agafar el llibre a totes hores, però sí com perquè em costés deixar-lo quan el tenia agafat.

La segona part, fins que es troben amb els altres vampirs, se'm va fer molt pesada.

I llavors hi ha la tercera part, des de que comencen a perseguir la Bella, que va tornar a fer-se'm interessant. Més que res perquè hi havia més història i més acció.

En resum? No, no el tornaria a llegir. Perquè a trossos se m'ha fet pesadíssim. Però ja que hi ha la possibilitat de llegir els altres sense pagar ni un duro, doncs els tinc al lector, i miraré a veure si suporto llegir-los. Crec que la història explicada per l'Edward, encara que incompleta, m'agradarà més. I els altres... bé, ja veurem.

(És una pena que llibres com aquests es trobin a tot arreu gratuïts per ebook, i jo que buscava les Cròniques de la prehistòria no els trobi enlloc... excepte pagant!)

Rellegint el ocho - el final

La relectura del Ocho ha sigut si més no interessant.

El llibre m'ha tornat a agradar, i per sort gairebé no recordava res, així que ha sigut com si el tornés a començar per primer cop.

La part "antiga" em va semblar més interessant... al principi. I ja sé que aquest llibre és anterior a tots els llibres històrico-conspiratoris que hi ha hagut després, però em semblava més del mateix. Més d'aquest voler posar conspiracions enmig de la història. Cosa que no m'agradava. Es salvava, és clar, per la presència de matemàtics i escaquistes, que em feia gràcia trobar allà.

Això sí, com sempre que llegeixo sobre alguna cosa d'escacs (i en aquest cas d'altres coses que entenia), em molesta trobar-hi tants errors. Si en els que sé de què parlen hi ha tants errors, quantes coses m'estan colant en els que no tinc ni idea de què m'estan parlant? M'han quedat ganes de rellegir-lo en versió original, a veure si els errors són de traducció o si ja hi eren inicialment...

La part "actual" potser no em va agradar tant com la primera vegada. Ara no m'ha semblat que fos tan cruel amb la pobre Lily, tot i que no sé per què no m'ha acabat de convèncer.

Tot i així, estic contenta d'haver-lo tornat a llegir, perquè m'ha agradat. I segurament el torni a llegir. Però més que per la història, m'ha agradat perquè hi he anat veient referències als escacs.

Rellegint el Ocho - per la meitat

No sé què té aquest llibre, que fins i tot havent-lo llegit, enganxa igualment. Sí, feia molt que l'havia llegit, i ja gairebé no recordava res, a part de les coses més importants, però de moment...

Per què (i ja ho he dit moltes vegades!!!) els traductors són tan dolents? Altre cop em trobo amb un llibre ple d'errors quan es tracta de termes escaquístics. I no crec que el problema sigui l'original. Suposo que és la traducció. Això només em porta la idea de tornar-lo a llegir algun dia, però amb versió original, i potser podré decidir si és problema de la traductora (altre cop!) o de l'original.

Aquest cop, la part històrica em té més enganxada que l'actual. Suposo que el que passa és que la recordo menys, però no recordo per què no m'agradava...

I aquest cop, almenys al principi, la Lily no em cau tan bé... Sí, l'autora és molt cruel amb ella a l'hora de fer el personatge i els altres també ho són amb ella... però és que el personatge déu n'hi do...

Faltarà acabar-lo de llegir a veure si continuo pensant el mateix...

Rellegint El ocho - abans de començar

El ocho és un llibre que em fa una mica de por de rellegir.

Recordo quan va caure a les meves mans: va ser el 1996, quan feia COU, i el llibre s'acabava de publicar aquí. Sí, era un llibre d'escacs, però em vaig posar a llegir-lo en una època d'exàmens. Al cap i a la fi, era un llibre que semblava històric, i segur que no m'enganxaria... segur que podria estudiar!

Una setmana més tard, el llibre ja estava llegit. M'havia encantat i m'havia enganxat de mala manera.

Amb el temps, el recordo com un llibre que em va encantar. Però han passat molts anys, i d'alguna manera he canviat (o, com a mínim, han canviat els meus gustos lectors). Em fa por tornar-hi per si ara em decep. Tot i que, és clar, sempre és millor tenir una opinió actualitzada d'un llibre. I com que m'està esperant El fuego, he decidit començar per El ocho...

De l'època en la que el vaig llegir, recordo que només m'agradava l'època actual, que quan parlava del passat se'm feia pesat i ho volia passar ràpid per tornar a l'actualitat. I també recordo que el trobava molt injust amb la jugadora d'escacs. No recordo gaire més.

Però torno a llegir-lo. A veure si m'agrada tant com el primer cop. A veure si el passat m'interessa més. I a veure si no el trobo tan injust amb la jugadora. A veure què.

Les filles de les tempestes, el cinquè cristall

I, finalment, l'últim llibre de la trilogia de les filles de les tempestes.

He de dir que, tot i que la trilogia és entretinguda, aquest tercer potser m'ha semblat el més fluix de tots.

Sí, tanca la història, i resol els dubtes, però... per què la Indira va ser tan fàcil de convèncer, encara que en realitat fos dolenta? Per què l'Amina de seguida es torna raonable? He trobat que potser els faltava una mica de profunditat als personatges... i que l'autor continuava amb el seu error de dir astrologia quan volia dir astronomia!

D'altra banda, però, es llegeix ràpid i et manté enganxat fins al final... que també decep una mica. La baralla final és com molt descafeïnada.

Però la valoració final de tota la trilogia és força bona. Com a mínim, entretinguda.

Muerte de la luz

Hi ha llibres dels que és difícil parlar. Però ja que llegeixo poc (tot i que aquest any he llegit lleugerament més que l'any passat, i tinc el pressentiment que l'últim terç de l'any llegiré molt) i vaig prometre'm a mi mateixa que comentaria tots els llibres que llegís, per si ho necessito al futur (quan tinc un llibre pre-bloc, llavors trobo a faltar el meu comentari!), allà vaig.

Ja que la saga de Canción de Hielo y Fuego m'està agradant tant, vaig cometre l'error de comprar un llibre només perquè l'havia escrit en George R. Martin. Error! Sí, tenia molt bona pinta. Parlava d'un món llunyà, de que la humanitat havia conquerit la galàxia, etc. Però a l'hora de la veritat...

La primera part del llibre se'm va fer infumable. Com a mínim tenia una cosa bona: amb aquesta calor que no deixava dormir, era agafar el llibre i quedar-me fregida. No és una cosa gaire bona per un llibre, però com a mínim va fer el seu servei.

Llavors el llibre va tenir una segona part, en la que es va animar una mica. Però, tot i animar-se, no vol dir que la cosa fos bona del tot. L'anava llegint i només tenia una sensació d'angoixa, que em recordava molt l'època en què vaig llegir El niño robado. Només feia que pensar el mateix que amb aquell llibre i tot el que vaig dir en aquell moment segueix vigent. No m'agrada llegir per acabar amb aquesta angoixa.

I, ja per finalitzar, una part en la que m'adormia i m'angoixava a la vegada, si és que això és possible.

O sigui, que no ha sigut el millor llibre que he llegit, precisament.

Tot i així, bé, he de dir que hi ha una història a darrere, que pot ser interessant, però que francament, a mi només m'ha creat angoixa i avorriment.

I em sap greu comentar un llibre amb una opinió tan dolenta, però... bé, el proper segur que serà millor! :-D

El vuelo del Dragón

Les primeres pàgines del llibre se'm van fer força pesades. No entenia què era un weyr, què era un wher, i per què entrava tant "a sac" amb les coses, quan jo no estava entenent res.

Fins i tot em vaig posar a buscar per internet a veure si era algun llibre intermig d'alguna saga i que jo hagués començat per on no tocava, i que per això no entengués res.

Però això només van ser les primeres pàgines. De cop, el llibre em va començar a fascinar.

Tot el tema dels dracs i tota la història d'aquest món llunyà que ja no es recorda de la Terra, em fascinava. Tant, que fins i tot abans de que comencés la part que em va agradar més de totes, ja havia decidit que buscaria la resta de llibres de la col.lecció (i em costarà, em sembla!) i els llegiria tots.

Però és que llavors... llavors encara és millor! Perquè, a part d'una manera de transportar-se instantàniament, els genets de drac fins i tot poden viatjar en el temps! Sí! Viatjar en el temps! Però no, no ho deixa aquí! Fins i tot al llibre hi surten com discuteixen sobre possibles problemes en el viatge en el temps degut a que una mateixa persona no pot estar a dos llocs a la vegada!

El llibre és com una espècie de tot el que m'agrada ficat en un sol llibre, però a més fet amb qualitat! I això que vaig estar a punt de no comprar-lo!

Ara a veure si trobo la resta de la saga... a poder ser en ordre d'escriptura... Missió impossible?

La creu del Nil

Ja gairebé no recordava el primer llibre de la trilogia. Una noia que buscava la seva mare i acabava ficada en una història d'extraterrestres, dones que apareixien després de tempestes, dones que desapareixien després... i tot, emmarcat dins les històries Maies que van ser tanta moda fa un parell d'anys.

No buscava el segon i el tercer llibres. Però l'altre dia van aparèixer a la biblioteca, i és clar, com que no vaig veure res que em cridés l'atenció, vaig agafar el segon, titulat "La creu del Nil".

No és que a mi els llibres sobre Egipte m'agradin massa, així que el vaig agafar amb certa recança.

Però al final ha sigut un llibre que m'ha acabat agradant molt. Potser és la història, que t'enganxa des del principi i no pots parar de llegir fins al final. Potser és que no és només Egipte: el llibre transcorre entre Egipte, Jordània, la terra dels Dogons, i finalment Egipte altre cop.

Tot i que, és clar, el final del llibre deixant veure el que hi haurà just en el tercer, la recerca del cinquè cristall, han fet que ja tingui ganes de llegir-lo. Esperant, és clar, que el trobi a la biblioteca i ningú l'hagi agafat!

Però abans haurà d'esperar un parell de llibres més...