El final de Vatídico

Títol: La senda del asesino
Autor: Robin Hobb
Saga: Vatídico - 3.2/3
Pàgines: 415
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺

Després d'acabar-lo només puc dir una cosa: trobaré a faltar en Traspié. No sé si el retrobaré en alguna altra de les trilogies de l'autora (espero!), però continuaré amb "Las leyes del mar", i crec que aquí no hi ha Traspié.

Una gran part del fet que el llibre m'hagi agradat tant ha sigut l'Ojos de Noche i la seva senzillesa, però a la vegada profunditat. M'ha fet somriure quan aconseguia comunicar-se amb algú que no fos en Trapié. Una de les millors escenes és quan se'n va amb el Bufón, comença a pensar que li piquen les orelles, i el Bufón comença a rascar-lo. És clar que la part que té en el final del llibre, fent-li entendre a la Kettricken el que passa, també és memorable.

Per descomptat, el final d'en Regio (abans del final-final), em va fer riure molt: com en Traspié va aconseguir que fes tot el que ell volia. Però, tot i així, em va entristir l'últim cop que va habilitar amb la Molly.

 S'ha de llegir, i arribar fins aquí. Potser és una mica llarg, però val la pena! Per tots plegats, però sobretot per veure-ho tot amb els ulls d'en Trapié i l'Ojos de Noche.

El final de Parallon

Títol: Afterlife
Autor: Dee Shulman
Saga: Parallon (3/3)
Pàgines: 432
Puntuació:  ☺☺

 Feia temps que no llegia un llibre on hi haguessin tants errors. No em refereixo a errors tipogràfics, sinó a incoherències en la història: intenta fer ciència ficció, però el que explica no té sentit científicament ni lògicament. M'ha fet posar bastant nerviosa.

 Tenim problemes d'idioma, de personatges que fan coses que no tenen sentit, de gent que ha mort i ha tornat a Parallon i es pensa que si mata a algú es morirà per sempre (?)... i podria continuar durant molta estona.

 Un final horrible per a una sèrie que va començar malament, va millorar, i ha acabat sense resoldre dubtes i d'una manera horripilant.

L'ús de la telepatia per comunicar-se entre naus espacials

Títol: Time for the stars
Autor: Robert A. Heinlein
Saga: -
Pàgines: -
Puntuació:  ☺☺☺☺

Si aquest llibre té alguna cosa dolenta és que és massa curt: quan comences a voler saber més de tot plegat, s'acaba.

Ens trobem amb dos bessons que entren en una prova per veure si són telepàtics. Em va encantar que per saber si ho eren fessin transmetre un a l'altre el valor del logaritme neperià de 2 :-)

És un llibre d'aquests que es nota que estan ben fets, amb molta ciència. La premisa del llibre és que la comunicació telepàtica és instantània, de forma que si tens dues persones unides per telepatia, una en una nau espacial molt lluny i l'altra aquí, es comunicaran més ràpid que esperant que arribi un missatge a la velocitat de la llum. I a partir d'aquí ens explica la història de dos bessons... amb una sorpresa final.

Noves adquisicions

Quins llibres he adquirit últimament? Quant de temps trigaré a llegir-los? Aquí hi ha els últims llibres que han arribat a les meves mans...

 1. Las estrellas son legión. Llibre que estava en el punt de mira i que volia llegir. Oferta del kindle i no me'n vaig poder estar...

 2. Magia robada, El ángel de las tormentas, La promesa del sucesor. Regal d'aniversari :-)

 3. La voz de las espadas. Llibre de la llista, a 0.95 euros... doncs això.

 4. How to solve it. Un altre al que no em vaig poder resistir...

 I ara què? Doncs deixo que el random.org triï per mi. I l'afortunat és... Magia robada. El començaré quan acabi La Senda del asesino, espero que aquest any ;-)

El nom de la rosa

Títol: El nombre de la rosa
Autor: Umberto Eco
Saga: -
Pàgines: -
Puntuació:  ☺☺☺

 L'havia llegit de petita i en tenia molt bon record, així que vaig decidir rellegir-lo (bé, escoltar-lo). El veredicte és que no és com el recordava: se m'ha fet molt pesat, he quedat dels monjos fins a dalt, i només tenia ganes que acabés. Li sobra la meitat del llibre, i sense la part avorrida, podria ser un gran llibre. Però és que hi ha trossos que són soporífers...

La búsqueda d'en Traspié (primera part)

Títol: La búsqueda del asesino
Autor: Robin Hobb
Saga: Vatídico - 3.1/3
Pàgines: 539
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺

És un llibre llarg (i això que està partit per la meitat!) però no es fa llarg. En Traspié no està mort (sinó, qui escriuria la història?), però al principi ha de lluitar per ser ell mateix. L'ajuden en Burrich i en Chade (com no), però aviat es queda sol i haurà de seguir el seu camí.

M'ha agradat molt llegir la història d'en Burrich, de què li va passar quan era petit i de com va acabar al servei de l'Hidalgo.

També m'ha agradat la visita que fa a en Rolf i l'Acebo. Sé que no era el moment, però confio en què algun dia els pugui retrobar i expliquin el que és la "Vieja sangre" i pugui aprendre com comunicar-se millor amb l'Ojos de Noche.

Em va semblar molt emotiu el somni en el que veu com la Molly té la seva filla. El fet d'estar separat d'ella però poder veure els moments importants de la seva vida és molt convenient ;-)

 Això sí, m'ha fet patir bona part del llibre: l'agafen, s'escapa, el tornen a agafar, es torna a escapar, ... Esperem que a partir d'ara no tingui tants perseguidors.

 Pensava que el final em deixaria penjada, però han tallat la meitat del llibre en un punt de relativa calma i després de retrobar un personatge important que ja trobava a faltar.

 Entren en escena dos personatges nous. Al principi no confiava massa en un d'ells, però després d'haver llegit fins aquí, tinc l'esperança que tornin a aparèixer. L'Estornino segur que el busca (i espero que el trobi) i l'Hervidera busca a algú altre (però qui sap si l'acaba trobant!)

 I, per acabar, tant en Traspié com l'Ojos de Noche han madurat, a la seva manera, i per les seves circumstàncies. M'encanta un fragment de llibre, on es resumeix el caràcter de bona part dels personatges principals:

Mi pareja ha tenido un cachorro. Lejos.

Preocupación inmediata. Pero ¿quién va a cazar para procurarles la carne? ¿No deberíamos regresar con ella?

Corazón de la manda cuida de ella.

Naturalmente. Tendría que haberlo sabido. Ése conoce el significado de manada, da igual que lo niegue. Entonces todo está en orden.

 

 

Un llibre molt senzill sobre alimentació

Títol: Mi dieta cojea
Autor: Aitor Sánchez
Saga: -
Pàgines: 218
Puntuació:  ☺☺☺

 Volia que m'agradés aquest llibre. La veritat és que no està malament del tot, però l'he trobat molt senzill. Està ple de coses que surten del sentit comú, però no va més enllà. Ni explica per què, ni explica gaire res.

 En definitiva: et deixa com amb ganes de més, com si haguessis llegit un article curt i prou.

La vida a l'Exodus Fleet

Títol: Record of a Spaceborn Few
Autor: Becky Chambers
Saga: Wayfarers - 3/3
Pàgines: 368
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺

 Si els dos primers llibres em van encantar, aquest se m'ha fet una mica pesat. Crec que el principal problema és que hi ha massa personatges i que al principi costa saber qui és qui.

 El llibre comença amb un accident, i com el viuen uns quants personatges de la flota. Només són unes poques pàgines per personatge, que et deixen una mica confós. Sobretot, perquè després el llibre torna enrere i, almenys en el meu cas, em pensava que estava en la mateixa nau que acabaria tenint l'accident... però no ho era. I passa l'accident i no ens en donen més explicacions, cosa que hagués agraït.

 Passa una bona part del llibre fins que la història enganxa. I llavors és una història maca, les vides dels personatges acaben confluint i no són només personatges aïllats com al principi. I tot acaba tenint sentit. Però acaba essent massa curt pel nombre de personatges, i he tingut la sensació que no acabava d'aprofundir en cap d'ells.

 Però encara que només sigui pels escrits que envia la convidada de la Isabel sobre la vida humana, ja val la pena llegir-lo. I per la idea de fer les habitacions en forma de panell d'abella de forma que totes les habitacions siguin iguals.

L'accident dels turistes a la Lluna

Títol: A fall of moondust
Autor: Arthur C. Clarke
Saga: -
Pàgines: -
Puntuació:  ☺☺☺☺

 Que un llibre que es va escriure fa més de 50 anys es pugui llegir i encara sembli com si hagués estat escrit ara és el que fa tots aquests clàssics de la ciència ficció imprescindibles.

 En aquest cas, ens trobem amb una Lluna que ha estat colonitzada i que organitza viatges turístics per anar-la a veure. Un d'aquests viatges pateix un accident i sembla que s'hagin de quedar allà...

 I, de mentres, anem veient com viuen els de dintre i com intenten rescatar-los els de fora. Que surti la paradoxa de l'aniversari al grup que està a dins em va acabar de guanyar :-)

 Un clàssic que val la pena llegir.

La història dels Buendía de Macondo

Títol: Cien años de soledad
Autor: Gabriel García Márquez
Saga: -
Pàgines: -
Puntuació:  ☺☺☺

Doncs no m'ha acabat de convèncer. A estones em feia algun fart de riure amb les situacions, però la major part del llibre no m'acabava de dir res. Tant anar endavant i endarrere, amb tants personatges que es diuen igual, em va cansar una mica.

 Segurament no l'he sabut apreciar com toca. Segurament, a l'escoltar-la amb audio-llibre en comptes de llegir-la, no he acabat d'agafar-li l'essència. Però no m'ha acabat de convèncer.