Títol: Flowers for Algernon
Autor: Daniel Keyes
Saga: -
Pàgines: -
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺
La veritat és que la psicologia que hi ha en aquest llibre és per treure's el barret.
Comencem coneixent en Charlie, un home que té un retard mental, però que tota la vida ha lluitat per ser intel·ligent i aprendre a llegir i escriure. En Charlie ens explica que està en un tractament a la universitat per fer-se més intel·ligent. He de reconèixer que aquest primer Charlie em va encantar, i vaig trobar que la seva manera d'expressar-se era molt real.
Fins que operen en Charlie, i a partir d'allà la seva intel·ligència comença a augmentar molt ràpidament, fins a superar la dels investigadors que el van operar. Però aquí en Charlie comença a adonar-se de les coses, i veu que molts dels que ell creia que eren els seus amics en realitat s'estaven rient d'ell. Però, sobretot, que ser més intel·ligent no vol dir ni ser més feliç, ni tenir més amics, ni tenir una millor vida.
Tot en el llibre és commovedor. Des de la relació amb l'Alice, fins al final de la història, que crec que hauria de ser descoratjador, però que a mi m'ha deixat satisfeta. I, en tot moment, em podia imaginar el Charlie que feia els seus informes, i sempre eren creïbles.
Crec que s'ha de llegir. Sense cap mena de dubte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada