El último teorema

 Acabat el llibre, el que puc dir és que... l'he deixat a l'estanteria de llibres de ciència ficció que no són els meus preferits, però que tampoc són un complet desastre.

 En general, la idea del llibre és bona. I el llibre es llegeix bé. Però... si no està entre els preferits, és que hi ha d'haver un però...

 Per començar, tota la història del teorema de Fermat, i la demostració en 5 pàgines feta per una persona que no té estudis. Mmm... Això sí que és ciència ficció, i no pas de la creïble!!!

 Per continuar, la vida del protagonista principal. D'acord, el tio troba la demostració del teorema de Fermat, però llavors... què fa a la vida? Li donen un lloc per treballar als Estats Units, on pot fer recerca i es dedica a... a què? A deprimir-se perquè no té feina? I quan li donen una feina a la universitat, no sap ni què explicar a la classe... i a sobre (cosa que em va sentar fatal després de l'esforç per explicar què és la recerca), quan li diuen que té uns mesos lliures de classes per fer recerca... al tio no se li acudeix res més que dir que té vacances i buscar on pot anar!!! Se'm va quedar cara de "perdona?"

 Això per no parlar de la família perfecta que té: la dona perfecta, la filla perfecta... I el fill? De cop és un geni, de cop és retrassat, i de cop... de cop ja no diuen res i et quedes amb les ganes de saber què coi és el nano aquell.

 I, ja per acabar, els extraterrestres. Ja em perdonaran, però... s'hagués agraït que haguessin explicat una mica alguna cosa. No una mica més. Directament una mica i prou!!!

 En resum: la idea és molt bona, el llibre és bo, però deixa un munt de coses sense resoldre... i hi ha unes quantes coses que no s'aguanten de cap de les maneres.

 Això sí: està bé per passar una bona estona, i és entretingut. Per això queda entre els llibre que no són els meus preferits... però que anirien just darrere (o sigui, per resumir, 4 de 5 estrelles).

The Boy in the Striped Pyjamas - 3

 Dijous torno a tenir examen d'aquest llibre. Així que he estat llegint una mica més. La veritat, a vegades em pregunto per què en aquest país hi ha tanta gent a qui no agrada llegir. Però quan em veig obligada a llegir una porqueria semblant a aquest llibre, m'adono que si només llegís aquests llibres (els que m'he de llegir per força) diria que no m'agrada llegir. I realment, el que no m'agrada és aquesta porqueria de llibres que fan llegir...

 L'únic que té de bo aquest llibre és que és molt curt, i al fer 4 exàmens, doncs el tros que s'ha de llegir per cada examen és suficientment curt com perquè l'estona de llegir aquesta porqueria sigui prou curta... Tot i així, he de llegir-m'ho tot amb molta atenció i rellegir els resums que em faig el dia abans, o no recordaria res...

 Aquest cop vaig començar posant "imbècil" als paràgrafs on en Bruno semblava retrassat mental. Al final era una manera de treure'm la desesperació que em provoca aquest llibre. Si compto els "imbècil", "idiota" i "retrassat mental" que hi ha en 5 capítols, no en tinc prou amb els dits de les mans, dels peus, i de les mans i els peus d'una segona persona!!! Quina pesadilla, mare meva!

 Per sort, ja només em faltarà un examen, 5 capítols més, i prou llibre vomitiu. Bien!!!

Los gritos del pasado

 Crec que aquest segon llibre m'ha agradat més que "La princesa de hielo". Sí que és veritat que en algun moment se'm va fer una mica pesat i tenia ganes de que acabés ja, però en general m'ho he passat molt bé llegint-lo.

 Aquest cop no vaig endevinar qui havia matat a les noies... de fet, tot el llibre he sospitat de qui no havia... Però bé, suposo que és bo... Com ja vaig fer amb el primer, he anat escrivint què em semblava al llarg del llibre...


1

Ja m'ho esperava, però no per això m'ha sorprès més. El primer tros de capítol del llibre ja et porta a un cadàver... I de seguida t'adones que n'hi ha més...


Avui he fet una bona llegida i... el meu principal sospitós és en Gabriel Hult. Tant voler-ho tenir tot controlat, i tant en contra de que la gent es porti "malament"... I, al cap i a la fi, de l'única víctima que en sé alguna cosa és de la primera: la que va tenir el fill tan jove, i era mare soltera... Qui millor que una persona que només vol que la gent que està al seu cantó faci "el que està bé" per "castigar-les"?

No crec que sigui tan fàcil, però de moment, tindria bastant clar que ell és l'assassí... Però tot just porto una vuitena part de llibre!

 He de dir que no acostumo a llegir gaires llibres d'aquests, però... Ostres! Aquest llibre m'està agradant més que l'anterior. El tema de la família és genial. Vull dir, em sembla massa conegut el tema dels pares que apareixen per casa i s'estiren al sofà mentre els seus nens et destrossen la casa. I pares que no diuen res als seus nens, i pobre de tu que els diguis alguna cosa quan t'estan destrossant la casa, perquè "han de conèixer els límits per ells mateixos". És clar, és la teva casa, la que destrossen! Això per no parlar de la gent que apareix per casa i es queden... És que, encara que sigui un tòpic, existeixen de veritat, i se'ls veu per llocs!!! Veure'ls retratats en un llibre fa que t'adonis que almenys hi ha més gent així...

2


M'ha encantat l'escena on l'Erica li posa el plat amb menjar per barret a la dona del seu cosí. Quants hem volgut fer alguna cosa d'aquestes en una situació similar?

 El que vaig pensar d'en Gabriel Hult no s'aguanta... L'altra noia que va morir era una bona noia. I de la d'ara no se'n sap res... Així que seguiré llegint, a veure què...

3


M'ho estic passant molt bé llegint el llibre, i em costa deixar-lo per anar a fer una altra cosa... Em té ben enganxada.

Però no tinc cap més teoria, a part de la d'en Gabriel Hult... I tampoc s'agafa massa per enlloc. És clar que això que ell i el seu germà poguessin curar a gent tampoc s'agafa massa per enlloc...

Pensava que havien matat a la Siv per alguna raó (com ara que havia tingut el fill, etc.) i que a la Mona l'havien matat perquè havia vist alguna cosa (com enterrava a la Siv o alguna cosa així). La meva següent teoria era que la Tanja era la filla de la Siv. Però tampoc està bé, perquè la filla de la Siv no es deia Tanja, i a més es va morir. I, d'altra banda, la noia que acaba de desaparèixer, la Jenny. No és possible que l'hagin agafat perquè ha vist alguna cosa (si és que l'ha agafat la mateixa persona), perquè quan va desaparèixer la Tanja ja feia dies que l'havien trobat.

 Així que no se m'acudeix res, a part de que algú vulgui copiar el que van fer fa 20 anys. Però... aquest algú que ho volia copiar, com podia saber on eren els cadàvers de les altres noies? En fi, que estic ben perduda. Però segueixo sospitant d'en Gabriel (bé, tampoc hi ha gaires personatges, i homes d'una certa edat, menys...)

4

Doncs al final la Tanja sí que era la filla de la Siv. Però la meva teoria anterior no s'aguanta, perquè la Siv i la Mona van coincidir vives mentre estaven segrestades. Així que no pot ser que la Mona veiés alguna cosa.

El que sí que crec és que la terra que han trobat és de la granja dels Hult. Però avui només tinc interrogants:

- Per què la Solveig fa xantatge a la seva cunyada? Què sap d'ella? No pot ser res relacionat amb el cas, perquè sinó ella no s'hagués posat com es va posar quan va saber que havien aparegut els cadàvers de la Siv i la Mona...
- Què sap en Johan que fa que pugui fer xantatge a la seva cosina per no dir res? Va veure a algú desenterrant cadàvers? En Gabriel? Algú altre? 

5

 Així que ha de ser un familiar d'en Johannes Hult. Mmm... Fa massa temps que dic que va ser en Gabriel. De fet, és l'únic home que podia haver matat a les 3 noies que de moment estan mortes. Però... No pot ser que sigui tan fàcil.

 Així doncs, qui és l'assassí? Jo crec que no és en Johan. Les meves sospites serien: 1.  Gabriel. 2. Jacob. 3. Robert. 4. Johan.

6


D'acord. Ja sé per què la Solveig xantatjava a la Laine. Ostres, no m'ho hagués imaginat mai.

Pel que fa a en Johan. No tinc cap raó que apunti cap a ell, però sospito d'en Kennedy. Ell ho faria tot perquè en Jacob no tingués problemes. I com que en Jacob té problemes perquè en Johan va explicar que havia vist a la Tanja... estic segur que li va demanar que digués que era mentida que havia vist a la Tanja. I, al dir-li que no, va perdre els nervis.

I pel que fa als assassinats, segueixo pensant que la persona que va matar les dones fa anys ha de ser la mateixa que ha matat ara a la Tanja. Sinó, com podria ser que sabés què els feien a les noies i ho tornés a fer? I, el que és més important, com podia saber on estaven enterrades les noies?

Si només miro al que va passar a l'any 69, tinc 3 candidats clars. Tots 3 tenen el mateix motiu: en Jacob (que és el seu fill o nét) està a l'hospital. Fa temps podien curar a gent, però ara no poden fer res per en Jacob. Així que intenten "practicar" amb les noies. Els trenquen óssos (el dolor que senten elles) i després intenten que es curin (les mans càlides que senten elles). Però no se'n surten. Així que... El problema és que, de les 3 persones que podien haver fet això, dues estan mortes. El que em porta, altre cop, a en Gabriel. Però l'ADN d'en Gabriel no coincideix amb el que han trobat a la Tanja, així que...

I, altre cop, tirant pals de cec... No podria ser que en Johannes trobés a la Siv malferida pel cop que es va donar amb la bici i la portés en cotxe a... el seu germà? El seu pare? Aleshores sí que algú l'hauria vist amb ella al cotxe, i ell sabria qui va matar a la Siv. Per això el van matar a ell. Mmm... Segueixo sense tenir-ho massa clar. Hauré de llegir una mica més. Tot i que em queden 50 pàgines... així que com a molt, una teoria més i la solució.

6

Tenia raó amb en Kennedy. Coi de nano! Però, com era molt normal, no tenia raó amb en Gabriel... pobre, era l'únic que no tenia cap culpa de res!

Al final sí que en Johannes era el que havia matat a la Siv i la Mona. I en Jacob (en Jacob!) a les altres dues. I l'Ephraim a en Johannes...

Los Dirdir

 Sembla que la sèrie de llibres de Tschai millora a mida que va avançant.

 Si el primer no em va agradar i el segon em va encantar, aquest tercer és genial!

 En aquest cas, l'Adam Reith i els seus amics han de lidiar amb els Dirdir. Els Dirdir són uns bèsties, tot s'ha de dir. I he de dir que en algun moment em va fer patir bastant (com ja em va passar amb el primer llibre). Però, al cap i a la fi, ja saps que hi ha un quart llibre, així que tot ha de sortir bé...

 El llibre es divideix en dues grans parts: en la primera l'Adam i els seus se'n van a buscar sequins, i han d'aconseguir una manera de sobreviure i obtenir molts de diners per aconseguir el seu propòsit: poder comprar una nau espacial per tornar a la Terra.

 En la segona part, amb molts de diners a la butxaca, viatgen a una ciutat Dirdir, on intenten construir una nau espacial.

 La primera part és més d'aventures, i a la segona part jo hi hagués posat una mica més de tècnica, perquè no explica massa com es construeix la nau i de què està feta... però vaja, cap problema. A la segona part han de tractar amb un dolent molt dolent (però a la Terra hi ha gent així...)

 Quan et vas acostant al final, sembla que tot hagi d'acabar en desastre (recorda: hi ha un quart llibre!) Però, de cop... final sorpresa! Vale, no és massa creïble, però... què passarà perquè calgui tot un altre llibre de Pnume? Mmmm... Properament a les vostres pantalles! (I a la meva!!!)

Nerilka's story

 El llibre de Moreta em va agradar molt. Només que, a poques pàgines del final, va deixar anar la bomba, i encara recordo com em va impactar el final de Moreta. El fet que, mig any després, encara em recordi de com em va impactar, suposo que és bastant significatiu.

 La història era com totes les altres de Pern... fins que arribava el final. Després, sense saber com, apareixia una noia, la Nerilka, que no sabies ni d'on havia sortit i que es casava amb l'Alessan. Com podia ser que l'Alessan s'hagués casat tan de seguida amb una noia, quan la Moreta acabava de morir? I, d'altra banda, no havien mort totes les filles d'en Tolocamp?

 Aquest llibre resol les dues preguntes que havien quedat, i va una mica més enllà.

 El llibre és diferent dels altres llibres de Pern, pel fet que la protagonista no és la genet de cap drac. A banda, la Nerilka no té la força que tenia la Moreta o la Lessa. Ja diu ella que no li hagués agradat ser genet de drac. Però té determinació, i explica les coses a la seva manera.

 Aquest, com la resta dels llibres de Pern, és un d'aquells llibres que és una petita joia. Crec que, després de llegir Moreta, és necessari llegir aquest per saber d'on ve i cap on va. I, d'altra banda, en cap lloc t'expliquen com és la vida fora dels weyrs, i aquí està molt ben explicat.

 En resum: un gran llibre!

El catalejo lacado

 Buf... És una llàstima que la trilogia hagi acabat amb un llibre tan fluix...

 Les llums del Nord em va encantar, i la daga no es quedava curta. Però aquest... aquest se m'ha fet pesadíssim.

 Em va costar molt entrar a la història. I, un cop entrada, només m'interessava el tros de la Mary (vaja, el tros més curt...) La resta, fins que en Will i la Lyra entren al regne dels morts, podria tallar-se sense cap mena de problema.

 I la senyora Coulter... A veure, com pot ser que la dolenta més dolenta de totes de cop s'adoni que vol ser bona i s'acabi tornant bona?

 I la història d'amor final? Buf... Ganes de fer venir llagrimeta fàcil? No, a mi no, però ho semblava... La veritat és que no li veig el què. Es podria haver acabat amb una amistat entre els dos nens, i tot hagués quedat encara millor. Si us plau!

 I que després de tants anys sigui tan fàcil véncer a en Metatron, que es deixi enganyar per la senyora Coulter? Va, home, va!

 Una cosa és escriure fantasia i crear altres móns (cosa que aquí en Pullman fa molt bé amb els mulefa), però l'altra és que la història no s'agafi per enlloc. I això és el que m'ha semblat: un afegitó a la història, que no sabia com acabar, i que s'ho ha fet venir bé perquè tot acabi bé, com en una pel.lícula... de llagrimeta fàcil, és clar.

 És una llàstima, perquè els dos primers llibres eren genials...

2011 en llibres

 Ja fa uns quants anys que porto el blog i que cada any faig un resum de l'any en lectures. Aquest any toca una taula (ja són uns quants anys!!!):

Any	Llibres	Pàgines/dia
2011	29	31-32
2010	38	40
2009	25	27-28
2008	26	26
2007	18	22-23

Aquest any han sigut 29 llibres (gairebé arribo als 30!!!), i 11601 pàgines, que fan una mitjana d'unes 31-32 pàgines. Està clar que no arriba a el que vaig fer l'any passat (difícil d'igualar), però sí que està una mica per sobre que els anys anteriors.

Els llibres que he llegit aquest any han estat:

1. Segunda fundación
2. La clau secreta de l'univers
3. Los Chasch
4. El juramento de Torak
5. El tesoro cósmico
6. Airman
7. Los jardines de la Luna
8. Foc
9. Festín de cuervos
10. Kôt
11. Los cazadores de mamuts
12. El retorn de les bruixes
13. Llums del Nord
14. Los límites de la fundación
15. El cazador de fantasmas
16. Her fearful symmetry
17. Las puertas de la casa de la muerte
18. A Mathematical Nature Walk
19. Moreta dama del dragón de Pern 
20. Cuando el mundo gira enamorado
21. El nombre del viento 
22. Los Wankh 
23. La daga 
24. La nit de l'oracle 
25. Fundación y Tierra 
26. La princesa de hielo 
27. The man who loved only numbers 
28. Heartstone 
29. Cita con Rama

 El millor llibre de l'any ha sigut, sense cap mena de dubte, "El nombre del viento". Però es mereixen un accèssit (i ben merescut): El que em quedava de la saga de la fundació (els 3 llibres que he llegit aquest any), en Hawking (tant La clau secreta de l'univers com el tesoro cósmico), Airman, Festín de cuervos, Los cazadores de mamuts (només he llegit un dels Hijos de la Tierra?), els llibres de les cròniques de la prehistòria (tant el Juramento de Torak com el cazador de fantasmas), Moreta, els Wankh, la trilogia de la matèria obscura i Cita con Rama (vaja, pràcticament tot el que he llegit!!! Això és que ha sigut un bon any!) El pitjor llibre de l'any se'l disputen "Kôt", "Her fearful symmetry", "La nit de l'oracle" i "Heartstone". No sabria amb quin quedar-me...

 Aquest any he acabat de rellegir la Fundació, que ja havia començat l'any passat, però les lectures han sigut bastant variades, i no hi veig gaire cap "patró"... He rellegit poc (només els llibres de la fundació), he llegit poquet en anglès (4 llibres en anglès, 8 en català i 17 en castellà) i he repartit els formats dels llibres (10 de la biblioteca -en paper, és clar-, 5 amb l'ebook -només?- i 14 en paper meus).

 Després de molts anys sense fer-ho, he tornat a llegir novel.la negra (La princesa de hielo), però han dominat, com sempre, la fantasia i la ciència ficció. He començat noves sagues: Tschai, Malaz, El retorn de les bruixes, La matèria obscura, El nombre del viento i la de la Princesa de hielo. També n'he acabat: la relectura de la Fundació i Les cròniques de la prehistòria.

 El meu "problema", ja es veu, són les sagues. Aquest any n'he començat 6 i només n'he acabat 2. Ja es veu que això no és sostenible... Però és que en comences una i... són molts llibres. Pots decidir no començar-ne alguna, però a vegades compres un llibre i resulta que pertany a una saga. Aghhhhhhhhhhhh. A vegades et regalen un llibre i és el cinquè d'una saga. Aghhhhhhhhhhh. I a vegades simplement vols començar una saga i... apa, una altra!

 En aquest moment, tinc unes quantes sagues "en procés". Les sagues en procés són aquelles que tinc començades, que tinc accés al següent llibre, i que en algun moment l'agafaré... Com a bon propòsit per l'any vinent (jajaja), vull reduir el nombre de sagues en procés. Com? Més endavant hi ha les sagues "en espera"...

• Los hijos de la tierra (en falten 3, que espero llegir en els propers mesos)
• Cronicas de Dragonlance (a extingir -o això em penso-, però li vull donar una oportunitat acabant la trilogia principal).
• Tschai (ara que el segon m'ha encantat, acabaré de veure si l'Adam Reith pot tornar a la Terra)
• Los jinetes de dragones de Pern (vaig aprofitar una comanda a l'amazon per comprar-ne uns quants, i estan a la llista de properes lectures). 
• La matèria obscura (ara mateix estic llegint el tercer, així que li queda poc de vida)
• Rama (ja tinc ganes de llegir el segon!)
• Erica Falck i Patrik Hedström (quan no sàpiga què agafar a la biblioteca, agafo el següent)

 La següent classe de sagues són les sagues "en pausa". Hi ha dos tipus de sagues: en les primeres estic esperant que surti el següent o intentant aconseguir-ne algun altre. No sé per què, cada cop n'hi ha més, i aquí sí que no hi puc fer res :-( Les segones són les sagues que em fa molta mandra continuar, i que estan per aquí esperant a que les reprengui... o no.

• Eragon (esperant que el quart arribi a la biblioteca i estigui lliure... ja no em ve d'aquí... de fet, ja gairebé ni recordo de què anava, i no tinc ganes de rellegir-me els tres primers... però sí que vull llegir-me el quart).
• Canción de hielo y fuego (a mig llegir el cinquè -esperava acabar-lo abans d'acabar l'any, però va a ser que no, i mentrestant esperant el sisè, i al ritme d'en Martin m'hi puc florir-).
• Cronicas de Malaz (esperant que tingui humor per llegir el tercer, que ja és a la biblioteca...)
• Graceling (esperant que surti l'últim...)
• El retorn de les bruixes (esperant el segon...)
• Spin (ja tinc l'últim a la llista d'espera, només em cal llegir-lo... De fet, podria estar a la llista de sagues en procés, però de moment s'ha quedat aquí)
• El nombre del viento (esperant que el segon estigui lliure a la biblioteca)

 I finalment, les sagues "en espera". Són sagues de les que tinc tots els llibres (o una bona part) i que em vull llegir, o com a mínim provar de llegir. Però comptant la llista de sagues que hi ha a dalt, s'aniran esperant a que n'acabi unes quantes... Perquè si tinc tantes sagues a la vegada (com ve essent normal últimament), al final les sagues se'm fan eternes. I si en tinc poquetes, no trigaré anys a llegir-les...

 És clar que no m'agrada llegir dos llibres seguits d'una mateixa saga, però hi ha altres coses a llegir, i si un parell de llibres no són prou "descans" per continuar amb un altre llibre de la mateixa saga, potser és que la saga no val la pena i cal posar-la en pausa...

 De moment, les sagues en espera són les que hi ha aquí a sota. S'accepten consells sobre l'ordre d'inici...

• Ciclo Pendragón (de fet, fa uns anys vaig llegir el primer, però fa tant de temps que ja ni recordo de què anava, així que començaré de nou...)
• Dune
• Lucky star
• Trilogia dels elfs
• El señor del tiempo
• Sajones, vikingos y normandos
• La rueda del tiempo
• Espacio Revelación
• King Raven
• The hunger games

 I, seguint en la mateixa línia de no tenir massa fronts oberts, un altre propòsit d'any nou: NO llegir tants llibres a la vegada! Aquest any, en un moment concret, estava llegint 8 llibres a la vegada! Bé, no tots a la vegada, però si paral.lelament... Miraré de no llegir-ne més de 3 a la vegada... Així, com amb les sagues, els llibres no se'm faran eterns, no tindré aquell neguit de tenir tantes històries al cap... i aniré més ràpid a llegir-los.

 Com a "deures" per l'any vinent, em faig 5 propòsits:

1. Que el nombre de sagues acabades sigui més gran que el nombre de sagues començades (costarà, però s'intentarà!)
2. Que quan hagi acabat de llegir els llibres que tinc a mitges, només llegeixi a la vegada: una novel.la, un llibre de divulgació i un d'escacs.
3. Llegir 30 llibres (surt a un cada 12 dies, que no és pas tant!).
4. Aprofitant l'estrena del hòbbit, i que fa temps que em vull rellegir El senyor dels Anells, rellegir-ho tot.
5. Comprar menys llibres en paper que els que llegeixo (en paper i meus). Diria que aquest és el propòsit més difícil de tots!

Cita con Rama

Feia temps que estava a la meva llista de llibres per llegir. I... m'alegro d'haver-lo fet passar per davant d'altres i haver-lo llegit ja!

Hi ha llibres que, quan els llegeixes, ja veus que tenen una qualitat. I aquest és un d'ells. Un gran llibre.

És un llibre antic, d'aquells que fa una mica de por llegir, perquè et penses que pot preveure coses que són totalment diferents, però cal dir que el futur que es veu, molts anys després de publicar-se, és bastant plausible. D'acord, a l'època que diu dubto que haguem colonitzat Mart, i ja per descomptat que no haurem colonitzat Mercuri ni cap satèl.lit de Júpiter, però fa gràcia llegir-ho.

Un dels moments estelars del llibre, almenys per mi, ha sigut quan el capità ha hagut de decidir entre deixar que el missil mercurià destrueixi Rama (podria haver-ho fet?) o destruir el missil i arriscar-se a que Rama conquereixi el Sistema Solar.

Pensava llegir només aquest primer, i esperar a que passés una mica de temps per llegir els altres 4. Però... després de la última frase del llibre, crec que no trigaré a llegir la segona part...

Heartstone

 Vaig comprar el llibre a Guildford. El venien a totes les biblioteques, i el publicitaven com un llibre en el que podies llegir com era el Guildford de feia anys... així que me'l vaig comprar.

 Com que era un totxo de llibre (unes 600 pàgines, només, però tapa dura), el meu objectiu era acabar-lo abans que em vinguessin a veure els meus pares a finals d'octubre de l'any passat, i així que el portessin ells cap a casa... Pensava que en unes 3 setmanes el podria llegir...

 Però quan van arribar els meus pares només portava unes 70 pàgines.

 Al principi la història es desenvolupava a Londres, i encara anava llegint. La història no em feia ni fu ni fa, però feia gràcia llegir sobre la ciutat.

 Quan vaig veure que no podria acabar-lo abans de finals d'octubre, el vaig anar deixant poc a poc... Entre que l'acció se n'anava de Londres (i ni tan sols van arribar a passar per Guildford!!!) i que vivia tot el dia en anglès, vaig decidir que esperaria a acabar-lo quan hagués tornat a casa.

 Però el llibre és tan soporífer, que fins i tot a casa em costava llegir-lo! De fet, va acabar essent la meva manera d'agafar la son... Si un dia no tenia son, només havia de llegir un parell de pàgines d'aquest llibre, i em quedava fregida. Però, és clar, a 2 pàgines per dia, el llibre s'ha anat fent etern!

 La història no té el més mínim interès. Representa que n'hauria de tenir, però és insulsa i dolenta.

 I per la resta... buf... soporífer.

 Però en un moment vaig decidir que el llibre no podria ser més fort que jo i que l'acabaria. I aquí està. Acabat.

 El conservaré per si algun dia passo una temporada d'insomni...

The man who loved only numbers

 Vaig trobar-lo al museu de la ciència i em va semblar que podia estar molt bé. Així que a la mínima que vaig poder, em vaig posar a llegir-lo...

 El primer capítol va ser genial. Explicava una mica la vida d'en Paul Erdos, i per això volia jo el llibre, no? El que passa és que, un cop llegit el primer capítol (no eren massa pàgines) em vaig preguntar: "I ara què explicarà?"

 Doncs no massa.

 La resta de llibre sembla una mica com per omplir. Amb un sol capítol no es fa un llibre. Així que l'autor es posa a explicar anècdotes. El problema és que, si estàs llegint un llibre de l'Erdos, t'imagines que la majoria d'anècdotes seran seves... doncs no!

 És un repàs a la història dels matemàtics i les excentricitats i anècdotes. De tant en tant torna a l'Erdos, però a vegades llegeixes pàgines que podrien pertànyer a un altre llibre.

 D'altra banda, a part del primer capítol, no hi ha res que segueixi un fil. Està tot molt posat com: "I ara explico aquesta anècdota, i després una altra que no té res a veure".

 M'ha decebut bastant (per no dir molt).