2009 en llibres

Tal com vaig fer l'any passat i fa dos anys, he fet un resum de tots els llibres que he llegit aquest any 2009.

Si fa dos anys vaig llegir 18 llibres i l'any passat en vaig llegir 26, aquest any no ha sigut massa diferent de l'any passat: 25 llibres, amb un total (segons l'anobii) de 10125 pàgines, que fan una mitjana d'entre 27 i 28 pàgines per dia.

1. Grimpow
   
2. Les rondalles del Bard Gallard
   
3. Dos ciris al diable
   
4. Fahrenheit 451
   
5. Eager
   
6. Nemesis
   
7. Roverandom
   
8. Peter Pan de Rojo escarlata
   
9. Els ulls de l'Elisha
   
10. Guía del autoestopista galáctico
    
11. Els millors contes de la literatura fantàstica
    
12. Eldest
    
13. La hechicera
    
14. Brisingr
    
15. El niño robado
    
16. Juego de tronos
    
17. El último unicornio
    
18. Gotholàndia
    
19. Choque de reyes
    
20. Justin Time
    
21. Septimus y el anillo de las dos caras
    
22. El clan del oso cavernario
    
23. La música de los números primos
    
24. Grimpow y la bruja de la estirpe
    
25. Axis
    

L'any passat vaig deixar pendent la segona part de Tobi Lolness, que he llegit aquest any :-D També la segona part d'Spin, que per poc temps, però també ha arribat aquest any. Malauradament, no he trobat moment per tornar amb Discworld. I sí, fins ara encara he resistit a la saga vampírica, tot i que no sé per quan de temps...

D'altra banda, aquest any he llegit un clàssic d'aquells que tenia ganes de llegir i que encara no havia llegit (Fahrenheit 451), un llibre en anglès (quasi, quasi, però al final n'he llegit un).

Aquest any he reprès Eragon (amb ganes de que surti el quart!) i he començat dues sagues: Canción de hielo y fuego i Los hijos de la tierra. Totes dues m'estan agradant molt, i mica en mica (que jo sóc lenta llegint) aniré fent...

D'altra banda, he estat gairebé un any per llegir La música de los números primos. Tot i que la temàtica m'agradava, el llibre se'm va fer pesadíssim de llegir. Hi vaig trobar a faltar detalls, i sobretot vaig trobar que sobraven moltes coses de l'estil del paisatge de Riemann o de l'aritmètica del rellotge. Si les coses tenen un nom, no massa difícil, per què posar-hi un nom que no li correspon? Per això, i per la manera d'escriure, se'm feia molt difícil agafar-lo per continuar llegint. I per això he trigat gairebé un any a llegir-lo. I, com que no em semblava massa recomanable, vaig preferir no fer-ne cap post...

Millor llibre de l'any: tinc el dubte entre Nemesis (el mestre Asimov no falla mai) i el Clan del oso cavernario (esperant a llegir la segona part).